Dipofilo II | 309
Aquesta tarda, de tornada a casa des de Sant Cugat Sesgarrigues, (festa familiar de Primera Comunió), hem agafat l'autopista a Sant Sadurní en direcció cap a Vilafranca i l'hem deixada a la sortida 28: Vilanova i Sitges. Nosaltres, en direcció sud anàvem bé. Els que anaven cap a Barcelona ja feien cua, a 2/4 de 9 del vespre, des de Sant Sadurní fins a Vilafranca, i des del pont, mirant en direcció cap a Tarragona, semblava que la cua no s'acabava.
Això a 13 de maig, quan encara falten milions de turistes circulant amunt i avall i quan encara es queda algú a casa sense anar a la platja o a la residència secundària!
Per allò de les associacions mentals irrefrenables que es produeixen a tots els caparrons de tothom, a mi m'ha vingut al cap les dues preguntes del milió , i també les que es deuen fer el milió d'usaris castigats a patir dins dels cotxes cada cap de setmana de tornada a casa, passant per les forques Claudines de Martorell ...
Dues preguntes
senzilles i tendres,
no en sabíem més
sempre ho havíem patit igual ...
"Es constitucional el peatge de Martorell"?
"¿No està prohibida la tortura a la UE?"
I passo el "meme" als ciutadans ...
Josep Montilla
Josep Lluís Carod-Rovira
Joan Saura
Artur Mas
Josep Piqué
Albert Rivera
Sisplau per favor, passeu-els-hi aquestes preguntes i feu-ho també a tots els alcaldes de l'Alt i el Baix Penedès. Mireu -exigiu- que us contestin seriosament -res de conyes marineres- abans de les properes eleccions!
Qui contesta seriosament la pregunta?
___________________
Dipofilo | 308
ENLLAÇOS BLOGS I BLOGAIRES (aspirats de can Subal i de can Flux)
Annex 1 al post Dipofilo II 307
Notes de premsa:
BARCELONA/VALENCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) - La escritora valenciana Maria Josep Escrivà i Vidal ha ganado el premio de poesía Jocs Florals de Barcelona 2007 por la obra 'Flors a casa' y se convierte en la nueva Poeta de la Ciudad, según informó el Institut de Cultura de Barcelona.
Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) es licenciada en Filología Hispánica y doctora en Filología Catalana por la Universitat de Valencia. Ha publicado, entre otras obras, 'Remor alè', 'El curt camí dels anys', 'A les palpentes del vidre' y 'Tots els noms de la pena'.
A la edición de este año se han presentado un total de 66 trabajos y la entrega del galardón tendrá lugar mañana en el Ayuntamiento de Barcelona, en un acto en el que se leerán algunos de los poemas incluídos en el 'Resum poètic de l'any 2006'.
En la pasada edición se renovaron los Jocs Florals de Barcelona, otorgando un único premio de poesía y convirtiendo al ganador, Jordi Valls, en el Poeta de la Ciudad. Durante estos doce meses, Valls ha participado en numerosos actos relacionados con la poesía y Barcelona.
L'escriptora Maria Josep Escrivà i Vidal ha guanyat el premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007 amb l'obra "Flors a casa". D'aquesta manera, segons ha informat l'Institut de Cultura de Barcelona, s'ha convertit en la nova Poeta de la Ciutat. Escrivà, que ha estat escollida entre 66 aspirants, és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha publicat, entre altres obres, "Remor alè", "El curt camí dels anys", "A les palpentes del vidre" i "Tots els noms de la pena".
Escrivà, nascuda l'any 1968 al Grau de Gandia, rebrà el guardó aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona. A l'acte es llegiran part dels poemes inclosos al "Resum poètic de l'any 2006".
Aquesta és la segona edició renovada dels Jocs Florals de Barcelona. L'any passat es va decidir atorgar un sol premi de poesia i convertir el guanyador, Jordi Valls, en Poeta de la Ciutat. Durant aquests dotze mesos, Valls ha participat en nombrosos actes relacionats amb la poesia i Barcelona.
DILLUNS, 07/05/2007 - 18:19h
Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona
És la nova Poetessa de la Ciutat, gràcies a 'Flors a casa'
Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona 2007 amb 'Flors a casa'. D'aquesta manera relleva Jordi Valls i esdevé la nova Poetessa de la Ciutat. Segons ha explicat a VilaWeb, el poemari parteix de la contradicció en què vivim: 'Som éssers privilegiats en un món que no ho és tant.' El lliurament del premi serà a les set de la tarda al Saló de Cent de la Casa de l'Ajuntament.
