Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palestina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palestina. Mostrar tots els missatges

8.1.09

La guerra en el front mediàtic 4/X

Ja hauria de ser al llit perquè demà, a més de llevar-me, com totohom, m'hauria de llevar fresc.
Però és ja tard i em trobo mirant el programa de TV1 "59 segundos" on es debat la guerra entre Israel i Palestina.

En la primera part, alguns dels tertulians més visceralment convençuts han parlat del fet que Israel ha anat més enllà dels límits acceptables.
Hi ha hagut qui proposava que la comunitat internacional imposi a Israel el respecte d'alguna norma i li impedeixi que se les salti totes sempre, sistemàticament ...

Tardo poc en "perdre el respecte" (sigui dit entre parèntesi) a tots aquest sessuts tertulians.
No aporten gaires arguments, ni novedosos, que vagin més enllà del que tots plegat podem pensar i opinar a partir de les poques i esbiaixades informacions que trameten els media de masses. I a sobre ara ja passen a parlar poc seriosament del look de la Ministra de Defensa durant la pasqua Militar. Adéu.

Jo sí que tinc alguna cosa nova a dir.
Està molt bé que reflexionem sobre el paper galdós que fa la Unió Europea en general i els diferents països de la UE en particular, entre ells Espanya.

Quant pesa la opinió de cada país europeu sobre la taula de decisió dels militars israelians, dels dirigents palestins a l'exili o a Palestina?
Potser és que tot ja estava molt ben calculat d'antuvi i que el que de veritat compti sigui el que Israel estigui disposada a negociar i cedir i a obtenir de la nova situació que es produirà com a conseqüència d'aquesta guerra.

En podem "enriure" o lamentar del paper whisfulthinkingnós, -com a mínim impotent davant dels fets -, dels governs espanyol, belga, irlandès o alemany, i fins i tot podem fer broma del paper negociador del president francès... però no sé si és gaire útil ni gaire seriós. I la gravetat de la situació no admet frivolitats.
Ara bé, a mi se'm fa estrany que de la mateixa que s'interperl·la a Barak Obama perquè es manifesti i es posicioni en relació a aquesta nova guerra, m'estranya que no s'interpel·li a amb la mteixa intensitat Rússia, Japó, Xina, Brasil, Índia...

Si hi ha algú a qui cal blamar seriosament i directa és l'ONU.
Jo em pregunto on és l'opinió de tantes grans potències del món?

Si hi ha alguna preguntà vàlida a fer-se és ¿com és que l'ONU es mostra tan impotent per resoldre un conflicte que afecta la pau i la seguretat del món sencer?

_________________

1.1.09

La guerra en el front informatiu-propagandístic 1/X

Petita llista d'enllaços calents o frescos, que en aquest cas són sinònims...

ZNET

Jewish Voices on Gaza

American Jews Call for Immediate Ceasefire, End of Gaza Blockade
by Robert Naiman.
Huffington Post - December 30, 2008


***********


METULA NEWS

Les messages de l’an des rédacteurs de la Ména
(1ère de 2 parties) (info # 010101/9).
© Metula News Agency


***********


BBC NEWS
UN fails to make progress on Gazas


MIDDLE EAST CRISIS

KEY STORIES

FEATURES AND ANALYSIS

Diplomacy fails
Negotiating lines are laid bare by the failure of a Gaza ceasefire plan


***********


Le Grand Soir. Journal alternatif d'information militante

Israël poursuit les blessés et bombarde les hopitaux de Gaza

Rubrique Palestine


**********

Le Nouvel Obs
Le Hamas combattra "jusqu'au dernier souffle", Israël rejette une trève

NOUVELOBS.COM | 31.12.2008 | 19:46 .229 réactions


***********


The Independent
Israel defies peacemakers and prepares for invasion.
Security cabinet rejects EU-backed peace proposal as tanks mass on the border with Gaza

By Donald Macintyre in Jerusalem and Anne Penketh
Thursday, 1 January 2009

Robert Fisk:
Leaders lie, civilians die, and lessons of history are ignored.
Monday, 29 December 2008.
629 comments

***************

Le Monde
. Débats. 31 décembre 2008. pg. 15

Patrick Baudouin & Michel Tubiana
La violence n’est pas une fatalité.

Israël doit admettre l’existence d’un État palestinien souverain, installé en Cisjordanie et à Gaza.

