27.4.08

"Idéez, idéez, il en restera toujours quelque chose" SGR | Blocomentari

[Blocomentari: n.m.]

Blog : __ Une idée par jour. Walter Lewino
Autor : _ Walter Lewino
Post : __ Script-tease
27 avril, 2008 Posté dans Non classé

"Tous les soirs avant les infos imaginons une série gagesque
qui mette en scène les mêmes personnages ( une famille,
une rue, un lieu de travail ?…). Dans le style loufoque, entre
Charlot et les Monty Python. Rien de bien nouveau…sauf qu’il
y a trois (cinq ?) erreurs de script au cours de la même séquence
: différents vêtements, différents noms de personnage,
différents sens de l’ouverture de la porte, différents tableaux
aux murs, différentes voiture, différentes couleur de cheveux,
moustache ou pas, collier ou pas, pieds nus ou pas etc, etc.
Le jeu consiste, car il s’agit d’un jeu, ou plutôt d’un concours,
à découvrir ces erreurs, avec récompense à la clef.
La scène se passe donc avant les grandes infos, celles de 20 heures.
Les téléspectateurs se jettent sur Internet, leur portable,
au choix pour signaler qu’ils ont découvert les erreurs.
Après les infos on donne les réponses et on désigne
le vainqueur soit parce qu’il a été le plus rapide ou par tirage
au sort des bonnes réponses.Succès garantis auprès des
gosses et des débiles téléphages. "


Thetimeontime [pseudo de WL]

_____________________________

Jo li he deixat el comentari següent:

Sani Girona
27 avril, 2008 17:12

En effet, c’est un principe élémentaire qui marche toujours … Bonne idée, Walter !
Pour parvenir à motiver les gens, il faut réussir à leur faire accepter de jouer le jeu : passer de la passivité à l’action, et, empathiquement, ça consiste à vivre l’histoire … “comme si vous y étiez” …
Je parie qu’une espèce d’adaptation de ce jeu à la politique municipale, genre visionnement en direct de la Séance publique du Conseil Municipal avec des prix à gagner sur le champ, notamment dans les banlieues chaudes, chères à Monsieur Sarkozy, aurait aussi un succès fou, presque révolutionnaire… dans le meilleur sens du mot, bien entendu …Et on aurait tout à gagner !
SLOGAN : La vie politique fait enfin les délices de tout un chacun …
Oui ! On a "Des chiffres et des lettres", "Questions pour un champion" … mais pourquoi n’a-t-on pas encore mis en oeuvre un vrai “jeu politique” grandeur nature… ?

En vue des anniversaires 2008 de Mai 68, pourquoi pas un essai, version beta …histoire de tout tenir sous contrôle, bien entendu …?

Idéez, Idéez, il en restera toujours quelque chose” (SGR)

__________

Vint -i- set d'abril ..."Santa" Montserrat...

Aquest video és de fa uns dies, val a dir-ho tot. Però em ve de gust penjar-lo aquí, cridant-lo al servidor VIMEO, i dedicar-lo a la mare ... que és una Montserrat i una santa !




Fotografia simetritzada from Sani Girona on Vimeo

26.4.08

Temps d'emocions diverses 4/4. Transformacions. Traduccions. LCL...

Temps de collita de resultats, de noves realitzacions, de nous contactes, de nous projectes ... insignificàncies per a la humanitat però grans passos de gegant per a la nostra petita vida quotidiana que és la nostra.
D'aquí ve que ens vinguin ganes d'escriure'n alguna cosa per dir-nos-ho a nosaltres mateixos abans que no pas a algú mes...

Fa temps que tot bull com en una caldera gegant i tot són bombolles i més bombolles.
Un dels projectes que més feliç em fa és el projecte de Transformacions: crec tenir dret a sentir-me moderadament orgullós d'estar en l´orígen de la idea que l'amic Miquel i l'amiga Cari van decidir tirar endavant. S'ha anat covertint no ja en una viva realitat sinó en tota una font de creativitat no exclusivament literària, en la qual em fa molta il·lusió participar. L'emoció consisteix realment en anar veient com evoluciona l'experiència escriptòrica fins on arriba, què en surt. Idees no en falten ...

