22.2.08

Torno a casa. A reveure, Granada.

Granada, divendres 22 de febrer de 2002

Aeroport de Granada, o vida de d’internauta transhumant.
Són prop de les 11 del matí i l’avió surt a les 12h20. No em donava prou temps per anar al centre i fer-hi una volta. Ja tinc els regalets per als dos meus. L'únic de veritat important.

No hi ha temps a perdre. Cal escriure o llegir. M’he posat cara als finestrals per veure les pistes i les muntanyes del fons.
Hauria de fer fred però fa un temps primaveral. A les portades dels diaris hi apareixen titulars que amenacen els regadius de tota la Vega de Granada. Els pantans també estan tan secs o més que els de Catalunya. Mala peça al teler. Haurem de sortir a resar a la deesa de la pluja com els indis americans.

Sona “Across the Universe“ dels Beatles, en versió d’una tal Lydia… sona bé i bonic. Es un bon dia i ja ha començat el cap de setmana especial.
Me’l tinc ben guanyat.
Abans d’ahir i ahir vaig treballar de valent , i molt bé. Crec que vaig convèncer a un grup de col·legues que el futur de l’ensenyament del FLE passa per la utilització de les noves technologies.

Vam crear una nova minixarxa col·laborativa i jo faré el que em toqui per animar-la i fer que fucionci.
Vam acabar dient que –exagerant uma miqueta– només som a un o dos clics de distància internètica.

Això em fa pensar que em cal escriure el primer poema del món amb aquest títol. Faré un haikú o un tanka lliure i així já quedarà fet per sempre més...
Això sí, la meva serà sempre poesia de vers lliure, res de respectar versificacions, només cal que hi hagi música i metáfora, com proclamava Verlaine...

A dos clics de distància.

Voldries allargar els moments joiosos
Aconseguir plaers que no acabin amb el dia
Fer d’avui una eterna primavera. És possible!
Serem, amiga, lluny només físicament
Romandrem a dos clics de distància

(Sani Girona. Febrer 2008)

19.2.08

"Catalans! Yes, you can! Let Independent people become Independent"

"Catalans.. Yes, you can! Let Independent people become Independent"

Barak Obama, hauria pronunciat aquestes paraules en un míting pronunciat -segons fonts oficioses- a la Cornell University ahir dilluns 16 de febrer de 2008, dia en que es feia efectiva la independència de Kosovo, recolzada pels EEUU i alguns dels democràtics estats centreeuropeus con França, Angleterra i Alemanya, i amb l'oposició d'Estats europeus de la talla moral d'Espanya i Xipre.

Per la seva part, Nicolas Sarkozy, des de les escales del palau de l'Elisi, va explicar perquè el seu estat jacobí havia donat el seu suport sense restriccions ni condicions a un Kosovo independent, i va acabar dient:

"Tôt ou tard , il faudra accorder aussi l'indépendance aux Basques et aux Catalans et aux Galiciens, s'ils sont majoritaires aux urnes" ...
Nois, noies, amics i amigues, ho sento, no us feu il·lusions: ni l'amic Barak va anar a la Universitat de Cornell a dir tot això de més amunt, ni l'amic Nicolas va donar aquella mena d'explicacions, a peu dret, a les escales de casa seva, a costat de la seva senyora.

Tot això, només va ser un somni, no sé si dir-ne un malson, que vaig patir ahir de matinada, perquè em vaig despertar tot suat i neguitós i amb ganes d'anar a prendre una dutxa escocesa que apaivagués la meva excitació ... ;-)

Mentre passava de l'aigua freda a l'aigua calenta, i de l'aigua calenta a l'aigua freda, sense poder fer-hi res, anava cantussejant les paraules de Martin Luther King barrejades amb les de la cançó "As time goes by" de Casablanca, lleugerament retocades ...

