29.11.07

La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez 1/X




La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez . Ed. Destino. Col. Áncora y Delfín. Vol. 1100. Barcelona. 2007




Fa un munt de dies que volia començar a parlar-ne, a explicar-m'ho a mi mateix per escrit. però ja sabem que el treballar fa perdre l'escriure i fa una temporada que anem de cul. ;-(


Tot va començar ara fa un mes o mes i mig, el temps fuig tan de pressa! Anava cap a Sant Saduní a veure la família, de manera que devia ser prop de la una de migdia. Per la ràdio parlaven d'aquest llibre i del seu autor, Guillermo Martínez.
En deien meravelles així com de l'èxit d'una altra novel·la de G.M. Los crímenes de Ofxord, que va ser Premi Planeta a Argentina el 2003, i de la qual, pel que sembalva ja s'estava fent o s'havia fet una adptació al cinema, que s'ha d'estrenar ben aviat, però ja al 2008.

La gràcia consistia a que hi havia un final prou ben aconseguit -totalment obert- com perquè tothom es fes la pregunta de qui és el culpable.
L'autor parlava amb una naturalitat exquisida i explicava molt tranquilament tot un munt de coses de les quals vaig retenir espacialement això:
a. Qque malgrat ser doctor en matemàtiques, ell es considerava escriptor per sobre de tot.
b.Va posar émfasi en els seus primers llibres de contes

c. Va reconèixer una influència literària directa d'Henry James.
d. Explicà amb prou força de seducció que en el seu llibre s'hi tractava el tema de la proporció del càstig pel mal comès.
e. Que alguns lectors li havien reconegut que se l'havien llegit d'una tirada. Força irresistible, sinònim d'èxit total via boc a orella.


Per tot allò explícit que vaig sentir i sutileses que vaig endevinar, però que ja no recordo, sé que en vaig treure la idea que calia córrer a comprar-lo i llegir-lo. I així va ser.

Educació DCLXVI

Llegir tot el que va sortint darrerament als diaris sobre Educació, acumulat a la infinitud de literatura que s'ha general durant els darrers 15 anys, inclosos articles com
"El fracaso de la educación secundaria no obligatoria es un triunfo", de Nora Catelli a El País del 29 de novembre ... provoca una gran irritació i , en alguns casos, com el d'un amic, porta a fer la pregunta del milió: Com és que ningú no ha demanat o exigit un "Procés de Nuremberg" contra els perpetradors de la LOGSE?". Jo quedo astorat... ;-)


Qui ha fet balanç de les víctimes educatives per culpa de depressió?
Qui ha avaluat la magnitud de la tragèdia per al nostre país del que ha suposar la destrucció del sistema d' ensenyament secundari amb l'excusa i pretext de resoldre el problema de l'educació professional?

Aquest meu amic insisteix a dir: "Massa Rosa Sensat ! Massa Rosa Sentat"...! (???)

El que passa a molts professors de l'ensenyament secundari, a molts d'aquells que estan comptabilitzats entre el 80% dels que tenen problemes per gestionar l'aula, és que somien obsessivament en escapar-se de la presó. Però no s'atreveixen ni poden, però ho intenten per tots els mitjans... La resta és blablablablatura....

"Tonto l' últim a escapar-se'n!" ... Diuen que aquesta és una de les veus encantades que ressonen en els passadissos de molts centres educatius.

Informes PISA, Informe Bofill, ...
Algú assegura que només són la punta de l'iceberg ... que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de mitges jornades demanades durant els darrers 15 anys; que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de baixes per depressió i malaties colaterals entre els professors ocorregudes durant els darrers 15 anys.

No patiu, no publicaran aquestes dades ... fins d'aquí 50 anys... Secret d'Estat (?)
Provocarien un daltabaix.

24.11.07

De l'ecologia a l'autonomia

Ja fa temps vaig tenir clar que fins que no es comencessin a fer cimeres mundials a dojo, els problemes globals no es resoldrien de cap manera. I que potser ni amb cimeres, tampoc.

Un dels problemes més gruixuts que té la ciutat global, àlies planeta, que cal resoldre urgentment, ja ha quedat ben clar i sembla que tothom té assumit, és que cal disminuir el consum inútil que perjudica el planeta.

De fet però, ara cal veure com se’n surten per fer assumir a cada col·lectiu que els cops de pal van per a tothom.
Un exemple ben clar de les nostres contradiccions i de les nostres incapacitats per resoldre els més petits problemes és el del desgavell i la disbauxa consumista que produeixen les festes de Nadal. Deixant de banda el consum de productes alimentaris, hi ha un consum inútil de tota inutilitat que ningú no sembla decidit a resoldre.
Es tracta del consum de bosses de plàstic i de cartró i embalatges de tota mena, que tot mantenint-se en cotes completament irracionals durant tot l’any, durant els mesos de desembre i gener arribarà als seu zènit apocalíptic.
Vaig sentir dir que a Irlanda, el fet de fer-les pagar totes, les bosses de plàstic, per decisió adoptada per llei, va aconseguir reduir-ne el consum en un 90 % en pocs mesos! Caldria verificar les dades, però no m’enstranyaria que fossin certes.
I si fos així, són dades que equivalen a demostrar clarament com n’és de fàcil canviar alguns mals hàbits per les bones o per via d’amenaçar amb tocar-nos la butxaca.