Les Traduccions són també una font de satisfacció. Imaginades inicialment com a tres variacions exòtiques que prodríem proposar a la llista de Transformacions, va nèixer la idea de trobar i recollir em màxim nombre de traduccions possibles del text de base de la Mercè Rodoreda. El fet de poder disposar d'aquestes noves versions-treduccions, permetria encara, de manera hipotètica però real, que gent d'arreu del món proposés, en altres idiomes, d'altres transformacions del text de base.

El que que Farriol Macip, mitjançant els seus contactes via llistes esperantistes d'abast mundial, aconseguís que en pocs dies ens arribessin versions en gal·lès, polonès, eslovac, eslovè, occità, etc... va determinar imaginar un pany de pared destinat "ad hoc" a les traduccions.
Jo proposo crear un podcast que substitueixi el blog actuals, de manera que a nivell tècnic, permeti associar a cada text escrit -alguns hauran de ser imatge- el corresponent fitxer d'àudio. Així, tothom podra gaudir no només de la poètica de l'escrit sinó també de la poètica de la paraula.

És un motor d'il·lusió prou potent com per anar mirant de vèncer els molts obstacles que es presenten, i a la vegada imaginar per a aquest projecte global un futur cultural i artístic grandiós. En això estem.

Em fa molta il·lusió també reprendre el projecte dels Questionaris temàtics per desenvolupar-los al màxim dins d'un projecte de recerca seriós, tutelat per la Universitat Pompeu Fabra. Hi tinc posades moltes esperances i estic convençut que en sortirà una feina útil.

Haver estat uns dels coorganitzadors del Llibre de la Catosfera Literària juntament amb en Toni Ibáñez, Jesús Ma Tibau, l'editor Jordi Ferré, de Cossetània, és un del fets que està a punt de donar el seu fruit.
El proper 17 de maig és previst que es faci la presentació del llibre a Vallromanes, territori Toni. No hi ha res com una fe i una empenta com la seva per aconseguir els seus propòsits...
Havent de ser a Bordeus, jo no podré ser a la festa, però hi seré amb l'esperit, i feliç també de saber-me un dels cervells dissenyadors de la idea, uns dels qautre membres de l'equip que va participar en la selecció dels blogs , i un dels quatre membres que, durant les Jornades de la Catosfera a Granollers, van acabar de fixar els detalls de com havia d'anar la publicació defnitiva que ara veurà la llum.

Glòria eterna , al cel , als 100 blogaires que han participat en aquesta obra magna i creativa, i a la Terra de Vallromanes, kermesse de la grossa a tots els participants de bona voluntat que puguin anar-hi per celebrar l'esdeveniment! Amén.

25.4.08

Temps d'emocions diverses 3/4. Sant Jordi 2008

Cada Sant Jordi, des de fa potser 40 anys, sento una sensació especial pel fet de celebrar la festa del llibre.
Recordo vagament les circumstàncies que envolaren aquell Sant Jordi dels meus 14 o 15 anys, en què a la parròquia de Sant Sadurní vaig comprar el llibre L'esperit i la carn.

L'aventura que se'n va desprendre la vaig explicar en un escrit que incloïa a l'apartat "El que hem llegit" en la primera versió del meu Diccionari Filosòfic Personal i Flexible.

Enguany, un any més de vaques grasses lectòriques, m'he firat tot un lot de llibres que em fa feliç només de pensar en el plaer que en trauré i compto encara firar-me'n uns quants més dins de la capvuitada de la Diada.
Per més que sempre acabo prometent-me que ja no en compraré cap més i que aprofitaré la sort de tenir la biblioteca i el servei de biblioteques a 200 metres de casa... el vici pot més.
Vici i fetitxisme ... Com anomenar si no els tres llibres de Walter Lewino que em vaig sentir empès a comprar-me per Internet, i que han arribat de França, en només quatre dies, via compra electrònica a can Chapitre.com ?

Vaig encarregar
Fucking Fernand : novel·la picaresco-vodevil·lera situada en el context de l'ocupació de França l'any 1940.
"Fucking Fernand est un livre triste et drôle à la manière dels films de Charlot"
Une femme par jour: trenta contes curts "du Woody Allen façon parisienne" segons la contraportada. Tots genials, afegiria jo... Cada un fa venir ganes de llegir de seguida el següent.
Pardon, pardon mon père : llibre de memòries on l'autor ens explica "un demi-siècle à vau-l'eau, en un récit haletant , bidonnant et irrespectueux". Just el que a mi m'agrada descobrir...

