Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blog catosfera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blog catosfera. Mostrar tots els missatges

28.11.09

I això fa un total de 300 posts. Tanco el Dipofilo II i enceto el Dipofilopersiflex III


Aquesta vegada, sense festa ni escarafalls, celebro amb total discreció els meus nous 300 posts del Dipofilopersiflex II que s'afegeixen a les reflexions del Dicofilopersiflex que havia començat sent web i el vaig passar a format blog fa dos o tres anys, i als 300 posts escrits al Dipofilopersiflex I que vam deixar al servidor blocat.com.

En aquella ocasió la meva idea va ser canviar de servidor i, per tant, inciar una nova etapa blogaire.
Aquesta vegada estic encara donant voltes a la idea de fer una cosa semblant i iniciar una nova etapa a can WordPress, probablement reprenent el blog Baudelairianisms que vaig inciar i abandonar al cap de poc temps. I és que la idea primigènia era penjar-hi només literatura literària, un blog "de lletres" estrictament. Però el meu cos m'ho impedeix i em demana que tafaneigi en tot i per tot i en faci "crònica" a la manera Herodòtica, Valéryniana o Planiana, sabent que només serà Saniniana i encara, però poc sempre ha sigut infinitament més que res i això és el que ens inspira.



Per a la literatura literària ja hi ha el format poema, conte i novel·la, que s'ha d'escriure i (auto)publicar a part. I això és guerra que també cal batallar i guanyar.

Ho decidiré en uns pocs dies. He de pensar si canvio el títol o enceto el Dipofilopersiflex III.
El que és realment important però és seguir viu -"alive and kicking"- en aquest món de l'escriptura blogaire, que canvia la manera que tenim de comunicar-nos i d'informar-nos.
Continuar és un èxit. Petitó i rabassut, però un èxit al cap i a la fi. I per això em fa content que caigui el número 300... que em recorda els herois d'Esparta !

Als happy few seguidors del meu blog, gràcies per fer-me costat, per anar passant per aquí de tant en tant, per fer-me feliç deixant els vostres comentaris. Ja us tindré informats de com continua el meu taller d'escriptura.
La gent acostuma a posar les dedicatòries dels llibres al començament. Jo la poso al final, i us dedico tota aquesta segona etapa del meu blog. Gràcies.

Fins aviat.

__________

24.1.08

Metablogositats. 1/10 El terme també fa el monjo: Blog o Bloc.

Aquesta vigília de les Jornades de Granollers encara m'han donat un nou element per parlar i posicionar-me en aquest enfrontament terminològic entre BLOG i BLOC per designar allò que arreu del planeta es coneix com a BLOG.

Al reportatge de l'Internauta en què Vicent Partal entrevista a Marc Vidal, aquest, durant l'entrvista que teé lloc a Granollers utilitza diverses vegades el teme blog, i així apareix també sobreimpresionat en els subtítols; però el mateix Marc evita parlar de blogaires i parla de blocaires o de bloggers.
Curiosament mai no apareix enlloc el terme blocosfera, ni sona bloquejar ni blocar ... o molt imperceptiblement: "C'est mauvais signe, signe que le tableau est mauvais".

Alguns pocapenes van riure en llegir que a les Jornades de Granollers es començaria debatent aquest aspecte important, per desgràcia, de la BloGosfera i concretament de la blogosfera catalana.
Dic "per desgràcia" perquè em sembla penós i una mica patètic que una vegada més, en un país petit necessitat sempre del màxim de cohesió, apareguin persones que provoquin efectes separadors, divisors, enfrontadors ... i el pitjor de tot és que aquest factor distorsionador sigui completament innecessari.

He llegit ja el perquè a Catalunya algú va optar per bloc: 1* 2* 3* *4 *5 en comptes de la norma mundial de blog: 1* 2* 3* 4* . Curiós el cas de Niroblog , ja es veu que li passa, com a d'altres, allò de "querer dos palabras a la vez ... y no estar loco". L'explicació és que la pela és la pela i en català opta per bloc, però tot seguix com blog...
És una mica fals que a França funcioni el terme blogue ...Passa com aquí, que cohabiten, malament, les opcions blogue i blog. Blogue va ser un esguerro com aquí ho va ser voler dir-ne dip. Arreu, la norma és blog: Google. Résultats 1 - 10 sur un total d'environ 721 000 000 pour "Blogs" ( 1. 40 de la matinada del 25.1.2008).

