26.7.09

Copiar impunement s'ha d'acabar

En Màrius Serra va publicar recentment a La Vanguardia (dilluns 18 de maig de 2009) un article rodó i afinat sobre el programa Approbo i les seves aplicacions virtuoses.



“No hay nada malo en copiar. De hecho, la transmisión cultural se fundamenta en la imitación y en la copia. LO malo es hacerlo indiscriminadamente, sin citar la procedencia y, sobre todo, sin añadir nada de nuestra cosecha”
La Vanguardia. “Lo copio del pueblo”. 18.05.2009 .pg.21



Tot el que hi deia em va interesar doblement. Per una banda pel fet de veure que hi ha una eina més al servei dels creadors i creatius, espècie per la qual sempre he sentit una gran admiració. Una eina que els permet de protegir els seus legítims interessos de manera que es pugui garantir l’autoria de la creació i els drets que se’n desprenen.
Per altra banda, perquè com a profesional de l’educació, el tema de la bona i mala utilització que es pot fer d’Internet per part d’alumnes i professors és un tema que té una vigència permanent i un llarg camí per córrer per tal de millorar senssiblement.
La tópica queixa de molts professors que uns alumnes han copiat els treballs al “Rincón del Vago” posa en evidencia més als professors que als alumnes. I exigeix gairebé com a conseqüència directa un replantejament urgent i generalitzat del que cal demanar fer als alumnes. Efectivament , la culpa –que sempre és molt negra i ningú no la vol- és del tot dels professors, per demanar als alumnes un treballs que no toca demanar a l’era d’Internet.
Segurament evidencia que la responsabilitat que hi hagi alumnes que seleccionen, engaxen i copien desenes, dotzenes, i centenes de pàgines directament d’una seu Web , sigui del famós “Rincón del Vago” o de les Vikipèdies en tots els idiomes , que ho grapin i ho lliurin als professors i que aquest ho acceptin … és una responasabilitat culpable dels professors.
Cal urgentment establir una nomes de treball i de control de l’aprenentatge -i fer-ne una difusió universal -- que recordin que:
1. la famosa “cita pedagógica” o citació d’un text d’un altre autor , sigui qui sigui qui la utilitzi, ha de ser relativament curta (entre 5 i 10 línies com a màxim, o unes 100 paraules o uns 500 caràcters).
2. que necessàriament ha de comportar una referencia clara a l’autor i a la font de la qual s’extreu.
3. que el 90 per cent del que es presenta com treball personal ha de ser personal i que les citacions textuals d’altres fonts, escrites o digitals, siguin estrictament exemplificants o referencials, i que mai no es faci passar per contingut propi! Dit d’una altra manera : que quedi clar en cada treball quin és l’apartat corresponent a citacions d’altres fonts i quina és la part d’aportació personal, analítica i/o sintética. Encara que sembli mentida, encara cal repetir aquest tipus de bertranades!

Això és una petita revolució necessària i sine qua non per millorar sensiblement la qualitat de l’educació del país, i com a tal hauria de ser implementada amb urgència des de l’escola primària i imposar-ho com una norma sagrada a Secundària. Infringida a la Universitat, hauria de poder ser fins i tot sancionable penalment..
Aquesta revolució estalviaria als professors milions d’hores de pseudocorrecció farragosa i completament inútil de cara a l’educació dels alumnes; també s’estalviarien tonelades i tonelades de paper i tinta totalment malbaratades i afectaría directament el grau d’atenció i la qualitat d’estudi dels alumnes, que perdrien de cop la possibilitat de recorrer a aquesta patètica d’autoenganyar-se tot intentant enganyar els educadors!
Crec que aquest canvi en la manera de demanar feina als alumnes ha d’anar acompanyada d’allò que suposa apostar decididament per augmentar significativ ament l’oralitat: és a dir un augment de l’expressió oral en tots els fronts , susbtituint bona part del pseudo treball escrit : seleccionat, copia i enganxat , gat fet passar per llebre .

