Rebaixes.

En la situació actual, pot resultar de mal gust analitzar el fenòmen de les rebaixes i tot l’iceberg que hi ha sota. Més val sortir i mirar de trobar algun objecte que ens pugui interessar i callar i donar-nos per satisfets.També les rebaixes són una petita guerra amb dos bàndols, on com en tantes coses serioses no hi terme mig ni neutralitat possible.

Les rebaixes, enguany, han de salvar moltes coses. Ho han de salvar gairebé tot: el comerc i el consum, i la salut psicològica ambient, és a dir han de salvar les empreses i aquestes han de salvar la feina perquè les families puguin seguir vivint. L’èxit de les rebaixes són l’èxit del sistema. D’un sistema en crisi total. Veurem com es refà.

Tot sembla molt lògic dins d’una irracionalitat admesa i acceptada com a racional.

Hi ha moltes veus que pronostiquen canvis totals, substancials, d’aquells que faran que després res ja no serà el mateix. Però com que som al començament del túnel, ningú no té massa clar quina serà l’evolució de la situació econòmica internacional.

Per poc curiós que hom sigui, el fet d’escoltar que a algunes comunitts autònomes han encetat les rebaixes el dia 2 de gener, amb descomptes fins al 70 %, ens porten a preguntar-nos quins són els marges de beneficis que apliquen els comerços als productes que venen en èpoques de no rebaixes. I com és que no es racionalitzen els preus demanera que s’equilibri molt més els consum durant tot l’any… Sovint em pregunto quin és el preu real de les coses i els aliments i perquè costen el que costen, però ni trobo resposta ni m'acabo atrevint a preguntar-ho als comerços.

Una de des coses que més crida l’atenció, que fa més palesa la crisi, és veure que la gent ha sortit tota a comprar “de rebaixes”.

No és que no hi hagués diners per a res ni menys encara per a coses poc necessàries. No, la crisi, té també un component psicològic amb unes normes sagrades: cal que tohom faci el que fa tothom quan tothom ho fa. Norma que funciona en dues direcions.

Això explica l’excepcional davallada de la venta dels cotxes aquest darrer any. No es pot anar a comprar un cotxe quan ningú no en compra, perquè passaríem per persones eixalabrades sense res al cap, si ens atrevissim a contradir la tendència general.
Contràriament, ara toca anar de rebaixes i “estalviar”, practicar un consum suposadament intel·ligent. Si s’ha de consumir, fins i tot articles no necessaris, ens agrada que com a mínim estiguin rebaixats (¿?). Ruc el que no hi vagi i es perdi gaudir de les grans oportunitats que hi ha. Comprar a un preu normal i lògic és excepcional !

Amb sistema petat o no, les rebaixes, com a mínim les d’enguany, semblen ser, una vegada més, un bàlsam per al dolor perpetu dels comerciants i per a la mala consciència dels consumidors. Que tingueu sort i trobeu la vostra talla!

_________________