6.7.08

Meme d'estiu © SGR

Se m'acut proposar "un meme" que encara ningú no ha llençat a la catosfera, que jo sàpiga.
Meme d'estiu : "Consistiria en fotografiar la taula on teniu l'ordinador portàtil o PC mamotrètic. Sense donar explicacions de la resta ni sobre l'estat de la taula, caldria només comentar per quin dels objectes que hi ha allà sobre sentiu algun tipus d'amor o carinyo especial.
Alternativament pot ser també el contrari. Per quin objecte de la vostra taula sentiu algun tipus d'aversió determinada "...
Fins aquí la descripció acurada del meme. Ara bé, el que importa és jugar-hi, participar a la kermesse col·lectiva ni que sigui de manera aproximada.

Tot molt inútil, com veieu, amb l'únic propòsit de fer-vos escriure quatre o quatre-centes ratlles.
Si acceptessiu el repte de memar el meme i m'envieu l'adreça del vostre blog, àlbum Flickr o àlbum Picasa on l' implementeu o semi-implementeu ... em comprometo a fer una llista d'enllaços a totes les produccions...
Sé que és improbable que la proposta properi gaire perquè afecta la vostra intimitat ... però res no us impedeix fer una mica de trampa i photoshopar una mica la foto, endreçar una mica el caos, netejar una mica la ronya que hi hagueu acumulat ... o, al revés, fer veure que sou una mica desendreçats i recol·locar algun objecte on no és normalment, crear una mica de desordre, perquè ja sabem que massa ordre fa fàstic i podria ser senyal d'algun tipus de frustració sexual o d'algun altre tipus encara més greu ... ;-)

Jo ja aviso que no el faré, el meme, perquè no confongueu "bones idees" amb "passarellisme", bé, vull dir implicació necessària...
Però vosaltres... sempre hi ha qui no té vergonya, ni sentit del ridícul i també qui té ganes de donar exemple, o de mostrar el punt d'excel·lència on ha arribat ... És per això que m'atreveixo a proposar-vos-ho, esperant que sigui veritat allò que "hi ha de tot a la vinya del déus" i ... que algú memi el meme.

Desitjo que, tot *memant, disfruteu del plaer d'escriure sobre vosaltres mateixos, de millorar la vostra tècnica fotogràfica, d'endreçar el despatx o desendreçar-lo una mica i de reflexionar si hi ha res que cal canviar de lloc a la vostra taula/vida. Amén.

"Divises" personals

Quan estava a punt d'afegir un enllaç a un comentari que aportava a un post de l'Efecte Jauss 2.0 m'he adonat que em faltava un post on recollís les meves grans "divises" personals. Aquelles que sobresurten per sobre de la maror d'altres divises: diguem-ne eslògans, frases fetes, aforismes, màximes, proverbis o sentències ...

És per això que, veient que no ho havia fet a la web Dicofilopersiflex, sinó només plantat a la portada, em decideixo a fer-ho ara i aquí.

La llista, sense ser infinita, és llarga. M'encanta la que va triar en Pere Marquès: "L'optimisme ho és tot en tot". Una bona referència filosofica per anar bé per la vida. També m'agrada la definició de Cultura que va fer Malraux, o la frase mítica de Casablanca lleugerament retocada: "Sempre ens quedarà el sentit de l'humor" [si ho arribessim a perdre tot]...
Cal tenir a mà aquesta sabiduria popular per sobreviure en la selva de la vida i les seves crisis cícliques.

Per ordre invers d'obsessió obsessiva, reprodueixo aquí a sota tres de les divises que en dic "meves" perquè em tenen el cor robat, i que sempre tinc presents en els meus pensaments, com si fossin fars que guien el vaixell a port o, com a mínim, eviten que s' encastri contra els esculls més afilats...

"The way to being natural is sometimes quite artificial"
Involuntary piece of Philosophy by a Californian advertiser

"Encara escric amb una certa por, o potser, més exactament caldria parlar d'un cert pudor elemental que, per sort meva, mai no m'abandona (...) Estimo molt també, allò que escric. Ho estimo tendrament, profundament, no amb un amor egoista i pedant sinó amb un amor clar, que posa accents de llibertat damunt cada paraula"
Miquel Martí i Pol. Les Clares paraules (Obra poètica IV)

"Sois toujours poète, même en prose"
Charles Baudelaire. Mon Coeur mis à nu (66)

Avui, l'amic de l'Efecte Jauss m'ha ajudat indirectament a imaginar-ne una de nova, de la qual em declaro creador:
"Més val penedir-nos del que hem escrit que d'allò que no hem escrit". SGR.

Sí, ja sé que és una variació d'una màxima més general vella com l'anar a peu... però justament en això rau la gràcia.
Conscients que ja està tot dit o gairebé tot dit, ens queda el recurs del matís, perquè en el matís hi ha el moll del significat, de la creativitat i, sovint, també el de la poesia.

______________