Trobar el punt just de les coses ha estat i será sempre una tasca difícil, però crec que aquest és un objectiu raonable: trovar un equilibri entre els extrems, un dels quals és aquesta còpia arrauxada , burda i inútil que es fa passar per treball seriós, només perquè està enquadernat, imprès amb impressora láser i a tot color.
Avui que es comença a veure l’horitzó de currículums quasi exclusivament digitals i amb aprenentages basat en bona part en la utilització sistemática de les TIC i les TAC, és un bon moment -millor avui que demà- per erradicar definitivament aquestes conductes pandèmiques basades en l’estafa, la còpia textual de textos d’Internet sense citar-ne la font original.
Benvingudes eines com l’Approbo, doncs, que entre altres bondats , acceleraran -esperem-ho, almenys- les mesures per ensenyar a aprendre a aprendre millor…


***************************

Enllaços

1. Approbo. Web oficial

2. Approbo: compara tus documentos con los contenidos de Internet http://approbo.citilab.eu/ Symmetric- CitilabDescripció: Programari gratuït per detectar i/o evitar coincidències en treballs acadèmics redactats en format electrònic. És un comparador de documents online que permet comparar el fitxer desitjat amb aquells que hi coincideixen i que es troben a internet tot indicant el grau de semblança entre l'original i els diversos resultats. També permet seleccionar paràgrafs per detectar altres documents que els continguin.
3. El Software antiplagio: detector de copiones. Approbo, la alternativa española

4.Aprendre a aprendre

7 comentaris:

Marta ha dit...

Ara copien d'Internet quan jo estudiava copiaven paràgraf sensers de llibres de diferents autors i si el professor no reconeixia els paràgraf els havia arribat a posar 10. La trampa sempre s'ha fet, però almenys en la meva època com que ho havien de copiar a màquina almenys s'ho havien de llegir encara que per obligació. Només la cultura de l'esforç i del repte personal interior pot canviar aquestes coses. Val més un 5 treballat amb totes les teves forces que un 10 copiat i enganxat. Del 5 n'aprens i del 10 fals no.

Francesc Puigcarbó ha dit...

molt ben vist Sani! sinó aquí és can "copiar y pegar" y a sobre ni citen la font. Estic amb tu, és més responsabilitat o culpa dels mestres que dels alumnes, potser perquè molts mestres van tambè del mateix pal. Dic jo!

salut

Jesús M. Tibau ha dit...

caram, tenim eines per a tot!
Estic amb tu: a l'era d'Internet cal aprendre a aprendre d'una altra manera

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Hola Marta, Francesc i Jesús Ma,
Sí, a nivell educatiu caldrà canviar el xip i ensenyar als nois i noies a aprendre a sintetitzar de manera personal tot el munt d'informacions disponibles gràcies a Internet, un nombre de recursos de tot tipus infinitament superior als que eren disponibles fa només dues dècades.

Però serà al preu d'insistir en les tècniques de fixar corpus, analitzar i sintetitzar.

Ensenyar a posar en tres o quatre fulls o mitja dotzena com a màxim l'essencial del temes i reservar per a annexos -tants com se'n vulguin afegir- els centenars de fotos, textos, videos o fitxers àudio consultats...

Quant a la citació o fet de "donar al cèsar el que és del cèsar"... jo us reconec que sento un immens plaer a citar els autors que em serveixen de punt de sortida per reflexionar opinar i debatre si s'escau.

Dit això, puc entendre -que no justificar- que per fer-se un bon sou, o per optar a un escàndol que augmenti le vendes, determinats "autors" siguin capaços de recorrer encara a la còpia i al plagi total.
Ara amb Google, i eines com Approbo això s'acabarà. OI?

27 juliol, 2009

zel ha dit...

Bé, gràcies per obrir aquesta finestra, jo no la coneixia, i com que sóc mestra, doncs apa... I tens tanta raó, tanta...els professors, sovint, oblidem que aprendre no és reproduir, més aviat a l'inrevés... Vaig a veure els links...

Júlia ha dit...

Jo crec que si el professor coneix una mica els alumnes sap prou si són capaços o no d'haver fet els treballs que presenten. Encara més, si a classe es fan aquest tipus de treballs, encara que més breus, es pot observar prou el mètode de treball que es fa servir. El que passa es que tothom va, diu, curt de temps.

Totalment d'acord, el que cal es un canvi de mètodes i de formes de comprovació d'allò que s'ha après. Jo de vegades miro el racó del gandul aquest i penso: com poden encarregar fer aquests totxos a gent jove? Sembla que els treballs es valorin 'a pes'.

En els meus temps a segona etapa sovint vaig desenganyar algun profe emocionat amb el perfecte treball d'algun alumne, opinant que no era fet d'ell.

De tota manera el plagi i la còpia han estat una constant en estudiants i també en professionals, molts professors d'universitat s'han aprofitat descaradament de tesis i treballs diversos de l'alumnat al seu càrrec.

Pla copiava descaradament. I tants n'hi deu haver... Pel que fa a d'altres camps, com el musical, encara més.