13.1.09

Ateus i Papanatos

"Probablement només hi ha una error més gran i greu que ser ateu: és ser monoteïsta."

Es patètic i ridícul veure que després de tants mil·lenis de cultura, després d’haver descobert l’ ADN i arribat a la Lluna, dos dels grans errors de la Humanitat s’enfrontin ara per mitjà de missatges enganxats als autobusos.

És ben sabut -probablement- que del nucli de la Terra fins a l'estrafosfera i més enllà tot és ple de divinitats. Es pot negar la realitat o virtualitat real dels déus que segueixen?

Amon o Ammon
Anubis
Apis
Aton
Bastet

Bès.
Chou.
Edjo
Geb
Hathor
Horus
Imhotep
Isis
Khepri
Maet
Nekhbet
Nephthys
Nout
Osiris
Osiris-Apis
Ptah
Ptah-Soker
o
Rê-Harakhtes
Sakhmet l
Seth
Sobek
Taoueret
Thot

Apollon o Phébus
Aphrodite (Vénus)
Arès (Mars)
Asclépios (Esculape.
Artémis (Diane)
Athéna (Minerve)
Cronos (Saturne)

Déméter (Cérès)
Dionysos (Bacchus
Éole
Éos (Aurore)
Éros (Cupidon)
Héphaïstos (Vulcain)
Héra (Junon)
Hélios
Hermès (Mercure)
Hestia (Vesta)
Perséphone
o Coré (Proserpine)
Poséidon (Neptune)
Zeus (Jupiter).

Chicomecòatl
Quetzalcòatl.
Huitzilopochtli
Mictlantecuhtli
Ometeotl.
Tezcatlipoca.
Tlaloc.
Tonantzin.
Xipe Topec
Ah Puch
Chac
Hunabku
Itzamnà
Ixchel
Yumkaax
Inti.
Viracocha

Balder
Fenris
Freyr
Freya
o Freyja
Frigg
o Frigga.
Hel
o Hela
Heimdall
Loki
Njörd
Nornes
Odin
Thor
Tyr

I els 33 milions de déus de l'India i els que queden encara per descobrir: a les selves de l’Amazones, de Nova Guinea, al bell mig de l’Atlàntida, a Mart, i als milions de móns que formen la Via Làctea.

És tan insult a la intel·ligència negar l’existència dels déus com emperrar-se en que només n’hi ha un, que no té ni nom ni cara coneguda, i pretendre, a sobre, que veient les atrocitatst de les que són capaços els homes els deixa fer el que volen i s’ho mira des de "dalt" enfotent-se'n.

I què dir del ridícul masclisme monoteïsta ? On són les feministes per reclamar la feminitat de la deessa monoteïsta? Al cap i a la fi, si torturat fins a la mort hagués de reconèixer que hi ha un sol déu vertader, crec que ho faria com Copèrnic, afegint : "E pur ...é una madonna!"

Què en fan de mal, alguns contes mal explicats! Està tot per reescriure! En comptes de déus malvats que han d'arrencar costelles i enredar el personal amb pomes enverinades prefereixo ls rondalles que ens parlen de Deesses marasses, bondadoses i ubèrrimes... No té color !

Que visquin els déus i les deesses! Trieu els vostres, i tants com vulgueu, que en sobren, i no us preocupeu, perquè PROBABLEMENT ells ja saben que, feu el que feu, cregueu el que cregeu no ho podreu ser gaire feliços, i per poc temps:
"Recorda que són quatre dies. Això és el que hi ha", va dir un d'ells !

Diví!

______________________

PS.

Precisió important: "probablement" és una paraula que val molt més que no pesa. He llegit que afegir aquest adverbi a costat d'una afirmació permet a l'autor de l' afirmació escapar de penes de l'infern. La diferencia és d'una magnitud quasi infinita: La cervesa Carlsberg ha pogut escapar durant molts anys qualsevol judici que pretengués impugnar la veritat afirmada.

Nosaltres som modesos i no pretenem disposar de cap veritat total. Per això estem disposats a afegit la paraula "probablement" allà on calgui. Fins i tot podem reconèixer que els monoteïsmes són probablement una de les fonts de desgràcia i mort més grans de la història de la humanitat. O tan sagnants com els politeïsmes més mortífers i aberrants.

________________

_____________

Vols treballar més hores, professor?

Reproduïm una part del comunicat que han fet públics quatre dels grans sindicats del país.

