Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Ibáñez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toni Ibáñez. Mostrar tots els missatges

8.7.08

LCL 08. Presentació de l'antologia a l'FNAC-TRIANGLE

Presentació del llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de posts de blogs en català, editat per l'editorial Cossètània de Valls.
FNAC TRIANGLE DIMARTS 8 DE JULIOL DE 2008 a les 19h30.


És un plaer per mi poder estar en la trobada d'aquesta tarda aquí, al centre FNAC TRIANGLE, atès que circumstàncies personals em van impedir ser a Vallromanes, tal com m'hauria agradat.

Vaig demanar a la Judith Juncosa i al Toni Ibáñez un espai de temps raonable per fer la meva intervenció que ja fa dies vaig imaginar, cartesianament, en tres punts: el passat, el present i el futur de la catosfera literària.
Conscient que potser no hi haurà temps d'exposar-ho aquí com voldria, escric aquest meu "discurs" i el penjo sencer al meu blog, per fer-ho també tot ben catosfèric.


Passat : Detalls de la creació i creixement de la catosfera literària

Quant al passat, la història i origen del projecte, aprofito l'avinentesa per posar una pedra més a les moltes que ja s'han plantat, entre d'altres les del Toni en el seu blog i en una entrevista a Vilaweb, i en Jesús Ma. Tibau en un article recent a L'Accent, periòdic popular dels Paísos catalans, al nº 132, del 10 al 23 de juny de 2008, titolat Ajudant a néixer la catosfera literària, on explica gairebé hora a hora com van anar les coses el dia 26 de novembre de 2007 i que em permeto de reproduir aquí , tot donant-li a ell també la paraula:





"És interessant analitzar minut a minut l´anar i vindre dels correus electrònics aquell 26 de novembre, de forma resumida:
12.51 Toni Ibáñez fa un primer contacte i m´exposa la idea de crear un blog amb un recull de posts literaris en català i/o publicar un llibre, i fer una llista de blogaires a qui convidar.
13.06 Des de Tortosa, accepto l´oferta de col·laborar en el projecte.
14.20 Toni Ibáñez concreta la idoneïtat de fixar un nombre màxim de
100 posts per al recull i planteja la dificultat de trobar una editorial.
15.36 Proposo posar-me en contacte amb Cossetània Edicions per oferir-los la publicació.
18.23 Jordi Ferré, de Cossetània Edicions, accepta des de Valls la proposta d´editar el recull de posts literaris.
22.30 Sani Girona, des de Vilanova i la Geltrú, després d´haver rebut un missatge del Toni Ibàñez, s´afegeix al projecte de forma entusiasta, comença a proposar idees i a elaborar la llista que anirem completant entre tots."


Una mostra d'aquelles idees a les que es refereix Jesús Ma, i que estan registrades a can Gmail, va ser el fet de crear un compte gmail catosfera2008@gmail.com per gestionar tota la correspondència que generés el projecte. Una altra, de més tardana, va ser la de demanar que el llibre dediqués una part dels beneficis que obtingués a una causa solidària. Pel mig, molta feina de col·laboració en l'equip i la causa, de la qual em sento ben orgullós.

Acabo amb això: tot i la participació permanent dels quatre coordinadors en LCL 08 des del 26 de novembre fins l’acte d’avui, aquí a l’FNAC-TRIANGLE, passant per les Jornades de Granollers i els acords als que vam arribar sobre la versió definitiva del llibre, i la presentació del llibre a Vallromanes, entre altres actes, s'ha de dir, per fer honor a la veritat , que l'impuls al projecte, el coordinador màxim, i el treballador incansable que ha fet possible l'èxit d'aquesta antologia ha estat sempre en Toni Ibáñez. I mareix una vegada més, el nostre reconeixement públic.


Present de la catosfera literària

El present és aquest llibre, aquesta magnífica edició de l'editorial Cossetània i d'en Jordi Ferré i aquestes trobades, Llibreria Catalònia, Vallromanes , FNAC BCN, i totes les que hi haurà encara, que són una mostra de la realitat blogaire catalana en la seva vessant literària i filoliterària.
Se m'acut afegir, justament aquí, que si bé "ho són tot els que hi són, no hi són tots els que hi haurien de ser "! Això sí, d'haver convidat tohom a participar-hi, nosaltres vam fer tot el que va estar a les nostres mans per, després, aconseguir que algunes persones que consideràvem referents importants s'afegissin al projecte i participessin en l'antologia.

Dit això, voldria tres coses importants:

La primera : Defensar el llibre, com a cocoordinador i com a coautor, contra la opinió d'alguns detractors que inisteixen en la contradicció que una antologia de posts i de blogaires i, per tant, essencialment electrònica, s'editi en format paper.
És ben sabut que la manera de llegir i de publicar està canviant arreu del món amb l'evolució de l'Internet 2.0 , però no és menys cert que vàries generacions actuals som fills i carn de paper i de llibre, i que per a tots nosaltres, el llibre és encara un objecte de culte que necessitem com a aliment cultural. Per tot això, en comptes de considerar LCL 08 com una contradicció, cal entendre-ho, com a mínim així ho faig jo, com un complement i enriquiment ideal, en el marc d'una visió positiva de les coses.