Aquest llibre ja m'ha produit una emoció especial immediata. A la pàgina tres, hi ha la dedicatòria manuscrita del propi autor a Bernard Frank, de qui Juan Pedro Quiñonero va escriure, un post-obituari al seu blog, allà pel 6 de novembre del 2006, tres dies després de la mort de l'escriptor i crític.

La dedicatòria manuscrita de Lewino fa així :

Cher Bernard Frank
l'hommage est
en page 92
avec l'amitie (sense accent ;-)
PARDON,
PARDON MON PÈRE

de Walter Lewino

En realitat, la referència comença a la pàgina 91- Fa així:


"Roland Topor appochait d'assez près l'idée que je me fais
du génie, ce qui n'est pas difficile à définir, est-ce parce qu'il y a dans ses
dessins mme dans ses écrits un vagabondage imaginaire, un mépris pour ce qui
tient à la raison ou à la logique, des poussées inantiles vers l'impossible et
le dérisoire, une soumissions à des fantasmes qui lui tiennent lieu de culture,
en un mot le grand air de la liberté , le tout servi par un trait à la va-vite
et un style qui se moque des élégances, le contraire même d'un Bernard Frank,
pour lequel je n'irai pas jusqu'à prler de génie, mais dont le grand talent, les
bonheurs d'expression, l'art d'utiliser les mots en léger décalage - je parle de
ses livres, ses chroniques qui sentent parfois le poussif m'inspirant de moins
en moins- m'enchantent et aident à pardonner le manque d'imagination et les
références lttéraires qui se bousculent cmme dans un Lagarde et Michard en
folie, oui, comment peut-on aimer également un Topor et un Frank aussi
différents, aussi éloignés , l'un issu des ghettos polono-littuaniens et l'autre
des ghettos dde Neuilly ... (...)"



És gairebé de pel·lícula que aquest llibre que va pertànyer a Bernard Frank, be fos comprat o bé li hagués estat regalat per en Walter, hagi anat a parar, per aquestes casualitats de la vida , a les meves mans i als meus ulls, que el cuidaran ara com ningú més el podria cuidar i llegir...
Tan poca cosa i tanmaeix un esdeveniment que ha estat capaç d'humitejar-me els ulls i no m'he pogut estar d'escriure tant al Walter con al Juan Pedro ... per fer-los partíceps de la meva emoció.
Sí, ja sé que pensareu que ... ;-)
Però no em fa cap vergonya reconèixer que tinc un costat una mica bleda ...
["Everybody 's a little bleda" (SGR) ] ... allò que alguns, més pomposament i ridícula anomenen "romanticisme"...


Part de l'obra de Walter Lewino. Photo SGR

Temps d'emocions diverses 2/4. El llibre de Carles Querol

El dia 15 d'abril, en Carles Querol presentava a la biblioteca de Sant Sadurní les dues seves darreres obres. Una, la guia de Subirats, profusament il·lustrada, que quedarà probablement com una obra de referència durant molts anys i segurament dècades.

L'obra grossa, Ves-ten amb el cos, queda't amb el cor, (video de l'acte) és un obra magna en tots els sentits i molt important per a la cultura del nostre país. Van assegurar que estaia llesta per Sant Jordi i em prometre que me la regalaria.

Vaig tenir l'encert de pensar a endur-me la càmara, però no vaig arribar a afinar prou com per pensar que calia buidar-ne les fotos que hi havia, de manera que només hi van cabre set minuts de video i unes quantes fotos de l'acte.


Carles Querol. Ves-te'n amb el cos, queda't amb el cor from Sani Girona on Vimeo.


Tot i que es van fer un munt de fotografies, de l'acte de presentació el llibre del Carles, només hi haurà , ja ho sé del cert, els meu set minuts de video, gairebé una ofensa a un historiador que s'ha encarregat , durant tota la vida, de recollir, classificar i donar a conèixer memòria històrica del tot el Penedès i de Sant Sadurní en particular.



Això em va fer pensar que calia , defintivament, que poses a punt el redactat d'un projecte per enviar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè siguin ells qui posin a punt una campanya per acabar aconseguint que a tot Catalunya hi hagi , en cada poble i en cada ciutat uns equips de voluntaris i professionals que enregistrin en àudio i en video els principals actes culturals que es produeixin.

