25.4.08

Temps d'emocions diverses 2/4. El llibre de Carles Querol

El dia 15 d'abril, en Carles Querol presentava a la biblioteca de Sant Sadurní les dues seves darreres obres. Una, la guia de Subirats, profusament il·lustrada, que quedarà probablement com una obra de referència durant molts anys i segurament dècades.

L'obra grossa, Ves-ten amb el cos, queda't amb el cor, (video de l'acte) és un obra magna en tots els sentits i molt important per a la cultura del nostre país. Van assegurar que estaia llesta per Sant Jordi i em prometre que me la regalaria.

Vaig tenir l'encert de pensar a endur-me la càmara, però no vaig arribar a afinar prou com per pensar que calia buidar-ne les fotos que hi havia, de manera que només hi van cabre set minuts de video i unes quantes fotos de l'acte.


Carles Querol. Ves-te'n amb el cos, queda't amb el cor from Sani Girona on Vimeo.


Tot i que es van fer un munt de fotografies, de l'acte de presentació el llibre del Carles, només hi haurà , ja ho sé del cert, els meu set minuts de video, gairebé una ofensa a un historiador que s'ha encarregat , durant tota la vida, de recollir, classificar i donar a conèixer memòria històrica del tot el Penedès i de Sant Sadurní en particular.



Això em va fer pensar que calia , defintivament, que poses a punt el redactat d'un projecte per enviar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè siguin ells qui posin a punt una campanya per acabar aconseguint que a tot Catalunya hi hagi , en cada poble i en cada ciutat uns equips de voluntaris i professionals que enregistrin en àudio i en video els principals actes culturals que es produeixin.

Ho porto al cap des de fa uns anys, des que a la Pedrera, l'acte que va reunir els traductors de Gil de Biedma no va ser enregistrat ni en àudio ni en video...

En vaig parlar a l'amic Toni Arrufat i em va dir que recollia la idea i que la proposaria com a element de programa d'acció de les CUP a nivell de Catalunya.
Estaria bé que d'això se'n cuidessin a cada municipi persones no necesàriament afiliades a cap partit polític ni amb finalitats propagandístiques, sinó comités culturals formats per joves, adults i avis de totes les tendències, en una mena de pacte polític global al servei de la Cultura del país.

Veurem si ho aconseguim abans no passin 40 anys ... una mica com va passar amb la idea del "bicing" a Paris, que ja havia proposada fil per randa per en Walter Lewino l'any 1962 !