La segona: Contestar un atac contra nosaltres que no voldria deixar passar.
Un senyor Manel (?), en comentari a un post del blog de Saül Gordillo va escriure això:




"deixeu de fer-nos creure que els blocs en català han d'estar "monitoritzats"
per quatre persones que tenen un ego il·limitat i una frustració mal païda"
Deixant de banda els adjectius agressius i les desqualificacions implícites, s'imposa deixar clar una obvietat: aquí ningú no ha volgut fer creure mai res, senyor Manel, ni mai hi ha hagut cap voluntat monitoritzadora sobre res per part de ningú. Vostè va molt errat.
Només hi ha hagut voluntat de dinamització cultural, d'afirmació lingüística, de divulgació literària i molt, molt de treball ben fet per part de molta gent per tal d'aconseguir que tot plegat fos un èxit.
Aquest tipus de crítiques negatives no aporten res, però valen encara molt menys que això: fan pena.

La tercera: La meva proposta d'aconseguir fer arribar la realitat d'aquesta antologia arreu dels Països catalans amb la màxima difusió possible per part de tots els coautors i de l'editorial, i amb l'ajut dels mitjans de comunicació.
Una idea: Crec que caldria estudiar la manera d'aconseguir que tots els centres d'educació secundària i totes les biblioteques de Catalunya disposin de diversos exemplars o, com a mínim, d'un. El joves són els futurs blogaires catosfèrics i els futurs grans escriptors en català, de manera que adreçar-nos a ells mostrant-los l'antologia és essencial perquè actuïn creativament a partir d'aquesta mostra, petita però representativa i pionera.


El futur de la catosfera literària :

És aquest apartat el que més em preocupava trenar bé, expressar bé per intentar convèncer el màxim nombre de blogaires i blocaires.
Conscients que la vida segueix, és lícit disfrutar del present però també ho és intentar imaginar el futur i mirar de crear-lo en allò que sapiguem i volguem.

Jo m'atreveixo a proposar avui i aquí la idea d'una futura nova antologia de la catosfera literària, i ho faig suggerint una sèrie d'dees en brut que esperen provocar una reacció positiva en cadena per part de tots els blogaires de la catosfera:

- Que comencem a pensar ja en una probable segona antologia de la catosfera literària, per no més tard del 2010.

- Que considerem la possibilitat que la propera antologia sigui en format paper però també en format electrònic (amb les condicions i matisos que calgui establir).

- Que considerem la possibilitat d'establir un premi amb vàries categories, finançat per padrins que permetin crear un premi important i de referència.

- Que valorem la possibilitat de reduir el nombre de blogaires 50 o 60 per tal de poder augmentar el nombre de posts a dos tres per cada blogaire.

- Que considerem, inversament, la possibilitat d'augmentar el nombre de blogaires fins a 160 o 200, tot fixant un nombre màxim de caràcters per posts presentat a l'antologia.

En ambdós casos, caldria que hi hagués un jurat encarregat de fer la selecció i per tant ...

- Que no més tard de finals d'octubre es creï una comissió de catosfèrics literaris disposats a organitzar uns estats generals catosfèrics dels quals en surtin uns representants gestors, encarregats de redactar les bases i els protocols de la propera antologia de blogs literaris i de coordinar-ne tota l'activitat.

Convençut que algunes d'aquestes propostes són mínimament interessants i que forçosament generaran reaccions de tota mena (?), -esperem que els insults siguin pocs, petits i rabassuts- proposo que tot el que hagueu de dir no ho envieu a aquest post, sinó que ho escriviu directament als vostres blogs afegint el tag « catosfera literària » i que n'envieu còpia a l'adreça electrònica catosfera.literaria@gmail.com (és operativa des de les 01.00 a.m. del dia 9 de juliol), que funcionarà com a punt de trobada dels catosfèrics literaris que ho desitgin. Un blog de nova creació, i amb gestió compartida, ens permetrà de reproduir totes les aportacions vàlides rebudes perquè sigui també un espai interactiu al servei de tothom i de la catosfera literària en particular.

Agraïnt-vos la vostra atenció i, per endavant, les vostres reaccions creatives, us saludo ben catosfèricament.

Sani Girona
Dipofilopersiflex I & Dipofilopersiflex II

Vilanova i la Geltrú, 8 de juliol de 2008

____________________________________


...........Enllaços

David Figueres. Els dies i les dones.
Enric Gil. Meditacions des de l'esfera.
Toni Ibáñez. Entrellum.
Vicent Sanz. Triticària

Literata. Primera agenda literària de Barcelona. 8 de juliol
Sala de premsa de Cossetània. Crònica cossetànica de l'acte.
Imatges : Àlbum de fotos SGR @ Flickr

Àudio Podcast :




.....................................................Foto: © Sala de Premsa Cossetània

10.5.08

Carpe Twitter !