Ho porto al cap des de fa uns anys, des que a la Pedrera, l'acte que va reunir els traductors de Gil de Biedma no va ser enregistrat ni en àudio ni en video...

En vaig parlar a l'amic Toni Arrufat i em va dir que recollia la idea i que la proposaria com a element de programa d'acció de les CUP a nivell de Catalunya.
Estaria bé que d'això se'n cuidessin a cada municipi persones no necesàriament afiliades a cap partit polític ni amb finalitats propagandístiques, sinó comités culturals formats per joves, adults i avis de totes les tendències, en una mena de pacte polític global al servei de la Cultura del país.

Veurem si ho aconseguim abans no passin 40 anys ... una mica com va passar amb la idea del "bicing" a Paris, que ja havia proposada fil per randa per en Walter Lewino l'any 1962 !

Temps d'emocions diverses 1/4. Sant Sadurní enterra el doctor Nin

A Sant Sadurní, la mare m'ensenya una esquela i em diu ... mira, l'altre dia (dimecres de Sant Jordi) vam enterrar el doctor Nin.

Antoni Nin Fernández, que morí per Sant Jordi de 2008 , a l'edat de 87 anys, va ser el metge de tot Sant Sadurní durant tota una vida. Hi era tot el poble, al seu enterrament, i hi haguessim sigut tots els que faltàvem si ens n'hagussim assabentat a temps de ser a la darrera cita.

La mare em deia ... Sempre et veia a veure quan el cridaves , i tu, vas estar malalt moltes vegdes , de petit. Jo de quan petit no me'n recordo de gaires coses, però molt de la senyora que posava injeccions i del doctorn Nin, que a més va ser qui em va curar el peu mig esclafat entre un car i una paret ... perquè vaig voler conduir-lo sense saber canviar de marxes i confondre el fre amb l'accelerador.

Un dels seus fills, en Toni, va ser durant ns quants anys un del meus amics de colla i la família sencera és tota una institució a Sant Sadurní.

Curiosament, -la vida és plena de casualitats- el dia 15 , una setmana abans, havia estat parlant amb la Pepi Albiol i en Lluís Ràfols en sortir de l'acte de presentació del Llibre del Carles Querol.

La Pepi ens deia que tenia feta una entrevista amb el doctor Nin però que no havia aconseguit que ningú la li publiqués.... "perquè és de Convergència" -va afegir ...
Va ser llavors quan jo li vaig parlar d'utilitzar el servei d'ISSUU versió beta - que jo mateix havia descobert feia pocs dies- per autopublicar-se immediatament i a cap preu i no haver de dependre ni del vist i plau ni de les censures de ningú.

Així doncs, Pepi, ara és l'hora, més que mai de fer al doctor Nin un homenatge important.
Sigues valenta i atrevida i decideix-te a publicar el teu treball. Sant Sadurní s'ho mereix. Si vols m'ofereixo per ajudar-te a fer-ho.

A la família Nin: Xavier, Adolf, Toni, Ignasi , i a tots els demés, el meu condol i el meu pèsam.
Records del Sani Girona i de tota la meva família, profundament agraïts al vostre pare.

19.4.08

Comèdia francesa d'èxit: "Demandez la permission aux enfants"

Per Sant Jordi 2008 em regalo ...

Aquest Sant Jordi em regalo, per llegir-me amb calma i delit, ... un paquetet que em fa molta il·lusió:
El manuscrit de Virgili i Cera, ambdós de Miquel Pairolí
Acrollam de Biel Mesquida i
Vés-te'n amb el cos, queda't amb el cor de Carles Querol

Probablement hi afegiré encara un o dos llibres dels que aconsegueixi bescanviar a la Fira d'intercanvi de llibres de Sant Jordi 2008 a l'IES MdC.
Jo n'he aportat una desena ... espero poder treure'n almenys un o un parell que m'interessin mínimament.

Juntament amb la lectura en profunditat de la traducció de Jordi Llovet de l'obra de Baudelaire Les flor del mal ... arribaré al dia de la relectura del La Catosfera literària , aquesta vegada en format llibre i sense haver de decidir res... només fruint de la lectura.
Punxarem alguns dels 100 blogs dels 100 blogaires per veure per on passen i així anirem fent lectura ...

