20.12.07

La insoportable lleugeresa de la vida amb Internet

Que el temps s’escola massa ràpidament entre els nostres dits és cosa ressabuda, però ens és tan familiar i consubstancial que ningú no pot estar-se d’anar-ho recordant i repetint (massa) sovint.

La proposta literària de Transformacions , per exemple, ens ho recorda cada dia i ens proposa que ho diguem de mil maneres diferents... Heu provat de participar-hi?

I Enrique Vila-Matas, a El País , en el seu Dietario voluble ( Cataluña -amb ñ, hélas ! - domingo 16.11.2007, pg. 2 ) en el seu post imprès titolat Historias lejanas, també s’hi refereix. Ho fa amb aquest termes:

3 La velocidad de las cosas, que diria Rodrigo Fresán. Parece que haya transcurrido una infinidad de tiempo desde aquel marzo de 2002, en que, en un ordenador ajeno, sentí que había quedado fascinado por Internet o, más concretamente, por el narrador de historias que se ocultaba en el buscador de Google.(…)
Al día siguiente me compraba un ordenador, Internet por módem via teléfono y Windows 98. Pero todo eso es hoy memoria extrañamente muy lejana. Y raro es decirlo, pero siento que respiro con una pulsión constante de lejanía, como si viviera a finales del siglo XXI. Y es que todo, incluso lo más moderno, se me vuelve enseguida antigualla y recuerdo bien lejano. Je me souviens d’internet, que diría Perec. Podria yo perfectamente decir lo mismo. “
(Enrique Vila-Matas)

I jo també, Enrique! Potser encara més, perquè la història dels meus contactes amb el codi va començar a Saint Nazaire (França), allà per l'estiu de 1986, just en el mateix stage en què participava en un taller d’escriptura de “ma tancada” que suposà un moment clau en la meva vida.
Mestre, barret! Preciosa prosa, gairebé poesia. Preciós post, que diu d'una manera tan rodona els efectes d'aquest tsunami que ens ofega a una velocitat de vertigen.

Queda per dir com, malgrat tot, - en una apòcrifa La insoportable lleugeresa de la vida amb Internet, que diria Milan Kundera-, ens acostumem a conviure i a sobreviure amb aquest nou spleen contemporani - l' internetspleen- que afegeix a la sensació de melanconia unes dosis d’estrès, de rauxa, de desconcert i -per sort- també unes gotes d’il·lusió amb esperança.

BloGs tothora, partout, everywhere... Nadal 2007

Portem uns dies plens de blogs a vessar. Blogs i blocs. Blocs i blogs ... a Catalunya som especials també en terminologia.
Des que em van parlar de Catosfera 2008 i vaig decidir d'aportar-hi idees, passant per avui mateix i fins a finals de gener que es realitzaran aquestes Jornades, porto a sobre una sobredosi de blogs. Aquest Nadal me'n desintoxicaré!





El dia 12 de desembre era a un centre educatiu de Cornellà ensenyant a uns col·legues a crear blogs en francès a can Blogg.org, a can Blogger.com i a can Wordpress.com ...

Via "intranet" -correu i google talk- hem estat amb el Toni parlant-ne també a bastament i en alguna mesura, petita però important (o així m'ho sembla), he estat participant en l'organització d'algun dels apartats de les taules de Catosfera 2008.

Ell que és un resolutiu, va ser capaç en dos o tres dies d' agafar la meva idea i proposta de creació d'un Blog de posts de blogaires i de fer-ne un llibre imprès que tindria una finalitat solidària...a més de literària ..., d'agafar la idea bruta, deia i fer-ne una realitat diamantina.
Aquesta idea bruta - i tanmateix genial, ja ho sé, gràcies- té el seu mèrit, però la implementació de les idees en té cent vegades més.
Ara bé, una cosa no treu l'altra i cadascú necessita sentir-se important: "Vanitas, vanitatis et omnia vanitas" ... Ni que sigui en quantitat ínfima o infinitesimal, cal doncs donar a cada cèsar el que li pertoca. Així és la vida. Així ha d'anar, i aprendre a fer-ho i fer-ho ben fet és prou important, és intel·ligència emocional, de vegades descuidada per algunes patums o pseudopatums!
És per això que jo només m'autoadjudico -com a mínim- la P o la i del "Premi solidari" que concedien a la iniciativa de la creació llibre dels posts que està en marxa.

Avui, abans de plegar veles, he vist gairebé de rebot dos enllaços simètrics que semblen respondre a una pregunta bàsica: què és un blog?

En Toni Ibáñez reprodueix al seu blog el post C'est quoi un blog de la gent de Libération.
i
Flaneuse, al seu Blog, proposa al post Encara no sabeu què és un blog? un video penjat a can YouTube amb el títol Blogs in plain English , que no deixa de ser la resposta en anglès a la mateixa pregunta: Què és un blog ?

Trobo curiós que encara ara -després de 10 anys- i milions de blogs a tot el món, i un creixement diari en proporció quasigeomètrica, encara estem explicant el b-a ba de la cosa.
No hauríem de passar ja per una lliçó una mica més avançada? Sembla que queda molt camí d'alfabetització per córrer, molta catosfera a caminar. Benvinguda doncs Catosfera 2008!

És per això, que en un comentari deixat a can Flaneuse, jo proposava d'escriure a la gent de Common Craft per demanar que continuessin gravant la sèrie de videos didàctics que havien encetat amb temes com aquests:

Perquè cal crear un blog?
Com reconèixer un bon blog d'un de dolent?
Com penjar bons comentaris?
Mil i un temes a plantejar o replantejar

Després he vist amb sorpresa agradable i admiració que, efectivament, la gent de Common Craft ja tenia d'altres propostes interessants a punt:

Video: RSS in Plain English (203341)
Video: Wikis in Plain English (101131)
Video: Social Bookmarking in Plain English (51763)

Però no n'hi ha cap, -encara no- dels que jo els proposaria gravar... I que potser ells no gravaran mai. Ho pot fer el primer que s'hi atreveixi. I farà ben fet.
Tot està permanentment per fer... De feina a fer n'hi ha un tou!

Ja que hi estem posats, queda per tractar un tema escruixidor. El nom. Perquè el nom fa la cosa, sí o no? Blog o Bloc?
En castellà, en francès, en italià, en anglès, arreu del món tothom ha optat per la denominació Blog. A Catalunya, en català, alguns especialistes de Termcat, (o va ser un únic cervell privilegiat?) en un gest de creativitat i originalitat sense límits, van optar per Bloc.
A les Jornades de Catosfera 2008 se'n discutirà. I espero que el debat serveixi per alguna cosa útil.
Jo ja tinc dit i escrit que si de savis és rectificar, si em convencen, estic disposat a canviar els meus blogs per blocs, però m'hauran de convèncer que cal parlar de blocs, blocaires, blocar...
Com que hem de suposar que això de rectificar és una virtut de doble direcció, potser no estaria malament que a les Jornades bloGosfèriques de Granollers en sortís la possible rectificació per part de Termcat, si s'arriba a la conclusió que no cal mantenir inútilment una irregularitat tan flagrant.

Ara per ara, els blogaires, - perquè els dels blocs són bloggers o blocaires, oi? - ... seguirem bloguejant.
Farem el que toqui, però ara per ara, no penso blocagar.
Siguem sempre poetes ... també en prosa digital.
Voilà.