« (…) Et l’Union européenne la première : qu’elle applique les accords passés, qu’elle change de politique et cesse de faire d’Israël son allié privilegié. C’est le seul moyen pour que le gouvernement israélien comprenne qu’il est un État comme les autres, avec ses droits mais aussi avec ses responsabilités. Alors, peut-être, la communauté internationale trouvera les ressources politiques nécessaires pour faire appliquer ce qui n’est jamais que le droit de chaque peuple à vivre en paix dans des frontières sûres et reconnues. Pour les Palestiniens aussi. »

_________________


31.12.08

Israel i Palestina

Volia acabar l’any amb un post d’aquells que passen balanç a la vida de dotze mesos com tants n’hi haurà de penjats a la xarxa aquests dies.

Al cap d’avall em decideixo a reflexionar una mica sobre aquesta nova guerra que ha esclatat, que té tota la mala pinta de voler continuar i que és senyal de malestrugança per al any que està a punt de començar.

Em deia que aquest és un dels conflictes que t’acompanyen tota una vida. Tenim temps de posicionar-nos a favor dels uns, a favor desl altres, de voler una cosa però constatar-ne una altra. De veure com dècada darrera dècada el conflicte continua.

M’he anat acostumant a veure "mocadors palestins” al coll de nois i noies durant anys, i a entendre que hi ha una proporció aplastant de catalans que estan a favor de la causa palestina. Costa, per no dir que és impossible no estar-hi a favor.
Jo em pregunto però com és que hi ha tan poca gent que s’atreveixi a anomenar terroristes els palestins que disparen sobre territori israelià centenars de projectils i que sembla ser que en tenen desenes de milers d’emmagatzemats? Com es pot mirar amb ulls compasius i complaents uns moviments armats que han declarat un odi a mort etern als israelians i que els hi tenen jurada l’eliminació física ? Com és que hi ha tant poca causa proisraeliana? Em pregunto com és que costa tant a tants de catalans sentir empatia per un poble que se sent envoltat i amenaçat dia a dia i terroritzat per uns enemics suicides i sense ànima!

Es possible no indignar-se i condemnar la devastació les morts i les ferides causades per l’exèrcit israelià? No, resulta gairebé impossible defensar aquestes accions.

Des d’aquí podem lamentar la situació, protestar per unes accions que semblen desproporcionades. Però potser cal no oblidar que allà estan en guerra i que el que cal és demanar i exigir als dos bàndols que cessi la lògica del terror i la venjança.

Res de tot el que llegeixo a la premsa ni als blogs no em dona la sensació d’aportar res nou a una situació excessivament degradada.

No veig que els intel·lectuals d’arreu del món ni a nivell individual ni en conjunt s’atreveixin a fer propostes concretes que ajudin els polítics a materialitzar-ho en acords polítics durables si una pau completa és utòpica del tot.

Un eminent escriptor francès confessava sentir-se dividit entre el que li demanava el seu cor i el que li dictava la seva sang jueva. I que atrapat en aquesta contradició, feia esforços per mirar de pensar el menys possible en el que pasava allà…
Un allà que és massa a prop com perquè ens el prenguem com a cosa estranya que no ens afecta. Tots hi estem implicats i cal prendre partit d’alguna manera o altra.

Em faig un munt de preguntes i no trobo cap resposta.

Em fan mal als ulls i em repugnen les imatges de mort i devastació, però em pregunto què fa el món palestí i tot l’islam en temps de treva per aconseguir un acord de pau.

Quina part de culpa té el poble palestí, i Egipte, Síria i el Liban de tot el que passa ara?

Em nego a considerar els israeleians uns bàrbars sense escrúpols disposats a tot. Més aviat em veig empès a pensar que en situació de guerra, actuen en defensa de la seva vida, de la d’ara i la de demà. La guerra és perversa, però si hi ha guerra, la lògica és la rauxa. Dos no fan mai la pau si un et vol destruir!

Em temo que no és amb una posició de “pacifista de banderoleta” que aconseguirem aturar l’odi i la mort. Si demanem i exigim al Gorvern israelià aturi l’acció bèl·lica, demanem també i abans i ben fort que el poble palestí es desfaci dels terroristes que són responsables de les declararions de guerra.

Mentre aquest matí llegia Le Monde, i veia imatges de tancs i mapes mostrant la zona de guerra, cròniques i opinions contrastades, pensava que res del que pogués escriure jo avui tindria potser sentit demà, quan tot podria ser pitjor, amb més devastació patida per ambdues bandes. Deixo doncs aquest post obert, a manera de crònica negra encara per continuar. I tant de bo que m'equivoqui del tot!

Per mal que l’any començi espiritualment amb problemes greus, cal que ens regalem una estona d’optimisme per desitjar-nos tots plegats un bon 2009.