23.9.07

"Això és el que ens costa el nostre Ajuntament"

La CUP (Candidatura d’Unitat Popular) de Vilanova i la Geltrú ha editat i distribuit per tota la ciutat un fulletó informatiu de dues pàgines a doble cara que conté tot un seguit d’informacions sucoses que mereixen un comentari.

A la portada hi ha la foto tamany natural i a tot color dels membres de l’Ajuntament en ple.
PSC-10, CiU-9, PP-2, ICV-2, ERC-1, CUP-1.
Les dades que aporten i posen en coneixement de tots els ciutadans de VNG són aquestes:

Títol del fulletó:

"AIXÒ ÉS EL QUE ENS COSTA EL NOSTRE AJUNTAMENT
Els sous dels regidors, càrrecs de confiança, grups municipals i altres"

Sous

Alcalde 57.320€ fins al 7/07. A partir del 8/07, increment del 4,7%. Sou actual 60.000€
5 regidors amb dedicació plena. Increment de l’1,8%. Sou actual 52.500€
4 regidors amb dedicació del 75%. Increment del 7,8%. Sou actual 39.375€
2 regidors amb dedicació del 50%. Increment del 8,2%. Sou actual 26.250€
1 regidor amb dedicació mínima. Increment de l' 11%. Sou actual 7.990€
12 regidors de l’oposició. ..............Increment de l ‘11%. Sou actual 7.990€

Càrrecs de confiança i càrrecs directius

Després de les darreres eleccions del maig 2007, s’ha establert que, a compte del pressupost de l’Ajuntament, hi ha la figura de 3 càrrecs de confiança exclusius de l’equip de govern, és a dir, un per cada partit del tripartit del govern, amb el sou de 3.306,74€ mensuals, dos càrrecs de confiança per a CiU amb els sous de 2006,74 i 890,81 respectivament i un càrrec de confiança per al PP, amb sou de 1300€ i 1 càrrec de confiança per la CUP amb el sou de 758,66€ al qual la CUP renuncia.

Els càrrecs directius són càrrecs amb tasca idèntica als càrrecs de confiança de l’equip de govern. Passen a ser 3 (un més que en l’anterior legislatura).
1 càrrec de direccció per a PSC, amb un sou de 3.428,20€
1 càrrec de direccció per a ICV, amb un sou de 3.077, 04€
1 càrrec de direccció per a ERC, amb un sou de 2.812,05€

“El pacte de govern amb ERC, per reeditar el tripartit
incloïa la invenció d’un nou càrrec per permetre l’entrada a l’Ajuntament del número dos d’ERC, donat que els resultats electorals d’aquesta formació no ho van permetre. (…) Es tracta del Cap de Maneniment de la Ciutat, amb una dedicació de 35 hores setmanals i una retribució de 2.812,05 € mensuals."

Dotació econonòmica per als grups municipals i Dotació extraordinària

Hi ha fixada i aprovada una dotació mensual per a cada grup municipal: 1,231€ per grup més 270,74€ per cada regidor electe.

PSC 10 regidors: 3.939,19€
CiU 9 regidors: 3.668,41€
PP 2 regidors: 1.773, 36€
IC-V 2 regidors: 1.773, 36€
ERC 1 regidor: 1.502,56€
CUP 1 regidor: 1.502,56€

Matar els deutes amb euros

Però a més, [sembla ser que com que calia pagar deutes de les depeses electorals i sempre hi ha més despeses de les que es preveuen en un principi,] es va acordar dotar cada grup municipal amb 6000€ per cada regidor, fet que ha suposat una kermesse orgiàstica generalitzada amb només una excepció : la de la CUP, que hi renuncia i l’emprenyada de la qual explica la publicació d’aquest fulletó amb d’aquestes dades, i amb voluntat de denúncia.


"La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), amb aquests breus
línies que teniu ara mateix a les vostres mans, intentem exposar-vos i
alhora denunciar també, alguns fets que segons el nostre entendre mereixen ser coneguts per tots els vilanovins i vilanovines"

PSC. 60.000€
CiU. 54.000€
PP. 12.000€
IC-V. 12000€
ERC. 6000€
CUP. 6000€ , als quals la CUP renuncia.


La meva interpretació i comentaris :

1. Els sous dels càrrecs electes, tant a nivell municipal com a nivell autonòmic o nacional, per més que semblin elevats, sempre són baixos. Hi va el bon funcionament dels municipis i les institucions democràtiques. Són càrrecs als quals tothom té la possibilitat d'accedir, si vol, als quals s'accedeix per votació i és una gestió controlada cada quatre anys... De manera que no hi ha massa a criticar.
El que cal és evitar les corrupcions garantint per tant unes auditories serioses i la transparència informativa en les depeses i els balanços.
Les comissions subterrànies, d'això sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà.

2. Caldria preguntar si és normal que la meitat dels regidors no tinguin dedicació plena al seu càrrec, en un municipi d'uns 60.000 habitants.
I també si no és suprimible una regidoria on el regidor o regidora només cal que s’hi dediqui mínimament. Crec detectar-hi una anomalia important que caldria corregir. Qui contesta?

3. És veritat que els càrrecs de confiança i els càrrecs directius, (que sembla que es poden anar incrementant en nombre, arbitràriament) tal com estan designats actualment acaben sent càrrecs de gestió pública no elegits democràticament ni elegits per mèrits en concursos públics i transparents. Això suposa una altra anomalia política que no es veu ben ve qui la resoldrà, si fins i tot els partits d’esquerres són els primers en provocar-la o en perpetuar-la.

