23.11.07

Adéu Paco, descansa en pau!


Avui, la notícia més important de totes era la mort d'un dels avis més estimats i respectats de Catalunya. Un home que havia fet vibrar tohom amb la seva manera de ser i mostrar-se. A molts catalans d'una determinada edat se'ns moria un conegut entranyable, tota la bona gent perdia un dels seus grans models.
Un home humil, bo, "missioner" en terra pròpia. Un referent per a les noves generacions que l'hauran de descobrir i mirar d'entendre...

Una mica com va passar amb en Xirinacs recentment, es tractava de comprovar el grau d'excel·lència de la nostra societat catalana en circumstàncies com aquesta,
en el moment del darrer adéu a una persona de la seva talla ètica i moral.

Avui m'he limitat a seguir-ho tot de lluny, per la ràdio, però el que he sentit m'ha tranquilitzat i m'ha allunyat tots els neguits. Sembla que sí, que tothom ha estat a l'altura que les circumstàncies exigien estar i que Paco Candel tindrà un comiat digníssim, tal com era de justícia fer-ho.

Paco Candel era, desde sempre (des de feia uns cinquanta anys), un exemple de compromís i de coherència moral.

Gràcies, Paco Candel, per haver-te mantingut fidel als principis que et van fer gran i heroi llavors i que ara et converteixen, justament, en mite per sempre.

Leticia de Borbón , Magdalena Álvarez, Manuel Marín i José Bono

Tot volant per sobre de la setmana sense tocar de peus a terra ...i sense fer escala enlloc, se m'acut fer com a mínim una mena de revista de premsa...

Rodoníssim i intel·ligentíssim l'article de la cntraportada de l'Avui del dimarts 20 de novembre 07 fent referència ben explícita a l'evocació de Dimarts i 13 :

(...)"Sopo amb una amiga que em pegunta el matexi que em pregunten, que què faig callada des de fa tant de temps. Doncs escriure un diari, on m'ho apunto tot. Si arribo a reina, me'l guardaré en un calaix. I si no, serà el millor reportatge de la meva vida."


L'Albert Hom acaba la frase allà on els de El jueves van imaginar una historieta. I a mi me'n venen ganes, d'escriure coses, però només afegiré això: si s'apunta tot el que passa, ja té més feina de la que pot fer.

2. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, entre el que va exclamar l' altre dia al Congrés "ante' partía que doblá" i el que va replicar ahir dimecres al portaveu d'IC-V al Congrés, Joan Herrera, ja s'ha fet un lloc a la història dels famosos amb frases famoses, per divertides, per sucoses, per cromàtiques i expressives: "em necessiten per mirar de tornar a guanyar les eleccions"...

3. Trist, força trist que Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats, home que generalment cau mitjanament bé a gairebé tothom , se n'hagi d'anar emprenyat.
"perquè el PSOE pretén rellevar-lo per Bono" (Avui 16.11.pg.9)
Tothom acaba trobant-li el gust a tron i al poder ...
Si ho deixa és perquè l'han fet emprenyar. Necessiten un Pepe Bono al seu lloc per mirar de tornar a guanyar les properes eleccions. Marín és massa sec i independent. I per a grans mals, calen grans remeis. A la guerra com a la guerra, cal un actor polític mediàtic capaç de generar, també ell, llenya per al foc.
Anem-nos preparant per tornar a escoltar frases inspirades en la gràcia i el "donaire" de la de Magdalena, però passades pel foc roent i l'espasa afilada de J. Bono.

Coses com "ante' muerto' que verlo' andá suerto' por ahí" ... i d'altres de les que fan tremolar les haurem de tornar a entomar.
Amb la seva retòrica mesetària, quasi pepeïsta, José Bono fará entrar vots pel PSOE a cabassos plens...

Aviam si m'equivocaré o no.

