13.7.07

Castigar els culpables de crims perversos

Amb els anys hom acaba constatant que allò que alguna vegada van ser dèries, s’han acabat convertint en obsessions.
Una de les moltes obsessions meves és la que tinc pel càstig dels malvats. Aquells que superen amb escreix el filldeputisme ambient per arribar a atènyer cotes fora de mida.
És el cas dels gestors de l’ONG Intervida que pressuntament i molt segurament i molt probablement han estafat centenars de milers de persones en robar els fons destinats a nens del tercer món …i que, són per tant, responsables de la desconfiança generalitzada de milions de ciutadans de bona fe en relació amb l’efectivitat de qualsevol ajuda econòmica que es doni per a causes solidàries. Crim pervers que mereix un càstig exemplar.

La meva obsessió és que, a manca d'una guillotineta capaporcs, hi hauria d’haver legislada i fixada tanmateix la condemna a cadena perpètua per aquesta mena de crims. Crec que la por a aquest tipus de càstig fóra l’única manera d’evitar que ningú que no estés completament boig s’atrevís a robar i perjudicar directament els més innocents i més desvalguts del planeta, i que indirectament, creessin un clima de desconfiança que impedís que la generositat de la bona gent continués fent el bé en un món massa castigat per la desgràcia.

Però ja sabem que la culpa és molt negra i ningú no la vol. Qui són els culpables? Em vénen ganes de denunciar els governs per ser responsables indirectes d’aquesta maldat, per no ser capaços de muntar un sistema penal que castigui exemplarment i disuassòria aquest tipus de crims monstruosos.
Ho deia molt bé Sun Tzu a l’Art de la guerra, explicant que cal guanyar les guerres sense batalles.

III. ATTACK BY STRATAGEM
6. Therefore the skillful leader subdues the enemy's
troops without any fighting; he captures their
cities
without laying siege to them; he overthrows their
kingdom
without lengthy operations in the field.


La idea és genial, però per aconseguir-ho cal una legislació que ho faci possible.
De qui depèn que aquesta legislació es voti? Què esperen els tribunals superiors de justicia dels països civilitzats per resoldre aquesta xacra?

________

Referències

* La Fundació Intervida, investigada per presumpta desviació de fons
* 2.7.07. Responsabilitat global. La Fiscalia es querellarà contra l'ONG Intervida
* 11/7/2007 La policia judicial registra dues seus d'Intervida i tres domicilis d'alts càrrecs...

* Pilar Rahola. Alerta ONGs

”¿A què esperes per viure l’experiència de moure’t per Barcelona en bici ?“

Aquesta tarda he anat, per primera vegada a la vida, a Barna amb la bici “penjada” i en tren, Vilanova–Passeig de Gràcia, anar i tornar.
He fet un tros de Barna en bici ... i la veritat és que m’ha agradat molt l'experiència: “mola i mola cantiduviduviduvi “…Hi tornaré, segur. Jo us animo a provar-ho …Si no preneu mal, us encantarà ;-).
Per això cal que proposem reformes i millores per viure millor la Barcelona bicicletera …

Carrils bici per als ciclistes per tot arreu, que com a ecologistes pràctics mereixen un respecte. On? Està claríssim: s’han de pintar a terra però no cal ni que siguin a les voreres, que s’han de reservar pels vianants. Cal pintar-los sobre , com a mínim, un dels carrils de les vies urbanes (sí, sic) i que la norma expliciti que cal respectar la velocitat dels ciclistes quan van pel seu carril.
Dins de dos o tres anys, com a molt tard, ja no caldrà repintar-los perquè tothom ja els portarà pintats al cap. Mentrestant, cal pintar-ho a qualsevol dels carrils de les vies urbanes per donar entitat a la bici … Poca broma.

