Comèdia francesa d'èxit: "Demandez la permission aux enfants"

Proposta de Récital poétique APFC 2008

El divendres 4 d'abril hi ha via organitzada per l'APFC, Associació de professors de francès de Catalunya, una festa sopar de germanor i d'homenatge a diversos col·legues que s'havien retirat durant els darrers 5 anys ...
Un acte entranyable imaginat des de feia molts anys que finalment es va convertir en realitat.
Hi va haver un petit espectacle i un altre petit recital de cançons per part de Ma del Mar Benavides.
Allà pel mes de novembre, quan s'estava organitzant aquest acte, jo ja havia apuntat que
estaria bé demanar la participació de professors per organitzar un petit recital de poemes
i incloure'l en aquest acte... però per raons diverses, aquesta idea es va quedar en proposta i no es va materialitzar. Tot demana molta feia i molts d'esforços i la participació de molta gent perque pugui sortir bé.

El divedres, a l'hora dels parlaments que van tenir lloc abans del sopar, vaig explicar aquesta idea i vaig llençar la proposta i repte d'organitzar a la tardor d'enguany -finals de setembre o mitjan octubre- una nova festa dedicada a la poesia i a la cançó franceses durant la qual faríem un recital poètic i musical amb tots els professors que hi volguessin participar recitant i cantant.

Hi va haver un grup de professors i professores que es va entusiasmar amb la idea i ja van confirmar que treballarien per organitzar-ho ...
Veient que hi havia hagut una recepció positiva, ni que fos minsa encara, vaig decidir d'enviar la meva proposta per engegar els motors ... via el fòrum APFC :

"Comme (tacitement) convenu hier, lors de notre rencontre dans la Fête des profs
de français de Catalogne, il faut absolument quela fête continue fin septembre
ou début octobre avec un récital poétique où nous allons tous participer.
D'ores et déjà je vous propose de vous servir de ce forum pour suggérer
comment faire pour que cette idée à l'état d'oeuf-brouillon devienne une réalité
mémorable en automne.
Je vous propose, moi...
1. De choisir chacun 2 à trois poèmes à lire ou à réciter, individuellement ou à plusieurs...

2. Pour faire naître chez les collègues l'envie de faire aussi bien ou même mieux et créer ainsi une bonne ambiance, il faudrait que, au fur età mesure que vous décidiez de vos poèmes, vous le communiquiez sur ce forum, en cachant quand même le titre d'un des poèmes afin de créer un "facteur surprise"encore plus excitant :-)

3. Pensez aussi à une chanson et soyez prêts à la chanter individuellement ou en groupe (si vous vous mettez d'accord avec M. Mar Benavides, notre chanteuse officielle APFC, elle se fera un plaisir de vous accompagner à la guitare ... Vous pouvez aussi vous mettre en contact avec un ami pianiste, flûtes, harpes et saxos seraient les bienvenus...
Adressez-vous à Carolina Vicente, présidente de l'APFCpour constituer le groupe des Coordinateurs du Récital poétique APFC 2008.

Nous allons créer une adrelec ad hoc apfc.poesie2008@gmail.com pour que vous puissiez y envoyer ...

a. des chansons et des melodies que vous aimeriez entendre comme musique de fond pendant cette soirée-là...

b. des images que nous allons projecter comme fond d'écran pendant toute cette soirée-là...

c. vos idées pour le décor, et l'intendance et la bonne organisation de notre rencontre poétique... (il faudra penser aussi bien au cava qu'au champagne !)

J'ai encore pas mal de nouvelles petites idées à vous communiquer pour assurer le succès de cette rencontre... Des idées que je compte vous dévoiler petit à petit, tout doucement sans faire de bruit ... ;-)

"Soyez, toujours poètes, même en prose "
comme suggérait Baudelaire
Bien amicalement
Sani Girona "

Fins aquí la proposta. Veurem fins on pot arribar si aconseguim formar un grup de persones amb capacitat d'organitzar-ho.
Si voler és poder i ho volem de veritat ... ja feina ja està mig feta.