Deixarem el nou llibre d'en Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel, per una mica més endavant , quan baixi una mica la febre mediàtica i probablement comprarem un dels 100.000 exemplars en català ...
I anirem pensant (com a mínim somiant) la manera d'escriure una "ombra" un "joc" d'alguna cosa que ens meni o bé a qualsevol premi dels que nodreixen l'ego escriptòric ... o bé a best-seller ben pagat ;-)

Bon Sant Jordi 2008 a tothom.

__________________

13.4.08

Manual d'autodefensa per sobreviure a Barcelona...


Manual d'autodefensa ... per sobreviure a Barcelona en els temps de la sequera i l'estafa generalitzada



En el marc d'un intercanvi escolar entre un grup nois francesos del Collège Bourran de Mérignac i els nostres alumnes de l' IES MdCabanyes de Vilanova i la Geltrú van realitzar una visita a turística a Barcelona.
Havíem parlat de fer com d'altres anys i programar el dinar dels joves francesoso a la zona Maremagnum després d'haver passat per Montjuïc i la catedral, però algú va suggerir que potser fóra millor fer el pícnic al Parc Güell per evitar possibles robatoris.
Al final, fent cas al guia que ens encompanyava, un vilanoví veí del nostre centre, ho vam muntar al revés: Vam anar de la catedral al Parc Güell i després vam fer el tomb de la Sagrada Família per anar a petar finalment al Maremagnum.
Segons la seva experiència, actualment hi ha més robatoris al Parc Güell que al Maremagnum! Tot i que segons sembla robatoris n'hi ha un munt arreu.

No em va estranyar la seva afirmació en veure els allaus de turistes que es movien pel Parc. No era que hi hagués molta gent, sinó que em va semblar un nombre del tot excessiu. "Riuades" de visitants de Barcelona que fan encara més necessària la política d'emergència de l'aigua que consumeix la capital. Potser caldrà fer pagar un cànon per anar a c**** a la capital.

El fet és que en Joan, el guia, ens explicava com cada dia hi havia robatoris als turistes als qui guiava. Des de les "carpeteres" de la Sagrada Familia, majoritàriament noies de paisos de l'Est europeum fins als lladres professionals que es colen en els grups de turistes com uns turistes més i roben en l'interior dels autocars quan el grup baixa, i ells, amb alguna excusa, es queden.
També ens va explicar una anècdota curiosa: el cas d'un lladregots que van tenir la mala sort de robar el mòbil a un conseller que estava esmorzant en el bar que fa cantonada Via Laietana i l'avinguda de la catedral. Els agents secrets que es cuiden de la vigilància dels alts càrrecs polñitics van adonar-se del robatori... aquest cop.

Els 6 professors responsables del grup vam anar doncs a dinar al Maremagnum i vam triar un dels grans restaurants del complex.
Ens va mosquejar no veure cap menú clar decentment posat als llocs d'informació. Hi havia, això sí, el grupet de persones de costum, com els que hi havia hagut tota la vida a la Barceloneta, i el que hi ha al Barri llatí de París, de joves que gairbé t'estien perquè entris i seguis al seu restaurant.

De seguida vam quedar estranyants del nombre de "cambrers" que posaven a la nostra disposició: tants o més que nosaltres. I de seguida va quedar clar que no aniria bé del tot el dinar quan vam llegir que el menú costava 13€91, sense IVA.

Un menú de 13€91 sense IVA , al qual calia afegir 1€40 del pa és com per fugir pitant.
Vam estar a punt d'aixecar-nos quan en demanar el vi, ens van dir que no tenien primer una i després una altra de dues ampolles de la llista, una de les quals era un vi del Penedès.
Jo vaig dir que hauríem de demanar els fulls de reclamació perquè no només no tenien marcada la no disponibilitat dels vins sinó que a més no esn oferien alternativa vàlida i ens ho volien fer pagar a preu de restaurant de categoria.

En pocs minuts va aparèixer una ampolla de rosat Marquès de Monistrol que vam pagar entre 4 i cinc vegades el preu normal a una botiga.
Encara vam haver de fer venir al capo suprem a l'hora de pagar perquè ens fessin dues factures separades ...

