29.11.07

La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez 1/X




La muerte lenta de Luciana B., de Guillermo Martínez . Ed. Destino. Col. Áncora y Delfín. Vol. 1100. Barcelona. 2007




Fa un munt de dies que volia començar a parlar-ne, a explicar-m'ho a mi mateix per escrit. però ja sabem que el treballar fa perdre l'escriure i fa una temporada que anem de cul. ;-(


Tot va començar ara fa un mes o mes i mig, el temps fuig tan de pressa! Anava cap a Sant Saduní a veure la família, de manera que devia ser prop de la una de migdia. Per la ràdio parlaven d'aquest llibre i del seu autor, Guillermo Martínez.
En deien meravelles així com de l'èxit d'una altra novel·la de G.M. Los crímenes de Ofxord, que va ser Premi Planeta a Argentina el 2003, i de la qual, pel que sembalva ja s'estava fent o s'havia fet una adptació al cinema, que s'ha d'estrenar ben aviat, però ja al 2008.

La gràcia consistia a que hi havia un final prou ben aconseguit -totalment obert- com perquè tothom es fes la pregunta de qui és el culpable.
L'autor parlava amb una naturalitat exquisida i explicava molt tranquilament tot un munt de coses de les quals vaig retenir espacialement això:
a. Qque malgrat ser doctor en matemàtiques, ell es considerava escriptor per sobre de tot.
b.Va posar émfasi en els seus primers llibres de contes

c. Va reconèixer una influència literària directa d'Henry James.
d. Explicà amb prou força de seducció que en el seu llibre s'hi tractava el tema de la proporció del càstig pel mal comès.
e. Que alguns lectors li havien reconegut que se l'havien llegit d'una tirada. Força irresistible, sinònim d'èxit total via boc a orella.


Per tot allò explícit que vaig sentir i sutileses que vaig endevinar, però que ja no recordo, sé que en vaig treure la idea que calia córrer a comprar-lo i llegir-lo. I així va ser.

Educació DCLXVI

Llegir tot el que va sortint darrerament als diaris sobre Educació, acumulat a la infinitud de literatura que s'ha general durant els darrers 15 anys, inclosos articles com
"El fracaso de la educación secundaria no obligatoria es un triunfo", de Nora Catelli a El País del 29 de novembre ... provoca una gran irritació i , en alguns casos, com el d'un amic, porta a fer la pregunta del milió: Com és que ningú no ha demanat o exigit un "Procés de Nuremberg" contra els perpetradors de la LOGSE?". Jo quedo astorat... ;-)


Qui ha fet balanç de les víctimes educatives per culpa de depressió?
Qui ha avaluat la magnitud de la tragèdia per al nostre país del que ha suposar la destrucció del sistema d' ensenyament secundari amb l'excusa i pretext de resoldre el problema de l'educació professional?

Aquest meu amic insisteix a dir: "Massa Rosa Sensat ! Massa Rosa Sentat"...! (???)

El que passa a molts professors de l'ensenyament secundari, a molts d'aquells que estan comptabilitzats entre el 80% dels que tenen problemes per gestionar l'aula, és que somien obsessivament en escapar-se de la presó. Però no s'atreveixen ni poden, però ho intenten per tots els mitjans... La resta és blablablablatura....

"Tonto l' últim a escapar-se'n!" ... Diuen que aquesta és una de les veus encantades que ressonen en els passadissos de molts centres educatius.

Informes PISA, Informe Bofill, ...
Algú assegura que només són la punta de l'iceberg ... que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de mitges jornades demanades durant els darrers 15 anys; que algú deu tenir les estadístiques i la gràfica del nombre de baixes per depressió i malaties colaterals entre els professors ocorregudes durant els darrers 15 anys.

No patiu, no publicaran aquestes dades ... fins d'aquí 50 anys... Secret d'Estat (?)
Provocarien un daltabaix.