Suposo que el divendres a Granollers els que defensen l'opció bloc ho explicaran ben argumentadament. Francament, tinc molta curiositat per veure amb quins arguments seriosos ho argumenten. Això espero escoltar i si puc, entendre, però dubto que em convencin.

El que tinc clar és que el fet que Vilaweb, i que la XTEC hagin optat pel terme "bloc" fa poc menys que impossible que hi hagi una acceptació de canvi cap al terme "blog". De manera que em temo que el debat, envoltat de mil retòriques, acabi servint només per mirar de justificar el perquè d'un error. Error al meu parer, és clar.

Tanmateix, ho vaig dir en algun lloc o a algú, quan es començaven a organitzar les Jornades que en aquest tema em guardava la carta de "rectificar", estratègia i actitutd de savis, sempre i quan em convencessin de veritat que calia aquest terme irregular i no el terme mundialment normalitzat.

Realment hi ha gent que prefereix parlar de blogger abans que dir blogaire.
D'altres prefereixen blocar a bloguejar. Encara com no van esguerrar també "post" i aquest terme no el van tocar.
He llegit molt poques Blocosferes ... potser perquè no n'hi ha cap. Hi ha la BloGosfera universal, com hi ha Internet i no hi ha Interxarxa.

Sap tothom, des de Primària, que en l'evolució de la llengua, la P tendeix a evolucionar cap a la B, de la mateixa manera que la C tendeix a evolucionar cap a la G, i la T cap a la D.
Fins i tot la llei d'economia lingüística -ecologia lingüistica també :-)- jugaria en el sentit d'una normalització mundial que ha estat violada innecessàriament.

Veurem què fa el temps, metàfora de la vida, que tot ho ordena i posa cada cosa al seu lloc, què decideix sobre aquest esguerro. De fet, vull dir els usuaris de l'eina, és a dir els blogaires o blocaires de la BloGosfera catalana, ben anomenada Catosfera.
Veurem què acaben triant i quin terme s'acaba imposant. Perquè seran ells i no Termcat, ni Vilaweb ni la Xtec qui imposaran llur opció, que a mi personalment no m'agrada i que considero equivocada. I greu que em sap no estar-hi d'acord!

Veurem qui acabarà tenint raó. I dic ben clar i català que si algun dia considero que anava equivocat, ho reconeixeré sense embuts i ho diré tan net com ara.
Avui per avui, no és el cas! Veurem si demà canvio de parer o em refermo en la meva opció.

Bones Jornades Catosfera 2008

___________


El fet que canviessin a darrera hora el programa previst i aquest debat quedés ajornat fins diumenge, em va impedir assistir-hi tal com hauria estat la meva intenció. Per sort tot va quedat gravat en diversos formats i assistents o no, en podrem gaudir les vegades que calgui des de casa. No és el mateix, però és el que més s'asssembla a haver pogut ser allà.

Algunes de les reaccions al
debat o combat blog/vs/blog,
moderat per Víctor Pàmies, les trobem justament en el seu blog Raons que rimen

_________________

22.12.07

Catosfera 2008 X/100

En Toni Ibañez ha aconseguit muntar la taula literària de les Jornades de Granollers, Catosfera 2008 amb uns participants de vàlua que faran de la trobada un esdeveniment transcendent, tal com quedarà demostradíssim el dissabte 26.

Quant al tema del Blog literari Catosfera 2008 i del Llibre del Blog, veient que el nombre de blogaires frega els 100 o, probablement , a hores d’ara, ja va molt més enllà dels 100, es pot parlar de batalla guanyada sense disparar un sol tret: el somni de Sun–Tzu, èxit total. Tassa plena fins dalt. Hi suco una molla.

Ja podem anar pensant en més idees, amb més reptes importants i vàlids…
Toni, organitzem les miniponències per als blogaires literaris que assisteixin a les Jornades de Granollers. Muntem-ho, sobre tot, per fer virtualment presents a Granollers tots els blogaires d’arreu de la Catosfera que volent participar-hi però no hi podran assistir. Tinc pensat com es podria resoldre.

Hi ha un munt de “grans” obres que no demanen gairebé cap euro, només exigeixen que algú doni l’empenta inicial, que algú accepti el repte de fer-se’n responsable. Gent com nosaltres, per exemple.