Això era un dilluns. El dissabte de la ateixa setmana jo vaig ser a fer un curset al campus de la vall d'Herbron però havia d'anar a recollir una cosa al centre. S'havia fet l'hora de dinar i vaig entrar en un bar del final de Rabla Catalunya, entre Gran Via i Ronda. Mentre seia a la barra, una senyora s'estava queixant a un cambrer que li havien cobrat no sé que ...i que no pensava pagar 15 euros per ... Va venir el capo de la troupe i després de mirar-se el tiquet, com no podia
ser d'una altra manera es va dispucpar dient que hi ha via hagut un error en ...
Una mica esgarrifat ... jo em vaig mirar bé els preus ... per si de cas ...
A dos pams del nas hi havia una pissarreta que marcava amb el preu de 4€50 tres tapetes i precisava IVA inclòs.
Amb la canya i el cafè, passava dels 8€ . Em vaig adonar que a la suma, m'havien cobrat l'IVA sobre els 4€50. Vaig reclamar i em van portar un altre tiquet que, per art de màgia, pujava a 7 euros rodons.

Mentre anava baixant al pàrking, pel quan encara vaig haver d'abonar més de 4 euros més, anava pensant en aquell famós Manual d'autodefensa que allà pels anys 80 havia escrit l'amic Sunyol i al qual jo ja hi tenia àmplia referència al meu Dicofilopersiflex. Pensava sobre tot que era urgent fer-ne una nova edició actualitzada i adequada als temps de la sequera i l'estafa i el robatori organitzats.
Vaig anar apuntant mentalment els capítols que caldria escriure de bell nou i em preguntava si l'hauria d'escriure jo tot sol o si trobaria algun amic que volgués escriure'l amb mi, a quatre mans, com una sonata de Vinteuil, que unís la bona escriptura a la utilitat més imperiosa, tàctiques i estratègies per aconseguir sobreviure sense massa ferides ni ferides mortals en la perillosa jungla de Barcelona, tan bonica per fora com podrida per dins.

Amics barcelonins: Joan, Miquel, Júlia, Cari, Mark ... qui s'anima primer? Jo estic preparat i ben disposat a treballar-hi. I potser podríem fer-ne un best-seller com en Zafón i fins i tot superar-lo. El públic teòric són 8 milions, sense comptar els turistes pels quals fariem traduccions ...

Titol i subtítol aproximats i provisionals:
Manual d'autodefensa per sobrevieure a Barcelona en temps de la sequera i l'estafa.
L'ombra dels perills és allargada

Editorial: Autodefensa catalana SL.

Continuarà...

6.4.08

Proposta de Récital poétique APFC 2008

El divendres 4 d'abril hi ha via organitzada per l'APFC, Associació de professors de francès de Catalunya, una festa sopar de germanor i d'homenatge a diversos col·legues que s'havien retirat durant els darrers 5 anys ...
Un acte entranyable imaginat des de feia molts anys que finalment es va convertir en realitat.
Hi va haver un petit espectacle i un altre petit recital de cançons per part de Ma del Mar Benavides.
Allà pel mes de novembre, quan s'estava organitzant aquest acte, jo ja havia apuntat que
estaria bé demanar la participació de professors per organitzar un petit recital de poemes
i incloure'l en aquest acte... però per raons diverses, aquesta idea es va quedar en proposta i no es va materialitzar. Tot demana molta feia i molts d'esforços i la participació de molta gent perque pugui sortir bé.

El divedres, a l'hora dels parlaments que van tenir lloc abans del sopar, vaig explicar aquesta idea i vaig llençar la proposta i repte d'organitzar a la tardor d'enguany -finals de setembre o mitjan octubre- una nova festa dedicada a la poesia i a la cançó franceses durant la qual faríem un recital poètic i musical amb tots els professors que hi volguessin participar recitant i cantant.

Hi va haver un grup de professors i professores que es va entusiasmar amb la idea i ja van confirmar que treballarien per organitzar-ho ...
Veient que hi havia hagut una recepció positiva, ni que fos minsa encara, vaig decidir d'enviar la meva proposta per engegar els motors ... via el fòrum APFC :

"Comme (tacitement) convenu hier, lors de notre rencontre dans la Fête des profs
de français de Catalogne, il faut absolument quela fête continue fin septembre
ou début octobre avec un récital poétique où nous allons tous participer.
D'ores et déjà je vous propose de vous servir de ce forum pour suggérer
comment faire pour que cette idée à l'état d'oeuf-brouillon devienne une réalité
mémorable en automne.
Je vous propose, moi...
1. De choisir chacun 2 à trois poèmes à lire ou à réciter, individuellement ou à plusieurs...

