31.5.08

Bordeaux, Sant Michel i la detenció de la "cúpula" d'ETA

Una de les visites que tenia programada fer a Bordeus, durant l'estada de realització de l'intercanvi escolar amb el entre alumnes dels nostres instituts de Vilanova i els del Collège Bourran de Mérignac, era la visita, el diumenge al matí, al mercat del brocanters a la Plaça de l'església Saint Michel.

Fa tres anys, el meu hoste i amic a Mérignac, el director del collège, amb qui m'uneix des de fa anys una bona amistat, m'hi havia acompanyat i m'havia guiat, com qui fa de guia de museu, pels stands del Passatge Sant Michel, antiquités & brocante.

Ell és un entès en brocanteria i antigüetats, pel fet d'haver-se dedicat a fer compravenda d'objectes de manera amateur, no professional i jo sempre he tingut el gust pels objectes de segona mà i els objectes antics. De fet, Bordeus deu ser, des de bon començament del segle XVIII, una de les ciutats del món on el col·leccionisme i l'intercanvi d'objectes anaven de bracet amb el comerç dels esclaus, del vi i de les espècies.

Aquest any, hi anavem sols l'Enrique i jo. Vam agafar el tram a Mérignac després d'haver fet ambdós "une grasse matinée" que ens va portar a sortir de l'aparthotel al voltant de les onze del matí.
Tot va ser arribar a Bordeaux i posar-se a ploure a bots i a barrals ... Vam decidir donc fer temps, baixant a la terminal de Place de Bourgogne i agafant l'altra línia per anar a la marge dreta del Garona per sobre del pont Napoléon. Anar i tornar. Vistes inèdites per a mi sobre el Garona. Va parar de ploure una estona i vam decidir anar al mercat fos com fos. Hi érem a tocar.


DSCF4181


DSCF4182


DSCF4183


DSCF4179


DSCF4178

De fet la pluja havia espatllat el diumenge, les parades eren xopes i els mercaders anaven recollint i plegant veles mica en mica abans d'hora. Jo em vaig firar dos mussolets d'una parada que en tenia potser un centenar de totes mides i fets de tota mena de materials. Un dels dos me'l guarda l'amiga Delphine. Comme ça tu penseras à moi ... de temps en temps. Bona idea.

Vam entrar al passatge Saint Michel i vam fer-hi una volta més aviat ràpida. Jo em vaig enamorar d'uns quadres que hi havia en un strand que no atenia ningú.
Vaig decidir fer unes fotos, primer amb flash, després sense, per veure quines quedaven millor.
Aviat es va presentar un bon home rondinant ...
- Vostè no demana permís a ningú per fer fotos?
- Miri, no he vist en lloc cap cartell prohibint fer-ne, però si vol que li demani permís li puc demanar permís ... No em costa gaire a mi ... Sap, són per una amiga a qui li encanta Edward Hopper i que la setmana passada em va ensenyar unes còpies que havia passat a uns alumnes i jo veig que aquest quadre és Hopperià i ...

Jo estava disposat a passar mitja hora enrollant-me i explicant-li per quina raó havia fotografiat aquells quadres ... tot pensant per dins que ja feia bé jo aplicant la tàctica de "primer disparar i després preguntar", altrament no en tindria cap, de foto!
L'home es va calmar na mica amb les meves explicacions...


DSCF4185

DSCF4186


DSCF4187
................. Fotos SGR i l'amic del Passatge Saint Michel.


- Miri, és que aquí en veiem de tots els colors, sap? Aquí ve gent que
fotografia objectes per després fer-ne còpies i falsificacions ...

Jo vaig demostrar que estava al seu costat i en contra de les falsificacions...que
jo era només un amateur i un diletant, algú a qui li interessaven aquells
objectes per la seva bellesa i no pas pel seu valor en euros, fossin pocs o molts.

- Oh, i aquella làmpara modernista tan maca que té allà, en aquella
vitrina, quant val?

Ho va anar a mirar, però el preu no era visible.
Calia obrir la vitrina i mirar l'etiqueta, col·locada de manera que no es pogués
veure a simple vista.


- No ho porto jo això, ja. Ara ho porta el meu fill i avui no hi és. No tinc la clau de la vitrina i la meva dona tampoc. Si li interessa, haurà de venir un altre dia ...