'Flors a casa' conté una quarantena de poemes estructurats en tres parts: 'El cànter' (el desig), 'La llum és l'expressió' (el dolor) i 'La casa sota la lluna' (el recer personal). Escrivà ha explicat que el llibre, que ha acabat fa un mes escàs, parteix d'una citació d'una poetessa polonesa: 'Perdoneu-me guerres llunyanes per portar flors a casa'. Diu: 'Sembla una contradicció, però representa el fet de prendre consciència que passen fets molt durs i dolorosos en àmbits llunyans, però que també tenim dret a cercar un recer particular. Les flors no són una frivolitat, perquè la natura ens ensenya que les plantes i les flors han de ser belles per a sobreviure, i aquesta també és la funció de l'art. La poesia sobreviu en un món que li és hostil'. També diu que el llibre és fet de poemes molt fragmentats, perquè li agrada de partir de petits poemes, de relacionar-los i de reincidir en els temes gairebé com una obsessió. 'I en aquest llibre hi tracto el dolor de l'ésser humà i del desig com a antídot i com a motor per a tirar endavant. També parlo de la poesia com a recurs de supervivència, i de la natura.'
'Els Jocs Florals és un premi que sempre m'havia fet moltíssima il·lusió, però em pensava que no el guanyaria mai. M'ha deixat molt sorpresa. És la primera vegada que m'hi presento. També m'hi he presentat perquè els premis són una via per a poder publicar un llibre i promoure'l. Per mi publicar 'Flors a casa' a Barcelona i en una casa com Edicions 62 és un fet molt important.'
Fins ara Escrivà ha publicat tres poemaris. Dels dos primers, se'n sent molt llunyana, 'Remor alè' (3i4) i 'A les palpentes del vidre' (Columna). El darrer, 'Tots els noms de la pena', el va publicar el 2002 a l'editorial Denes. També ha publicat, juntament amb Pau Sif, l'antologia 'Ai València! (Poemes 1017-2002)' (Edicions 96), que recull poemes que tenen per tema és València i es converteix en un recorregut històric de la ciutat.
Maria Josep Escrivà és llicenciada en filologia hispànica i doctora en filologia catalana per la Universitat de València. Entre més coses, fa classes de llengua catalana a treballadors de l'Ajuntament de Dènia.
L'any passat es van reformar els Jocs Florals de Barcelona i es va crear la figura del Poeta de la Ciutat. A més, enguany el poeta Jordi Julià ha preparat un 'Resum poètic de l'any 2006' i el llegirà. A partir d'aquest balanç, alguns poetes com Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Carles Camps Mundó, Marc Granell, Ponç Pons, Isidre Martínez Marzo i Jordi Llavina llegiran poemes seus. Als assistents a l'acte, hom els lliurarà un opuscle amb la glossa de Julià i els poemes llegits.
Als Jocs Florals, que formen part de la Setmana de Poesia de Barcelona, s'hi han presentat enguany 66 treballs.
(Foto de Confiteor i Ramon Llopis.)
Pàgina principal > Notícies> Detall | |||||
Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona | |||||
publicat el 08/05/2007 a les 09:00 h. | |||||
| |||||
Dipofilo II 308
Després de sortir il·lès d’algunes peripècies he aconseguit anar de Vilanova a Barcelona en tren i arribar dos minuts abans de les 7 de la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, després de passar a recollir la meva invitació al departament de protocol, entrant per la plaça de Sant Miquel...
18h58. La sala ja és plena, queden lliures només alguns seients a les darreres files i a dos bancs laterals prop de la zona on hi ha la premsa, fotògrafs i càmeres de televisió. No hi ha paritat: són gairebé tot dones. Així anirem millor.
Va entrant encara algú, però la gent la fa estona que és asseguda. De fet, ho vaig comptar al cap d’una estona, però per imposicions del guió, ara ho he d’escriure aquí. Recompte gairebé científic: unes 13 o 14 fileres de bancs a les quals s’hi havien afegirs cadires. Unes 10 persones a banda i banda del passadís central : 26 persones per 13 o 14 fileres, més unes 20 persones als bancs laterals més una altra vintena d’autoritats, poetes convidats i jurat. Entre 350 i quatre centes persones. Mitjana d'edat , calculada a cops de cop d'ull i de mirades creuades a l'hora del còctel: 65 anys. Em va semblar que hi faltava només una mica de jovent, a l'acte, i així ho vaig dir a en Lluís Solà, amb la idea de posar-hi remei de cara al 150è aniversari.
