Espionatge polític a la Comunitat de Madrid

El cas dels superespies mortadelofilemònics de la “Hintel·ligència” de la Comunitat Autònoma de Madrid no deixa de ser un cas de norma que confima l'excepció.

La norma és que tothom sigui objecte d'espionatge, i tingui carpeta oberta on van acumulant -com feia l’Stasi - dades i altres sobre la vida i miracles de cadascú.

L'excepcionalitat és que les proves surtin a la llum i esquitxin els alts càrrecs de l'administració de la Comunitat de Madrid, atès que la norma és que enxampin només algun cap de turc de torn encarregat de la feina bruta, feina de “camp” d’uns funcionaris amb necessitats de sobresou...

Esperanza Aguirre, es troba ara en el punt de mira dels pesos pesats del PP: Mariano Rajoy i Alberto Ruiz Gallardón.

Ara aquests troben en aquets afer una ocasió d'or per poder fer-li fer pagar a la senyora totes les malifetes que ha fet sensen despentinar-se i amb el cínic sonriure que la caracteritza i no la deixa ni asseguda a la tassa del wc.

Esperanza Aguirre només pugui clamar contra El País "Nos vemos en los tribunales"

“Aguirre se deshilacha entre espías” F. Mercado / J, M. Romero El País 25.01.2009. Pg. 16

Per alguns –potser per a ella també- es tracta de fer temps per preparar les mentides i les falses veritats, les vertaderes proves i les proves falses, i de trobar els desagraciats que han de fer de caps de turc a canvi de les compensacions que s’escaiguin (la casa es forta i no repara en gastos per necessitats del servei).

“El escándalo del espionaje rompe los últimos puentes entre Rajoy y Aguirre”
Carlos E. Cué. El País 25.010.2009. Pg. 18

“El problema de fondo es el PP de Madrid. No sólo por la pelea Aguirre-Gallardón. En el Gobierno de Espernaza se odian casi todos”, sentencia otro veterano “

Voldria ser capaç de fer comentaris i anàlisis assenyats, però no conec aquells submons on es mouen aquests polítics tan pseudoglamourosos .

Si fos militant d’algun partit m’alegraria que s’esbudellessin força els uns els altres i que en sortís un PP ferit fins el punt que l’hagués de caure a mans de la FAES d’Aznar.

Per cert, estaria bé que Aznar i la seva FAES hi tinguessin alguna cosa a veure. Imposible no és un terme polític.

Però no tinc carnet, i en aquestes circumstàncies, potser l’únic que puc fer sigui esperar que les investigacions destapin totes les clavegueres i netegin tota –és un dir- la brossa pudent del PP.

No m’estranyaria que d’aquesta en sortís fins i tot un canvi de logo, i la gavina passés a ser el que ha sigut sempre: un voltor …

___________________

Enllaços complementaris

Blog de Fr. Puigcarbó. Queremos

J.P.Quiñonero. UTI. Zapatero, Rajoy, Esperanza, Gallardón y las crisis de España