- Improbable... No, miri,
només era curiositat. Gràcies de tota manera ...
- Adéu siau !
- Adéu siau ...
Ja no va ploure més. Vam enfilar el camí del mercat des Capucins i caminant caminant vam anar fins l'estació Saint Jean.
És perillós anar amb un amic que s'entrena per fer un tros del camí de Santiago!
El premi a tan llarg pelegrinatge va ser poder calcular el preu del bitllet de Bordeus a Tolosa -33€ anar i 66€ anar i tornar- per amor a la informació per la informació, i després, molt més agrait, un menú de 19,50€ en un restaurant just davant de l'estació, que incloia de primer l'opció de sis ostres d'Arcachon i un onglet al punt amb patatetes i una crema cremada deliciosa. El pichet de vi rosat sempre va a part i amb el vi de la casa mai no t'ofeguen. Per ara, el pichet o l'ampolla d'aigua segeixen sent gratuits arreu: que duri ! ... Perquè no t'escapes gaire dels 25 euros!
El millor del dinar va ser però la llarga sobretaula amb cafè en la que vam parlar del passat, del present i del futur. Confidències entre amics d'aquelles que reguen l'amistat i la fan crèixer.

La tornada a Mérignac va ser més calmada i ben fàcil. Ara, a Bordeus, siguis on siguis, sempre tens a prop una parada de tramvia o de bus per anar a tot arreu. Bordeus és ara més que mai un amor de ciutat.

Dimarts o dimecres al vespre, en tornar a l'aparthotel i engegar la tele, vam assabentar-nos que prop d'allà on havíem passat el diumenge la policia francesa havia detingut una cúpula d'ETA integrada per tres homes i una dona. He de confessar que el tema d'ETA i el país basc supera la meva escassa capacitat d'anàlisi política.
Tot i la sorpresa, vam ser capaços de fer-ne una mica de broma. Aviam si encara tindríem visita de les forces especials confonent la nostra innocent estada a Mérignac amb una cel·lula de refoç o de substitució...! Vam riure la gràcia sense massa intensitat, enmig de la sorpresa que produia una notícia tan significada.

En realitat, aquelles detencions es van realitzar, sembla ser, unes hores després que JLRodríguez Zapatero s'hagués entrevistat a la Moncloa amb el lehendakari Ibarretxe. De manera que ja devia fer molt de temps que els tenien localitzats i sota control. Ens fan veure el que volen, quan volen i com volen. Ens ho ensenyen de lluny i fosc, com si no interessés que ens hi interesséssim gaire. No hi ha un pam de clar !

30.5.08

Hem tornat de Bordeaux amb les sàrries plenes

Hem tornat de Bordeaux amb les sàrries plenes d'emocions, d'experiènces, d'amistad, d'imatges, d'il·lusions, de projectes de futur i de ganes de fer coses i de dir-ne moltes per escrit. També de música nova i de llibres nous. Cada viatge és una renovació que paga la pena fer. Cal vèncer reticències i petites misèries innerents a la gestió dels projectes col·lectius per acabar traient-ne allò que hi ha de molt positiu que sempre supera, amb escreix, els aspectes negatius.

Per on començar? Em decideixo per començar per la visita a can Mollat Libraire, una de les grans llibreries de França i la més emblemàtica de Bordeus.
Vaig entrar-hi per donar-me un bany de llibres i d'escriptura, de referents culturals que mais no tastaré, però que fan bé a l'esprit i són un bàlsam pels sentits.
Em vaig deixar temptar a la zona de novel·la actual i vaig acabar fent fira només de dos reculls de contes, que és el que em venia de ganes llegir.



DSCF4074


................................... Fotos SGR


Em vaig deixar temptar per un recull de contes traduits de l'hebreu al francès Etgar Keret. Pipelines, per allò de l'exotisme. I per un altre de Bernard Quiriny: Contes Carnivores.

Pipelines és un recull de 52 contes, alguns dels quans són d'una sola pàgina mal comptada (Houbeza) i alguns de dues o tres pàgines.

Contes carnivores, prologat per Enrique Vila-Matas (que sempre és una garantia) és un recull de 14 contes meravellosos, cada un més apassionant que l'altre, i que per fer honor a la intel·ligència emocional, deixa per al final, el Conte carnivore, apoteòsic, que dona títol al recull.