Dos membres de la guàrdia municipal, vestits amb uniforme de gala precedeixen l’Ilm. Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que entra a la sala acompanyat del President dels Mantenidors dels Jocs Florals, Lluís Solà.
La gent es posa dempeus mentre la banda toca un himne. Potser algú ens dirà quin era.
Comença l’acte tot seguit amb el resum poètic de l’any 2006: lectura de poemes destacats, en una antologia a cura de Jordi Julià.
Ponç Pons (Alaior, 1956) recita un fragment d’Insulària.
Ran del mar sobre el moll enfustat on medit
unes joves angleses parlaven d’amants (…)
Acaba amb un ¡Visca Catalunya!
Segueix Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), recita M’he anat perdent, del llibre Memòria de tu i de mi
M’he anat perdent
A poc a poc
Ja no em conec
les mans, els peus.
La sala sencera l’acomiada amb una gran ovació.
Després continua Jordi Larios (Palafrugell. 1959). Recita Teoria de l’ham poètic. (Breu diàleg entre la inspiració i el Poeta) del seu llibre El cop de destral
Màrius Sampere (Barcelona 1928) recita Sempre la realitat del seu poemari Ens trobarem a fora.
Llegeixen després el poema Colors del llibre Dos dies més de sud, de Francesc Parcerisas, (Begues 1944), que no era present a l’acte.
Carles Camps Mundó (Cervelló 1948) llegeix No som res més que un cos que es reconeix del llibre El contorn de l’ombra, Premi Parc Taulí 2005)
Marc Granell (València 1953) recita Fossa oberta del seu llibre Tard o d’hora
Josep Ma Sala Valldaura (Gironella, 1947) recita Déu és mut del seu llibre Vidre fumat.
Isidre Martínez-Marzo, segon dels poetes valencians del grup, recita Poema d’un dia del llibre Hostes (Premi Carles Riba 2005).
Segueixen llavors els tres poetes més joves del grup, tots tres de la generació de 1968.
Gemma Gorga (Barcelona, 1968) recita el poema 12 , Quan sona el despertador, del seu Llibre dels minuts (Premi Miquel de Palol 2006)
L’amor no és una línia recta
traçada amb llapis sobre el calendari: ni anr ni arribar ni
avançar. Simplement, obrir-se en cercles delicats.
Tu la pedra, jo l’aigua.
Preciós.
Segueix Joan-Elies Adell (Vinaròs 1968) recita un fragment de I. ENVOI del llibre Pistes falses. Premi internacional de poesia Màrius Sampere 2005)
(...) No sé emocionar-me,
Deixar-me emportar per una distància
imprecisa existent entre la por
i l’amor, entre el ridícul i el desig.
Jordi Llavina (Gelida, 1968) recita Fulles plastificades del llibre La corda del gronxador. Premi Joan Alcover 2005)
(...)Amb una mica de sort
La glaçada arrestarà el formigueig del cor,
Plastificarà algun gest que et fa mal,
Llimarà aquella punxa que et fa nosa
i tu podràs pensar, viure amb una mica més de calma.
Acabada la primera part, hi ha un interludi musical a càrrec del pianista J. Enrique Bagaria
que interpreta La valse de Maurice Ravel. Emotiva versió. Aplaudiments sentits. Quan per sortir passa molt aprop d’on jo sóc, una senyora força enjoiada i elegant li pregunta fluixet “Quants anys tens?”. Veig que ell no ha sentit la pregunta, ella li ho repeteix fins a tres vegades. A la quarta, ell li contesta: 29. És ella qui m’ho diu quan, al cap d'una estona, jo li pregunto quina edad li ha dit que tenia…
Imposible de reproduir el sentiment de la senyora per aquell artista, però ens ho podem imaginar.
Amb motiu de la publicació del nou diccionari de l’IEC, el DIEC2, en Pere Tió llegeix un poema de Joan Coromines: Venturós és aquell que ...