Jo penso –i proposo que es faci- que es podria fer una campanya institucional per mentalitzar tothom que cal portar sempre cistell o cabàs amb rodes per anar a comprar. Algú potser riuria una mica, però no pas gaire estona. Només somriuria fins a escoltar les xifres de malversament d’energia que suposa arreu del món el consum irresponsable d’aquest producte.
Potser no caldria fer con a Irlanda i imposar per llei una bona taxa sobre totes les bosses de plàstic i n’hi hauria prou amb un bon missatge publicitari convincent.
Però de seguida vaig pensar que algú ens hauria d’explicar, -perquè de segur que ho tenen molt ben comptat- , si per al planeta foren millor les bosses de paper o les bosses de plàstic. Què contamina globalment menys?

Tota aquesta reflexió ve a tomb perque m’he parat a pensar que si per una cosa tan petita i secundària les grans cimeres polítiques que debaten problemes energètics no són capaces de fixar normes, i el món no és capaç de posar-se d’acord, no veig gens clar que ens en poguem sortir de cap manera per a temes més gruixuts i complicats.

El fet evident és que qualsevol cosa provoca canvis considerables que poden trencar el precari equilibri sobre el que tot està muntat.
Què provocaria menys pèrdues de llocs de treball arreu del món? : eliminar en pocs mesos o anys l’inútil consum de boses de plàstic o l’inútil consum de bosses de paper?
Quants milions de llocs de treball es perdrien pel fet de reduir l’inútil i perjudicial consum d’embalatges de paper, cartró i plàstic per a tot i a tot arreu?

A quins col·lectius pertoca imaginar, dissenyar i fomentar campanyes per aconseguir reduir significativament els consums inútils en tots els àmbits de la vida diària sense que s’hagi de tenir la sensació que tornem a cap caverna?
Resar a Santa Bàrbara quan trona no val. Estalviar l’aigua, el llum, reduir el consum de gas i els de bosses de plàstic o de paper ha de ser una prioritat de cada dia de cada dia arreu del primer món.
Mirarem de fer arribar la idea al President Montilla, a Josep Lluis Carod Rovira, i a l’Artur Mas, a Herera i a tota laresta, perquè em temo que cap partit polític de Catalunya no té res escrit sobre aquest punt. Un punt que per nostrat, senzill, secundari i quotidià però totalment paradigmàtic de les nostres contradiccions i malfer ecològic cal afanyar-se a resoldre o com a mínim reduir-ne la gravetat.
Amén.

______________

PS

El títol d'aquest post, és el mateix , però en català, que el títol d'un llibret
De la ecología a la autonomía
Cornelius Castoriadis, Daniel Cohn-Bendit
Barcelona : Mascarón, D.L. 1982. ISBN 84-85834-20-8
Unes conferències que van tenir lloc a la Universitat de Lovaina i on hi participaren Cornelius Castoriadis, Daniel Cohn Bendit i els estudiants universitaris.Reflexions i propostes sobre l'ecologia, el consum i la coherència necessària que cal tenir en la nostra vida diària.
En vaig ser el traductor.

23.11.07

Adéu Paco, descansa en pau!


Avui, la notícia més important de totes era la mort d'un dels avis més estimats i respectats de Catalunya. Un home que havia fet vibrar tohom amb la seva manera de ser i mostrar-se. A molts catalans d'una determinada edat se'ns moria un conegut entranyable, tota la bona gent perdia un dels seus grans models.
Un home humil, bo, "missioner" en terra pròpia. Un referent per a les noves generacions que l'hauran de descobrir i mirar d'entendre...

Una mica com va passar amb en Xirinacs recentment, es tractava de comprovar el grau d'excel·lència de la nostra societat catalana en circumstàncies com aquesta,
en el moment del darrer adéu a una persona de la seva talla ètica i moral.

Avui m'he limitat a seguir-ho tot de lluny, per la ràdio, però el que he sentit m'ha tranquilitzat i m'ha allunyat tots els neguits. Sembla que sí, que tothom ha estat a l'altura que les circumstàncies exigien estar i que Paco Candel tindrà un comiat digníssim, tal com era de justícia fer-ho.

Paco Candel era, desde sempre (des de feia uns cinquanta anys), un exemple de compromís i de coherència moral.

Gràcies, Paco Candel, per haver-te mantingut fidel als principis que et van fer gran i heroi llavors i que ara et converteixen, justament, en mite per sempre.

Leticia de Borbón , Magdalena Álvarez, Manuel Marín i José Bono

Tot volant per sobre de la setmana sense tocar de peus a terra ...i sense fer escala enlloc, se m'acut fer com a mínim una mena de revista de premsa...

Rodoníssim i intel·ligentíssim l'article de la cntraportada de l'Avui del dimarts 20 de novembre 07 fent referència ben explícita a l'evocació de Dimarts i 13 :

(...)"Sopo amb una amiga que em pegunta el matexi que em pregunten, que què faig callada des de fa tant de temps. Doncs escriure un diari, on m'ho apunto tot. Si arribo a reina, me'l guardaré en un calaix. I si no, serà el millor reportatge de la meva vida."


L'Albert Hom acaba la frase allà on els de El jueves van imaginar una historieta. I a mi me'n venen ganes, d'escriure coses, però només afegiré això: si s'apunta tot el que passa, ja té més feina de la que pot fer.

2. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, entre el que va exclamar l' altre dia al Congrés "ante' partía que doblá" i el que va replicar ahir dimecres al portaveu d'IC-V al Congrés, Joan Herrera, ja s'ha fet un lloc a la història dels famosos amb frases famoses, per divertides, per sucoses, per cromàtiques i expressives: "em necessiten per mirar de tornar a guanyar les eleccions"...

3. Trist, força trist que Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats, home que generalment cau mitjanament bé a gairebé tothom , se n'hagi d'anar emprenyat.
"perquè el PSOE pretén rellevar-lo per Bono" (Avui 16.11.pg.9)
Tothom acaba trobant-li el gust a tron i al poder ...
Si ho deixa és perquè l'han fet emprenyar. Necessiten un Pepe Bono al seu lloc per mirar de tornar a guanyar les properes eleccions. Marín és massa sec i independent. I per a grans mals, calen grans remeis. A la guerra com a la guerra, cal un actor polític mediàtic capaç de generar, també ell, llenya per al foc.
Anem-nos preparant per tornar a escoltar frases inspirades en la gràcia i el "donaire" de la de Magdalena, però passades pel foc roent i l'espasa afilada de J. Bono.

Coses com "ante' muerto' que verlo' andá suerto' por ahí" ... i d'altres de les que fan tremolar les haurem de tornar a entomar.
Amb la seva retòrica mesetària, quasi pepeïsta, José Bono fará entrar vots pel PSOE a cabassos plens...

Aviam si m'equivocaré o no.

La *ciubigüitat de CiU, amb o sense Unió DC, i amb Artur Mas al capdevant, mereix post a part. __________________________

Francesc Marc Àlvaro i Màrius Serra a la biblioteca Cardona Torrandell de VNG




Fotos: Sani Girona


Biblioteca Cardona Torrandell. VNG.
22.11.2007. 19h


Si tinc una estona també penjaré un comentari de l'acte, i unes pinzellades d'algun moment especial, que com era d'esperar ha sigut molt interessant de principi a fi. N'he sortit ben satisfet i , a la mà, amb un exemplar dedicat de
De com s'escriu una novel.la, tenint ben assumint que no és cap manual per aaprendre a esciure novel·les, sinó la biografia d'una novel·la: verbaliatge d'en Màrius que em venia de gust tastar aprofitant l'avinentesa... Ja en direm alguna cosa ...un dia d'aquests.

Nois, felicitats i gràcies!

De l'acudit a la pseudopolítica, passant per la llengua

Avui m'han enviat un acudit força divertit que fa així:


"A Spanish teacher was explaining to her class that in Spanish,
unlike English, nouns are designated as either masculine or feminine."House", for instance, is feminine: "la casa."
"Pencil", however, is masculine: "el lápiz."
A student asked: "What gender is 'computer'?".
Instead of giving the answer, the teacher split the class into two groups, male and female, and asked them to decide for themselves whether "computer" should be a masculine or a feminine noun.
Each group was asked to give four reasons for its recommendation. The men's group decided that "computer" should definitely be of the feminine gender ("la ordenadora"), because:
1. No one but their creator understands their internal logic;
2. The native language they use to communicate with other computers is incomprehensible to everyone else;
3. Even the smallest mistakes are stored in long term memory for
possiblelater retrieval;
and
4. As soon as you make a commitment to one, you find yourself spending halfyour paycheck on accessories for it.

The women's group, however, concluded that computers should be
Masculine ("el ordenador"), because:
1. In order to do anything with them, you have to turn them on;
2. They have a lot of data but still can't think for themselves;
3. They are supposed to help you solve problems, but half the time they ARE the problem;
and4. As soon as you commit to one, you realize that if you had waited a little longer, you could have gotten a better model...

...This is why in Spanish Spanish -women won! - you say "el ordenador". But in Bolivarian Spanish -men won, los muy boludos !- you say "la computadora", "la computación"...



______________

Fins aquí l'acudit, on la darrera part, en negreta, és la meva personal aportació al text "original", que com veureu és força insípid:


"The women won... (but only because it is "el ordenador" in
Spanish)"
M'ha semblat que aquest final era fracament millorable i que amb poca cosa n'hi hauria prou per fer-ho més divertit.

De fet jo buscava com dir "en español llatinoamericà o sudamericà", però per alguna associació d'idees automàtica amb en Chávez i el Rei, Veneçuela i España, Espanya i l'espanyol... m'ha vingut al cap, sense poder evitar-ho, "español bolivariano" ... un oxímoron, metàfora forçada, hipèrbole o ironia... com un altre :-)
He anat a Google a buscar què trobava amb aquesta sintaxi "Bolivarian Spanish" i he vist que no sortia res!:

"Les termes de recherche spécifiés - "Bolivarian Spanish" – ne correspondent à aucun document."
Això era veritat a les 0h42 a.m. del 23.11.2007.
Si fos de dia m'entretindria a comprovar quanta estona (hores) tarda Google a xuclar aquesta expressió desafortunada i a presentar-la com a disponible en aquest blog a qualsevol hipotètic curiós que cerqués l'expressió.
Però a aquestes hores renuncio a tot, i més encara als experiments, i me'n vaig a descansar, que demà serà un altre dia.