El Quiriny us el recomano a tots, és clar, perquè m'agrada compartir la felicitat amb els amics, però us diré que aquest cop, per a mi, aquest dos reculls han estat un revulsiu, i ja he començat a gravar en el meu dictàfon els apunts del que serà un recull de contes del Sani. Ha de passar alguna cosa grossa perquè no ho escrigui i una altra d'inesperada perquè li canviï el títol que ja té el recull des d'ara: Nous contes cruels , que aniran dedicats també, entre a moltes altres persones, als dos companys de viatge a Bordeus i a Villiers de l'Isle Adam. Friso de plaer només de pensar-hi.

Aneu-vos preparant per llegir, el 2009, el primer recull de contes cruels (i genials) del Sani, que sé segur a més que no serà l'últim, si Murphy no decideix el contrari, és clar.

_____________________

10.5.08

Carpe Twitter !

Se'n pot fer algun conte cruel amb la procrastinació de les tasques de la llar.
Poden més les ganes d'escriure i , per tant, ho deixo per quan acabi el post.

Tenia al cap diversos temes però em decanto pel del Twitter, aprofitant l'avinentesa que ahir, a L'Internauta sobre l'antologia LCL en Toni, en Vicent, en Xavier i la Núria en van parlar.

En Toni va dir que una de les eines que podria estar matant els blogs era Twitter, el messenger dels adults, suposo que pensant que no es pot fer tot ... twittejat i bloguejar, estar a la processó i repicant a la vegada ;-) .
En Vicent Partal, amb el que deia, em va semblar poc twittejador i va augurava a Twitter una curta vida... Una discussió interessant que fóra bo ampliar en una altra sessió, oi Toni, Vicent?


Jo vaig descobrir Twitter a les Jornades de la Catosfera 2008, el passat gener, em va interessar força i ho considero un servei molt útil , però li trobo un defecte prou gruixut com és la llibertat.
La cotilla dels 140 caràcters per twitt, tot i que es poden repetir indefinidament, creen una distorsió que m'irrita una mica. Tot i això puc entendre perfectament que molta gent consideri això no pas un defecte, sinó una virtud, i la gràcia de Twitter! Tants caps , tants barrets.

Recordo que en la època del meu primer blog a blocat.com vaig estar donant la tabarra als administradors amb el tema de la limitació del nombre de caràcters per comentari.
De fet , només calia escriure primer el comentari en un fitxer de text i després tallar-lo en tants comentaris com el post ens obligués a tallar-lo... però en la era de l'espai gairebé il·limitat, a mi em molestava el concepte: el fet de limitar el nombre de caràcters per comentari.

La irritació retorna amb Twitter. Cadascú ja és prou grandet com per autolimitar-se a l'hora d'escriure, i la resta ja la fa la capacitat expressiva de cadascú i l'humor de cada moment.

Encara que soni una mica a acudit i a exageració, temo que gaires serveis tipus twitter acabarien fent la funció orwelliana de la novoparla... en què progressivament es van reduint les capacitats expressives.
Així doncs, compte amb les cotilles, siguin del tipus que siguin ...són un perill.

Dit això, no crec que la mort de Twitter sigui per gaire aviat ... ans al contrari, crec que té un gran camp per córrer, sobre tot si els seus responsables saben aplicar-hi fórmules creatives de desenvolupament, com ara el fet d'obrir-ho a diverses opcions que passin per eliminar l'actual reducció a 140 caràcters i ampliar-la, opcionalment, a 200, 300, 400, 500, 600 o 1000, per exemple...

No dubto que allò ja no fóra exactament Twitter, però tampoc no hi faria res... i potser un WiderTwitter, o TTG =TwitterTwiceGood tindria encara més èxit ... fóra cosa de provar-ho.

Mentrestant... allò tan repetit del carpe diem i la versió "fou bonic mentre durà" , ens porta a pensar que paga la pena aprofitar Twitter mentre duri ...

Així doncs, Carpe Twitter ! (copirait SGR).

