Jocs Florals de Barcelona 2007. Annex 1
Annex 1 al post Dipofilo II 307
Notes de premsa:
BARCELONA/VALENCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) - La escritora valenciana Maria Josep Escrivà i Vidal ha ganado el premio de poesía Jocs Florals de Barcelona 2007 por la obra 'Flors a casa' y se convierte en la nueva Poeta de la Ciudad, según informó el Institut de Cultura de Barcelona.
Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) es licenciada en Filología Hispánica y doctora en Filología Catalana por la Universitat de Valencia. Ha publicado, entre otras obras, 'Remor alè', 'El curt camí dels anys', 'A les palpentes del vidre' y 'Tots els noms de la pena'.
A la edición de este año se han presentado un total de 66 trabajos y la entrega del galardón tendrá lugar mañana en el Ayuntamiento de Barcelona, en un acto en el que se leerán algunos de los poemas incluídos en el 'Resum poètic de l'any 2006'.
En la pasada edición se renovaron los Jocs Florals de Barcelona, otorgando un único premio de poesía y convirtiendo al ganador, Jordi Valls, en el Poeta de la Ciudad. Durante estos doce meses, Valls ha participado en numerosos actos relacionados con la poesía y Barcelona.
07/05/2007 18.21
Llibres // Barcelona
Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari "Flors a casa"
L'escriptora Maria Josep Escrivà i Vidal ha guanyat el premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007 amb l'obra "Flors a casa". D'aquesta manera, segons ha informat l'Institut de Cultura de Barcelona, s'ha convertit en la nova Poeta de la Ciutat. Escrivà, que ha estat escollida entre 66 aspirants, és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha publicat, entre altres obres, "Remor alè", "El curt camí dels anys", "A les palpentes del vidre" i "Tots els noms de la pena".
Escrivà, nascuda l'any 1968 al Grau de Gandia, rebrà el guardó aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona. A l'acte es llegiran part dels poemes inclosos al "Resum poètic de l'any 2006".
Aquesta és la segona edició renovada dels Jocs Florals de Barcelona. L'any passat es va decidir atorgar un sol premi de poesia i convertir el guanyador, Jordi Valls, en Poeta de la Ciutat. Durant aquests dotze mesos, Valls ha participat en nombrosos actes relacionats amb la poesia i Barcelona.
DILLUNS, 07/05/2007 - 18:19h
Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona
És la nova Poetessa de la Ciutat, gràcies a 'Flors a casa'
Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona 2007 amb 'Flors a casa'. D'aquesta manera relleva Jordi Valls i esdevé la nova Poetessa de la Ciutat. Segons ha explicat a VilaWeb, el poemari parteix de la contradicció en què vivim: 'Som éssers privilegiats en un món que no ho és tant.' El lliurament del premi serà a les set de la tarda al Saló de Cent de la Casa de l'Ajuntament.
'Flors a casa' conté una quarantena de poemes estructurats en tres parts: 'El cànter' (el desig), 'La llum és l'expressió' (el dolor) i 'La casa sota la lluna' (el recer personal). Escrivà ha explicat que el llibre, que ha acabat fa un mes escàs, parteix d'una citació d'una poetessa polonesa: 'Perdoneu-me guerres llunyanes per portar flors a casa'. Diu: 'Sembla una contradicció, però representa el fet de prendre consciència que passen fets molt durs i dolorosos en àmbits llunyans, però que també tenim dret a cercar un recer particular. Les flors no són una frivolitat, perquè la natura ens ensenya que les plantes i les flors han de ser belles per a sobreviure, i aquesta també és la funció de l'art. La poesia sobreviu en un món que li és hostil'. També diu que el llibre és fet de poemes molt fragmentats, perquè li agrada de partir de petits poemes, de relacionar-los i de reincidir en els temes gairebé com una obsessió. 'I en aquest llibre hi tracto el dolor de l'ésser humà i del desig com a antídot i com a motor per a tirar endavant. També parlo de la poesia com a recurs de supervivència, i de la natura.'
'Els Jocs Florals és un premi que sempre m'havia fet moltíssima il·lusió, però em pensava que no el guanyaria mai. M'ha deixat molt sorpresa. És la primera vegada que m'hi presento. També m'hi he presentat perquè els premis són una via per a poder publicar un llibre i promoure'l. Per mi publicar 'Flors a casa' a Barcelona i en una casa com Edicions 62 és un fet molt important.'
Fins ara Escrivà ha publicat tres poemaris. Dels dos primers, se'n sent molt llunyana, 'Remor alè' (3i4) i 'A les palpentes del vidre' (Columna). El darrer, 'Tots els noms de la pena', el va publicar el 2002 a l'editorial Denes. També ha publicat, juntament amb Pau Sif, l'antologia 'Ai València! (Poemes 1017-2002)' (Edicions 96), que recull poemes que tenen per tema és València i es converteix en un recorregut històric de la ciutat.
Maria Josep Escrivà és llicenciada en filologia hispànica i doctora en filologia catalana per la Universitat de València. Entre més coses, fa classes de llengua catalana a treballadors de l'Ajuntament de Dènia.
