Turistes, pelegrins i meques laiques 3/7

Les meques laiques.
Una vegada us hagueu instal·lat a l'hotel, cal decidir-vos o bé pel farniente total o bé per començar a moure-us i no parar. La llista de meques de visita obligada conté com a mínim totes aquetestes:

• La ciutat de Playa de Carmen i el seu gran carrer comercial, la 5a avinguda:

• la visita de Cancún, Isla Mujeres i Cozumel:



• dos parcs temàtics: Xel-Há i Xcaret:



• tres centres maies que cal no perdre's: Tulum, Cobá i Chichén-Itzá, declarat récentment "meravella del món":
• Cal incloure també, necessàriament, la visita d' alguns dels grans cenotes de la regió, anomenada Quintana Roo, com els que hi ha a Hidden Worlds o els que hi ha prop de la carretera de Tulum a Cobá: Gran Cenote o Calavera o els que hi ha una mica més al sud, als que s'hi accedeix des de l'autovia de Tulum a Chetumal, que és capital regional.
• Nosaltres hi vam afegir tam l'anada en jeep des de l'hotel fins a l'extrem est del parc natural Sian Ka'n, reserva de la biosfera, és a dir fins a Punta Allen, que és un poblet d'uns 300 o 400 habitants, i que és un dels "land's ends" del món.

Tota la propaganda publicitària convida a oblidar el farniente i a seguir vivint amb l'estrès i les incomoditats de les temperatures tropicals a patir en les excursions a totes aquelles meques laiques de visita obligada. I així, des d'un punt de vista econòmic, la relativa baratura d'una estada en règim de "tot inclòs", s' incrementa a raó de 60 fins a 100€ per persona i dia, sense parlar de les petites o grans despeses en compres de regals i matèries vàries que cadascú estigui disposat a fer.
Però ja sabem que pot ser considerat de mal gust de parlar de diners quan el que cal és posar l'acent en la meravella dels llocs de platges de sorres blanques i aigues amb tots els tons de blau i verd, envoltades palmeres i de selva tropical, cal que insistim en el somni de felicitat que ens proporcionarà nadar entre peixos de colors i veure, a sota, pedres i corals ...

Ho imaginem immens però tot al nostre abast i sovint també tot per a nosaltres sols, mentre que, en realitat, anem sempre en grups nombrosos, en una mena de processó, pels pocs llocs marcats com a oberts, accessibles, permesos. El que són immenses i nombroses... són les zones marcades com a prohibides per protegir els espais de la tendència a la depredació de les miríades de turistes que viatgen a la Riviera Maia...

Turistes, pelegrins i meques laiques 2/7

Barcelona - Cancún. Cancún- Barceló Riviera Maya.

Nosaltres vam triar les dates, la zona i vam precisar el pressupost. La tria concreta de l'hotel la va fer en Tomàs de l'agència, en proposar-nos un preu global força interessant i, evidentment, més baix que d'altres opcions. Un vol directe BCN-CN, evitant fer escala a Madrid, és força interessant en aquests temps en què una de cada deu maletes es perd en els aeroports espanyols, i també per evitar eventuals retards suplementaris al retards habituals, crònics! Efectivament, vam sortir amb dues hores de retard.

Un avionàs amb 388 persones a bord fa un repecte. Ja es segur? No tindrem problemes? No, cap problema. Tot lleuger i suau. Això sí, deu hores de vol, encaixonat en un seient dels de la zona central, només s'aguanta perquè cal aguantar i en pla sacrifici, tot esperant una recompensa paradisíaca.

És màgic això d'aturar el temps: marxar a les vuit, volar deux hores i arribar a les vuit del mateix dia, encara de dia ... a Cancún.

Per les pantalles, havíem pogut seguir virtualment el vol, que passava per sobre de les Bahames, la península de Florida, després en paral·lel a la punta oest de Cuba per acabar aterrant a la punta est de la península de Yukatan.

La recuperació de l'equiptge i el pas pel control de passaports ser rapidíssim iben aviat ens vam trobr dalt d'un autobus, -n'hi havia dotzenes d'aparcats-, que havia de distribuir les vint o tenta persones que hi anàvem en dos o tres hotels de la Riviera Maia, a 90 quilòmetres de Cancún.

El complex hoteler Barceló Maya Beach consta actualment de quatre hotels: Maya, Caribe, Tropical i Colonial, i n'estan construint un cinquè a la zona nord.

Nosaltres anàvem al Maya. El lobby de l'hotel, (els dels quatre hotels) és espectacularment bonic i agradable. De seguida vam veure gent amb copes de coctel a la mà. Granitzat amb perfum de coco o de maduixa... i dotzenes de ventiladors girant sense parar, nit i dia.

