Gràcies per recordar-nos Mercedes Sosa, Vicent

Vicent Partal em fa emocionar amb el seu post dedicat a Mercedes Sosa.
Extraordinària cançó de Violeta Parra, que és un meravellós cant a la vida i a la llibertat.

Carpe Twitter !

Se'n pot fer algun conte cruel amb la procrastinació de les tasques de la llar.
Poden més les ganes d'escriure i , per tant, ho deixo per quan acabi el post.

Tenia al cap diversos temes però em decanto pel del Twitter, aprofitant l'avinentesa que ahir, a L'Internauta sobre l'antologia LCL en Toni, en Vicent, en Xavier i la Núria en van parlar.

En Toni va dir que una de les eines que podria estar matant els blogs era Twitter, el messenger dels adults, suposo que pensant que no es pot fer tot ... twittejat i bloguejar, estar a la processó i repicant a la vegada ;-) .
En Vicent Partal, amb el que deia, em va semblar poc twittejador i va augurava a Twitter una curta vida... Una discussió interessant que fóra bo ampliar en una altra sessió, oi Toni, Vicent?


Jo vaig descobrir Twitter a les Jornades de la Catosfera 2008, el passat gener, em va interessar força i ho considero un servei molt útil , però li trobo un defecte prou gruixut com és la llibertat.
La cotilla dels 140 caràcters per twitt, tot i que es poden repetir indefinidament, creen una distorsió que m'irrita una mica. Tot i això puc entendre perfectament que molta gent consideri això no pas un defecte, sinó una virtud, i la gràcia de Twitter! Tants caps , tants barrets.

Recordo que en la època del meu primer blog a blocat.com vaig estar donant la tabarra als administradors amb el tema de la limitació del nombre de caràcters per comentari.
De fet , només calia escriure primer el comentari en un fitxer de text i després tallar-lo en tants comentaris com el post ens obligués a tallar-lo... però en la era de l'espai gairebé il·limitat, a mi em molestava el concepte: el fet de limitar el nombre de caràcters per comentari.

La irritació retorna amb Twitter. Cadascú ja és prou grandet com per autolimitar-se a l'hora d'escriure, i la resta ja la fa la capacitat expressiva de cadascú i l'humor de cada moment.

Encara que soni una mica a acudit i a exageració, temo que gaires serveis tipus twitter acabarien fent la funció orwelliana de la novoparla... en què progressivament es van reduint les capacitats expressives.
Així doncs, compte amb les cotilles, siguin del tipus que siguin ...són un perill.

Dit això, no crec que la mort de Twitter sigui per gaire aviat ... ans al contrari, crec que té un gran camp per córrer, sobre tot si els seus responsables saben aplicar-hi fórmules creatives de desenvolupament, com ara el fet d'obrir-ho a diverses opcions que passin per eliminar l'actual reducció a 140 caràcters i ampliar-la, opcionalment, a 200, 300, 400, 500, 600 o 1000, per exemple...

No dubto que allò ja no fóra exactament Twitter, però tampoc no hi faria res... i potser un WiderTwitter, o TTG =TwitterTwiceGood tindria encara més èxit ... fóra cosa de provar-ho.

Mentrestant... allò tan repetit del carpe diem i la versió "fou bonic mentre durà" , ens porta a pensar que paga la pena aprofitar Twitter mentre duri ...

Així doncs, Carpe Twitter ! (copirait SGR).

_____________________


Versió Twitter de la cosa : A twitter va anar així ...

sgironaroig ...ens estalviarà haver de sortir de processó amb sants i verges a resar al cel per demanar aigua per la mort de deu ! Bon capde a tutti menos de 5 segundos ago from web

sgironaroig Bon cap de setmana mullat. Fa una pluja que peta i això és sinònim de bon temps ...> menos de 5 segundos ago from web

sgironaroig Tot això vaig a escriure-ho en un post que anomenaré CARPE TWITTER ;.) que em sembla un títol força original . > menos de 5 segundos ago from web

DonAire Bienvenido el club de sinergia macramental. Loretahur, Alorza and so on... menos de un minuto ago from web

sgironaroig que acabarà matant el servei si no s'obre a d'altres opcions... Dit això, paga la pena disfrutar-ne en la mesura que ens sigui útil ... 2 minutos ago from web

sgironaroig Tinc molt clar que els 140 caràcters actuals són suficients i en sobren encara per a molta gent, però és una cotilla ... 4 minutos ago from web

munyoki bondia a tothom !. @sgironaroig m'agrada el teu fons de pantalla de twitter, i m'agrada llegir-te per aqui també. 6 minutos ago from web

sgironaroig si tingués una opció d'obertura a 400 o 600 caràcters. No fòra Twitter, ´és clar, però fora TwoWrite o TwiceGood ...> 7 minutos ago from web

sgironaroig Ahir, a L'internauta es va parlar de Twitter. Vicent li augurava una curta vida. Jo crec que és una eina interessant però fora millor > ... 10 minutos ago from web
_______________

En l l a ç o s T w i t t e r

Enllaços de Philippe Martin a Del.icio.us

Lluís Maria Xirinacs.

