Intimacy. Hanif Kureishi

El missatge d'en P.M., proposant que considerés la possibilitat d'establir un intercanvi lingüístic a partir de la rentrée de setembre, portava implícit la promesa d'un contacte profitós. Ho començaríem a mitjan setembre o a principis d'octubre si ens anés bé als dos. Faríem conversa en anglès i en francès. I intercanviaríem informació. Quant de temps fa que somiava amb un contacte com aquell ! Ara semblava que per fi era, que és, vaja, a tocar amb la mà. Hi ha dies en què lluu el sol.

- Trobada a la Granja, a la una ... jo et duré ZYX , et sembla ?
- Molt bé. Jo et duré XYZ, et va bé ?

Dit i fet, tot fent un vermut amb cervesa i patates vam intercanviar llibres, DVDs, música, algun diari, un esborrany de proposta de com faríem les trobades i, sobre tot, conversa d'aquella que rega l'amistat, una amistat vella de molts anys, però reduïda a un estat d'hivernació permanent ... que només demana ser rebifada ... I així ho vam fer.
No dubto que el projecte d'intercanvi lingüístic serà quelcom de molt profitós. La trobada de contacte ja ho va ser, i ens va reportar als dos uns beneficis insospitats, o això és el que a mi em sembla.
D'entrada, tinc ara dos llibres més sobre la taula : Intimacy, d' Hanif Kureishi i Past Mortem, de Ben Elton. No em vaig poder estar d'encetar el de Kureishi. I sé que aviat no em podré estar d'encetar l'altre també.

- El que és extraordinari d'aquest llibre és que la història de la separació entre el protagonista y la seva dona és una història real, la història del propi autor. Una mena d'autobiografia, com si fos la gravació en directe del que li va passar a l'autor el dia abans de la seva "fugida" de la casa familiar.
Aviam ho veurem. Són només 150 pàgines en un anglès entenedor que es devoren ràpidament ...pel que veig.
Em va sobtar trobar a la primera pàgina (pàgines 3-4 ) aquestes paraules tan punyents:

"The details I havent't decided. Almost certainly I will not tell her my intentions this evening or tonight. I will put it off. Why? Because words are actions and they make things happen. Once they are out you cannot put them back. Something irrevocable will have been done and I am fearful and uncertain. " (pg. 3-4)
Intimacy. Hanif Kureishi. Faber & Faber. 1998

Les paraules són actes, i fan que les coses passin de veritat. Una vegada pronunciades ja no no ens podem fer enrrere. I el seu efecte és irrevocable. Com en els escacs, fitxa moguda, fitxa jugada. Ja no es pot canviar de lloc ni desfer la jugada, ni per bé ni per mal.

En els darrers temps ho he sentit repetit moltes vegades, en molt diverses versions, allò que sempre hem sabut, que el poder de les paraules és immens i poderós.
La manera de dir les coses és de vegades la cosa mateixa. " Words make things happen "...
No parlem aquí de creació literària sinó de les relacions personals, i és per això que cal anar en compte
en la manera de dir les coses, perquè és realment decisiu, perquè hi ha adjectius que tallen com els ganivets esmolats, que dolen, que allunyen, que fan més mal que un cop físic. Cada matís compta. Compta el gest i l'entonació. Compta el to i la cadència...Costa tant fer-ho tot ben fet sempre!

Seguirem llegint ... l'argument és interessant ... I promet ser tot molt dens...
A la pàgina cinc hi ha més matèria de reflexió ...

"I have been trying to convince myself that leaving someone isn't the worst thing
you can do to them" (p. 5)
Intimacy. Hanif Kureishi. Faber & Faber. 1998

La pregunta s'imposa ... Tu què en penses Sani ? Jo ja us diré la meva, ja. Promès.

I tu ? Pots deixar-ho dit als comentaris ...
_________