27.5.07

Eleccions municipals 2007 a Catalunya. Balanç.

Dipofilo II / 314

La nostra pseudoanàlisi política de les Municipals 2007 a Catalunya.

L'única manera d'analitzar el que ha pasat en aquestes eleccions és imaginar un punt de vista que s'escapi un mica del que prenen els polítics implicats i els periodistes de sempre.


-Els partits tradicionals.

*Tots han guanyat, tots han vençut. Com sempre.
El que perden regidors, vots o percentatges: "resisteixen", "aguanten" o milloren respecte el no res ... Tots tenen il·lusió amb els pactes que es faran o amb el que vindrà a les eleccions generals. Retòrica inútil que no enganya ningú.

* Quan els nombres objectius baixen, es llegeixen en clau relativa ...
Per això el PP sempre guanya o arrasa: perquè cada vot del PP val per 20 dels de IC, que és l'equivalència de sou, de fortuna i patrimoni personal.

* CiU. Haurà de triar entre el curt termini i el llarg termini. En el curt termini només pot abaixar-se els pantalons i pactar amb PP. Apostant de cara al futur li cal mantenir honor i "la virginitat" i apostar per un pacte amb ERC quan entre els seus dirigents no hi hagi l' "odi"
atàvic que els separa i les ganes de venjança (comprensibles i justes) per les putades i ferides sofertes per part d'ERC. Ah! Qui dirà el sabor exquisit de la venjança?

* IC-Verds s'ho haurà de fer mirar i tenen els temps just per reciclar-se (sic) també ells en una altra cosa que no sigui el glamourós look anti-sistema de la Imma Mayol.

* Les esquerres han d'aixecar el to i clavar algun cop de puny sobre la taula per demostrar que tenen la paella de l'ordre pel mànec.
Generalment, les esquerres perden les eleccions a favor de les dretes, quan obliden que la gent sempre, sempre, sempre posa per davant de tot "la seguretat" i "l'ordre". Quan ho obliden, les dretes exploten les pors i alimenten el somni i les ànsies dels ciutadans per l'ordre.
Tenen poc temps, abans de les eleccions generals, per resoldre-ho, si no, Rajoy anirà segur a la Moncloa.
Amb la flor a la mà faran la fila del "con" , del "capullo", que cantava Brassens a la cançó de la Marinette, impotents per no haver sigut capaços de reaccionar. Per por de reclamar i implementar la idea de l'ordre i del concert.
A França, Sarkozy haurà guanyat desenes de milers de vots del professors i de les famílies a qui prometia implementar a l'escola i als instituts un nou referent de respecte que es projecti sobre tot el sistema educatiu.
Com és que l'esquerra no ho sap fer això? Li falta aquest gen i per això sempre perd davant de les dretes.
No és que la dreta ho pugui resoldre! Però ho sap explotar perfectament per aconseguir el poder !!!
Mentre que les esquerres insisteixen en relativitzar les coses, en no implementar ni disciplina, ni l'ordre ni el concert.

* Patètica manca de creativitat de tots els partits. Així com a França hi va haver un moviment de blogs, d'utilització d'Internet, de la televisió, amb un altre tipus de relació entre els polítics i els ciutadans (Ségolène Royal), aquí pràcticament no se n'ha fet res que no fos crear un blog "despersonalitzat" per a alguns candidats a alcalde. Però darrera no hi ha res o poca cosa. I en tot cas, res que demostri complicitat real, ganes de servei i de resolució de problemes. La maquinària dels partits esclafa la creativitat política.

* Us felicito a tots, perquè sé que tots heu guanyat! Celebreu tant com pugueu que encara hi hagi el 40% d'electors, perquè al pas que aneu potser us durarà poc. I com diuen els argenetins "os van a Botar"!


-Els nous partits

* Les CUP. Nacionalistes a l'esquerra d'ERC. Tot una llarga carrera per davant.
* PxC. Els que creuen que cal aturar i regular el flux de la immigració.
* Ciutadans. On no n'hi ha, no en raja. On eren durant la campanya i on són els Boadella, Tubau, Carreras i tots els que van promoure aquell grupúscul?

- L'abstenció.

Maleïda abstenció : *1 JPQ *2 SG!
El bon desabtencionistador que desabstencionisti, bon desabstencionistador serà. S'imposa proposar un "meme" seriós a tothom mitjanament intel·ligent perquè participi en una Campanya de proposta de mesures eficaces per desabstencionar Catalunya [que proposo jo mateix, tot autopronosticant-me un fracàs apoteòsic] que enceto aquí a sota:

* [Potser encara hi ha temps per] Imaginar un càstig simbòlic per als abstencionistes i verbalitzar-lo. Crec que no fóra massa agoserat associar absentista a "irresponsable perillós".

* Cal preparar un video propagandístic de caràcter institucional a l'estil "T'agrada conduir?" projectant-ho a "T'agrada votar? o qualsevol altre publicitat de moda i reputada eficaç, i adaptada al consell d'exercir el dret i deure de votar.