Se'n pot fer algun conte cruel amb la procrastinació de les tasques de la llar.
Poden més les ganes d'escriure i , per tant, ho deixo per quan acabi el post.

Tenia al cap diversos temes però em decanto pel del Twitter, aprofitant l'avinentesa que ahir, a L'Internauta sobre l'antologia LCL en Toni, en Vicent, en Xavier i la Núria en van parlar.

En Toni va dir que una de les eines que podria estar matant els blogs era Twitter, el messenger dels adults, suposo que pensant que no es pot fer tot ... twittejat i bloguejar, estar a la processó i repicant a la vegada ;-) .
En Vicent Partal, amb el que deia, em va semblar poc twittejador i va augurava a Twitter una curta vida... Una discussió interessant que fóra bo ampliar en una altra sessió, oi Toni, Vicent?


Jo vaig descobrir Twitter a les Jornades de la Catosfera 2008, el passat gener, em va interessar força i ho considero un servei molt útil , però li trobo un defecte prou gruixut com és la llibertat.
La cotilla dels 140 caràcters per twitt, tot i que es poden repetir indefinidament, creen una distorsió que m'irrita una mica. Tot i això puc entendre perfectament que molta gent consideri això no pas un defecte, sinó una virtud, i la gràcia de Twitter! Tants caps , tants barrets.

Recordo que en la època del meu primer blog a blocat.com vaig estar donant la tabarra als administradors amb el tema de la limitació del nombre de caràcters per comentari.
De fet , només calia escriure primer el comentari en un fitxer de text i després tallar-lo en tants comentaris com el post ens obligués a tallar-lo... però en la era de l'espai gairebé il·limitat, a mi em molestava el concepte: el fet de limitar el nombre de caràcters per comentari.

La irritació retorna amb Twitter. Cadascú ja és prou grandet com per autolimitar-se a l'hora d'escriure, i la resta ja la fa la capacitat expressiva de cadascú i l'humor de cada moment.

Encara que soni una mica a acudit i a exageració, temo que gaires serveis tipus twitter acabarien fent la funció orwelliana de la novoparla... en què progressivament es van reduint les capacitats expressives.
Així doncs, compte amb les cotilles, siguin del tipus que siguin ...són un perill.

Dit això, no crec que la mort de Twitter sigui per gaire aviat ... ans al contrari, crec que té un gran camp per córrer, sobre tot si els seus responsables saben aplicar-hi fórmules creatives de desenvolupament, com ara el fet d'obrir-ho a diverses opcions que passin per eliminar l'actual reducció a 140 caràcters i ampliar-la, opcionalment, a 200, 300, 400, 500, 600 o 1000, per exemple...

No dubto que allò ja no fóra exactament Twitter, però tampoc no hi faria res... i potser un WiderTwitter, o TTG =TwitterTwiceGood tindria encara més èxit ... fóra cosa de provar-ho.

Mentrestant... allò tan repetit del carpe diem i la versió "fou bonic mentre durà" , ens porta a pensar que paga la pena aprofitar Twitter mentre duri ...

Així doncs, Carpe Twitter ! (copirait SGR).

_____________________


Versió Twitter de la cosa : A twitter va anar així ...

sgironaroig ...ens estalviarà haver de sortir de processó amb sants i verges a resar al cel per demanar aigua per la mort de deu ! Bon capde a tutti from web

sgironaroig Bon cap de setmana mullat. Fa una pluja que peta i això és sinònim de bon temps ...> from web

sgironaroig Tot això vaig a escriure-ho en un post que anomenaré CARPE TWITTER ;.) que em sembla un títol força original . > from web

DonAire Bienvenido el club de sinergia macramental. Loretahur, Alorza and so on... from web

sgironaroig que acabarà matant el servei si no s'obre a d'altres opcions... Dit això, paga la pena disfrutar-ne en la mesura que ens sigui útil ... from web

sgironaroig Tinc molt clar que els 140 caràcters actuals són suficients i en sobren encara per a molta gent, però és una cotilla ... from web

munyoki bondia a tothom !. @sgironaroig m'agrada el teu fons de pantalla de twitter, i m'agrada llegir-te per aqui també. from web

sgironaroig si tingués una opció d'obertura a 400 o 600 caràcters. No fòra Twitter, ´és clar, però fora TwoWrite o TwiceGood ...> from web

sgironaroig Ahir, a L'internauta es va parlar de Twitter. Vicent li augurava una curta vida. Jo crec que és una eina interessant però fora millor > ... from web
_______________

En l l a ç o s T w i t t e r

Enllaços de Philippe Martin a Del.icio.us

9.5.08

LCL. La catosfera literària 08. Ja és al mercat!

Tenim fotografies que proven el naixement de l'antologia
LCL: La catosfera literària 08




I el bateig laïc serà el divendres 17 de maig al casal de Vallromanes. No deixeu d'assistir-hi per poc que pugueu. Serà una celebració i una experiència molt especial.