____________________

Avui ja és l'endamà. Dissabte 24 de noevmbre.
I ja és a Google, és clar ... "Bolivarian Spanish" hi apareix com a única referència associada al nostre blog. Tota una novetat.


Això sí, amb errada inclosa: l'entrada la posa amb data de 26 d'Octubre, no hi ha manera de saber perquè. Fet fefaent que Google, com tots els Grans Germans, pot enganyar qui vulgui, on vulgui i com vulgui. No us en fieu massa de Google... que no és de fiar i quan menys us ho espeseu, us la fotrà.

22.11.07

Evoca. Servei de misatgeria de veu.

A banda SPRINGDOO (àudio i video) , hi ha el servei EVOCA (només àudio) que hauria de fer perdre totes les manies (i annular totes les excuses als) dels qui diuen que no se'n surten amb els estris complementaris al teclat de l'ordinador.

Fer anar EVOCA és ...

1. Donar-se d'alta gratuitament triant identificador i paraula de pas
En triar aquestes dues dades, es crea automàticament una adreça web
on aniran a parar, penjats, els missatges de veu que produirem.
2. Entrar a la seu Evoca i carregar el nostre compte amb identificador i contrasenya.
3. Triar l'opció : micro ... i acceptar
4. Començar a parlar amb el micro fins a 5 minuts de xerrera, significativa o no 5. Escriure el tema i el text que es vulgui (si es vol, perquè no és obligatori)
6. Escriure l'adreça del destinatari o destinataris a qui volem enviar les nostres paraules (i text escrit)
7. Enviar-ho ... i ja està!

Els destinataris reben al seu compte de correu un missatge amb un enllaç. Clicant l'enllaç es va a petar a la pàgina web on hi ha la icona d'un reproductor que permet d'escoltar el missatge que ens han enviat....

Per a nens de 8 a 108 anys... No hi ha excusa que valgui.
Si algú argumenta que no se'n surt o que no li funciona... ho haurà de demostrar perquè ens ho creguem! L'única explicació serà que no hagueu connectat cap micro o que l'hagueu connectat al forat dels auriculars, o un xafastre similar... ! :-)

Proveu-ho. En quedareu encantats.
I que tant de bo us serveixi per a fer el bé i per ser més feliços.

Evocativament ...
Sani
_______________


PS
Proposta d'exercicis /deures

Graveu uns quants missatges de protesta, adreçant -los a diferents destinataris, explicant les peripècies que heu viscut per arribar al centre de Barcelona.

17.11.07

Springdoo

Fa uns dies explicava que m’havien enviat informació sobre programes de síntesi vocàlica o veu robotizada que tansforma el text en veu (TTS Text to Speech).
Ja sé que això no és gens nou i que a fa molts anys que funciona, el tema és més aviat com ha anat evolucionant l’invent i l’estat de la qüestió.
Fins on jo he arribat, no gaire enllà, he vist que programes com TextAloud llegeixen el text de manera penosa, però a la web del Nouvel Obs es poden escoltar alguns articles amb un francès d’una qualitat acceptable…
I el servei demo d’ATT permet imaginar una perfecció del 99% per molt aviat.

Avui m’han enviat notícia del servei SPRINGDOO ...
Com veureu, es tracta d’un estri més per poder trafiquejar amb àudio en comptes d’escriptura.

Com que sé que tots sou lletraferits, en comptes de saltar d'alegria, segurament més d'un arrufarà el nas ... però és el que hi ha i per on semblen anar moltes coses.
Semblava que primer havia de venir el tsunami de l’àudio i després el del video, però tinc la impressió que YouTube i altre serveis de video van invertir la lògica. Ara tinc la impressió que l’evolució de l’àudio a Internet també avança molt ràpidament.

Messenger i Google Talk , entre d’altres programmes, em sembla que ja fan tot o gairebé tot el que ofereix Springdoo. La novetat és que aquí donen 250 megues d'espai per cap, la possibilitat d’enviar àudio directe o video de webcam i ho presenten dins d’una interfície més o menys agradable...M’he donat d’alta, però evidentment no conec totes les possibilitats del servei.

Tot sembla anar en la direcció de matar una mica més l'escriptura. Voluntàriament o no, és així.
No sé si se’n sortiran, però deu n’hi do la “feina” feta en aquest sentit. Per a les noves generacions, escriure és una dificultat més gran de la que ja sempre ha sigut, i no cal ser gaire savi per pronosticar que serà progressivament més difícil encara. Podent enviar SMS de veu, perquè enviar SMS escrits?

El que m’adono és que encara no han aconseguit eliminar el micro per gravar àudio! Pero imagino que al pas que tot evoluciona, aviat veurem gravar amb una ventosa engaxada al cap i l’altra punta a un port USB de l'ordi.
El xip que ho controlarà tot - implantat al coco o al cos - potser tardarà una mica més, no pas gaire ... Segur que ja hi treballen de valent, això si no està ja funcionant en versió beta al cap d’algu pobre conillet.

12.11.07

Alumnes amb armes a les mans ...

Vaig deixar uns comentaris al post de Toni Ibañez on ell feia referència al jove finlandès que va assassinar un grup de 8 nois més de la seva escola i després es va suicidar.