Hem tornat d’una curta estada a les Gorges du Tarn on hem fet "canoë", on el mòbil no tenia cobertura i on gairebé era difícil trobar diaris. De manera que sense diaris, ni telèfon ni Internet, només veient riu d’aigua clara i neta, truites i canoes, poblets medievals i els paisatges del Causse Méjean, tornar a casa, obrir el correu i assabentar-me de la mort de Lluís Ma. Xirinacs ha estat una gran sorpresa i un sotrac sentimental.

Vaig anar a visitar de seguida alguns blogs del meu llistat i vaig quedar encara més sorprès.
Tot va fent la seva via fins que algun cop de realitat fa trontollar la normalitat, i aquests esdeveniments tenen la virtut de retratar i fer retratar la gent de manera decisiva, sense maquillatge ni cremes, sense les màscares que cadascú es posa i es treu de tant en tant.

A en Ramon Aladern i en Biel Mesquida se’ls entén perfectament tot el que diuen i el que volen dir.
Carme Laura Gil em posa una mica nerviós quan parla de dol oficial, assenyala en José Montilla i no diu res del que no diuen l’Artur Mas o el Durán Lleida i demés gent de CiU. Francament, noia, en aquests casos el que cal és dir o callar. A banda de dir que estàs dolguda i indignada, tu què proposes exactament?
Dir o callar. Callar com fa en Vincent Partal, encara que em costi entendre com és que no digui res? Tard o d'hora ho explicarà. Però queda clar que callar encara és infinitament més intel·ligent que no pas dir bestieses grosses.
M’ha fet patir una mica llegir la polèmica expressada en els comentaris als posts de Toni Ibáñez i Juan Pedro Quiñonero.

Juan Pedro, francament, crec que té raó en Toni quan et retreu el contingut i el to del teu post sobre Xirinacs. Comets pecat o bé per tendenciositat o bé per omissió.
Només es pot entendre el que escrius, fent un esforç empàtic, per la teva repel·lència respecte a ETA i tot el mal que suposa, que és la mateixa que sentim molts, per no dir tothom. Però no pot ser que de l’acte a Santa Maria del Mar, tot el que et quedi a la retina sigui una pintada o unes sigles rascades per algú una porta, i que el gruix del que escrius sigui una mena d’associació del nom de Xirinacs amb les sigles d’ETA!
Crec que és això el que Toni Ibáñez diu o el que jo entenc que vol expressar i retreure en els seus comentaris al teu post.
Que tots els que hi havia allà es van retratar? Evidentment. Tots devien ser nacionalistes i/o independentistes. Però això no deu pas ser cap pecat, sinó una opció molt lícita, oi?
Deu ser molt difícil dir què sentien, perquè no devia pas ser un sentiment perfectament homogeni. Tanmateix, posats a elucubrar, podem imaginar que no hi havia ningú que anés a retre homenatge a una persona que un dia va dir (quants anys fa d’allò?) que se sentia amic d’ETA. Segurament tots anaven, en diferets graus, a retre homenatge a un home que ha encarnat el símbol de l’independentisme democràtic per via pacífica!
Als antinacionalistes i antiindependentistes els ensorra que hi hagi Xirinacs, perquè invaliden definitivament tots els arguments falsaris i els desmunten les retòriques farisaiques o malèvoles.

Si hi ha algú i alguna cosa que es pugui contraposar a ETA, no n'és Lluís Ma Xirinacs un exemple? No ho ha demostrat durant tota una vida i també amb la seva mort?

A mi no m’agrada el suïcidi i em desagraden tots els suïcides. Però he de confessar que si hagués de fer algunes excepcions i mostrar algun respecte, aquestes fóren les de suïcides com Xirinacs, per suïcidis comesos en la calma reflexiva, la dignitat, el respecte a tot i a tothom i en l’aposta per un ideal trascendent, una de les manifestacions de la Llibertat com és -agradi o no- l’independentisme.

_____________

Enllaços

• Google: Xirinacs + agost 2007
  
• Covardia o coratge
  
• LLUÍS M. XIRINACS i DAMIANS (1932-2007)
  
• El Periódico. El exsenador Xirinacs se quita la vida en un "acto de soberanía"
  
• El integrismo catalanista
  
• Se suicida un independentista
  

+++

• Lluís Ma. Xirinacs. Cultura de mort (article inèdit publicat pel diari Avui, 22.8.2007)

Big Google is watching us ... Ja ho sabieu?

Ja fa molts anys que ens en parlen. Hi ha tot una "indústria" dedicada a analitzar el nostre perfil i a classificar-nos en alguna categoria, de tal manera que amb els aitals perfils, degudament venuts a les indústries del consum, ens puguin mirar d'entabanar amb productes que sentim propers, fets per a nosaltres i les nostres necessitats.