Jo tinc previst de ser a França, aquella data, acompanyant un grup d'alumnes de 3er i 4t d'ESO que fan intercanvi amb nois fi noies francesos de la seva edat de Mérignac, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú. Estic doncs condemnat a perdre'm físicament aquesta festa tan especial a la qual em tocava ser com a un dels autors de l'antologia i com una de les persones que van estar en l'origen del projecte. Hi seré amb el cor i espero que en el record dels amics i coutors.

Avui hi havia una de les presentacions en societat d'aquest naixement important: Toni Ibáñez ha estat a l'espai l'Internauta, de Vicent Partal i Jordi Ferré, l'editor de Cossetània, s'hi ha connectat via telefònica per donar compte dels principals aspectes del llibre i del que suposa en el marc de la Catosfera. Els acompanyaven Xavier Caballé, autor del post Stanislav Petrov, i Núria Masdeu. Jesús Mª Tibau i jo hi hem estat presents amb l'ànima.

Incloem aquí enllaç al programa l'Internauta perquè pogueu accedir-hi també des d'aquest post del nostre blog.

Envio des d'aquí una abraçada ben amistosa a Marc Vidal, Toni Ibáñez, Jordi Ferré i Jesús Ma. Tibau...

Bona festa i gran èxit per al nostre llibre La catosfera literària 08 !
Auguro més d'una edició, perquè aquesta antologia és una cosa molt especial. Us recomano reservar el vostre exemplar. Tindreu a les mans una joia històrica que paga la pena tenir i llegir.

No hi són tots els que són [blogaires] , però són tots els que hi ha representats.

_______________

20.12.07

BloGs tothora, partout, everywhere... Nadal 2007

Portem uns dies plens de blogs a vessar. Blogs i blocs. Blocs i blogs ... a Catalunya som especials també en terminologia.
Des que em van parlar de Catosfera 2008 i vaig decidir d'aportar-hi idees, passant per avui mateix i fins a finals de gener que es realitzaran aquestes Jornades, porto a sobre una sobredosi de blogs. Aquest Nadal me'n desintoxicaré!





El dia 12 de desembre era a un centre educatiu de Cornellà ensenyant a uns col·legues a crear blogs en francès a can Blogg.org, a can Blogger.com i a can Wordpress.com ...

Via "intranet" -correu i google talk- hem estat amb el Toni parlant-ne també a bastament i en alguna mesura, petita però important (o així m'ho sembla), he estat participant en l'organització d'algun dels apartats de les taules de Catosfera 2008.

Ell que és un resolutiu, va ser capaç en dos o tres dies d' agafar la meva idea i proposta de creació d'un Blog de posts de blogaires i de fer-ne un llibre imprès que tindria una finalitat solidària...a més de literària ..., d'agafar la idea bruta, deia i fer-ne una realitat diamantina.
Aquesta idea bruta - i tanmateix genial, ja ho sé, gràcies- té el seu mèrit, però la implementació de les idees en té cent vegades més.
Ara bé, una cosa no treu l'altra i cadascú necessita sentir-se important: "Vanitas, vanitatis et omnia vanitas" ... Ni que sigui en quantitat ínfima o infinitesimal, cal doncs donar a cada cèsar el que li pertoca. Així és la vida. Així ha d'anar, i aprendre a fer-ho i fer-ho ben fet és prou important, és intel·ligència emocional, de vegades descuidada per algunes patums o pseudopatums!
És per això que jo només m'autoadjudico -com a mínim- la P o la i del "Premi solidari" que concedien a la iniciativa de la creació llibre dels posts que està en marxa.

Avui, abans de plegar veles, he vist gairebé de rebot dos enllaços simètrics que semblen respondre a una pregunta bàsica: què és un blog?

En Toni Ibáñez reprodueix al seu blog el post C'est quoi un blog de la gent de Libération.
i
Flaneuse, al seu Blog, proposa al post Encara no sabeu què és un blog? un video penjat a can YouTube amb el títol Blogs in plain English , que no deixa de ser la resposta en anglès a la mateixa pregunta: Què és un blog ?

Trobo curiós que encara ara -després de 10 anys- i milions de blogs a tot el món, i un creixement diari en proporció quasigeomètrica, encara estem explicant el b-a ba de la cosa.
No hauríem de passar ja per una lliçó una mica més avançada? Sembla que queda molt camí d'alfabetització per córrer, molta catosfera a caminar. Benvinguda doncs Catosfera 2008!