Absurditis. Diccionari de paraules cultes i infreqüents

Tots sabem que la llengua és fonamental i que els diccionaris en són les catedrals.
M'ha fet gràcia trobar a Internet un nou temple del que en desconeixia l'existència.
Absurditis. Vos délires font désordre

Un passeig pels seus passadissos i criptes ens fa adonar aviat de la immensitat del tresor que hi alberga.
La salutació, escrita en lletres d'or diu així:

"Tu entres dans le temple de la grandiloquence, le sanctuaire de la frime verbale, le recueil du savoir rhétorique. Ici sont concentrés les mots qui ont le double avantage d'être peu usités sans pour autant être obscurs ou inutiles. Ici, pas de logomachies, de salmigondis ni de mots sibyllins mais une pléthore de mots irréfragablement intéressants qui te permettront de soliloquer avec grâce devant ton PC ou de faire le matamore devant tes proches."

"Amic, entres [per voluntat pròpia, allà tu! ;-)] en el temple de la grandiloqüència, en el santuari de l'excessivitat verbal, un recull del saber retòric. Aquí es concentren totes les paraules que disfruten del doble avantatge de ser poc usitades sense ser completament abstruses o inútils. Aquí no trobareu pas logomàquies ni salmigòndies ni paraules sibil·lines, sinó una plètora de paraules irrefutablement interessants que us permetran de compondre encantadors soliloquis amb el vostre ordinador o de fer de Senyor Ferrerons amb els vostres amics i familiars "

En poques paraules, és un diccionari de sinònims especials de paraules ja força infreqüents ... i com a tal, -poca broma- una font suc i saba lingüística essencials.
Dosi recomanada: dues o tres paraules al dia, per via tòpica.
Implementació: es recomana inserir-ne a dojo, - sempre que es pugui o forçant el context si cal-, en les futures redaccions blogueres, per tal de salpebrar més eficaçment tots el escrits i fer-los més expressius, més precisos i lluïts i/o divertits.

Desaconsellat a tota persona amb domini lingüístic encara poc madur o amb sentit de l'humor poc desenvolupat.

Bona notícia. El blog de Walter Lewino

Espero que quan retoquin la Constitució, se li acudeixi a algú fixar les bases d'un nou concepte i una nova definició del que és Informació, i els drets que tenim els ciutadans a no patir-ne sinó a gaudir-ne.
Com la mateixa Constitució, encara vigent, el concepte actual d'Informació està exhaurit, és patètic, tendenciós, inútil, faceciós i sovint menyspreable.
Think Tanks del PSOE-PSC, PP, CiU i grupúscols varis ... us toca anar pensat en una actualització vàlida per a la nova situació en la que viu la ciutat global a l'era d'Internet 2.0. Ja estem al 2008 i no als anys 70!
Avui, després d'empassar-me la dosi diària de desgràcies que venen com a informació i que ens fabriquen les teles oficials TV3 i TV1, les teles que pixen sang i fetge, com feia El Caso als anys 60, i talment com si visquessim a l'orweilliana Euràsia descrita a 1984, i encara gràcies que ens estalvien el que passa a Darfour, Iran i Afganistan, i una hora més de declaracions dels jugadors de futbol sobre els partits jugats els diumenge, i tots els homes que han mossegat algun gos ...
Cada dia hi ha programada l'hora de la ràbia contra algú o contra alguna cosa. L'hora de de la joia col·lectiva, per mitjà de l'esport o la competició de torn: Fòrmula 1, tennis, bàsquet o futbol.
L'hora de les estadítiques banals, falses, inútils per al 95% de la ciutadania: l'increment del l'Índex de Preus mensuals; el PIB; el preu del barril de petroli; les dades de la Borsa; les estadístiques rutinàries per a mantenir la moral de les tropes entre dues eleccions; la banalitat del embussos permanents de trànsit a toto el cinturó de Barcelona! Vergonya fa que cap dels responsables polítics ni cap intel·lectual, que ningú no denunciï les fal·làcies.

TV3 s'ha de fer propaganda del grau de credibilitat que té entre el ciutadans perquè s'olora que alguna cosa passa i que cal anar prenent posició. Això ha de canviar!
No cal esperar que d'Espanya vingui cap innovació, potser per això, Catalunya té una possibilitat de crear una nova manera d'informar, però hi ha d'haver voluntad de canviar i desfer-se de màscares i les disfresses .

