El cas dels superespies mortadelofilemònics de la “Hintel·ligència” de la Comunitat Autònoma de Madrid no deixa de ser un cas de norma que confima l'excepció.
La norma és que tothom sigui objecte d'espionatge, i tingui carpeta oberta on van acumulant -com feia l’Stasi - dades i altres sobre la vida i miracles de cadascú.
L'excepcionalitat és que les proves surtin a la llum i esquitxin els alts càrrecs de l'administració de la Comunitat de Madrid, atès que la norma és que enxampin només algun cap de turc de torn encarregat de la feina bruta, feina de “camp” d’uns funcionaris amb necessitats de sobresou...
Esperanza Aguirre, es troba ara en el punt de mira dels pesos pesats del PP: Mariano Rajoy i Alberto Ruiz Gallardón.
Ara aquests troben en aquets afer una ocasió d'or per poder fer-li fer pagar a la senyora totes les malifetes que ha fet sensen despentinar-se i amb el cínic sonriure que la caracteritza i no la deixa ni asseguda a la tassa del wc.
Esperanza Aguirre només pugui clamar contra El País "Nos vemos en los tribunales"
“Aguirre se deshilacha entre espías” F. Mercado / J, M. Romero El País 25.01.2009. Pg. 16
Per alguns –potser per a ella també- es tracta de fer temps per preparar les mentides i les falses veritats, les vertaderes proves i les proves falses, i de trobar els desagraciats que han de fer de caps de turc a canvi de les compensacions que s’escaiguin (la casa es forta i no repara en gastos per necessitats del servei).
“El escándalo del espionaje rompe los últimos puentes entre Rajoy y Aguirre”
Carlos E. Cué. El País 25.010.2009. Pg. 18
“El problema de fondo es el PP de Madrid. No sólo por la pelea Aguirre-Gallardón. En el Gobierno de Espernaza se odian casi todos”, sentencia otro veterano “
Voldria ser capaç de fer comentaris i anàlisis assenyats, però no conec aquells submons on es mouen aquests polítics tan pseudoglamourosos .
Si fos militant d’algun partit m’alegraria que s’esbudellessin força els uns els altres i que en sortís un PP ferit fins el punt que l’hagués de caure a mans de la FAES d’Aznar.
Per cert, estaria bé que Aznar i la seva FAES hi tinguessin alguna cosa a veure. Imposible no és un terme polític.
Però no tinc carnet, i en aquestes circumstàncies, potser l’únic que puc fer sigui esperar que les investigacions destapin totes les clavegueres i netegin tota –és un dir- la brossa pudent del PP.
No m’estranyaria que d’aquesta en sortís fins i tot un canvi de logo, i la gavina passés a ser el que ha sigut sempre: un voltor …
___________________
Enllaços complementaris
Blog de Fr. Puigcarbó. Queremos
J.P.Quiñonero. UTI. Zapatero, Rajoy, Esperanza, Gallardón y las crisis de España
Llibreria Ma'at (VNG). Foto SGR
Bé, genial és genial, sí , però com passa sovint amb les genialitats no n'hi ha prou... falta la segona part, que sempre és la més interessant.
Quina conclusió? Calar foc a les Borses. Matar els micos, matar els intermediaris, matar el col·leccionista ! ;-)) I fer córrer urbi et orbi que aquest fóra la solució, perquè algú la implementi. Millor si ho fa Fuenteovejuna: tots a una.
I per proposar idees genials que siguin factibles, proposo : Fer que contes i rondalles com aquesta es posin de moda i les venguin a les llibreries i tendes de joguines arreu del món, perquè la des de la més tendra infantesa, els nins i les nines aprenguin a aplicar les normes bíbliques:
Si algun fill de p*** et vol enredar prometent-te l'oro i el moro borsari, mata'l. Els déus ja reconeixeran els seus.
Més val la mort d'un fill de p*** que no pas el suicidi per causa de crisi de mil fills de bona mare que córren el risc de partir-ho... M'explico?
Francesc, m'obsedeix la recerca, la proposta i l'aplicació de (possibles?) solucions.
Sento una fòbia agressiva envers les simples constatacions que es queden només en constatacions!
Hola Francesc,
Blogger em fa reescrirue el comntari perquè se'm deux haver apssar l'estona permesa.
Hi torno de bon grat.
Deia, dic i diré que, com passa sovint amb les genialitats, la desgràcia del món és que la gran majoria es queda només en l'estadi de l'enteniment dels fenòmens, la constatació de les veritats o els fets, que no és poc, però falta la segona part, que és la més interessant...
Cal passar a la proposta de solucions, de canvis en la conducta per resoldre d'alguna manera els problemes que constantment es van plantejant.
Què li falta a la genialitat de l'Ureta? Una proposta de solució, en forma de conte o rondalla o acudit o paràbola. Però una proposta d'actuació en cas que et trobis davant d'una oferta borsària.
Jo de l'Ureta hauria afegit una cosa així...
* "Ergo .. si se t'acosta un fill de puta que el vol fer anar caçar mones a 1O€, cal que el matis directament a la segona frase. Però si ets tan desgraciat que jugues el joc del fill de puta però aquest desapareix i n'envia un segon, i aquest apuja el benefici de la putada una mica més, aquest ja el pots obrir en canal a la primera frase!
I això, explicar-ho a l'escola primària i imprimir-ho en llibre de contes i d' audio en format mp3.
És l'única manera de poder salvar la civilització a llarg termini.
Més val un mort a tempos que no pas mil suicidis per culpa del fill de puta al qui s'ha perdonat la vida ... Error total! He he he he he he he he.
Cal un nou "catecisme" i un nou "decàleg" intel·ligent" per als supervivents de la crisi de principis del segle XXI.
Amén