Obama i el poder de la paraula

No hi ha manera de poder ser original, avui. Avui toca fer com ha fet mig món o tres quartes parts del món, i és alegrar-nos de tenir la sensació de guanyar un President, un Emperador, un Líder que inicia una nova Era. Necessitem creure que algú resoldrà els problemes. Si Obama és una mena de deú sense encara haver fet res, és fàcil entendre que hi hagi tanta gent a qui li agradi tenir-ne no un, sinó uns quants de déus.

És ben humà emocionar-nos i deixar anar alguna llàgrima de felicitat. Ens agrada sentir-nos una mica americans i participar de tantes ganes de canvi de tantes il·lusions en un món gestionat per uns caps mólt més assenyats que els que hi havia abans.

Una de les coses que m'ha agradat ha sigut constatar una vegada més el poder de la paraula.
Ja té mèrit que s'hagi posat émfasi en el paper clau que té la paraula en els discursos del nou President, i del que ha jugat un jove de 27 que sembla dominar l'art de la retòrica política i que és l'artífex del triomf oratòric d'Obama.

Benvinguda sigui aquesta nova era també pel que fa al valor de la paraula. Riurem infinitament que amb els milers de Bushisms de Bush, però en canvi el poder de la paraula en sortirà m´s reforçat.



___________________


Enllaços

Fr. Puigcarbó. És que estem cansats
W. Lewino. Obama... sacre
Scriptor.org. Obama ante los hechos (...)