6.5.07

Nicolas Sarkozy, nou President de la República francesa

Dipofilo II / 306

A poques hores de conèixer el resultat de les eleccions presidencials franceses, se m'acut posar al blog una imatge que em va enviar un amic de França, d'Alsàcia concretament, fa pocs dies.

Jo ja li havia preguntat ara fa un mes aproximadament com ho veia, i em va contestar dient que li semblava haver de triar entre el dolent i el pitjor.

He anat llegint una mica a tot arreu que, tot i les esperances que podia representar imaginar Ségolène Royal presidenta de la República, massa gent important a tots els àmbits de la cultura i la política francesa l'ha qualificada des de poc apte fins a incompetent per al càrrec. Sempre ha anat per darrere del seu oponent en tots els sondeigs d'opinió.
Ara s'ha confirmat la seva derrota. Segur que tindrà una segona oportunitat, d'aquí a cinc anys. Veurem com continua la seva trajectòria dins del seu partit.

Pel que fa al seu oponent, ara m'enviava, sense cap comentari, aquesta imatge anti-Sarkozy on l'acusen d'excloure més de mitja França: els pobres, els homosexuals, els d'esquerres i els d'extrema esquerra, els estrangers, els que cobren l'RMI sou d'inserció social, els discapacitats, els àrabs, els negres, ni que siguin figures de l'sport com el tennista en Yannich Noah o el futbolista Lilian Thuram. L'acusen d'anar contra l'educació i la cultura... i acaben atacant-lo a nivell de la seva vida privada!


Bé, ara tindrà a la mà les eines i el poder per demostrar que tot això només era un cartell de propaganda amb molta mala bava i amb els arguments equivocats.

Ara ens tocarà estar expectants per veure com comença el nou president de la República a materialitzar el seu programa.
Sembla ser que canviaran moltes coses i per tant, caldrà veure com ens afecta als catalans i als espanyols. Caldrà veure com s'apliquen els canvis i si els remeis no són pitjors que l' enfermetat.
Val a dir que la seva aposta per la cultura de l'esforç i per la creació de riquesa sonen la mar de bé.

Sigui com sigui el que li passi a França, el que a mi em passa és que quedo seduït per l'efecte purificador de gairebé totes les comeses electorals. M'agrada veure que es parla de coses serioses, que reneixen les somortes confrontacions d'idees i les estratègies d'actuació, que la gent ha de prendre posició i s'ha de plantejar com vol les coses.

Estic segur que amb aquesta renovació, una vegada més, França serà una font de beneficis per a tota Europa i de retruc, per a tots nosaltres.

_______________


Pacticipació rècord: 85%

La participation frôle un record: le regain civique des Français confirmé

Categories de posts













Dipofilo II /305

Mentre que Blogger.com deixa incorporar, per defecte, paraules clau associades als posts, el servidor de blogs català Bloc.cat permet d'associar, també per defecte, cada post amb una o vàries categories que s'han creat prèviament.

Això ho trobo a faltar, però sé que globalment, les opcions de blog de Blogger.com són, ara com ara, més potents. Ja se sap que no es pot tenir tot...

Em faré passar la pena reproduint aquí les categories que vaig crear per al Dipofilopersiflex I i mica en mica apareixeran aquí al Dipofilopersiflex II com a paraules clau, a mida que les hi inclogui com a etiquetes dels posts que anem escrivint.

Categories de post


Sofert lector, si no ho entenguessis del tot, no et preocupis, i no t'atabalis ... només és metaestructura blogosfèrica ... res a veure amb la literatura de veritat :-)

"The way to being natural is sometimes quite artificial"

Dipofilo II / 304

Et deia, Jaume, que aquesta frase, que jo vaig convertir en "vers" i en divisa personal era, en realitat, el text de propaganda d'unes mosques de pescar. Apareixia en una mena de postal que reproduia una aquarel·la molt bonica que vam agafar d'una casa d'esports en un poble de Califòrnia, ara ja deu fer uns 12 anys.
Ho exlicava una mica aquí, i ara completo l'explicació en aquest post.

Aquella postal ens va fer de punt de llibre de molts llibres, fins que un bon dia, ja no la vaig tornar a veure. Potser va quedar enmig d'un llibre i potser, si és així, algun dia ressuscitarà. Tampoc no descarto de trobar-ne una imatge escanejada, però caldria que ho busqués entre un munt de fitxers d'imatges conservades en diversos CDs.


Mentrestant no reapareix -potser està perduda per sempre- , em farà gràcia utilitzar com a element substitutori, - i si no hi tens res massa en contra- aquesta "mosca" que tu inclous en el teu post.
Potser sí que una imatge val per mil paraules, però també és cert -ho constato aquí- , que una frase, deslliurada de tota imatge, incrementa mil vegades el seu valor. (el copirait és meu ;-)

Microrelat sanjordià fora de temps

Dipofilo II / 303

Una mica més tard del compte - em passa sovint, massa sovint - he llegit a can Flux
una original convocatòria de microrelats santjordians
així com una selecció de les participacions que va rebre en Jaume Subirana, algunes de les quals prou agoserades com per infringir la norma, que exigia -entre d'altres condicions - no passar de 12 paraules.

Com que cada gota de relat o de poesia és un gran què, no n'hem de malversar cap ni una,
i és per això que, ni que sigui massa tard per entrar a la llista, no em vull estar d'afegir-hi la meva contribució.

Aquí va el meu microrelat, amb títol i tot :

ARMES FLORALS

... Llavors s'adonà que la punta de sa llança era una rosa.

Sani Girona

Jaume, felicitats per aquesta iniciativa tan creativa com divertida, i literàriament profitosa.

Per cert, tot fent el post - i repensant el meu microrelat- he recordat que el dimarts 8 de maig
al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona tindrà lloc l'acte de Lliurament del premi
de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007.
Enguany no me'l perdré.