Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preguntes retóriques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preguntes retóriques. Mostrar tots els missatges

12.1.09

Punts de vista sobre la crisi

Més sobre la crisi:

Francesc Puigcarbó m'envia a llegir l'article de Félix de Azúa a El Periódico d'avui diumenge 11 de gener. L'home acaba dient això:

"Nuestra crisis no parece muy distinta de la barroca, aunque solo estemos en su inicio. ¿Cómo será el mundo que emerja de esta mutación? ¿Y dónde tendrá el centro? ¿Seguirá hablando en inglés? ¿Y regalando teléfonos móviles a sus niños? ¿O quizá nos espera algo más interesante? ¿La unidad de los ciudadanos contra la casta bancaria y sus lacayos políticos? ¿Partidos que defiendan al votante en lugar de exprimirlo? ¿Reaparición de la guerrilla urbana? ¿La extinción del automóvil privado? ¿Un nuevo totalitarismo? En todo caso, hay algo seguro: dentro de cinco años no nos conocerá ni nuestra madre."
M'estan bé les preguntes que fa. I em venen ganes d'afegir-ne unes quantes més.
Miraré de fer-ho tan aviat com pugui. Probablement.

16.5.07

Contrastos: online vs paper ... Pobres arbres!

Dipofilo II | 310


El dia 8 de maig, a mitja tarda, a l'andana tres de l'estació de VNG, esperant el tren de les 17h50, en direcció a Barcelona, vaig trobar dues amigues que feien el mateix que jo. Jo me n'anava als Jocs Florals i elles dues a la presentació del llibre de Laura Vicente Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid. Fundación Anselmo Lorenzo, 2006.

Dalt del tren la Laura Vicente em va explicar detalls interessants de la publicació del llibre, fruit d'una beca obtinguda a través de l'Ajuntament de Sabadell allà per l'any 2001 o 2002.
Mil exemplar editats, si no ho vaig entendre malament.

A l'altura de Gavà o de Viladecans, se'ns va acostar una noia que repartia uns fulletons, tamany quartilla. Van resultar ser contes que es venien al preu d'un euro. En unes altres circumstàncies potser n'haguéssim comprat un, però aquella interrupció sorpresiva, enmig de la conversa, ens va agafar en fred i no vam fer fira.
Però com que duia la càmara penjada, vaig tenir el reflex de fer dues fotos. I just després de la segona, la bateria va fer figa definitivament.


És per això que puc reproduir aquí aquest tipus de comerç ambulant de material artístic que deu tenir arrels seculars, per no dir mil·lenàries. Contes en format paper venuts al tren. Curiós , oi? No vaig tenir esma de preguntar-li si era ella mateixa qui ho escrivia i imprimia o si eren contes d'algun col·lectiu o ... Després, quan ja no hi era a temps, se'm van anar acudint un munt de preguntes... Vaig retenir que la
idea era encara vendre literatura en format paper, com si es tractés d'un caramel.



Jo mateix visc ara amb la idea d'editar en paper el meu Dipofilo I, potser també amb alguna cosa del Dicofilo ... El fet és que mentre hi ha qui somia amb paper, tota una tendència del "només en línia" va fent camí, imparable.

Ho llegia l'altre dia a un vell The Herald Tribune a punt de ser portat al reciclatge: Secció Business Technology & Media: Divendres 6 d'abril 2007. pg. 11. Online only
Per celebrar el Dia de la Terra, el 22 d'abril, el setmanari The Week muntava la "tirada" d'un número únicament "en línia", iniciativa esbombada arreu amb el padrinatge de la marca Lexus, de cotxes de gamma alta. El projecte es rematava amb un altre acte mediàtic a Los Angeles, sobre temes medioambientals, també apadrinat per Lexus.

L'article explicava també que, properament, diverses revistes del grup Hachette: Elle, Girl i Premiere, ja només seran publicades en format electrònic, el mateix que la revista Child , de l'empresa Meredith i que altres dues Life i Teen People de Time Warner...

Tot això contrasta amb el fet que alguns pobres-de-nosaltres ens obsedim encara pel format paper, mentre la tendència imparable és el "gairebé tot format electrònic".

Fóren bones notícies pels arbres si no fos perquè una altra notícia, aquesta electrònica, a Planète-urgence.org, , que dóna xifres del consum de paper de wc a Suissa ... posa els pèls de punta.

"Une étude du WWF montre que seul le dixième du papier WC et domestique vendu en Suisse est produit à base de vieux papier. Pour fabriquer les 90% restants, à base de cellulose fraîche, ce sont des forêts entières qui disparaissent. A eux seuls, les Suisses consomment plus de 5.000 arbres par jour, soit l’équivalent d’une surface de forêt de 160.000 mètres carrés, ou encore de 22 terrains de football."
Un rouleau par semaine
Des forêts entières sont rasées pour fabriquer un produit qui finira dans les toilettes ou à la poubelle après un usage unique, (...)

En 2004, les Suisses ont consommé 156.000 tonnes de papier hygiénique et de ménage, soit 16,6% de plus qu’en l’an 2000. Semaine après semaine, chaque habitant de notre pays expédie environ un rouleau de papier toilette dans les égouts. Or, le bois utilisé pour fabriquer ce papier toilette provient des forêts d’Amérique latine, d’Asie et de Russie, où l’abattage sauvage est monnaie courante.


Em pregunto quina xifra correspon a Espanya durants els mesos de juliol i agost i a tota Europa tot un any! Anem pensant quines mesures haurem d'acabar adoptant a l'hora d'anar ... de ventre.

13.5.07

És constitucional el peatge de Martorell?

Dipofilo II | 309

Aquesta tarda, de tornada a casa des de Sant Cugat Sesgarrigues, (festa familiar de Primera Comunió), hem agafat l'autopista a Sant Sadurní en direcció cap a Vilafranca i l'hem deixada a la sortida 28: Vilanova i Sitges. Nosaltres, en direcció sud anàvem bé. Els que anaven cap a Barcelona ja feien cua, a 2/4 de 9 del vespre, des de Sant Sadurní fins a Vilafranca, i des del pont, mirant en direcció cap a Tarragona, semblava que la cua no s'acabava.
Això a 13 de maig, quan encara falten milions de turistes circulant amunt i avall i quan encara es queda algú a casa sense anar a la platja o a la residència secundària!

Per allò de les associacions mentals irrefrenables que es produeixen a tots els caparrons de tothom, a mi m'ha vingut al cap les dues preguntes del milió , i també les que es deuen fer el milió d'usaris castigats a patir dins dels cotxes cada cap de setmana de tornada a casa, passant per les forques Claudines de Martorell ...

Dues preguntes
senzilles i tendres,
no en sabíem més
sempre ho havíem patit igual ...

"Es constitucional el peatge de Martorell"?
"¿No està prohibida la tortura a la UE?"

I passo el "meme" als ciutadans ...

Josep Montilla
Josep Lluís Carod-Rovira
Joan Saura
Artur Mas
Josep Piqué
Albert Rivera

Sisplau per favor, passeu-els-hi aquestes preguntes i feu-ho també a tots els alcaldes de l'Alt i el Baix Penedès. Mireu -exigiu- que us contestin seriosament -res de conyes marineres- abans de les properes eleccions!

Qui contesta seriosament la pregunta?

___________________