24.1.10

Continuarem al Dipofilopersiflex III / Baudelairianismes



Per anar-hi, cliqueu aquest enllac  sgironaroig.wordpress.com





Continuem fent blog al nostre Baudelairianismes (Dipofilopersiflex III), tercera etapa o tercer capítol de la nostra aventura escriptòrica.

7 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Doncs allà ens veiem!

miquel ha dit...

Vaig cap allà, que ja et trobava a faltar... Ja ho sé, ja ho sé...

Unknown ha dit...

"Pere", Salvador, benvolguts!
Això vostre és una prova d'amistat que aprecio de veritat.
Com veieu, al final s'ha imposat la raó i li trec el toc anglosaxó a la bèstia i l'anomeno Baudelairianismes que no sé si ho seran o no, però que és el que m'agradaria que fossin.
Espero no haver-me de penedir de fer-li el salt al Blogger i anar-me'n a can Wordpress.
És per posar-m'ho més difícil ;-)però no sé si hi sortiré perdent.
Ja us en diré alguna cosa.
Una abraçada

miquel ha dit...

Ja saps, Sani, que el teu destí és provar-te una mica cada dia, una mica més.
Te'n sortiràs, i nosaltres ho llegirem i ho veurem :-)

Salvador ha dit...

Vinga, endavant i enhorabona per aquesta tercera etapa que comences avui mateix.
També com jo avui començo el meu quart any, després de tres anys intensos bloguejant.
A vegades també sento la temptació de canviar de model de blog, però em fa por de perdre la informació recollida. Com diu el nostre amic comú en F.Puigcarbó, sempre hi ha un risc, ell però, no para de fer canvis, és molt agosarat. I tampoc no veig clar això de tancar un blog i encetar-ne un altre. En fi, dubtes blocaires...
Repeteixo, FELICITATS...!!!

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

De fet, l'etapa la començo o recomenço cada dia, però no, mira, per ser precisos et diré que aquest blog actual, el que fa tres i que titulo ara Baudelairianismes: Dipofilopersiflex III, el vaig començar ja fa temps i el volia reservar a assumptes "estrictament" literaris, però el cert és que la vida és un tot i segons què no va bé de compartimentar-ho, o així m'ho sembla.
El que jo escric, com queda expressat en els diferents posts d'entrada, són també "literatura" en un sentit ampli i ben entès de la paraula.
Així que el vaig reprendre per convertir-lo en el blog de la meva tercera etapa blogaire o bloguera.
I així anem fent...
Encara estic lluny d'atènyer
la perfecta velocitat de creuer blogaire que fóra la d'un post mínim al dia.
"Tout le monde n'est pas Cézanne", ni la Júlia Costa, ni el Francesc Puigcarbó, ni el Miquel Alonso... que són tots ells una mena de Joseps Pla del segle XXI.
Com diria en Borges, ens haurem de resignar a treure vanaglòria de llegir-los a ells i, a més, de tenir-los com a amics, que és tota una fortuna!