2. Pour faire naître chez les collègues l'envie de faire aussi bien ou même mieux et créer ainsi une bonne ambiance, il faudrait que, au fur età mesure que vous décidiez de vos poèmes, vous le communiquiez sur ce forum, en cachant quand même le titre d'un des poèmes afin de créer un "facteur surprise"encore plus excitant :-)

3. Pensez aussi à une chanson et soyez prêts à la chanter individuellement ou en groupe (si vous vous mettez d'accord avec M. Mar Benavides, notre chanteuse officielle APFC, elle se fera un plaisir de vous accompagner à la guitare ... Vous pouvez aussi vous mettre en contact avec un ami pianiste, flûtes, harpes et saxos seraient les bienvenus...
Adressez-vous à Carolina Vicente, présidente de l'APFCpour constituer le groupe des Coordinateurs du Récital poétique APFC 2008.

Nous allons créer une adrelec ad hoc
apfc.poesie2008@gmail.com pour que vous puissiez y envoyer ...

a. des chansons et des melodies que vous aimeriez entendre comme musique de fond pendant cette soirée-là...

b. des images que nous allons projecter comme fond d'écran pendant toute cette soirée-là...

c. vos idées pour le décor, et l'intendance et la bonne organisation de notre rencontre poétique... (il faudra penser aussi bien au cava qu'au champagne !)

J'ai encore pas mal de nouvelles petites idées à vous communiquer pour assurer le succès de cette rencontre... Des idées que je compte vous dévoiler petit à petit, tout doucement sans faire de bruit ... ;-)

"Soyez, toujours poètes, même en prose "
comme suggérait Baudelaire
Bien amicalement
Sani Girona "

Fins aquí la proposta. Veurem fins on pot arribar si aconseguim formar un grup de persones amb capacitat d'organitzar-ho.
Si voler és poder i ho volem de veritat ... ja feina ja està mig feta.

4.4.08

Tertúlia: tema "la mort" ...

Tertúlia: tema la mort ... M'hi jugo el que volgueu que acabareu parlant de l'aigua del Segre... Aviam si m'equivocaré! No hi aneu armats ... eh?

Em sembla bé, qualsevol tema pot ser interessant si hi posem el que cal posar-hi. Jo no hi podré ser però m'hauria agradat poder-hi ser i la veritat és que com a viu i afferrat a la vida que sóc.

Ahir al vespre, al C33, en Vicenç Ferrer , el sant varó que ha dedicat mitja o tota la seva vida a ajudar a viure millor la gent de l'India, assegurava que no mor ningú : estèm aquí o allà, però no no morim ...

I darrerament he sentit moltes vegades, dita de diferents maneres, la idea que la manera de dir-ho és la cosa mateixa...
la mateixa cosa dita des d'una perpectiva negativa i en versió negativa ES TRANSFORMA en cosa negativa. I el revés també és veritat. I a més, "dir les coses ben dites" aporta felicitat al món ... Hi ha molt de camp per córrer...

L'altre dia també vaig veure un tros d'un programa sobre cinema a la 2, sobre el guionista Azcona... i tots coïncidien en que no se n'havia anat del tot, que era allà amb ells i que seguira sent allà amb ells ... [No ho van dir però anava així: MENTRE ELLS el recordessin i en parlessin... és a sdir mentre fos viu en el record i en el cor d'uns quantes persones.
Només per apostar per aquesta immortalitat entre els amics ja paga la pena tenir bons amics ... :-)

Azcona, sense ser gaire original en això, va dir -bé, van dir que ell havia dit- que el que el preocupava era la malaltia, no la mort ... és a dir, com a tots, ens fa por la decadència física viscuda conscientment. La resta ... és alliberament i llei de vidaimort.

No tinc massa coses a dir aquí ... només que el tema és del que sempre deixo per demà, si puc, atès que tindré tota l'eternitat per pensar-hi... M'interessa únicament el temps que em queda ... i veig que no puc perdre gaire minuts si vull fer tot el que m'agradaria fer ...
Francament... espero i desitjo que a mi la mort m'agafi actuant, com a Molière: fent classe, bevent café o cava amb amics, o escrivint un post o un missatge com aquest als amics ... Tant de bo ... vingui en format fulminant !