4. La jugada dels 6.000 euros suplementaris per barba demostra l'elevat grau de creativitat que demostren els polítics, i el gran sentit de l’humor i de la impunitat de què gaudeixen.
Sempre en tenen una d’amagada per poder resoldre els problemes i les urgències de calers, sobre tot si parlem d’un municipis on les arques del tresor recaptat són penes a vessar…
“Nostre Senyor proveirà” deien els contes del catecisme … Quines metàfores més boniques per dir “Gastem-nos-els que algú pagarà”!
Si això ho fa un govern d'esquerres, mira d'imaginar el que fóra capaç de fer la dreta! Ni t'ho imagines ...

5. M’agradaria saber a quants municipis de Catalunya hi ha hagut algú que hagi editat un full com aquest des del PSC, ERC o IC-V per donar a conèixer a la ciutadania com “s’inverteixen” els diners dels ciutadans contribuents. Cal posar l’única esperança de transparència informativa en les CUP?

Faltaria encara que es publiquessin també, detalladament, les despeses en obres públiques als pobles i a les ciutats de Catalunya i potser així quedaria clar on són els forats negres que engolleixen “quasi delictivament” centenars de milions d’euros i clamen venjança al cel.
Caldrà que els partits d’esquerra, com a mínim ells, es comprometin a fer d’accés públic i universal aquesta mena de dades dins d’aquesta legislatura.

També això contribuiria a democratitzar efectivament el país i evitaria bona part de l’abstenció a les eleccions. Cadascú sabria amb més coneixement de causa qui votar i perquè.

______________

Lector/a...

Tu ja tens les dades del teu Ajuntament? Exigeix que es publiquin!

Serendipity, Veinardise i ... Xurra, Xamba o Serendípia

Acabo de penjar un comentari post al Fòrum Llengua francesa en marcat en el conjunt de fòrums lingüístics de WordReference.com, on explico perquè cal inventar en francès un terme nou , *la veinardise (copirait del Sani), per al terme anglès serendipity.

Ho he penjat en un fil de discussió on algú començava preguntant com caldria pronunciar en francès la paraula sérendipité: és a dir si algú savia si calia pronunciar la segona síl·laba com a nasal o no. Pel mig han aparegut un cert nombre de comentaris interessants que tenien a veure amb la tendència a l'anglicisació del francès i a la dificultat de resoldre de vegades el tema de la pronúncia de determinats préstes lingüístics. Tanmateix jo he tirat pel dret i he proposat un neologisme.

La meva argumentació sencera diu així:


"Chers collègues,

Il me semble qu’on est en train de perdre le fil. Je reviens à vos moutons … pour ajouter ceci : Fi des sérendipes, sérendipités et autres sparadraps ...
Pourquoi faudrait-il aujouter un accent sur le prémier « e » ???
Fi de la francisation ridicule de certains termes anglais ! Fi de l’anglicisation honteuse ! Il faut oser néologismer intelligent.
C'est pas cher, et ça rapporte gros.
En anglais serendipity (
http://www.thefreedictionary.com/serendipity)
c'est bien joli.

Or, en français, serendipité ou sérendipité, avec ou sans accent, avec « e » nasal ou pas,… c'est moche comme tout !
Alors, après avoir désestimé *le pothasard *la potardise et *la potardité... je crois que ça devrait donner un de ces trois mots: *la veinardise *la veinardité ou *la veinhasardité ;-)

Je serais carrément pour *la veinardise , mot qui n'apparaît pour l'instant ni dans le Grand Larousse Français-Espagnol, Espagnol-Français papier, ni dans le
Dico
multifonctions de TV5
en ligne, ni dans le Grand Dictionnaire
Terminologique
, ni dans le Trésor de la Langue Française informatisé !
Mon dieu ! Est-ce qu'on ne découvre jamais rien par hasard en France ?

En attendant de me renseigner sur la façon de communiquer la trouvaille du bijou à
l'Académie, ou plutôt aux gens du CRTEL (Centre de Ressources Textuelles et Lexicales) ou encore aux gens du CENTAL (Centre de Traitement Automatique du Langage), je vais soumettre ma proposition aux fin nez linguistique des correcteurs du Monde, animateurs du blog Langue Sauce piquante ... histoire de voir ce qu'ils en pensent, ce qu’ils en disent...

Voilà ... Bon courage.

Et, de grâce, néologismez, néologismez, il en restera toujours quelque chose !"


De ben segur hi haurà alguna reacció. Esperem que siguin felicitacions i no pas pedres ;-). Ja ho veurem .

I per associació d'idees m'he dit que no havia vist com ho diuen, això, els diccionaris catalans.
Sorpresa desagradable: no és al GDLC . Sorpresa agradable: ja apareix al DIEC2.
Felicitats!


"f. [LC] Descobriment casual o imprevist fet per un
investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb
pressupòsits teòrics diferents."


Jo ja estava a punt de queixar-me, pero no puc fer-ho. Ja havia imaginat com dir-ho en català cas que tampoc no ho hagués trobat ni al DIEC2 ni a l 'Alcover Moll
Què en faig ara doncs de la meva paraula? ... No s'hi val llençar les idees a la brossa: potser no estarà de més que hi hagi un sinònim popular per a un terme tan poc econòmic, quasicientífic i infreqüent.
Com que de petit, al meu poble, de la sort en dèiem "xiripa" (del castellà chiripa) o "xurra", tot i que ho pronunciàvem txiripa i txurra... m'he decidit a proposar quetambé se'n digui *xurra ( sinònim curt, precís, bonic i barat) d'allò que d'altres en diuen xamba o serendípia.
En castellà he trobat això : serendipia.

Ho enviarem als de Termcat, que és el nostre Vaticà, i ells potser sabran què fer-ne. Jo ja he fet la meva feina.


_______________