És per això, que en un comentari deixat a can Flaneuse, jo proposava d'escriure a la gent de Common Craft per demanar que continuessin gravant la sèrie de videos didàctics que havien encetat amb temes com aquests:

Perquè cal crear un blog?
Com reconèixer un bon blog d'un de dolent?
Com penjar bons comentaris?
Mil i un temes a plantejar o replantejar

Després he vist amb sorpresa agradable i admiració que, efectivament, la gent de Common Craft ja tenia d'altres propostes interessants a punt:

Video: RSS in Plain English (203341)
Video: Wikis in Plain English (101131)
Video: Social Bookmarking in Plain English (51763)

Però no n'hi ha cap, -encara no- dels que jo els proposaria gravar... I que potser ells no gravaran mai. Ho pot fer el primer que s'hi atreveixi. I farà ben fet.
Tot està permanentment per fer... De feina a fer n'hi ha un tou!

Ja que hi estem posats, queda per tractar un tema escruixidor. El nom. Perquè el nom fa la cosa, sí o no? Blog o Bloc?
En castellà, en francès, en italià, en anglès, arreu del món tothom ha optat per la denominació Blog. A Catalunya, en català, alguns especialistes de Termcat, (o va ser un únic cervell privilegiat?) en un gest de creativitat i originalitat sense límits, van optar per Bloc.
A les Jornades de Catosfera 2008 se'n discutirà. I espero que el debat serveixi per alguna cosa útil.
Jo ja tinc dit i escrit que si de savis és rectificar, si em convencen, estic disposat a canviar els meus blogs per blocs, però m'hauran de convèncer que cal parlar de blocs, blocaires, blocar...
Com que hem de suposar que això de rectificar és una virtut de doble direcció, potser no estaria malament que a les Jornades bloGosfèriques de Granollers en sortís la possible rectificació per part de Termcat, si s'arriba a la conclusió que no cal mantenir inútilment una irregularitat tan flagrant.

Ara per ara, els blogaires, - perquè els dels blocs són bloggers o blocaires, oi? - ... seguirem bloguejant.
Farem el que toqui, però ara per ara, no penso blocagar.
Siguem sempre poetes ... també en prosa digital.
Voilà.

29.9.07

Comentaris a "El momento más alucinante de los últimos 30 años" | Blocomentari

Blog: Una temporada en el infierno

Autor/a: Juan Pedro Quiñonero

Post: “El momento más alucinante de los últimos 30 años..” (Títol d'un article de Fernanado Ónega a La Vanguardia)

Posted in España, Caína, Actualidad, Política, Historia Saturday, September 29th, 2007 Trackback

______________________


"Fernando Ónega fue mi primer jefe radiofónico. Él me envió a El Cairo, antes de convertirme en algo así como corresponsal ¿europeo? ¿diplomático?, lo que me permitió viajar mucho. Gallego fino, hoy describe sin acritud el esperpento cuyas escenas yo describiría con tintes más feroces, quizá intolerables, pero él disecciona con impecable pulcritud ¿informativa? ¿política..?"
[JPQ]

"[ ... ]
La Vanguardia, 29 septiembre 2007.
El momento más alucinante de los últimos 30 años
FERNANDO ÓNEGA


"En este final de septiembre, la socorrida historia imaginada del viajero que
llega a España no tendría precio. Podría mandar este telegrama a su familia:
“Apasionante España. Alcalde pequeño pueblo proclama república. Senadores quitan
Rey jefatura ejército. Pueblos niéganse a poner bandera nación. Iglesia pide
abdicación monarca. Presidente vasco anuncia consulta separarse de España.
Oposición culpa gobierno de deshacer país. Prensa denuncia soledad Juan Carlos.
Príncipe heredero abucheado independentistas vascos. Senador vasco calvo, a la
cabeza movimiento republicano”.
Recibido este telegrama, el periodista de esa familia llamaría a su periódico: “Director, tengo noticias fidedignas de que España está a punto de cambiar de régimen. Es más: es posible que esa nación se escinda en el plazo de un año”. El director, que tiene un viejo amigo conservador en la sucursal de un banco español, le pregunta qué está pasando, y el amigo le cuenta que existe una confabulación de republicanos e independentistas para instaurar un régimen político basado en la confederación de los estados español, catalán y vasco. La masonería no es ajena al proyecto.
El director, intrigado por esos fantásticos sucesos de la lejana España,
reclama un informe verbal de su corresponsal en Madrid: “Es difícil de contar,
director. Y más difícil de entender. Todo es una enorme y continuada
contradicción. La oposición cree que la quema de retratos de los Reyes es
gravísima, pero los incendiarios identificados son puestos en libertad por los
jueces. La crítica más ácida a los miembros de la familia real no se hace en los
periódicos ni en el Parlamento, sino en programas rosas de la televisión.
Alguien dijo que don Juan Carlos es tratado como Paquirrín, hijo de una célebre
cantante de copla. La Corona sigue siendo la institución más valorada y querida;
pero la imagen que más ven los españoles en los noticiarios es la del Rey en
llamas”.
”Es -sigue diciendo- un momento mágico, pero doloroso para la
monarquía donde, si alguien se quiere hacer famoso, no tiene más que proclamarse
republicano o insultar a don Juan Carlos o los Príncipes. Pequeños pueblos
desconocidos están saltando a la fama por esa razón. Es como una locura
colectiva, seguramente episódica, pero con temible riesgo de contagio. Respecto
a los movimientos secesionistas, son una constante, que revela la inestable
convivencia de las regiones y lo mal resuelta que está la llamada cuestión
territorial. Quien gobierne España tendrá que contar con esos desafíos, y la
máxima aspiración es que las tensiones no terminen en confrontación civil”.
”¿Y qué dicen los grandes partidos políticos? ¿Es que no tienen el mismo
proyecto de nación?”, inquirió el director. “Les he preguntado -dijo el
corresponsal- y el Partido Popular (la derecha) me respondió: ´Mientras gobierne
Zapatero, los independentistas seguirán campando a sus anchas y los republicanos
no encontrarán ningún freno´. En el PSOE (actual gobierno) me han dicho: ´Cuando
la derecha está en la oposición, juega con la catástrofe como recurso para
volver al poder´. “¿Y quién tiene razón?”, preguntó el director. Y el
corresponsal se ruborizó: “Es increíble, pero tienen razón los dos”.
[La Vanguardia, 29 septiembre 2007.
El momento más alucinante de los últimos 30 años
FERNANDO ÓNEGA ]