* Imaginar uns premis que es sortejaran entre els votants per correu, finançats a costa dels cartells electorals i el correu electoral que caldria eliminar de manera proporcional.

* Promesa de llistes obertes o semi-obertes tan aviat com pugui ser. Apunteu-vos bé qui és són els primers partits que en parlin i ho prometen. Serà un punt al seu favor. Però no us els cregueu fins que no ho implementin.

* PROPOSTA CREATIVA (SIC).
Fer prometre als alcaldables i els seus equips que se sotmetran a un mínim d'una trobada anual amb els joves dels centres de Secundària de les ciutats amb les seves famílies o no.
"Hem de fer un esforç ..." dieu? Sí? Doncs feu-lo!
Res de limitar-vos a fer quatre mítings envoltats de claca incondicional.
Aneu a convèncer els joves futurs votants explicant els vostres programes a ells i a les seves famílies. Això si que fóra tocar de peus a terra i estar disposats a contestar preguntes i a escoltar crítiques dels joves ciutadans.

______________

Jornada de reflexió i altres activitats

Dipofilo II 313

El dissabte 26 de maig ha estat per a mi un dia una mica especial. Jornada de reflexió electoral, em vaig acabar el que em quedava per llegir del llibre Esperaré el dia i la nit, de Vidal Vidal.
Quan el vaig triar no m'esperava trobar aquell retrat tan perfecte i versemblant d'un polític professional, un ex parlamentari de CiU, que potser també ho hagués pogut ser del PSC...

Hi ha llibres que es deixen llegir bé, però n'hi ha que enganxen i que consoliden i augmenten el seu valor a mida que s'avança en la lectura. Jo he descobert Vidal Vidal amb aquest llibre i me'n sento molt satisfet. Aquests retrats psicològics són extraordinariament acurats m'han tocat la fibra i vaig anar al la biblioteca a renovar el temini per poder rellegir-me'l sencer i assaborir-lo encara molt més.

M'agrada trobar als llibres, a la part interior de la coberta una foto de l'autor de l'obra, i agraeixo una portada interessant. Fa pocs anys que vaig descobrir Edward Hopper, i la seva em va semblar una obra interessant. La tria del quadre Nighthawks em sembla força intel·ligent.




I la manipulació feta a la portada del llibre, retallant tota la llum i el barman, i deixant-hi només la vidrera del fons i els tres personatges asseguts ... és,com a mínim, imaginativa.

"Apparently, there was a period when every college dormitory
in the country had on its walls a poster of Hopper's Nighthawks; it had become an icon. It is easy to understand its appeal. This is not just an image of big-city loneliness, but of existentia loneliness: the sense that we have (perhaps overwhelmingly in late adolescence) of being on our own in the human condition. When we look at that dark New York street, we would expect the fluorescent-lit cafe to be welcoming, but it is not. There is no way to enter it, no door. The extreme brightness means that the people inside are held, exposed and vulnerable." (...)
"
Coïncidències: la nit, tres personatges, dos homes i una dona. La solitud existencial, la vulnerabilitat, el bar ... En alguns pasatges em va semblar que llegia el que deien i feien, fil per randa, tot un munt de polítics dels que demà seran portada als diaris. Hi apareixien els interessos de partit, les picabaralles i odis entre uns i altres, els "morts i ferits polítics" com a vístimes equivalents als dans col·laterals de les guerres de veritat. No vaig perdre en absolut les ganes d'anar a votar, ans als contrari.

Bé vull rellegir-lo i treure'n tot el suc, assaborir-lo una altra vegada.
Vaig aprofitar la visita a la biblioteca per endur-me més matèria lectúrica.
Bartleby y compañía de Vila-Matas, i l'edició bilingüe de Seix Barral dels poemes de Gabriel Ferrater Les dones i els dies (1960-1966). Demà mateix els enceto...

Per la tarda, a Barcelona vaig tenir temps d'entrar a l'Ateneu i disgustar-me una mica veient com les noves normes impedeixen l'entrada als no socis (molt lògicament), a no ser que vagin acompanyats d'algun soci. Potser sempre havia estat així, però la normativa era laxa, i jo em sentia amb el dret d'entrar-hi. I em vaig pensar que allò era d'aquella manera sempre.
Crec que hi havia anat a mitjan octubre per última vegada. Bé acabaven d'obrir el bar després de les reformes. Al jardí s'hi estava meravellosament bé.
Ara, m'hauré de plantejar si em rasco la butxaca i si tot plegat dóna per pagar una nova quota.

Tot això estava previst haver-ho escrit el dissabte a la tarda, però ja s'ha fet de nit i així comença la cadena de retards. El post sobre les eleccions municipals 2007 haurà d'esperar a dilluns. Ho faré semi-descontaminadament, vull dir, havent mirat només els resultat de TV3, i abans de llegir la premsa escrita. Ja he tingut temps per agafar un altre disgust: constatar que l'abstenció a casa nostra és endèmica. Caldrà una nova llei electoral que obri l'opció de les llistes obertes...
"No hi ha mal que per bé no vingui"... o "Com pitjor, millor" ?
Qui ho diu això?

___________________