Tinc un col·lega que em va dir que ha ho té tot pensat: ha d'anar a una zona concreta de Núria , i collir una planta que ell coneix, fer una infusió que sap com fer, i posar-la al congelador ...
Segons ell, unes gotes són fulminants ... en menys d'un minut fan el fet...

Jo de seguida vaig pensar en Murphy ... congelat al congelador? Qualsevol dia s'equivocarà i en comptes de fer paella farà brou mortífer ...
Però ell està ben convençut que ho té tot molt ben conrolat i apamat per decidir quan i com en cas de desgràcia ... No hi ha res com tenir la consciència tanquila i uns mica ensinistrada ...

Jo vaig començar a donar voltes a allò que m'havia explicat per fer-ne un conte cruel: s'espatlla la nevera i l'ha de canviar i s'oblida de la pòcima en qui té posada tanta confiança; se suicida fora de temps per equivocació, pensant que es tinta de calamar tot fent arròs negre; està congelat i no és descongela "ni a tiros" de manera que en el moment decidit no hi ha manera de suicidar-se
... Bé whatever ... Ho he de paufiner una mica i ja està el conte roalhdalià servit.

El tema de la mort:
Us envio un poema i cançó preciosos que faig meus:
dubto que hi hagi cap poema més punyent que aquest sobre la Mort:


"La Mort... La Mort...
Je la chante et, dès lors, miracle des voyelles
Il semble que la Mort est la soeur de l'amour
La Mort qui nous attend, l'amour que l'on appelle
Et si lui ne vient pas, elle viendra toujours

La Mort... La Mort...
La mienne n'aura pas, comme dans le Larousse
Un squelette, un linceul, dans la main une faux
Mais, fille de vingt ans à chevelure rousse
En voile de mariée, elle aura ce qu'il faut
La Mort... La Mort...

De grands yeux d'océan, la voix d'une ingénue
Un sourire d'enfant sur des lèvres carmin
Douce, elle apaisera sur sa poitrine nue
Mes paupières brûlées, ma gueule en parchemin
La Mort... La Mort...
Requiem de Mozart et non Danse Macabre
Pauvre valse musette au musée de Saint-Saëns !
La Mort c'est la beauté, c'est l'éclair vif du sabre
C'est le doux penthotal de l'esprit et des sens
La Mort... La Mort...
Et n'allez pas confondre et l'effet et la cause
La Mort est délivrance, elle sait que le Temps
Quotidiennement nous vole quelque
chose La poignée de cheveux et l'ivoire des dents
La Mort... La Mort...
Le Temps, c'est le tic-tac monstrueux de la montre
La Mort, c'est l'infini dans son éternité
Mais qu'advient-il de ceux qui vont à sa rencontre ?
Comme on gagne sa vie, nous faut-il mériter
La Mort... La Mort... La Mort ?...

Crec que fer la llista dels temes que envoltent el concepte és terapèutic, i no pas inútil:
* La mort dels altres: familiars propers i amics ...
* Com imaginar el propi enterrament: cementriri o crematori?
Diuen que l'Azcona va deixar escrit que no volia que es donés a conèixer la seva mort fins que ell no estés ja incinerat ... Un detall de bon gust que l'honora ... Cal apuntar el consell i seguir el bon models.
* Qui epitafi per als que se senten escriptors?
Hi ha dret a no deixar cap epitafi original escrit? No cal aportar una mica de broma de la que sereveixi per descomprimir penes en hores de tristor generalitzada? Forçosament cal salpebrar-ho amb humor ... i , cas de plantejar-s'ho seriosament, deixar-ne un d'escrit.
Fer-ho un dia que un s'hagi vist el cul i totes li hagin post, i s' estigui per tant en estat humor catatònic... No hi deu haver res més trist qu'un epitafi patètic ;-)

Que visqueu eixerits tants anys com us calguin per fer realitat els vostres somnis ...
Bona tertúlia i espero que prengueu nota (mp3 o mp4 sobre la taula).
Ara és temps de reciclatge i d'estalvi. No es pot malbaratar res de res. Una abraçada a tots i a totes.

Tracteu aquest tema però acabeu matant-lo i que no se'n parli més. Nosaltres, al "bollo".