* * * * * * * * * * * * * *

4 Comentarios a ““El momento más alucinante de los últimos 30 años..””
Toni Ibàñez dice: September 29th, 2007 at 11:21 am
Yo me dejaría de humoradas y empezaría a plantearme seriamente El Problema. España es una entelequia que debe ser dilucidada. La Hora ha llegado.


Sani dice: September 29th, 2007 at 12:04 pm
Sí. Mira, coincido con Toni en considerar que el momento no está para chistes fáciles aunque sean agradables de leer.
En tu anterior post sobre Zapatero, Putin y todo lo demás, el alud de buenas preguntas que proponías me han hecho pensar indefectiblemente en la genialidad y donaire de “Juan de Mairena” aconsejando a sus alumnos a preguntar … preguntar siempre … y es una de las estrategias vitales que me va acompañando toda la vida…Lo que pasa es que esa genialidad mairenesca presupone que alguien conteste. Y aquí no contesta casi nadie.
O, mejor dicho sí, unos, como Ónega con “peteneras” y otros a lo delirium tremens populista. Contesta Rajoy, a su manera, sí, diciendo que hay que conseguir que toda España vuelva a votar al PP para que puedan recuperar el poder y el poder de poder imponer, manipular y enriquecerse impunemente a costa de terribles catástrofes de todo tipo, pasadas previamente, eso sí, por el sello de la legalización.
Contesta la Conferencia episcopal y su coro infernal de Libertad Digital con insultos, chillidos, ladridos y aullidos.
¿Así que todo lo que se le ocurre al señor Ónega es decir que alucina y a escribir columnas-monólogos a la Buenafuente …? Apañados vamos.
A mi, mi sentido del humor me da para bastante y también puedo ponerme en el plan de preguntar si los del PP empiezan ya a construir campos de concentración en los páramos mesetarios. Si alguien sabe si Zarkozy ha empezado sigilosamente a dar instrucciones para volver a acomodar las playas de Argelès-sur-Mer y los páramos del Larzac… ¿Si se sabe algo de si Siemens está experimentando con nuevos modelos de hornos ?…
Pero no me hago mucha gracia, la verdad.

Es hora de dar y pedir opiniones serias, propuestas de negociación y de consenso …
Es hora de verbalizar cómo impedir que personas como Maty formen parte del consejo redactor el nuevo texto Constitucional …
Cómo conseguir garantías europeas de que la guillotina no va a volver a funcionar, ahora en la plaza del Sol. ¿Cómo evitar nuevos 23F?

La sociedad española tiene el derecho moral de pedir a sus intelectuales un mínimo de compromiso y un mucho de participación activa en la reconstrucción espiritual de todo el país. Eso que tu, Quiño, llevas haciendo desde hace tanto. Seriedad y responsabilidad.
¡Que dejen los chistes para los humoristas de El Jueves!


Toni Ibàñez dice: September 29th, 2007 at 12:19 pm
Me temo, amigo Sani, que intelectuales españoles és un oxímoron. Para muesta un botón: Fernando Savater. Es para echar a correr… que es lo que ya estamos haciendo los vascos y los catalanes: AHÍ TE QUEDAS, ESPAÑA, CON TUS PPs I TUS PSOEs., con tus BORBONES… ADÉU ESPANYA!!!