El to era una mica de broma, i potser tocava tractar-ho una mica més seriosament. El que passa és que jo no sé massa què dir, només quedar-me una mica astorat per aquest fet, com li passa a la majoria de gent normal, i exclamar, com és possible que passin fets com aquest?

Suposo que no deu pas ser el sistema escolar el culpable, sinó el fet que Finlàndia sigui un altre dels països més armats del món. I se m'acut pensar que si a Catalunya o a Espanya hi hagués permís d'armes, aquest tipus d'esdeveniments potser també es produirien.

Sigui com sigui, el que és gruixut és la frase -i la idea que transpira- que aquell noi duia estampada a una samarreta, tal com apareix en una imatge d'un video de YouTube:
"Humanity is overrated"!
Que la Humanitat està sobrevalorada? D'on haurà tret aquesta idea aquest jove?
Potser hauria d'haver estat considera com un símptoma de follia o de malatia greu, i hauria d'haver fer saltar alguna alarma.
Frases i idees com aquestes, no "curades" a temps, són les que provoquen després, quan ja és massa tard per aturar-ho, matances com aquesta que ha tingut lloc a Finlàndia.

Desafeccions ...

Hi ha articles de premsa que són antológics i que passaran a la Història.
Crec que el de Jordi Barbeta d'aquest diumenge 11 de novembre és d'aquesta categoria.
Permeteu-me, propietaris de La Vanguardia i Sr. Jordi Barbeta, que en recopiï aquí més tros del que toca, però el contingut s'ho val.
Política. Jordi Barbeta - 11/11/2007 . pg. 14

Muchos no son nadie
El auténtico desapego es el de la coalición hipano-madrleña
por el resto del país
"Los diarios de Madrid apenas han hecho caso de la advertencia del president Montilla sobre el estado de cabreo catalán por varias razones, pero la primera y fundamental es que ya hace tiempo que la capital española está ensimismada en sus asuntos y se ha convertido en impermeable a lo que ocurre en Barcelona, en Santander o en Teruel. Les importa un bledo siempre y cuando no sirva como arma arrojadiza entre las trincheras político-mediático-financieras que sociológicamente representan el PSOE y el PP, verbigracia, el trasvase del Ebro, el Estatut, el Prestige o los planes de Ibarretxe. El Estado tiene su sede en Madrid, que se ha constituido en un iluminado hub de poder político, mediático, industrial y financiero que compite en el mercado internacional y ..."
(...)
Pero hay un segundo motivo por el qual la coalición hispano-madrileña apenas reacciona ante los dramáticos avisos de Montilla ni cuando Carod-Rovira anuncia la independencia: no se lo toman en serio. El catalanismo ha perdido credibilidad porque se ha quedado sin autoridad moral y no tiene un interlocutor válido. Nunca estuvo tan desarticulado como ahora. De Montilla a Carretero, passando por Mas, Duran, Castells, Tura , Nadal, Carod, Puigcercós, Bertran..., son muchos pero no son nadie. (...)"
Cal llegir i rellegir l'article sencer. Dues i tres vegades. I treure'n conclusions.

A mi m'agradaria sentir les rèpliques ben argumentades de Mas, de Carod i de Saura, també la del President Montilla, però ja sabem que aquesta no podrà ser. Les altres tampoc ?
Què tenen a dir a l'acusació que els fa en Barbeta de comportar-se, lluny cap complicitat,
com els pitjors adversaris, disputant-se "miserables cuotas de protagonismo"?

Senyor Barbeta, en un proper article, escrigui sisplau, si té cap brillant idea, dient clarament als caps dels partits polítics com podríem recuperar la credibilitat a Madrid.
Com hi podria haver algun tipus de complicitat entre ERC i aquella CiU que va parir el video Confidencialcat.
Això sí, cal que tothom tingui clar que hi ha dues lleis que no fallen mai: les lleis de Murphy i la llei del Talió: Cada putada pagarà, tard o d'hora, amb la seva corresponent punyalada...
Només cal tenir paciència: la venjança, com tothom sap i és profecia, és molt millor freda que calenta.

Qui contesta?

La Vanguardia 11.11.2007

"Chávez: "Señor Rey, ¿sabía usted del golpe de estado contra
Venezuela?"

"Aquel gobierno español apoyó el golpe en Venezuela abiertamente (...) El
embajador español, con el gringo, fueron a aplaudir (...) mientras yo estaba
preso", dijo Chávez, en declaraciones a la prensa antes de iniciar viaje de
regreso a Venezuela tras la Cumbre Iberoamericana de Santiago de Chile.Tras
señalar que en el año 2002 había "el mismo Rey" en España, manifestó: "Señor
rey, responda...¿sabía usted del golpe de estado en Venezuela...?".Chávez mostró
su sorpresa por la "furia" mostrada por el Rey cuando
le
mandó callar
por interrumpir al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez
Zapatero, durante una sesión de la XVII Cumbre Iberoamericana, clausurada ayer
en Santiago de Chile."

11.11.07

No parem d' aprendre una mica de tot

* Ens hem assabentat que hi havia una edició catalana del Monde Diplomatique

* Hem fet una petita llista de seus de videos que ofereixen clips més o menys interessants.

Dailymotion
Edu3.cat
Google
Kewego
YouTube

* Preguntar dóna bons resultats, de vegades. No sempre. En el meu cas va funcionar perfectament, amb escreix.
Volia saber com fer-ho per inserir en una web algun reproductor d'àudio que reproduís fitxers sense que s'obrissin en una nova pàgina web.