Avui, Internet m'ha donat una alegria. M'he assabentat que Walter Lewino ha obert un blog que subtitula "Une idée par jour concoctée par un noble vieillard facétieux". RSS
Això, als 83 anys, té el seu mèrit!
Un talent supercreatiu de qui tots podem treure'n grans idees. Cal seguir de prop les seves propostes que van sempre amb garantia d' intel·ligència.

Mestre, la meva admiració, la meva estimació i el meu respecte renovades (sic, femení plural).
Teniu aquí un lector fidel que compta aprendre encara molt del vostre mestratge, del vostre extraordinari sentit de l'humor de la vostra insuperable intel·ligència.



Una abraçada ara i sempre d'un dels vostres admiradors indefallibles des de fa més de trenta anys!

Sani Girona

Traducció de "Le temps du tango" (J.- R. Caussimon)

Passenjant per YouTube he anat a parar a tota una sèrie de cançons de Léo Ferré. Una de les que m'ha fet il·lusió trobar-hi ha estat "Le temps du tango" que és de l'època d'allò que, seguint la discografia de Ferré, anomenen "Les années Odéon" : Léo Férré 1955-1958, música de Léo Ferré, però lletra de Jean-Roger Caussimon (d'altres poèmes de J-RC.)

L'he cantada i recantada vàries vegades i m'he preguntat com sonaria en català. Així que m'he acabat decidint a fer-ne una versió. El resultat crec que és francament millorable però tanmateix acceptable. Si tinc humor, miraré de rimar-la una mica més, i d'afinar tot el que pugui.

Aquí la versió video (espero que no l'esborrin o no massa aviat) i, a sota, la lletra de J-RC. i la meva versió catalana de la cançó per a ser cantada.




Le temps du tango

Moi je suis du temps du tango
Où même les durs étaient dingos
De cette fleur du guinche exotique...
Ils y paumaient leur énergie
Car abuser d' la nostalgie
C'est comme l'opium, ça intoxique...

Costume clair et chemis' blanche
Dans le sous-sol du Mikado
J'en ai passé de beaux dimanches...
Des belles venaient en avalanche
Et vous offraient comme un cadeau
Rondeurs du sein et de la hanche

Pour qu'on leur fasse danser le tango !

Ces mômes là, faut pas vous tromper
C'était d'la belle petit' poupée
Mais pas des filles, ni des mondaines...
Et dame quand on a travaillé
Six jours entiers, on peut s'payer
D'un coeur léger, une fin de semaine...

Si par hasard et sans manières
Le coup de béguin venait bientôt
Elles se donnaient, c'était sincère...
Ah ! ce que les femmes ont pu me plaire
Et ce que j'ai plu !... J'étais si beau !
Faudrait pouvoIr faire marche arrière

Comme on l'fait pour danser le tango !

Des tangos, y'en avait des tas
Mais moi j' préférais « Violetta »
C'est si joli quand on le chante...
Surtout quand la boule' de cristal
Balance aux quatre coins du bal
Tout un manèg' d'étoil's filantes...

Alors, c'était plus Valentine
C'était plus Loulou, ni Margot
Dont je serrais la taille fine
C'était la reine de l'Argentine
Et moi j'étais son hidalgo
Oeil de velours et main câline

Ah, ce que j’aimais danser le tango !

Mais doucement passent les jours
Adieu, la jeunesse et l'amour
Les petites mômes et les « je t'aime »
On laisse la place et c'est normal
Chacun son tour d'aller au bal
Faut pas qu'ça soit toujours aux mêmes...

Le coeur, ça se dit : corazon
En espagnol dans les tangos
Et dans mon coeur, ce mot résonne...
Et sur le boulevard, en automne
En passant près du Mikado
Je n' m'arrête plus, mais je fredonne :

C'était bath, le temps du tango !




El temps del tango
Versió catalana de SGR (primera aproximació)


Jo sóc d’aquell temps del tango
Que fins els més durs embogia
Aquella flor de dansa exotica …
Prou que hi deixaven la pell
Massa nostalgia del temps vell
És com una droga que intoxica.