Ja fa temps que ens van dir que les nostres targetes VISA són objecte d'anàlisi per a saber quin tipus de consumidor i de ciutadà som.
També a nivell de control polític, és clar, per a tenir una fitxa GranGermanosa de cadascú de nosaltres, ara que l'emmagatzemament de dades electròniques no és cap problema i que l'accés a aquestes dades és cosa de milisegons ...

No sé qui ho fa, ni on ho fan , però no dubto que ho facin.

L'Stasi va ser , tot i la seva relativa eficàcia, un prototip protohistòric del tipus d'organització de control dels ciutadans a l'estil Orwellià. Més tard, Echelon devia ser en el seu primer moment el nou model, la v2.0 de la cosa, i ara aneu a saber per quina versió passen... El que és clar que és una versió completament diferent V3.XYZ, on Google pot comptar els pèls que us queden al cap, si us heu afeitat o no, escolta tot el que dieu, llegeix tot el que escriviu, i ja estan preparant la V4 que controlarà fins i tot el que penseu. M'hi jugo una Voll Damm ben freda.

Estem sempre amb la vida perdonada, perquè si ens la vulguessin complicar, ho tindrien molt fàcil.
He trobat un post amb un títol que es fa mirar. Big Google, sap el que estem fent a cada moment. Bé, com Déu, com tots els altres déus, com Big Brother, la CIA, el Mossad i l' MI5. No sé si també, a hores d'ara, l'Agència Espanyola de Seguretat Interior i la Catalan Intelligence & Dynamic Agency (CIDA). Segur que també.

Google, Like God, Knows What You're Doing

If there's one constant in the online universe, it's
that search engines and
other web services are gathering more and more
information on us, reports the BBC.
Search engines from Google to
Yahoo to MSN, and even individual sites, track what we do online and build
profiles of us based on that behavior. This worries privacy advocates, who feel
we are no longer able to keep our activities to ourselves under such intimate
surveillance.
The companies doing the tracking, though, claim it's all about
providing a more relevant experience for users.
There's also the advertising
aspect. By painting a user picture based on search, e-commerce and other online
habits, ads from major ad vendors can be better targeted. This provides a more
relevant ad experience to the user and therefore more value to the advertiser
and vendor, who can charge a premium rate for access to desired demographics.
One expert says that as a culture we will come to terms with this close
behavioral scrutiny within five years. By then, he speculates, technologies will
exist to empower people to choose the extent to which they wish to be
identified.
Until then, it's incumbent on the user to be mindful of what
their online self-portrait looks like, click by telling click. "

Que hem d'anar en compte amb el que cliquem? Bona, aquesta! Un amic meu m'explicava que fa uns anys es va subscriure al setmanari Newsweek justament per tenir una prova del seu pronordamericanisme. Mares de déus que se'n poden fer de tonteries a la vida!
Però potser no és mala idea. I per fer cas al consell, -no se sap mai- us recomano que de tant en tant cliqueu la web oficial de la Ràdio Vaticana, la de la Conferència Episcopal Espanyola. i la de la Casa Blanca. Això us pot salvar o apanyar una mica la resta del vostre perfil, per molt demoníac que sigui.

Tanmateix, que la cosa està encara poc afinada és un fet constatable, perquè jo (i com jo molta gent que conec) rebo un munt de spams molt pintorescs, com aquells en què des de l'Àfrica tropical o des de l'Àsia exòtica em demanen que em posi en contacte amb algú que ha heredat una millonada de dollars i em proposen fer d'intermediari per poder gaudir d'aquelles quantitats, amb promeses ridícules de quantitats generoses o percentatges temptadors.

Rebre spams d'aquest tipus vol dir que dec figurar encara a la llista general d'imbècils passarells, innocents i ingenus, amb perfil de potencials víctimes d'estafa, amb qualsevol bajanada.

No sé què pensar, però m'inclino a pensar que és més aviat bon senyal. Sí, deu ser bon senyal. Potser fóra més preocupant rebre missatges on em proposessin el tipus de llibres, música, viatges o productes que realment m'interessen, fóra el senyal més clar que ja m'havien caçat definitivament: analitzat, classificat i posat al cove.

Probablement ja n'estic de ben caçat... No, res de probablement: segur!
Però com a mínim jo no en tinc proves... puc somiar i fins i tot inventar-m'hi elements. Això em fa pensar que dins de la mitologia religiosa que ens injectaven de petits hi havia la imatge d'un funcionari del cel que al final de la vida ens llegia la fitxa sencera. No tenien un pèl de tontos aquells capellans. Ja intuien que algú, algun dia fóra capaç d'arramblar, alephianament, amb tota la informació sobre tots els quidams, i fer-ne balanç! Això sí que és tenir visió de futur!

Algú sap a on ens podem adreçar per consultar la nostra fitxa actual i veure si es correspon més o menys amb la visió que nosaltres tenim de nosaltres mateixos?

Mira, això fóra tot un èxit. Un sorteig a nivell mundial ... "This is your life according to Big Google" ... Darrerament ... no paro d'imaginar coses que queden per fer!

__________________

Arte TV Galérie Videos : Faut-il avoir peur de Google ?