"COMUNICAT DE PREMSA
D’USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS I UGT, DAVANT LES MESURES ANUNCIADES AQUEST MATÍ PEL CONSELLER D’EDUCACIÓ

El Departament d’Educació ha presentat aquest matí una sèrie de mesures educatives sota el nom de “Programa més recursos per a més autonomia”, entre les que destaca la proposta d’augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària.
Els sindicats sotasignats, representats a la Mesa Sectorial de l’ensenyament públic rebutgem contundentment aquesta mesura per entendre que: (...) "

(Text sencer del comunicat)
A França, el novembre pasat, el 75e conrés del PSF va elegir Martine Aubry com a Presidenta del Partit. Cal recordar que Martine Aubry, alcaldesa de Lille, és coneguda com a "Madame 35 heures" per ser la impulsora d'aquesta bonica utopia que la resta del món mundial, amb la Xina al capdavant, va reduir a l'estat de somni per anar-hi somiant.

A casa nostra, el conseller Maragall, del Partit dels Socialistes de Catalunya, sembla voler també voler impulsar mesures "creatives" en reació amb les hores de treball sense pactar-les amb els sindicats i , pel que es eu ha cuinat la idea d' "augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària"

Acostumats com estem en aquest país a deixar en mans dels sindicats -sense ser sindicalistes- la dura tasca de les negociacions i la defensa dels drets dels treballadors de l'ensenyament, acostumats com estàvem a que els sindicats ho pactessin tot i aconseguissin un quinqueni de "pau social", no ens podíem pas esperar de cap manera que la conselleria d'Educació actués "a traició". D'aquí el rebuig real o fingit dels sindicalistes, perquè que volen ser protagonistes i poder-se guayar-se el sou...

En contra de la mesura hi ha els arguments exposats pels sindicats:

  1. " Implica una reducció de plantilles i dificulta el treball en equip dels centres: evita incrementar la contractació necessària per l’augment de l’alumnat; implica que els personal interí que està ocupant una plaça vacant passi a fer substitucions i que molts substituts/es es quedin sense treball.
  2. És una mesura exclusivament economicista que busca l’estalvi pur i dur i que atempta directament contra la qualitat de l’ensenyament: la sobrecàrrega lectiva del professorat va en detriment del treball col·lectiu de coordinació, del treball de preparació de classes i d’avaluació de l’alumnat i disminueix la possibilitat de formació permanent.
  3. És una mesura unilateral per part del Departament d’Educació que, un cop més, vulnera la llei tractant d’imposar una mesura que atempta contra les condicions de treball del professorat, sense cap tipus de negociació col·lectiva.
  4. És una mesura que hipoteca l’augment futur de plantilles i que explica la retallada de places d’oposicions que ha tingut lloc aquest any. Disminueix, per tant l’oferta de treball en un sector tant sensible com l’educació.
  5. El Departament pretén estalviar diners amb aquesta mesura per finançar les mancances que pateix l’educació, el que implica que s’està utilitzant les rendes del treball del professorat per subsanar la manca de pressupostos en educació."

A favor de la mesura... no tenim ni podem imaginar massa bé encara les virtuds que l'equip del conseller Maragall ha valorat per proposar la mesura. A França, el conseller Maragall estaria potser a la dreta de Ségolène Royal, o potser fins i tot al Partit de Nicolas Sarkozy!

La reacció popular davant d'aquesta mesura, -vull dir "la vox populi", no la revolta que per ara no nhi ha- fins on m'arriba, té un ampli espectre que va des de desitjar molta malatia al senyor Maragall fins a pronosticar que aquesta mesura enfonsarà el Tripartit. La dreta està molt contenta perquè veu en Eduard Maragall un atrevit que s'atreveix a fer amb allò que ells no s'haurien mai atrevit ni a pensar, i una mena de quintacolumnista que s'ignora dins del PSC.

Jo que sóc molt mal fiat perquè em van ensinistrar en la idea que calia pensar malament per endevinar-la, pronostico que aquesta mesura és només un globus sonda. No és una mesura "liberal" sinó una mesura "comunista" i "solidària": En funció del grau de rebuig i d'indignació que provoqui entre els treballadors de l'educació i l'ensenyament, compten implementar la mesura no amb caràcter voluntari sinó amb caràcter obligatori per a tothom, i sense increment de sou.
És un atac pel darrere i com a tal, una mena de violació. Com era, allò, que no ho recordo?
"Contra violació, compasió? comprensió? candidesa ? resignació? o cast******?

_____________________