L'any passat es van reformar els Jocs Florals de Barcelona i es va crear la figura del Poeta de la Ciutat. A més, enguany el poeta Jordi Julià ha preparat un 'Resum poètic de l'any 2006' i el llegirà. A partir d'aquest balanç, alguns poetes com Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Carles Camps Mundó, Marc Granell, Ponç Pons, Isidre Martínez Marzo i Jordi Llavina llegiran poemes seus. Als assistents a l'acte, hom els lliurarà un opuscle amb la glossa de Julià i els poemes llegits.
Als Jocs Florals, que formen part de la Setmana de Poesia de Barcelona, s'hi han presentat enguany 66 treballs.
(Foto de Confiteor i Ramon Llopis.)
Pàgina principal > Notícies> Detall | |||||
Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona | |||||
publicat el 08/05/2007 a les 09:00 h. | |||||
| |||||
May 7th, 2007 at 7:33 pm
Hola a todos,
A ver, de todo lo escrito lo único que me enerva, por así decirlo, es leer esto:
Bueno, la idea que la propaganda actue en plan hipnotizador y manipulador sobre nada menos que el 35% de los franceses … eso me parece un desbarre total y absoluto, *venga de quien venga*. [Ho afirma J. Marseille, catedràtic d'Història de les Idees a la Sorbona]
Aunque esté feo decirlo, me parece más razonable argumentar que en Francia como en España hay dos bandos, y por lo tanto - que de uno de los dos bandos te guarde Dios- en el espectro que va de la suave y educada oposición hasta el odio, el caldo ya está en la olla, y el grado de enfrentamiento viene dado por la circunstancias. En esa elección se han tensado todos los arcos porque todo el mundo ha considerado la dimensión de lo que había en juego …
O sea que dudo mucho que la propaganda consiga entontecer a todos más de lo entontecido que cada uno ya esté. Ni allí ni aquí hay tanto tonto manipulable…
En España, el PP actual también intenta sembrar odios pero no conseguirá salirse con la suya.
O así lo veo yo, claro …
May 7th, 2007 at 7:50 pm
Sani,
Quién salió en defensa de Sarko, en el Nouvel Observateur, fue Claude Lanzmann, que, como sabes, es director de Le Temps Moderns, la revista fundada por Sartre. Sin desvelar secretos de alcoba, tampoco fueron un secreto las relaciones sentimentales entre Lanzmann (defensor de Sarkozy en el Nouvel Obs.) y Mme. Simone de Beauvoir,
Q.-
PS. Lo de extrapolar Spain and France, derechas e izquierdas, NO me parece Nada Sensato. Que cada palo aguante su vela. Esas generalizaciones abren el paso a todos los populismos, a todas las demagogias y a todas las manipulaciones.
May 8th, 2007 at 1:26 am
Dear JP,
A ver, aquí no te sigo, porque es como si fueran comentarios completamente cruzados, sobre contenidos absolutamente distintos.
1. En mi comentario, el grueso de lo que digo es que me parece que el 35% (por no decir el 46%) de los franceses ya era anti-sarkozy antes de la propaganda electoral que se ha cebado en él con todo tipo de argumentos, los válidos y los de muy baja calaña: lo que tu llamabas Tormentas de basura
Esto explica -que no justifica- el “todo vale”, incluído lo éticamente reprobable.
Y pienso que la novedad estriba en que produce en tiempos de Internet y de Blogosfera, o sea en un medio en que se sabe de la amplísima e inmediata difusión y repercusión mediática de cualquier chiste o bajeza…
2. Las estrapolaciones y la comparaciones, aunque algunas resulten ridículas, son completamente normales. Cuanto menos son “irrefrenables” para la mayoría de los modestos estrategas y politicólogos de café (entre los que yo me cuento).
Intentamos mezclar todo y comparar todo para ver claro, no para manipular. Sólo para entender y para entendernos entre nosotros. Y diría más, también para intentar aprender en cabeza ajena… ¿me explico?
No confundamos las cosas: la mayoría de comparaciones o extrapolaciones demuestran justamente la necesidad llevar a terreno vital lo que ocurre en terreno ajeno. Esto acostumbra a ser equivalente de una confesión de “ignoracia” … no de “sabiduría “…
Ya me gustaría a mi poder hacer finos y sesudos análisis de la política francesa y limitarme a ella, pero no es mi profesión y además tengo sentido del ridiculo!
3. Eso sí : no te extrañe, que cuando oigo “odio” me venga a la cabeza la actual dirección del PP…y su infame estrategia de siembra de mentira y cizaña, de odio y desprecio a los todos nacionalistas, catalanes o vascos … que se parece mucho (o supera en diabolización) a la campaña anti-sarko.
¿Y no tiene Gallardón algo de Bayrou? ¿No necesitan también aquí las izquierdas hacer “algo”? ¿ Crees que Sarkozy se manchará la mano saludando a gente de la ralea de Acebes o Zaplana…?
Yo también me opongo a las generalizaciones, no creas, y comparto totalmente tu apreciación pero, JP, este no es el caso..
Yo no generalizo, me libren los dioses. Aquí se trata de asociaciones mentales, que son como los sueños y las pesadillas : dan lo que dan y son incontrolables!
¿Una nueva ocasión para constatar que “Nobody is perfect”?
Sí, vale, pero una vez asumido para siempre, luego ¿qué?
Cúidate.
__________________
PS
Tu paseo quasi melancólico por París es -también -
un precioso poema en prosa. Chapeau !