Sani dice: September 29th, 2007 at 12:19 pm
Otrosí,
@ Maty antes de que replique …
Lo que digo lo digo -”casi sin acritú” - porque te veo excesivamente excitado y nervioso. “Harto”, según tus palabras …
Por eso me alegra pensar que en este país, a diferencia de Estados Unidos, no hay hoy por hoy permiso de armas, porque justamente en el fragor del contexto correríamos el riesgo de que la gente de aquí, de alláy de acullá empezara a disparar … por culpa del exceso de nervios, de la “hartura” total proclamada…
Ergo, si nos prometes que te vas a calmar un poco, o por lo menos todo lo que te deje el cuerpo, estoy dipuesto a proponerte como miembro del sector extremoduro de los redactores constitucionalistas.
Y feliz 12 de Octubre anticipado!


JP Quiñonero dice: September 29th, 2007 at 12:46 pm
Sani, Toni,
… me siento un poco “interpelado” por vuestros comentarios… y me puse a redactaros una respuesta… he consagrado tantos años a esta historia, con tan pocos frutos, que, finalmente, os respondo con una nueva entrada que resumirá siquiera muy parcialmente lo que llevo escrito dentro y fuera de este Infierno.
Q.-
PS. Toni, que tanto diálogo y reflexión sobre España y Cataluña me pide… recibió mi libro De la inexistencia, ¿hace cuantos años?… ayer me felicitaba por la próxima edición catalana… ya veremos: la edición castellana solo mereció un silencio sepulcral. No fue el único. Seguirá Sobre España, el concepto de nación y la destrucción de Cataluña…


maty dice: September 29th, 2007 at 12:50 pm
@ Sani
No estoy especialmente excitado, todo lo contrario. Por suerte o desgracia, soy una persona bastante racional, que no suele tomar decisiones en base a impulsos. Procuro utilizar mi intelecto para afrontar los problemas, dedicando tiempo para estudiarlos debidamente. Con decir que cuando me saqué el carné de conducir visité/visitamos cinco autoescuelas en busca de presupuestos, preguntando y preguntando (a veces soy muy pesado, pero siempre procuro enterarme bien, por ejemplo con las comisiones bancarias y demás, y así he ido acumulando conocimientos varios, útiles, y que comparto con los de mi entorno, buscando siempre la optimización -recientemente comenté aquí lo del aire acondicionado y el ahorro conseguido). Muchos, en cambio, en cuanto dejaron los estudios prescinden de entrenar el intelecto, quedándose estancados.
Otros, sí que son impulsivos, y no dudan en descalificar a los demás, recurriendo a un lenguaje más propio de los periodistas “profesionales” españoles (con excepciones contadas, como las del maestro Ónega, uno de los grandes, admirado por mí hace muchos años, demasiados).
La política nunca me ha interesado en demasía, pero estos últimos años me han obligado a interesarme por ella. Y mucho menos los partidos españoles, donde prima el amiguismo, el “prietas las filas”, la incompetencia, los vividores de la cosa pública…, de ahí mi desilusión con C’s, al remedar los mismos males, que al parecer son propios del carácter hispano, me temo.
Procuro basarme en MIS principios/Ideario, que no escondo. No los impongo, sólo los utilizo para entender la realidad. Y lo fundamental de mi pensamiento “político” se centra en la defensa de la PERSONA. Ello me lleva a chocar inevitablemente con el nacionalismo excluyente catalán, puesto que mi conciencia me impide seguir impasible mientras los derechos de muchos de mis conciudadanos son vulnerados sistemáticamente.
Catalunya, si tiene un valor en sí, es por sus ciudadanos, no por el sistema político en sí. Si los primeros son pisoteados, difícilmente puede hablarse de democracia plena.
“Y feliz 12 de Octubre anticipado!”
Nunca he sentido emoción alguna en dicha fecha, ni con la bandera española, ni con su himno, ni con cualquier otro. Carezco de sentimiento/espíritu gregario. Ni me alegra/entristece que el Nàstic suba a 1ª división o baje a 2ª, pero sí cómo se utilizan los recursos públicos (Ayuntamiento de Tarragona) en un club privado, en vez de emplearlos en las mejoras de las condiciones de vida de mis vecinos tarraconenses. Ahora bien, la Constitución Española la fija como fiesta, así como los símbolos, por los que han de ser respetados, tal es el funcionamiento del Estado de Derecho, que tan difícilmente quieren comprender los nacionalistas excluyentes, “tan democráticos ellos”.
Luego sacas el tema de las armas… ya puestos, podrías decir que “me como crudos a los niños catalanes”.
En su día, cansado de sufrir descalificaciones varias, procedentes de personas incapaces de argumentar debidamente su posicionamiento (habitualmente “hijos de la LOGSE”) escribí un artículo años atrás, que suelo referenciar para estos casos.
Antiguo Nauscopio Soy de extrema derecha, eso dicen