Encara que ho vegis en foto no te'n fas prou bé la idea fins que no ets allà de com funciona el muntatge.















La foto de l'esquerra (o de dalt , segons com us aparegui en pantalla) correspon a la platja dels hotels Maya i Caribe, zona sur, i la de la dreta (o de sota) correspon a la dels hotels Tropical i Colonial , zona nord, tot i que cal precisar que l'accés a les dues platges i a totes les piscines és evidentment lliure per a tothom. Ambdues fotos estan tretes de les webs oficials de Barceló Hotels.

Aquí a sota n'hi afegim nosaltres unes quantes de les nostres, comprimides i retallades a 450 pixs d'amplada.

Hi ha així, dins de les 5 estrelles luxe, dos subcategories i dos o tres preus. Zona sud, Maya i Caribe, on el menjar és de bufet lliure i zona nord, Tropical i Colonial, on el menjar el serveixen en quatre tipus de restaurants a triar: mexicà, internacional, tailandès i italìa. Per als "pobres" dels Maya o el Caribe, poder accedir als restaurants dels "rics" del Tropical i del Colonial , costava un suplement de 15$ per persona, és a dir un suplement no excessiu ni exclusiu.
A més, hi havia la possibilitat d'anar a sopar a un resaurant de cuina espanyola i a un altre de cuina mexicana per setmana, però val a dir que els bufets dels restaurants Maya i Caribe eren tan espectaculars, variats i els menjars tan deliciosos que no pagava la pena estalviar-se de servir-se cadascú el seu menjar.
Nosaltres vam estar en dues habitacions diferents del Maya, com quproblema ens en van oferir un altre prop de les piscines i tot va ser una delícia. No em fa res fer-ne propaganda gratuïta. Les coses com són. A nosaltres ens va anar bé i no ens faria res tornar-hi.

Val a dir que, sobre l'hotel i la nostra estada, hi ha una llarga llista d'aspectes curiosos a comentar, d'alguns d'ells en farem cinc cèntims en els propers posts.

Turistes, pelegrins i meques laiques 1/7

Dèiem fa uns dies que ...
Ha passat el juliol i mig agost. Reprenem el teclat ... sense comprometre'ns-hi massa, perquè hi ha tantes coses a fer durant les vacances que si ens passem el dia davant del teclat, després ho lamentarem.

Començo aquí la meva sèrie deposts sobre el gran viatge d'aquest estiu a la Riviera Maia. Un viatge important i gratificant. M'han quedat ganes de tornar-hi!

Vaig escriure ja fa uns dies el títol "Turistes, pelegrins i meques laiques" perquè tant anant, com estant allà com tornant em va venir al cap aquesta idea que mentre per a uns hi ha meques religioses: cristians, musulmans, budistes, hindús... per d'altre hi ha un munt de meques laiques, que són els destins turístics internacionals per a gent del món desenvolupat i amb ingressos relativament elevats que acullent els turistes com si fossin creients practicants.

Tot nedant en les aigües calentes de la platja del resort, em venia al cap, reïteradament, que quan em preguntessin quina era la meva religió, jo contestaria "RCP: Religió Caribenya Practicant". Jo mateix reia de la ridiculesa de la boutade que estava inventant... però no podia fer-hi més... RCP... RCP
RCP ... llevar-se a qualsevol hora, destí esmorzar de pecat, amb sucs i fruites, i pastes i cafè, tot a dojo. Després, anar tot seguit a triar una cadira llarga a la platja, sota alguna palmera o al voltant d'una piscina, plena d'hamaques. Amb uns bars que no paraven de servir tota mena de begudes i còctels amb o sense alcohol, només calia triar ...

Dinar, tornar a gaudir de l'aigua i de més aigua, i més begudes. Sopar i més bufets amb menjar i beure a vessar. Shows nocturns per complaure tots els gustos. Habitacions amb aire acondicionat que eren el premi final coronant un dia de no parar de no fer res ...

Es clar, la possible rutina del farniente és només una de les múltiples opcions d'unes vacances a un resort caribeny. Hi ha el trotar permanent tot el dia, dia rere dia, seguint les rutes maies típiques, les visites de realització necessària i inel·ludible com qui faria etapes d'un camí religiós... Tret de l'amenaça de càstigs infernals, tot es reprodueix amb un aire "religiós" : la necessitat de realitzar el culte, el viatge als temples sacrificials, la mala consciencia si hom se'n perd algun, la impossibilitat d'escapar-ne, perquè tot està muntat al voltant d'un culte homogeni dins d'un miratge de diversitat...

Els turistes són (som) doncs els nous pelegrins laics, viatjant a meques laiques ...