Pren la paraula Lluís Solà, president dels Mantenidors dels JF, que llegeix el seu discurs “La paraula i el lloc”:
(…) Puc donar testimoni, en nom dels mantenidors dels Jocs Florals d’enguany
de la quantitat i de la qualitat de les obres presentades, i de la presència de textos d’alt valor poètic procedents d’arreu del territori. Entre aquests, de vuit a deu formen llibres molt consistents. La qual cosa demostra , una vegada més, la capacitat de renovació de la poesia catalana, la seva vigència i la seva diversitat i, sobretot, la vocació de la nostra poesia actual d’estar a costat i de fer-se la veu dels problemes fonamentals de l’home contemporani. (…)
A desgrat , doncs, de les insídies, de les injúries i de les coaccions, a desgrat del setge implacable a la llengua, els poetes de les postres terres parlen. (…)
En David Castillo llegeix, per la seva banda, l’Acta dels Mantenidors del premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007, en la 149 edició de la seva restauració.
“
Llegits i considerats els 66 llibres de poemes presentats, el jurat ha procedit a seleccionar els que segons el seu criteri, reunien els valors més destacats i que són, per ordre de la seva presentació, els que a continuació s’enumeren:
10 [Títol: Erinna. Lema: Retratantic sense rostre]30 [Títol: Benefici d'inventari Lema: Juli Capilla ]
36 [Títol: Ciutat Lema: - ]
62 [Títol: Llibre de les brandàlies Lema: - ]
65 [Títol: Flors a casa Lema: Campanars de diumenge]
Els mantenidors decidiesen, per majoria, atorgar el premi de poesia JF BCN 2007 al llibr ed epoemes número 65, titulat Flors a casa, de la poeta Maria Josep Escrivà Vidal.
Barcelona, 19 d’abril de 2007.
Signen: Lluís Solà, president, David castillo, Gaspar Jaén i Anna Ma Moix, vocals.
Marc Granell, és l’encarregat de fer una glossa de Ma Joseph Escrivà, de qui ell es amic personal. L'acaba dient això:
S'explica al públic que Ma.J. Escrivà esdevé així, a més, poeta de la ciutat, i susbtituirà al fins llavors poeta , Jordi Valls, que fou el guanyador del premi l'any passat.
Na Ma Josep fa els agraïments a les autoritats, al jurat i als presents, també a Marc Granell, i explica el perquè del títol Flors a casa: perquè desenvolupen la seva bellesa com un recurs de supervivència, igual que la poesia per a ella.
Acaba llegint un poema titulat Alqueria del Duc, lloc situat al Grau de Gandia: En record d'un rogle de violetes avui desaparegut.
Acaba l'acte amb la interpretació de l'himne nacional: Els Segadors. Tremolen d'emoció les parets i l'aire del Saló de Cent i l' invisible perfum de poesia que envaheix l'esperit de tots els presents. ¡Visca Catalunya!"Els van caure damunt totes les runes
Un dia es van recompondre les runes
però fou pluja de pètals de roca
(...)
i el terra que era jça de violetes
esdevingué empedrat amb fred de llosa.
(...)
Només perdura encara cada vespre
l'antic silenci litúrgic dels pous,
i un raig als finestral de llum tardana
que lentament s'esfulla
sobre els murs tremolosos
de pura soledat
violeta."
Dipofilo II / 307
El que segueix és fruit de l'intercanvi de comentaris al blog de Juan Pedro Quiñonero: Una temporada en el infierno.
El seu post titolat ...
"La campaña socialista contra Sarkozy ha tenido todos los ingredientes del odio absoluto, con flecos racistas. Se ha ironizado de manera odiosa sobre su físico. Se han criticado sus orígenes de hijo de un inmigrante, un extranjero. En ese punto, las críticas de la extrema derecha han rozado la xenofobia racista. Hay que remontarse a los ataques de las extremas derechas, contra Leon Blum, en los años treinta, para recordar algo semejante. El resultado de la campaña contra Sarkozy, desde la izquierda socialista, ha sido eficaz y revelador, hasta conseguir que un 35 por ciento de los franceses digan detestar a Sarkozy. Se trata de un tema y una situación típica de guerra civil."