Sani dice: September 29th, 2007 at 1:12 pm
Maty,
En serio, hay en todo lo que escribes y en lo que tienes escrito una argumentación y una coherencia innegables e impecables.
Lo cierto es que ese “je ne sais quoi” que no sé definir me empuja a querer darte un abrazo por más que te sienta entre lejano y contrario… pero quede aquí constancia de mi respeto. Y no hay contradicción en esos términos. Cada cual es como es.
Convendrás, Maty, quizás, en que aplicar la Constitución como pides no sea tan fácil ni tan claro. Sabemos todos perfectamente que la Constitución proclama el derecho de todos los españoles a tener trabajo y casa decente. Y no se cumple. Y no se “aplica” correctivo punitivo alguno. Y nadie va a la cárcel por ello, ni ministros de UCD ni del PP ni del PSOE…
El verbo "aplicar" tiene sinónimos, antónimos y topónimos de infausta memòria.
Habrá que hilar fino para no caer en el error de decir aplicar si se quere decir encarcelar o eliminar .¿Ideas de cómo se aplica la Constitución a los manifestantes de Girona?¡Mañana pueden ser cientos de miles en la Plaza de Catalunya !Ojo con los sinónimos de “aplicar”!… Los hay unos más peligrosos que otros.Y algunos perfectamente inútiles.Sólo eso.


maty dice: September 29th, 2007 at 1:40 pm
¡Mañana pueden ser cientos de miles en la Plaza de Catalunya !
Confundes deseos con realidad. El 11 de Septiembre último, sólo acudieron unos pocos centenares a la manifestación convocada por ERC. Y así muchos españoles, que no tienen ni idea de lo que realmente sucede en la sociedad catalana, pues los medios de (in)comunicación incumplen sistemáticamente con su deber de informar verazmente.
Lo dicho, la tortilla comienza a dar la vuelta. También me dijeron agorero cuando escribía en esta bitácora en enero del 2006 avisando de la crisis económica que se nos iba a venir encima. Hay que informarse y analizar debidamente, algo que desgraciadamente no favorecen los medios españoles. En fin, el tiempo dirá y nos pondrá a todos en nuestro lugar.
Los catalanes están mucho más preocupados por sus hipotecas, por la educación, por el trabajo, por la salud, por el fútbol… que por el desvarío nacionalista, tal como se vió en el pasado referéndum estatutario. Y ese hastío se verá reflejado en la creciente abstención en las generales, me temo.
Yo, como muchos otros catalanes, quiero que las Administraciones Públicas funcionen debidamente y garanticen un correcto funcionamiento de los servicios que gestionan. Con tanto centrarse en el discurso identitatio, han descuidado la buena gestión. Más aún, como los partidos se nutren de sus afiliados para los cargos, resulta que apenas encuentran gente preparada para ocuparlos, pues han huido de los partidos. Y el gobierno, en vez de buscar a profesionales independientes para ocupar ciertos cargos de Dirección General, agrava el problema. Todo por su ciego sectarismo.
No, Sani, los vientos de la historia son otros. Todavía de escasa velocidad, brisa, pero si te fijas bien sentirás como un ligero escalofrío en tu piel nacionalista
PD: esta noche no dormirás


Sani dice: September 29th, 2007 at 5:15 pm
Maty, una última precisión, por alusiones.
Tengo que matizar que yo no deseo ese tipo de manifestaciones ni sueño con ellas.En absoluto. Quería decir lo que decían hace dos días los tertulianos de Josep Cuní en su programa de Radio: Algo así como que donde ayer había 300, una mala gestión del problema pudiera agravarlo en lugar de resolverlo.
Ojalá todo se quede en brisa ambiente en la cara, ligeros escalofríos en la piel y aliento constitucional en el cogote!!! Ojalá.
Intentaré, como cada día, dormir profundamente, como se merece mi tranquila conciencia, pero por si acaso, y para evitar sufrir pesadillas goyescascon imágenes de castigos constitucionales formadas por electrodos, cabras legionarias en la Diagonal, fusilamientos sumarios, o bombardeos de Barcelona con las state-of-the-art bombas rusas…esta noche me tomaré una manzanilla y una dormidina …


maty dice: September 29th, 2007 at 6:03 pm
Para que tengas sueños placenteros, nada mejor que esta extraordinaria colección de fotografías que acabo de reseñar ya mismo en el lateral de Nauscopio.
Bored Night National Park USA Collection - PART 2
Por lo demás, un consejo, no hagas demasiado caso a los tertulianos que son capaces de opinar de cualquier cosa como si fueran una autoridad, y más si son periodistas “profesionales” españoles. La mayoría de ellos tienen una formación muy inferior a la de muchos bitacoreros que reseño. Otro tanto vale con los políticos que nos gobiernan, presidentes incluidos.
PD: por si acaso, yo miraría debajo de la cama, no vaya ser…
_________________