12.1.09

Més enllà d'anàlisis i constatacions. Propostes de solucions.

A hores d'ara em penso que ja en podria a començar a fer tota una teoria.
I donaria per a una tesi d'investigació llistar les persones les reflexions de les quals van seguides de propostes d'actuació, de canvi, de solució...

No avancem perquè ens limitem tots, massa sovint, a analitzar les situaions, a constatar la realitat i massa poc sovint ens atrevim a proposar com canviar-la per millorar-la, què fer per resoldre els problemes.

Per limitar-nos a un cas recent : el desgavell que hi ha hagut a l'aeroport de Barajas és un bon exemple. Hem escoltat i llegit tota mena de crítiques. Aquest migdia escoltava una anàlisi extraordinària que explicava que la T4 era una obra faraònica, amb sentit aznaromegalomaníac; reflexionava sobre els comportaments quasi delinquentils dels controladors aeris...
Però l'unic que m'ha interessat de veritat ha sigut la proposta de demanar responsabilitats a Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, en comptes de fer-ho a la Ministra de Foment.

No hem vist enlloc tècnics de l'aeroport que proposin què cal fer per evitar que un caos com aquest es torni a repetir ara que sembla que nevar torna a ser un fenòmen normal i no cosa del passat.
No, als media actuals els agrada molt revolcar-se en la degràcia dels pobres conillets atrapats a Barajas... Com afirma una biblia periodística que cal revisar i canviar com més aviat millor, cal que hi hagi "gos mossegador" perquè hi hagi notícia.
Això és l'origen de la desgràcia de la nostra civilització: La merda, la degràcia, la sang són notícia... Les idees i les propostes creatives no ho son i així ens va!

Una llàstima, perpuè no avancem en la bona direcció. Algú amb poder de canviar coses als mitjans de comunicació ha de canviar aquesta xacra i canviar l'essència del periodisme.
Cal tornar a crear un diari com "El Caso" i publicar-hi tota la merda mediàtica, totes les falses notícies. I crear paral·leament uns nous mitjans de comunicació que apostin per les notícies positives, creatives, tot allò que representi avançar en el camí de les solucions per a la majoria.

Em trobo repetint massa sovint aquest idea, una vegada i una altra. Avui ho he fet al blog del Francesc, en relació a un article on Josep Ma Ureta reprodueix una faula titolada "La Borsa i els micos".

És tan bona que no em puc estar de recopiar-la:

"Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal.lar a l'únic hotel que hi havia i va posar un avís a l'única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per deu euros. Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L'home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar.Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès. Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça. Van escassejar encara més els micos, i l'home ben vestit va elevar l'oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d'atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant. Quan l'home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: "Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció. Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert". Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap. Però no van tornar a veure ni l'ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida."Noció de com funciona la borsa", conclou el consultor."

I aquí van, reproduits rambé els meus dos comentaris. N'he fet dos de semblants perquè m'he pensat que el primer s'havia perdut, sense adonar-me que el blogaire havia d'aprobar primer el comentari.
Sani Girona Roig dijo...

Bé, genial és genial, sí , però com passa sovint amb les genialitats no n'hi ha prou... falta la segona part, que sempre és la més interessant.

Quina conclusió? Calar foc a les Borses. Matar els micos, matar els intermediaris, matar el col·leccionista ! ;-)) I fer córrer urbi et orbi que aquest fóra la solució, perquè algú la implementi. Millor si ho fa Fuenteovejuna: tots a una.

I per proposar idees genials que siguin factibles, proposo : Fer que contes i rondalles com aquesta es posin de moda i les venguin a les llibreries i tendes de joguines arreu del món, perquè la des de la més tendra infantesa, els nins i les nines aprenguin a aplicar les normes bíbliques:
Si algun fill de p*** et vol enredar prometent-te l'oro i el moro borsari, mata'l. Els déus ja reconeixeran els seus.
Més val la mort d'un fill de p*** que no pas el suicidi per causa de crisi de mil fills de bona mare que córren el risc de partir-ho... M'explico?

Francesc, m'obsedeix la recerca, la proposta i l'aplicació de (possibles?) solucions.
Sento una fòbia agressiva envers les simples constatacions que es queden només en constatacions!




Hola Francesc,

Blogger em fa reescrirue el comntari perquè se'm deux haver apssar l'estona permesa.
Hi torno de bon grat.
Deia, dic i diré que, com passa sovint amb les genialitats, la desgràcia del món és que la gran majoria es queda només en l'estadi de l'enteniment dels fenòmens, la constatació de les veritats o els fets, que no és poc, però falta la segona part, que és la més interessant...

Cal passar a la proposta de solucions, de canvis en la conducta per resoldre d'alguna manera els problemes que constantment es van plantejant.

Què li falta a la genialitat de l'Ureta? Una proposta de solució, en forma de conte o rondalla o acudit o paràbola. Però una proposta d'actuació en cas que et trobis davant d'una oferta borsària.
Jo de l'Ureta hauria afegit una cosa així...

* "Ergo .. si se t'acosta un fill de puta que el vol fer anar caçar mones a 1O€, cal que el matis directament a la segona frase. Però si ets tan desgraciat que jugues el joc del fill de puta però aquest desapareix i n'envia un segon, i aquest apuja el benefici de la putada una mica més, aquest ja el pots obrir en canal a la primera frase!

I això, explicar-ho a l'escola primària i imprimir-ho en llibre de contes i d' audio en format mp3.
És l'única manera de poder salvar la civilització a llarg termini.
Més val un mort a tempos que no pas mil suicidis per culpa del fill de puta al qui s'ha perdonat la vida ... Error total! He he he he he he he he.

Cal un nou "catecisme" i un nou "decàleg" intel·ligent" per als supervivents de la crisi de principis del segle XXI.

Amén

________


Bé, corregeixo els errors originals, pesisteixo en la meva opinió i signo.

Punts de vista sobre la crisi

Més sobre la crisi:

Francesc Puigcarbó m'envia a llegir l'article de Félix de Azúa a El Periódico d'avui diumenge 11 de gener. L'home acaba dient això:

"Nuestra crisis no parece muy distinta de la barroca, aunque solo estemos en su inicio. ¿Cómo será el mundo que emerja de esta mutación? ¿Y dónde tendrá el centro? ¿Seguirá hablando en inglés? ¿Y regalando teléfonos móviles a sus niños? ¿O quizá nos espera algo más interesante? ¿La unidad de los ciudadanos contra la casta bancaria y sus lacayos políticos? ¿Partidos que defiendan al votante en lugar de exprimirlo? ¿Reaparición de la guerrilla urbana? ¿La extinción del automóvil privado? ¿Un nuevo totalitarismo? En todo caso, hay algo seguro: dentro de cinco años no nos conocerá ni nuestra madre."
M'estan bé les preguntes que fa. I em venen ganes d'afegir-ne unes quantes més.
Miraré de fer-ho tan aviat com pugui. Probablement.