Per una banda em van enviar la solució. Moltes soluvions, vaja.
¡Carmen, gracial mil por tu ayuda! T'as de beaux yeux, en plus ! ;-)

2º encuentro de edublogs Ayerbe 2007.
TALLER DE MULTIMEDIA (AUDIO Y VÍDEO EN EL BLOG)
http://roble.pntic.mec.es/apuente/tallermultimedia/

Per altra banda, em van enviar tot un paquet d' enllaços sobre síntesi de veu per a francès:

La synthèse vocale ou faire lire un texte en ligne:
* Loquendo, http://actor.loquendo.com/actordemo/default.asp?page=fl
* Acapela, http://demo.acapela-group.com/
* Text-To-Speech (TTS), http://www.research.att.com/~ttsweb/tts/demo.php
* Synthèse vocale France Telecom http://tts.elibel.tm.fr/tts
* Logiciel TextSound. Télécharger. http://www.winaide.net/article85.html http://www.findmysoft.com/TextSound-download.html
Il suffit de taper le texte que vous désirez faire lire en français, dans l'espace proposé. Vous devez choisir la langue dans laquelle il faut le lire, même si vous écrivez en français, et la voix, féminine ou masculine que vous souhaitez écouter.
* Téléchargement gratuit de logiciels de synthèse vocale: http://vue.active.free.fr/Telechargement/Synthese/Pages_Syntese.htm

Ara m'ho miraré per al català. Si algú en sap una mica o molt i ens envia alguna info sobre el tema, ho agrairem...

A mi tot això m'interessa, no sé si a vosaltres hi ha res de tot plegat que també us interessi poc o molt.
Sigui com sigui, net m'ho han donat, net us ho deixo a mà.

Visca la col·laboració internàutica!

La nueva educación, llibre de Ferran Ruiz Tarragó

M'ha fet molta il·lusió rebre un missatge del Ferran Ruiz [ex-director en cap de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya XTEC] en què em comunica amistosament i personal que el treball pel qual va rebre el Premi d'assaig 2006 de la Fundación Everis, de Madrid, per l'obra "Aprendizaje y educación en la sociedad del conocimiento"
acaba ara de ser publicat per LID Editorial Empresarial amb el títol "La nueva educación".

Les dades del llibre són aquí.

Ferran precisa que

"No era un premi estrictament d'educació sinó de "societat de la
informació".
El subtítol era "consideraciones sobre el agotamiento del modelo
escolar de la era industrial y la necesidad de transformar el sistema
educativo
", que d'alguna manera ja indica el tema de l'assaig, cosa a la que
s'afegeix la preocupació per l'ara i aquí a nivell espanyol."

Coneixent la seva vàlua, i el seu vast i profund coneixement del tema que tracta, només em queda per fer això que estic fent: dir-ho aquí i al meu cercle d'amistats per contribuir a difondre les seves reflexions i les seves propostes, perquè estic segur caldrà tenir-les en compte.

Sigui com sigui, jo em comprometo (sic) a fer-ne un comentari tan bon punt com m'ho hagi llegit.

Ferran, felicitats i endavant !

Sarkozinet i Sarkozybrut

La tiraron al barranco
La tiraron al barranco
La tiraron al barranco
La tiraron al barranco !

Fin de la primera parte
Fin de la primera parte
Y ahora viene la segunda
Que es la más interesante!

Semblantment a aquestes estrofes d’una humorística cançó popular andalusa, el meu post sobre Sarkozy té una segona part, que em sembla potser tan interessant o més que la primera .

Els esdeveniments no corren, volen … I tot just acabava la redacció d’aquell post sobre els nous verbs que creaven les accions del ciutadà Nico Sarko, que ja el nostre amic president en perpetrava de noves, a quina més sorprenent, i ens n’assabentàvem d’altres d'anteriors, d’aquelles que donen peu a més i més neologismes...històries de mai acabar.

A costat d’accions sorprenents, imprevibles i agoserades de Nicolas Sarkozy, d’aquelles que podríem posar al costat positiu de la balança, el nostre home a l’Elisi en fa d’altres que són de l’alçada d’un capanar, i que s'han de posar al costat negatiu d’una balança que amenacen de trencar..

Uns exemples.

El primer va ser l’ofensiva paraula "kärcherització" de la perifèria parisina per referir-se a una neteja en profunditat de persones i problemes socials! Equivalia a dir "arrencar la brutícia més incrustada".
Les paraules no són neutres i en boca dels màxims representants polítics, encara menys. Inacceptable. Nosaltren hi vam ja dir la nostra aquí.


La segona, l’ofensa als bretons de França, exclamant una cosa així com « Tant se me’n foten els bretons ». Inacceptable.

Gérard Gautier escriu a Newropeans magazine


« Les révélations faites par Yasmina Reza, dans son livre consacré à la campagne du candidat président Nicolas Sarkozy, à la suite de sa visite du 1er mai au CROSS CORSEN ont provoqué un grand émoi chez nombre de Bretons.
Il doit être en effet douloureux, surtout pour ceux qui lui ont apporté leurs suffrages, d’apprendre, à posteriori, qu’Il "se fout des Bretons!". Ils sont ainsi 39.63% (1.270.584 des électeurs inscrits) en Bretagne historique - comprenant la
Loire-Atlantique - à pouvoir trouver à tout le moins "saumâtres" les propos méprisants à leur endroit qui lui sont attribués. »

Una altra, la seva particular visió de la colonització francesa a l'Àfrica, expressada durant la seva visita al Senegal a finals de juliol 2007.