"I have a dream , I have a dream" ...
"A dream is just a dream" ...
ti-ro-li-ro, ti-ro-liro ...
ti-ro-li-ro, ti-ro-lí !
"Oh yes, the world will always welcome
In de pen dence ...
As time goes by "

Com diria el filòsof : El cervell té reaccions que la raó no entén ! (SGR)

18.2.08

La conferència episcopal no és l'església, és una secta perillosa

A mijan desembre 2007, en un d'aquests nous basars en què s'han convertit els quioscs, vaig poder comprar per dos euros més del preu del diari Avui + un llibre signat per Isabel Coixet : La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. ISBN 84-96.201-20-1.

Pròleg; La guerra i la postguerra que no vaig viure; La vida és un guió; Tanta por;
Històries de cinema; Mi vida sin mi són els capítols del llibre.

La part més important em sembla, de bon tros, la part final on parla de la seva pel·lícula La meva vida sense mi (2003). Són moltes les persones que associen les llistes de "coses que em queden per fer" amb aquella pel·lícula tan meravellosament, vital i màgica.
Hi explica els petits secrets de la realització i , gràcies a les seves confidències, descobrim les virtuts dels actors que fan que la seva pel·lícula s'hagi convertit en una obra important dins de la història del cinema i que ella, com a directora, s'hagi guanyat un lloc entre els més grans.

Però el fet que en parli aquí i ara és perquè, en aquest llibret, la Isabel s'hi retrata de valent, i fa tota una declaració principis. Descobrim així, en l'apartat del seu diccionari personal, que la seva va ser una família del bàndol dels vençuts i , segons que ella reconeix, va mamar una mena d'anticlericalisme fonamental.

"Capellans
Com que la meva família era profundament anticlerical, vaig sentor un munt d'històries esgarrifoses sobre la revenja dels capellans perseguits durant la guerra: històries de traïcions, delacions, sexe i diners". Tot i que mai no vaig assistir a un col·legi religiós, em va quedar gravat que la religió era un assumpte sinistre. Després, de gran vaig descobrir que, efectivament, ho era.
Les paraules "la culpa de tot la tenen els capellans" van acompanayar.me durant la infància."
Isabel Coixet La vida és un guió. Ara Llibres. Barcelona 2004. pg. 21

El fet que l'altre dia la televisió espanyola emetés un debat sobre el tema de si l'església s'ha de posar o no en política, m'ha fet pensar que per analitzar la situació actual, ara segurament calia filar una mica més prim en el termes , i substitutir "capellans", terme del tot impropi, per el de "Conferència episcopal o cúpula de l'església catòlica espanyola" actual, que avui, a febrer del 2008, a vigílies de les elecccions generals de març de 2008, i exactament al igual com ho va fer a vigílies de la revolta feixista del l'exèrcit de Franco contra la República, aquests bisbes es posen fuenteovejunescament al costat de la dreta més antidemocràtica i reaccionària, per tal d'aconseguir tombar un govern progressista , poder fer abolir les lleis progressistes que els successius governs progressistes han aplicat, i fer tornar el país, literalment, a situacions d'èpoques passades de segle XIX o XX.

No sé com s'ha de fer, però s'ha d'aconseguir convèncer la majoria d'espanyols que votin qualsevol opció que no passi per votar el PP de la gavina-voltor, associat ara explícitament a les hienes disfressades amb sotanes negres, la cúpula de la conferència episcopal del 2008, grup de pressió d'aspecte mafiós i sectari, propietària d'una cadena de ràdio d'àmbit nacional a través de la qual insulta, menteix i ataca la legitimitat democràtica, i que no té res a veure amb la honestedad, la solidaritat, l'altruisme i tots els principis cristians dels fidels de base de l'església catòlica.

Cal precisar-ho bé, perquè milers i milers de capellans i milions de catòlics espanyols, bascos, gallecs i catalans no tenen la culpa de tenir, al capdavant del seu sindicat ideològic, uns representants tan sectaris, cínics, hipòcrites, abjectes i indesitjables.

13.2.08

Retalls de premsa. Collita del dia

El País 12.02.2008. pg. 36-37.