Cal fer campanya per fer-los respectar pels motoristes, conductors de cotxes i furgonetes, i per taxis i autobusos, perquè no els comencin a atropellar a dojo...
Quant a RENFE …i els serveis de rodalies … Passeu-ho a algun dels responsables del Tripartit i també als de CiU i, si m’apureu, digueu-ho també als del PP … Cal que algú faci dissenyar per qui calgui vagons amb espais suficients per a bicis … la gent s’ho prendrà més seriosament …i s’animarà a agafar la bici per desplaçar-se per Barcelona.
I haurem implementat així alguna cosa novedosa i útil.
Ara com ara, m'ha semblat que això de pujar la bici al tren encara queda com una cosa de quatre atrevits i/o eixelebrats i/o pobres desgraciats… que no poden pagar l'autopista i el pàrking.
Cal erradicar l’error mental de les mentalitats petitburgeses. I per aconseguir-ho, no hi ha res com la publicitat ben entesa.
Recordeu aquell anunci que diu ... "Has fet l’amor amb un cigne al llac dels cignes? (o una cosa així, vull dir :-) ... i afegeix encara : “A tots ens queden coses per fer ... “?
Doncs bé , aquell anunci m’inspira a mi proposar de crear un spot semi-institucional, pagat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, fifty-fifty, per exemple …Un anunci ben dissenyat que digui una cosa així com …
”¿A què esperes per viure l’experiència de moure’t per Barcelona en bici ?“
… Podria ser un anunci que fes venir a Barcelona els 6.000 milions d’habitants que encara no ens han vingut a visitar …
Però encara se m’acut una genialitat suplementària: fer-ho dir a la Scarlett Johansonn a la pel·lícula de Woody Allen … mentre ella mateixa passeja per algun lloc idílic de Barcelona, la Rambla o el barri gòtic o on sigui !!! Doneu-me el telèfon del Woody o el de la Scarlett i segur que els convenceré.
Eureka! Eureka!. He trobat l’anunci perfecte per a la nostra estimada Barcelona. Publicitat urbi et orbi. No us ho sembla?
Ep! Això sí, vull un tant per cent de la recaptació turística o del PIB català… Holé, em faré milionari i em podré dedicar al disseny i la creativitat full time! Faré histèria i història i seré recordat com uns dels potenciadors de la Barcelona ecològica en els temps del bicing!
Em prenc una copa de cava perquè me l’he ben guanyada.
Queda dit… us queda una cosa per fer: Aneu a Barcelona amb la bici i gaudiu de l’experiència:
"Viu Barcelona en bici. La bici és poesia."

Això sí, ara per ara, no oblideu de portar un cadenat …encara és necessari lligar-la, la bici, perquè no us la fotin! Però el dia vindrà que la vida serà meravellosa del tot i ni cadenat no caldrà.

Més ferits als San Fermines: "Asta con gusto no pica"

Avui a migdia he vist per la tele que hi havia tornar a haver ferits als San Fermines …
Després d'anant-hi pensant i donant voltes, he decidit que, ben mirat, no hi tenim cap dret a criticar-ho.
Per una banda, ja ens ho donen en diferit: ens estalvien la sang, les operacions i potser les cadires de rodes per a algun ferit.
Per altra banda, cal pensar que és un costum atàvic, entranyablement tatuat als ossos dels navarresos. Darrerament, alguns habitants de la ciutat global també s’hi apunten pensant que també ells tenen dret a viure tan fantàstica experiència.
Pamplona és un lloc de peregrinació pagana i a principis de juliol, aquella mena de Sodoma, Gomorra i Taurilància hi peregrina gent de tota mena amb molta fe i molta passió.
Tercer argument, gairebé definitiu: “cornada con gusto no pica “ …Allà ells i les seves columnes vertebrals … I si n’han d’enterrar algun, que l'enterrin. El suïcidi sempre ha sigut i serà lliure …o no?
Per si faltava algun altre argument ... ja se sap que totes les religions tenen els seus ritus i cultes, per molt bèsties que puguin semblar als no creients i als no practicants …
Dura Taurofília, sed Taurofília... què hi vols fotre si és així!

I encara bo que només tanquen els toros a la plaça i no els rosteixen en una foguera i se'ls cruspeixen allà mateix ... Tot un detall.