Vols treballar més hores, professor?

Reproduïm una part del comunicat que han fet públics quatre dels grans sindicats del país.

"COMUNICAT DE PREMSA
D’USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS I UGT, DAVANT LES MESURES ANUNCIADES AQUEST MATÍ PEL CONSELLER D’EDUCACIÓ

El Departament d’Educació ha presentat aquest matí una sèrie de mesures educatives sota el nom de “Programa més recursos per a més autonomia”, entre les que destaca la proposta d’augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària.
Els sindicats sotasignats, representats a la Mesa Sectorial de l’ensenyament públic rebutgem contundentment aquesta mesura per entendre que: (...) "

(Text sencer del comunicat)

A França, el novembre pasat, el 75e conrés del PSF va elegir Martine Aubry com a Presidenta del Partit. Cal recordar que Martine Aubry, alcaldesa de Lille, és coneguda com a "Madame 35 heures" per ser la impulsora d'aquesta bonica utopia que la resta del món mundial, amb la Xina al capdavant, va reduir a l'estat de somni per anar-hi somiant.

A casa nostra, el conseller Maragall, del Partit dels Socialistes de Catalunya, sembla voler també voler impulsar mesures "creatives" en reació amb les hores de treball sense pactar-les amb els sindicats i , pel que es eu ha cuinat la idea d' "augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària"

Acostumats com estem en aquest país a deixar en mans dels sindicats -sense ser sindicalistes- la dura tasca de les negociacions i la defensa dels drets dels treballadors de l'ensenyament, acostumats com estàvem a que els sindicats ho pactessin tot i aconseguissin un quinqueni de "pau social", no ens podíem pas esperar de cap manera que la conselleria d'Educació actués "a traició". D'aquí el rebuig real o fingit dels sindicalistes, perquè que volen ser protagonistes i poder-se guayar-se el sou...

En contra de la mesura hi ha els arguments exposats pels sindicats:

1. " Implica una reducció de plantilles i dificulta el treball en equip dels centres: evita incrementar la contractació necessària per l’augment de l’alumnat; implica que els personal interí que està ocupant una plaça vacant passi a fer substitucions i que molts substituts/es es quedin sense treball.
2. És una mesura exclusivament economicista que busca l’estalvi pur i dur i que atempta directament contra la qualitat de l’ensenyament: la sobrecàrrega lectiva del professorat va en detriment del treball col·lectiu de coordinació, del treball de preparació de classes i d’avaluació de l’alumnat i disminueix la possibilitat de formació permanent.
3. És una mesura unilateral per part del Departament d’Educació que, un cop més, vulnera la llei tractant d’imposar una mesura que atempta contra les condicions de treball del professorat, sense cap tipus de negociació col·lectiva.
4. És una mesura que hipoteca l’augment futur de plantilles i que explica la retallada de places d’oposicions que ha tingut lloc aquest any. Disminueix, per tant l’oferta de treball en un sector tant sensible com l’educació.
5. El Departament pretén estalviar diners amb aquesta mesura per finançar les mancances que pateix l’educació, el que implica que s’està utilitzant les rendes del treball del professorat per subsanar la manca de pressupostos en educació."

A favor de la mesura... no tenim ni podem imaginar massa bé encara les virtuds que l'equip del conseller Maragall ha valorat per proposar la mesura. A França, el conseller Maragall estaria potser a la dreta de Ségolène Royal, o potser fins i tot al Partit de Nicolas Sarkozy!

La reacció popular davant d'aquesta mesura, -vull dir "la vox populi", no la revolta que per ara no nhi ha- fins on m'arriba, té un ampli espectre que va des de desitjar molta malatia al senyor Maragall fins a pronosticar que aquesta mesura enfonsarà el Tripartit. La dreta està molt contenta perquè veu en Eduard Maragall un atrevit que s'atreveix a fer amb allò que ells no s'haurien mai atrevit ni a pensar, i una mena de quintacolumnista que s'ignora dins del PSC.

Jo que sóc molt mal fiat perquè em van ensinistrar en la idea que calia pensar malament per endevinar-la, pronostico que aquesta mesura és només un globus sonda. No és una mesura "liberal" sinó una mesura "comunista" i "solidària": En funció del grau de rebuig i d'indignació que provoqui entre els treballadors de l'educació i l'ensenyament, compten implementar la mesura no amb caràcter voluntari sinó amb caràcter obligatori per a tothom, i sense increment de sou.
És un atac pel darrere i com a tal, una mena de violació. Com era, allò, que no ho recordo?
"Contra violació, compasió? comprensió? candidesa ? resignació? o cast******?

_____________________