* Avui+ : Mig gir de l'Elisi en la política africana

* Punt de vista d'un senegalès: Boubacar Boris Diop
Africklive.com : Afrique: Le discours inacceptable de Nicolas Sarkozy, par Boubacar Boris Diop

"Il est peut-être écrit quelque part qu´entre Paris et ses anciennes colonies d´Afrique noire rien ne doit se passer selon les normes admises par le reste du monde. La brève visite de Nicolas Sarkozy au Sénégal aurait pu passer inaperçue : elle lui a au contraire servi de prétexte à un discours inacceptable, que jamais il n´aurait osé tenir hors du pré-carré, devant le plus
insignifiant de ses pairs. En Tunisie et en Algérie, il a bien compris qu´il ne lui serait pas permis de se comporter comme en pays conquis.
(...)
On aimerait bien connaître le bilan que le président francais lui-même a fait, en son âme et conscience, de sa visite à Dakar. Se peut-il qu´il n´ait pas compris à quel point nous nous sommes sentis insultés ? D´un point de vue rigoureusement politique, son discours est une faute. Il ne tardera pas à s´en rendre compte : les Africains et les Nègres de la diaspora ne le lui
pardonneront jamais. La bonne vieille langue de bois aurait mieux servi les intérêts de son pays. Elle lui aurait en outre évité ces effets oratoires si empruntés qu´ils en étaient parfois un peu pathétiques. (...)"

Par Boubacar Boris Diop, Intellectuel, Ecrivain et Journaliste sénégalais.

* Punt de vista del Monde Diplomatique en la seva edició en català :
L'Àfrica de Sarkozy, per Anne-Cécile Robert

La quarta, una que explica el Nouvel Observateur del 24/10/2007 (Portada: L’octobre noir de Sarkozy) pg. 33. Sarkozy-Poutine : la douche froide

« Ce mercredi 10 octobre, dans la salle Catherine du Kremlin, Vladimir Poutine a l'oeil mauvais et le visage de pierre. Devant un parterre de journalistes, il ne cache ni son ennui ni son irritation. Son hôte, Nicolas Sarkozy, tente bien de briser la glace : il le tutoie, lui donne du «Vladimir» et dodeline en souriant.
Mais le Russe reste froid comme un poisson mort. Il rejette les assauts d'amabilités, vouvoie le «président français» et refuse de croiser son regard.
Vaincu (humilié ?), Sarkozy remballe son «tu» et finit par appeler son homologue «M. Poutine». »
(…)
Que s'est-il donc passé entre les deux hommes qui, au début de la visite, semblaient pourtant s'entendre comme de vieux potaches ?
D'abord, Nicolas Sarkozy a péché par vanité. Le soir de la première rencontre, il s'est livré, tout émoustillé, à quelques confidences auprès de journalistes français. Il leur a, en particulier, laissé entendre que Poutine lui avait susurré le nom de son dauphin. Le maître du Kremlin, qui n'a encore rien dit
à son peuple, n'a pas dû apprécier.

(…)

O el que és el mateix… Vanitas , vanitatis et omnia vanitas. El ridícul mata, la vanitat , per desgràcia, no, només ho podreix tot...
O Sarkozy n'apren de pressa o pagarà car la seva manca de ridícul i excés de vanitat.


La cinquena: una vegada acomplerta amb èxit relatiu l’operació Txad, Nicolas Sarzoky va oblidar allò del “nunca segundas partes fueron buenas” i es va atrevir a dir , en un nou gest de vanitat, ofensiu per a la Justícia i el Govern txadià que aniria novament al Txad …
“a buscar els francesos que hi queden, sigui el que sigui el que hagin fet”.

En la meva santa innocència, vaig imaginar que els txadians li dirien a Sarkozy que ni se li acudís totnar a volar i acostar-se al Txad, perquè ja no el deixarien ni aterrar, però sembla que no va passar res i que tot es resoldrà amb una certa discreció diplomàtica ...

El diari Avui ho redactava així en l’acticle "Sarkozy anirà al Txad a buscar els francesos que queden detinguts".

Quin nom té això, venint d’un President de República? Ni que els acords diplomàtics entre França i el Txad permetin pensar que els acusats han de ser jutjats a França, hi ha unes formes polítiques que no s’han de perdre, per no ofendre els txadians.
Chad insiste en defender su soberanía ante las injerencias francesas

Després de tot plegat, potser no cal doncs inventar més paraules, n’hi ha prou amb triar-ne unes quantes entre les moltes que tenim a mà, a més de les habituals.
No solucionen res, però de vegades algunes permeten desfogar-nos i fer-nos passar una mica el mal humor.

La pregunta és si aquest desdoblament de personalitat entre Sarkozynet i el seu Sarkozybrut, aquesta mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, té cura.
Anirem seguin l’evolució de la malatia … tot desitjant que millori sensiblement, pel bé de França i potser d’Europa sencera, si més no.

Crec que hauríem d'apostar perquè millorarà. N'estic convençut o, per dir-ho millor, així és com m'agrada imaginar-m'ho.