Trajo ben clar i camisa blanca
A la cava del Mikado
Que en vaig passar de bons diumenges !
Les noies maques, en allaus
Oferien generoses el regal
De llur cos fresc, sines rodones ...

Per ballar amb naltros el tango!

No us equivoqueu pas amb les noies
Eren de porcellana fina
I no pas putes ni submises
Després d’haver treballat dur
Sis dies sencers sense parar
Cal disfrutar el cap de setmana…

Si per atzar i així com cal
Un bon petó queia aviat
Tot el demés després seguia
Que em van arribar agradar les dones!
Que en vaig trencar de cors, seduïa
Ah! Si es pogués fer marxa enrera

Tal com es fa per ballar el tango!

De tangos, n’hi havia molts
Però el meu preferit era « Violeta »
Es tan bonic quan hom el canta
I molt més encara si els miralls
Llencen mil raigs de tots colors
Talment milers d’estels brillants

Llavors ja no era Valentina
Ni la Loulou ni la Margot
A qui jo agafava la cintura
Era a la reina d’Argentina
I jo n’era el seu gran cavaller
Amb ulls d’amor i mà sedosa

Ah! Quin plaer ballar el tango!

Però ja se sap que el temps se’n va
Adéu joventut, adéu amor
Adéu les noies i els “t’estimo”
Cal deixar lloc pel nou jovent
Cadascú ja balla els seus balls
És doncs normal fer lloc per d’altres...

Del cor , en diuen “corazón”
En castellà i en tots els tangos
I en el meu cor el mot batega
I a la tardor quan sol passejo
Tot passant a prop del Mikado
No m’aturo pas, però cantussejo

Que n’era de bo el temps del tango!


__________________


La vella cantarella de tots els que recorden amb nostàlgia llur joventut
repetint -i no calia- que qualsevol temps passat fou millor!
Nostàlgia de la força i la passió de la joventut.
Records de noms d' amors, sempre més d'un...

La música supera la genialitat d'un poema que trobo tan intrascendent com colpidor.
Més llenya i més carbó per devots del Carpe Diem.

Torno a casa. A reveure, Granada.

Granada, divendres 22 de febrer de 2002

Aeroport de Granada, o vida de d’internauta transhumant.
Són prop de les 11 del matí i l’avió surt a les 12h20. No em donava prou temps per anar al centre i fer-hi una volta. Ja tinc els regalets per als dos meus. L'únic de veritat important.

No hi ha temps a perdre. Cal escriure o llegir. M’he posat cara als finestrals per veure les pistes i les muntanyes del fons.
Hauria de fer fred però fa un temps primaveral. A les portades dels diaris hi apareixen titulars que amenacen els regadius de tota la Vega de Granada. Els pantans també estan tan secs o més que els de Catalunya. Mala peça al teler. Haurem de sortir a resar a la deesa de la pluja com els indis americans.

Sona “Across the Universe“ dels Beatles, en versió d’una tal Lydia… sona bé i bonic. Es un bon dia i ja ha començat el cap de setmana especial.
Me’l tinc ben guanyat.
Abans d’ahir i ahir vaig treballar de valent , i molt bé. Crec que vaig convèncer a un grup de col·legues que el futur de l’ensenyament del FLE passa per la utilització de les noves technologies.

Vam crear una nova minixarxa col·laborativa i jo faré el que em toqui per animar-la i fer que fucionci.
Vam acabar dient que –exagerant uma miqueta– només som a un o dos clics de distància internètica.

Això em fa pensar que em cal escriure el primer poema del món amb aquest títol. Faré un haikú o un tanka lliure i així já quedarà fet per sempre més...
Això sí, la meva serà sempre poesia de vers lliure, res de respectar versificacions, només cal que hi hagi música i metáfora, com proclamava Verlaine...

A dos clics de distància.

Voldries allargar els moments joiosos
Aconseguir plaers que no acabin amb el dia
Fer d’avui una eterna primavera. És possible!
Serem, amiga, lluny només físicament
Romandrem a dos clics de distància

(Sani Girona. Febrer 2008)