_____________________


Versió Twitter de la cosa : A twitter va anar així ...

sgironaroig ...ens estalviarà haver de sortir de processó amb sants i verges a resar al cel per demanar aigua per la mort de deu ! Bon capde a tutti from web

sgironaroig Bon cap de setmana mullat. Fa una pluja que peta i això és sinònim de bon temps ...> from web

sgironaroig Tot això vaig a escriure-ho en un post que anomenaré CARPE TWITTER ;.) que em sembla un títol força original . > from web

DonAire Bienvenido el club de sinergia macramental. Loretahur, Alorza and so on... from web

sgironaroig que acabarà matant el servei si no s'obre a d'altres opcions... Dit això, paga la pena disfrutar-ne en la mesura que ens sigui útil ... from web

sgironaroig Tinc molt clar que els 140 caràcters actuals són suficients i en sobren encara per a molta gent, però és una cotilla ... from web

munyoki bondia a tothom !. @sgironaroig m'agrada el teu fons de pantalla de twitter, i m'agrada llegir-te per aqui també. from web

sgironaroig si tingués una opció d'obertura a 400 o 600 caràcters. No fòra Twitter, ´és clar, però fora TwoWrite o TwiceGood ...> from web

sgironaroig Ahir, a L'internauta es va parlar de Twitter. Vicent li augurava una curta vida. Jo crec que és una eina interessant però fora millor > ... from web
_______________

En l l a ç o s T w i t t e r

Enllaços de Philippe Martin a Del.icio.us

9.5.08

LCL. La catosfera literària 08. Ja és al mercat!

Tenim fotografies que proven el naixement de l'antologia
LCL: La catosfera literària 08




I el bateig laïc serà el divendres 17 de maig al casal de Vallromanes. No deixeu d'assistir-hi per poc que pugueu. Serà una celebració i una experiència molt especial.

Jo tinc previst de ser a França, aquella data, acompanyant un grup d'alumnes de 3er i 4t d'ESO que fan intercanvi amb nois fi noies francesos de la seva edat de Mérignac, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú. Estic doncs condemnat a perdre'm físicament aquesta festa tan especial a la qual em tocava ser com a un dels autors de l'antologia i com una de les persones que van estar en l'origen del projecte. Hi seré amb el cor i espero que en el record dels amics i coutors.

Avui hi havia una de les presentacions en societat d'aquest naixement important: Toni Ibáñez ha estat a l'espai l'Internauta, de Vicent Partal i Jordi Ferré, l'editor de Cossetània, s'hi ha connectat via telefònica per donar compte dels principals aspectes del llibre i del que suposa en el marc de la Catosfera. Els acompanyaven Xavier Caballé, autor del post Stanislav Petrov, i Núria Masdeu. Jesús Mª Tibau i jo hi hem estat presents amb l'ànima.

Incloem aquí enllaç al programa l'Internauta perquè pogueu accedir-hi també des d'aquest post del nostre blog.

Envio des d'aquí una abraçada ben amistosa a Marc Vidal, Toni Ibáñez, Jordi Ferré i Jesús Ma. Tibau...

Bona festa i gran èxit per al nostre llibre La catosfera literària 08 !
Auguro més d'una edició, perquè aquesta antologia és una cosa molt especial. Us recomano reservar el vostre exemplar. Tindreu a les mans una joia històrica que paga la pena tenir i llegir.

No hi són tots els que són [blogaires] , però són tots els que hi ha representats.

_______________

Blog Podcast de Transformacions


al servidor Podemus.com per mostrar les diferents traduccions del text de base a d'altres llengües acompnayades de les versions àudio corresponents.
El principi és simple; un blog en Wordpress que inclou, per defecte, la possibilitat de carregar un fitxer d'àudio i que crea simultàniament dos reproductors d' àudio :

El primer és un reproductor estàndard en javacript , que inclou els botons d'avançar, anar enrere, aturar i reporduir, tot permetent d'escoltar l'àudio directament sobre la pàgina sense haver de recòrrer a cap programa instal·lat a l'ordinador.
El segon és un enllaç que , una vegada clicat, obre el repoductor (WMP, RA o QT) que intal·lat a l'ordinador llegeixi per defecte els fitxers d'àudio en format mp3.

El nostre objectiu és penjar-hi tantes traduccions amb les seves versions àudio com siguem capaços d'aplegar.

Per a llengües amb alfabets diferents del nostre, en comptes de text, hi penjarem una imatge que el reprodueixi.

Us convidem doncs a gaudir de la poètica del text i de la paraula de les traduccions del blog, i a deixar-ne constància amb algun comentari.

__________________