"No es la hamburguesa, niños, es el deporte"

Suposo que tothom sap que allà on posa l'eufemisme "niños" s'ha de llegir "stupid", però el joc de paraules està força ben jugat.

En realitat ho estan dient a tothom, no només als adolescents bollicaos ...
Per tant, m'hauré d'aplicar jo també la doble teràpia: dieta i bici & piscina. L'altre dia vaig comprovar que l'esquí ja em comença a fer trontollar les cames ... Tan vermelles com les baixava ! Però ara, com més blaves són, millor! No som res.

Avui + 12.02.2008.
Pg. 26. "Relat, discurs, gest". Ferran Sáez Mateu.


"Convindria que el discurs, el relat i la gestualitat d'aquestes dues formacions [ERC i CiU] no fossin enteses per l'electorat català només com un possible complement o element corrector d'un dels dos gran partits espanyols , que és el plantejament explícit d'IC-V en relació al PSOE "

Aquest article s'acompanya-il·lustra amb dibuix quadrat agressiu d'uns 600pix x 600pix en que dues entelèquies, ambdues amb el cap tapat, ERC i CiU, es morregen! Molt creatiu, Ferran ! Per il·lustrar el teu proper article, proposo que el dibuix mostri les mateixes entelèquies però una enculant l'altra o les dues en una abraçada mantisreligiosiana ...

Pg. 28. "Doncs compra't un gos". Isabel-Clara Simó.

"A nosaltres ens fan la punyeta i quan ja no podem més ens deixen de fer la punyeta i quedem com estàvem. Contents i feliços de romandre sempre al mateix lloc. "

"Però no tenim capacitat de revolta, ni tan sols farem una vaga fiscal ni plantarem cara."

Aquesta segona frase, en el seu article, va davant de paràgraf citat. Jo la poso al darrera perquè m'hi agrada més, però l'ordre gairebé no altera la constatació ni la moralina de la faula: Ora pro nobis i posa-t'hi fulles.

5.2.08

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món , ( http://jmtibau.blogspot.com/ ), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza en Jesús Ma Tibau, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a l'obra
La plaça del diamant.
Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments.
Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència
al 42è joc literari.
Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquí a sota trobareu el fragment que em correspon, al qual jo li he afegit una imatge per il·lustrar-lo:



44. Sempre l’esperava al balcó i el veia arribar enmig dels geranis; m’agradava com aixecava la mà per saludar-me des de la cantonada.

_____________________

2.2.08

Per poder gaudir del teu text antològic, Biel, pagava la pena ... | Blocomentari

Blog : __ Plagueta de bord
Autor : _Biel Mesquida
Post : __TEXT PER A LA CATOSFERA
EL BLOG COM ESPAI-TEMPS D’ESCRIPTURA PROVISIONAL
bielmamengual dissabte, 26 de gener de 2008 09:31h


Blocomentari: Per poder gaudir del teu text antològic, Biel, pagava la pena que et posessis malalt ;-)
Sani Girona Adreça electrònica dijous, 31 de gener de 2008 10:03h

Benvolgut Biel,

Deixa'm que ho digui així, per provocar, perquè no sé com dir altrament el molt que ens vas sacsejar a tots els presents a l'acte de Blogs i Literatura el dissabte 26 al matí, a Granollers.
Tot i que en Toni ja ens havia previngut de bon matí, -en un café on vam coïncidir Jordi , Toni , Jesús Ma i jo- , de l'abast del teu missatge, escoltar-lo sencer llegit des de la taula va ser una experiència memorable.

Ens dona motius de joia i d'orgull tenir-te com a col·lega blogaire, i amb posts com el teu, també aquí et reconeixem com a mestre insuperable.
Posa't bo aviat i aviat que poguem venjar-nos d'aquella absència i de tot plegat fent una celebració com cal.
"À quelque chose malheur est bon" i perdona'm la boutade, una petita saninada, sé que tu entens què vull dir, oi? ;-)
Aquesta indisposició teva serà recordada per sempre més com la causa i efecte d'un dels textos antològics i més meravellosos de la Catosfera.