4.11.07

Sarkozyser, Sarkozyloir, Sarkozysar, Sarkozyzar, To Sarkozy

Per mirar de ser un dels primers a participar a la festa de l'alliberament dels implicats en l'affaire del Txad, m'afanyo a proposar els neologismes que s'imposen per a la reacció sorprenent de Nicolas Sarkozy.
T'has ben guanyat un verb i un substatiu.

El més fàcil és proposar els neologismes, el més difícil és definir exactament els palabros verbal i nominal, però estic segur que entre tots ho farem tot. Això sí, que quedi registrada la paternitat de la proposta, o com a mínim la meva decisiva participació espermatozoico-linguïstica.

* Français. Sarkozyser : verbe régulier comme aimer , p. passé sarkozysé).
alternativement Sarkozyloir : irrégulier comme vouloir p. passé zarkozylu. ex. "il a sarkozylu la situation".
loc. agir "à la sarkozy".
(essayer de) résoudre tous les problèmes même les plus épineux et ardus, et le faire au plus vite et le plus impeccablement possible. "Plus meilleur mieux" ... tu meurs! ;-
Substantif associé : une sarkozynée (une sarkozynette ?) (nom fém) : résultat de l'action de sarkozyser.
sarkozynette : le fait d'étonner tout le monde par un comportement surprenant, mélange de hardiesse, de sans-façons,
voire même de manque absolu du sens du ridicule, pour résoudre des problèmes ardus.

El meu vol ser un nou significat que s'afegeixi als pocs que hi ha per ara.
Si NS segueix pel mateix camí, no dubto que aviat en sortiran de nous, tants com bolets.


* Español-castellano : Sarkozyzar: coger todos los toros por los cuernos intentanto resolver pronto y bien cualquier tipo de problemas, por lo menos, aparentemente.
Substantivo asociado : una sarkozynada (subst. femenino). Sobre el modelo de "Juan Palomo... yo me lo guiso y yo me lo como, dejo a todo quisque con la boca abierta y ¡adivina quién t'ha da'o!".


* Català. Sarkozytzar: posar(-hi) els pebrots que calen per resoldre problemes de tota mena.
Actuar de manera sorprenent o sorpresívola, i de vegades eficaç, amb una barreja de coratge, de manca d'escrúpols i fins i tot de manca de sentit del ridícul, tan humà com impropi d'un president de República.
Substantiu associat: una sarkozynada (nom femení).
(sobre el model de pujolada, maragallada, montillada, carotada, saurada, que el precediren en el temps, però no el superaren en intensitat).


* English: To Sarkozy (regular verb : simple past sarkozyed, past participle sarkozyed)
In English: to try and implement solution after solution, as quickly and impeccably as possible.
Noun: his /her sarkozysm : the act of acting or reacting both casually, unduly, Frenchly and creativily!



Continuarem aportant els molts matisos que hi falten ...

____________________


Opinions d'ampli espectre sobre la sarkozynada al Txad:

L'amiga Júlia ens proposa la de Gabriel Jaraba
Libération
Guardian


ONGs sota sospita.

Per si faltaven arguments a la idea que cal endurir les penes que sancionen els delictes, per tal que funcioni la dissuasió de cometre crims greus, darrerament hi ha hagut dos fets força dramàtics que n'aporten de nous i frescos.

Per una banda, s’ha fet públic la magnitud de l’estafa protagonitzada pels gestors de l’ONG Intervida, espanyola.

Per altra banda, l’assumpte de l’ONG Arche de Noé, francesa , un grup de persones de la qual, amb col·laboració o participació d’un grup d’espanyols, s’ha vist involucrat en una acusació de tràfic d’infants txadians …

No ens cal conèixer exactament tots els detalls, i podem fins i tot insistir en la presumció d’innocència de totes aquestes persones. Podem fins i tot imaginar que
seran posats aviat en llibertat sense càrrecs i que quedarà demostrat que actuaven de bona fe…

El tema és un altre.
Som a la ciutat-planeta global, en la qual tot té una repercusió a escala planetària. Les lleis fonamentals han de ser per tant també planetàries i hi ha uns apartats que s’han d’anar ja redactant …com més aviat millor.

La protecció dels infants hauria de ser tema d’una cimera mundial acompanyada per una legislació que castigui amb les màximes penes els crims comesos organitzadament contra la infancia: tràfic, pedofília, estafes sobre els fons de solidaritat …

Només així ja es podrien evitar grans malifetes i es podrien concentrar els esforços en erradicar les pràctiques d’esclavatge i explotació dels infants.

Cap ONG que funcioni amb els fons aportats per ciutadans que confien en que els seus diners seran invertits en causes solidàries no pot estar de cap manera sota sospita de corrupció.
Cal doncs una legislació internacional , com a mínim europea, que reguli clarament el control i la transparencia dels comptes d’aquestes organitzacions.

Els humans, amb els nostres estigmes de cobdícia i subsmissió a les baixes passions podem ser imperfectes, però la legislació i els càstigs previstos per a les infraccions dels crims greus han de ser gairebé perfectes, i prou dissuasoris com per evitar que es produeixi el màxim nombre de crims, i també per garantir, (i que tothom ho sàpiga), que qui la faci l’haurà de pagar molt cara.