La *ciubigüitat de CiU, amb o sense Unió DC, i amb Artur Mas al capdevant, mereix post a part. __________________________

Francesc Marc Àlvaro i Màrius Serra a la biblioteca Cardona Torrandell de VNG




Fotos: Sani Girona


Biblioteca Cardona Torrandell. VNG.
22.11.2007. 19h


Si tinc una estona també penjaré un comentari de l'acte, i unes pinzellades d'algun moment especial, que com era d'esperar ha sigut molt interessant de principi a fi. N'he sortit ben satisfet i , a la mà, amb un exemplar dedicat de
De com s'escriu una novel.la, tenint ben assumint que no és cap manual per aaprendre a esciure novel·les, sinó la biografia d'una novel·la: verbaliatge d'en Màrius que em venia de gust tastar aprofitant l'avinentesa... Ja en direm alguna cosa ...un dia d'aquests.

Nois, felicitats i gràcies!

De l'acudit a la pseudopolítica, passant per la llengua

Avui m'han enviat un acudit força divertit que fa així:


"A Spanish teacher was explaining to her class that in Spanish,
unlike English, nouns are designated as either masculine or feminine."House", for instance, is feminine: "la casa."
"Pencil", however, is masculine: "el lápiz."
A student asked: "What gender is 'computer'?".
Instead of giving the answer, the teacher split the class into two groups, male and female, and asked them to decide for themselves whether "computer" should be a masculine or a feminine noun.
Each group was asked to give four reasons for its recommendation. The men's group decided that "computer" should definitely be of the feminine gender ("la ordenadora"), because:
1. No one but their creator understands their internal logic;
2. The native language they use to communicate with other computers is incomprehensible to everyone else;
3. Even the smallest mistakes are stored in long term memory for
possiblelater retrieval;
and
4. As soon as you make a commitment to one, you find yourself spending halfyour paycheck on accessories for it.

The women's group, however, concluded that computers should be
Masculine ("el ordenador"), because:
1. In order to do anything with them, you have to turn them on;
2. They have a lot of data but still can't think for themselves;
3. They are supposed to help you solve problems, but half the time they ARE the problem;
and4. As soon as you commit to one, you realize that if you had waited a little longer, you could have gotten a better model...

...This is why in Spanish Spanish -women won! - you say "el ordenador". But in Bolivarian Spanish -men won, los muy boludos !- you say "la computadora", "la computación"...



______________

Fins aquí l'acudit, on la darrera part, en negreta, és la meva personal aportació al text "original", que com veureu és força insípid:


"The women won... (but only because it is "el ordenador" in
Spanish)"
M'ha semblat que aquest final era fracament millorable i que amb poca cosa n'hi hauria prou per fer-ho més divertit.

De fet jo buscava com dir "en español llatinoamericà o sudamericà", però per alguna associació d'idees automàtica amb en Chávez i el Rei, Veneçuela i España, Espanya i l'espanyol... m'ha vingut al cap, sense poder evitar-ho, "español bolivariano" ... un oxímoron, metàfora forçada, hipèrbole o ironia... com un altre :-)
He anat a Google a buscar què trobava amb aquesta sintaxi "Bolivarian Spanish" i he vist que no sortia res!:

"Les termes de recherche spécifiés - "Bolivarian Spanish" – ne correspondent à aucun document."
Això era veritat a les 0h42 a.m. del 23.11.2007.
Si fos de dia m'entretindria a comprovar quanta estona (hores) tarda Google a xuclar aquesta expressió desafortunada i a presentar-la com a disponible en aquest blog a qualsevol hipotètic curiós que cerqués l'expressió.
Però a aquestes hores renuncio a tot, i més encara als experiments, i me'n vaig a descansar, que demà serà un altre dia.

____________________

Avui ja és l'endamà. Dissabte 24 de noevmbre.
I ja és a Google, és clar ... "Bolivarian Spanish" hi apareix com a única referència associada al nostre blog. Tota una novetat.


Això sí, amb errada inclosa: l'entrada la posa amb data de 26 d'Octubre, no hi ha manera de saber perquè. Fet fefaent que Google, com tots els Grans Germans, pot enganyar qui vulgui, on vulgui i com vulgui. No us en fieu massa de Google... que no és de fiar i quan menys us ho espeseu, us la fotrà.