24.5.07

Un altre tresor ben a prop nostre


Dipofilo II 312

Et diré, Gisèlia, que encara no me'n sé avenir. Tan a prop nostre com era i tan lluny com n'estàvem. Avui, gairebé per atzar, l'hem coneguda. Raquel Casas Agustí no és només una jove col·leccionista de premis literaris, sinó també un doll de belleses i sensibilitats, de dolçor a flor de pell, encomanadora de calma i d'equilibri oriental.

Li llegirem l'Astrolabi; l' Home que esperava i la seva tesi doctoral: "Poética del verso y de la prosa".

Ja noto l' excitació a l'aire i gairebé em falta el mot per designar les ganes irrefrenables de llegir com més aviat millor la seva obra. Què és això sinó una mena de luxúria literària?
Ja ho veus, Grisèlia, avui hem hagut d'inventar *lectúria, un altre neologisme per al nostre català. Caldrà que ens abeurem ben aviat de poesia per poder-la apaivagar.
Per a tu, Raquel, poeta, els nostres millors desigs. I de torna, un regalet: una cançó de Cesária Évora, Mar blava, perquè t'ajudi a seguir trobant estels de tots colors, formes i textures ...