11.9.08

11 de Setembre 2008. Diada nacional de Catalunya.

Transformació per a ser inclosa en el Blog Transformacions

Era l'onze de Setembre. Tots anàvem darrera. Ells anaven davant, com a la cançó d'en Brassens. Eren 100.000 segons la guàrdia urbana i un milió segons els partits organitzadors. Caminaven a poc a poc cap a l'estàtua de Rafael Casanova per fer l'ofrena floral, l'homenatge anual. Aquest any havien canviat el protocol i era per això que el President caminava acompanyat del cap de l'oposició i just al seu darrera, davant nostre, hi havia les autoritats del Tripartit i fins i tot l'Alícia i altre personal.

José Montilla duia trajo fosc i corbata clara i feia cara de salut. Lluïa un moreno suau que el feia –diguem-ho sense embuts- sí, que el feia ben guapo. Una senyora li llençà "Montilla, t'estimo" però ell ni es va immutar.

Artur Mas duia trajo clar i corbata fosca a joc, lluïa el magnífic pentinat de sempre, adnínic, innat. Somreia amb un somriure cofoi i franc de guanyador en algunes batalles i bon perdedor en les grans guerres. Aquell canvi de protocol era un gran regal que li permetia gaudir de la satisfacció de saber què se sentia encapçalant la marxa del milió un dia de Diada.

De tant en tant es miraven fit a fit i es passaven la mà per la cara com si comprovessin que tot allò era veritat..

- Artur, a la vida no hi ha temps per tot, però ben mirat, déu n'hi do: Riure, plorar, governar, estudiar català –sí acabaré parlant-lo millor que tu Artur, ja ho veuràs- refredar les tensions PSC –PSOE, aguantar en Saura i en Carod, cantar-li la canya al camarada Zapatero, reclamar el compliment l'Estatut per fer la feina ben feta, demostrar que porto Catalunya al cor... Divertir-me? Avorrir-me? Jo no sé què és això! Disfrutar del poder una miqueta i en el punt que ja començo a trobar-li el "tranquillo" ve la "crisi" i em diuen que ja m'he de preparar per a cedir-te el tron a tu … Déu no ho vulgui! Ho sento, noi, ja saps que aquest és un carrèc cobejat però ara ens toca a nosaltres governar durant vint anys...

T'has fixat que darrerament els infants de bolquers ja no ploren, sinó que riuen ?

És perquè la senten …!

- Ja senten què, President?

- L'olor d'independència i sobiranisme que hi ha escampada arreu. Olor de núvols, de miratges, de somnis que mai no es fan realitat … però mica en mica s'hi van avesant … Ja no ploren, somriuen i continuen olorant …

____________

.

Publicitat


* D'altres transformacions del mateix autor al Blog Transformacions

* Transformació desmitificadora per a una Diada poc abrandada Júlia Costa

_______________________

.

Enllaços

1. Juan Pedro Quiñonero.
Catalunya y la Diada, en este Infierno

2. Xavier Bru de Sala.
Èpica a palades
(El Temps Nº 1265. 11.09.2008)

3. Francesc Puigcarbó. 11 de setembre de 2008

4. Saragatona. Ballem, si podem

5. LVanguardia 12.09.2008. Galeries de fotos de la Diada

Cimera d'espies a Madrid.Demanaré si m'hi deixen entrar.

M’assabento, llegint el que diu en Xavier Vinader al Temps d’aquesta setmana (Nº 1265), que a finals d’octubre, a Madrid hi haurà “marro” del bo o del que a mi m'agrada.

Ah! Com m’agradaria d’allunyar-me centre enllà on diuen que hi fan una cimera de serveis d’espionatge cultes, eficaços, feliços, nets i polits.

Se'm fa aigua a la boca quan llegeixo que una comunicació tractarà sobre “intel·ligència proactiva” , que no sé què és, i que una altra , treballant amb mapes conceptuals - amb software de Mindjet: MindManager 7.0 ? probablement, la suposició és meva - defensarà ... “la utilització de mètodes i tècniques que provenen del la teoria política i de l’anàlisi del discurs aplicades al subcamp de la intel·ligència cultural”. En francès diríem "le pied!".

Aprofito doncs l’avinentesa per preguntar si algú sap si a algú li sobra una invitació o si hi ha alguna beca per poder participar-hi d’oient amateur ara i com a would-be spy un dia, potser?

Discreció total promesa i agraiment jurat per endavant, és clar, com no pot ser altrament en aquests casos ;-).

“Idees. Cimera d’espies a Madrid.”

“Poca broma. A Madrid, el mes d’octubre, concretament del 22 al 24, es farà el primer congrés estatal d’intel·ligència, la primera iniciativa acadèmica d’aquesta mena celebrada a l’estat espanyol i que pretén acollir investigadors, docents i experts que s’ocupen de l’estudi del món de la intel·ligència per a la seguretat i la defensa, des de les seves àrees de coneixement."
Xavier Vinader. El Temps Mº 1265. 11 de Setembre de 2008

Quan acabi d’escriure la meva novel·la, o millor, quan em jubili, ja sé on m’apuntaré: demanaré que em deixin seguir algun curs al GRIUB (Grup de Recerca de la Universitat de Barcelona). Dubto molt que m’hi vulguin en un grup d’aquests, no tant per allò de la intel·ligència, que ja sé que no em sobra res, sinó perquè em temo que adolesc d’altres característiques fonamentals per a la feina: joventut, urpes afilades, capacitat de mentir sense immutar-se i molta, molta, mala llet amagada i perfectament controlada.

I és que, fet i fotut, penso que l’espia no creix. D’espia, com de poeta, se’n neix ... o no. La resta és literatura.

______________

Enllaços

Perquè no coneguin que sabem que saben
La catosfera literària 08 , Pàgina 71. Dipofilopersiflex II. Ed. Cossetània.

_____________