________________ 
May 7th, 2007 at 7:33 pm
Hola a todos,
A ver, de todo lo escrito lo único que me enerva, por así decirlo, es leer esto:
Bueno, la idea que la propaganda actue en plan hipnotizador y manipulador sobre nada menos que el 35% de los franceses … eso me parece un desbarre total y absoluto, *venga de quien venga*. [Ho afirma J. Marseille, catedràtic d'Història de les Idees a la Sorbona]
Aunque esté feo decirlo, me parece más razonable argumentar que en Francia como en España hay dos bandos, y por lo tanto - que de uno de los dos bandos te guarde Dios- en el espectro que va de la suave y educada oposición hasta el odio, el caldo ya está en la olla, y el grado de enfrentamiento viene dado por la circunstancias. En esa elección se han tensado todos los arcos porque todo el mundo ha considerado la dimensión de lo que había en juego …
O sea que dudo mucho que la propaganda consiga entontecer a todos más de lo entontecido que cada uno ya esté. Ni allí ni aquí hay tanto tonto manipulable…
En España, el PP actual también intenta sembrar odios pero no conseguirá salirse con la suya.
O así lo veo yo, claro …
May 7th, 2007 at 7:50 pm
Sani,
Quién salió en defensa de Sarko, en el Nouvel Observateur, fue Claude Lanzmann, que, como sabes, es director de Le Temps Moderns, la revista fundada por Sartre. Sin desvelar secretos de alcoba, tampoco fueron un secreto las relaciones sentimentales entre Lanzmann (defensor de Sarkozy en el Nouvel Obs.) y Mme. Simone de Beauvoir,
Q.-
PS. Lo de extrapolar Spain and France, derechas e izquierdas, NO me parece Nada Sensato. Que cada palo aguante su vela. Esas generalizaciones abren el paso a todos los populismos, a todas las demagogias y a todas las manipulaciones.
May 8th, 2007 at 1:26 am
Dear JP,
A ver, aquí no te sigo, porque es como si fueran comentarios completamente cruzados, sobre contenidos absolutamente distintos.
1. En mi comentario, el grueso de lo que digo es que me parece que el 35% (por no decir el 46%) de los franceses ya era anti-sarkozy antes de la propaganda electoral que se ha cebado en él con todo tipo de argumentos, los válidos y los de muy baja calaña: lo que tu llamabas Tormentas de basura
Esto explica -que no justifica- el “todo vale”, incluído lo éticamente reprobable.
Y pienso que la novedad estriba en que produce en tiempos de Internet y de Blogosfera, o sea en un medio en que se sabe de la amplísima e inmediata difusión y repercusión mediática de cualquier chiste o bajeza…
2. Las estrapolaciones y la comparaciones, aunque algunas resulten ridículas, son completamente normales. Cuanto menos son “irrefrenables” para la mayoría de los modestos estrategas y politicólogos de café (entre los que yo me cuento).
Intentamos mezclar todo y comparar todo para ver claro, no para manipular. Sólo para entender y para entendernos entre nosotros. Y diría más, también para intentar aprender en cabeza ajena… ¿me explico?
No confundamos las cosas: la mayoría de comparaciones o extrapolaciones demuestran justamente la necesidad llevar a terreno vital lo que ocurre en terreno ajeno. Esto acostumbra a ser equivalente de una confesión de “ignoracia” … no de “sabiduría “…
Ya me gustaría a mi poder hacer finos y sesudos análisis de la política francesa y limitarme a ella, pero no es mi profesión y además tengo sentido del ridiculo!
3. Eso sí : no te extrañe, que cuando oigo “odio” me venga a la cabeza la actual dirección del PP…y su infame estrategia de siembra de mentira y cizaña, de odio y desprecio a los todos nacionalistas, catalanes o vascos … que se parece mucho (o supera en diabolización) a la campaña anti-sarko.
¿Y no tiene Gallardón algo de Bayrou? ¿No necesitan también aquí las izquierdas hacer “algo”? ¿ Crees que Sarkozy se manchará la mano saludando a gente de la ralea de Acebes o Zaplana…?
Yo también me opongo a las generalizaciones, no creas, y comparto totalmente tu apreciación pero, JP, este no es el caso..
Yo no generalizo, me libren los dioses. Aquí se trata de asociaciones mentales, que son como los sueños y las pesadillas : dan lo que dan y son incontrolables!
¿Una nueva ocasión para constatar que “Nobody is perfect”?
Sí, vale, pero una vez asumido para siempre, luego ¿qué?
Cúidate.
__________________
PS
Tu paseo quasi melancólico por París es -también -
un precioso poema en prosa. Chapeau !