Una molt forta abraçada

Sani

____________

1.2.08

Catosfera 2008. Àlbum de fotos 2/2


Totes les fotos són a l'àlbum sencer, a can Flickr Sani,
també es troben duplicades a l'àlbum Facebook Sani


César Calderón. Conferència sobre ciberactivisme polític


César Calderón. Conferència sobre ciberactivisme polític


Víctor Pàmies. Moderador de la taula blog/vs/bloc


Blogaires. Antaviana. Blogaires


Blogaires / Bloguers


Blogaires / Bloguers


Blogaires / Bloguers


Organitzadors de les Jornades


Blogaires / Bloguers


Toni Ibañez i Laura Borràs


Laura Borràs & Sani Girona

Toni Ibañez, Marina Martori, Francesc Puigcarbó


Toni Ibáñez, Sani Girona, Francesc Puigcarbó

3/10. Metablogositats. El blocomentari i l'edició de comentaris en blogs aliens.

Al post Metablogositats vaig fer una llista a priorística del que em semblava que aniria bé comentar abans, durant i després de les Jornades de Granollers.

Va ser un exercici de premonició que ha resultat ser força ajustat. No hi ha res a treure del que havia imaginat i sí, en canvi, molts més temes a afegir i desenvolupar.

El fet d'incloure a la llista el tema dels comentaris als blogs aliens i el del blocomentari va ser degut al fet d'imaginar -santa innocència- que hi hauria temps per a tot i, per tant, per parlar d'aquesta idea en el marc dels torns de paraules d'alguna de les taules.

La veritat és que ja tinc una certa experiència de conferències i torns de paraules i ja he anat aprenent que no cal esperar-ne massa: o bé hi ha una llarga llista de persones que volen participar i per tant no es pot dir gran cosa, o bé no hi ha ningú i et sembla que pot dir tot el que vols i de seguida sembla que facis de ponent ;-) Costa més del que sembla trobar el punt virtuós.

Com a mínim , aquí en el blog, a micròfon apagat puc allargar-me tant com vulgui o com cregui necessari per dir tot el que em cal dir.

Donant-li dues voltes, m'adono que el tema dels comentaris té, com a mínim, dos o tres vessants: tècnic (quin codi i amb quines limitacions per a accedir a un espai aliè) , escriptoricoliteràri (obra completa, opera omnia) i jurídic (drets d'autor).
Ben mirat no són apartats autònoms ni independents sinó que van perfectament lligats. Si seguiu llegint us explico com ho veig.


Comentaris en els blogs: vessant tècnic i d'autoria literària

Des que blocat.com, al 2004 , tenia limitat el nombre de caràcters a la zona de comentaris fins als dies de les Jornades de Granollers, Catosfera 2008, 25,26 i 27 de gener, tot i que no ha plogut gaire, l'evolució de l'apartat comentaris és extraordinària.
La majoria de serveis, per no dir tots, excepte el de Blogger, almenys a dia d'avui, inclouen un petit editor que permet de posar en negreta o cursiva una paraula o tros de text del comentari, i /o de marcar-lo com a enllaç.

D'altres, és clar, van molt més enllà i afegeixen, a més, la possibilitat de deixar un audiocomentari o un videocomentari.
Tot i que ja hem creat podcasts , no hem deixat encara cap audiocomenari en cap post tampoc hem utilitzat la webcam per grvar un videocomentari. No descarto fer-ho ben aviat.
Falta només poder enviar olors, pudors i carícies .. i ni això no és ja tema de ciència ficció tal com deia Laura Borràs en la seva intervenció a la taula Blogs i Literatura...

Un editor per als comentaris com els que inclouen els Blogs en WordPress, no pot anar als blogs de Blogger. Vaig peguntar-ho i em vam ser clars. De manera que per aquest costat em van donar un petit disgust.
Jo ja procuro estar al dia i seguir el ritme frenètic del moviment de programes i serveis a Internet, però és una batalla perduda. No hi ha manera de seguir-ho tot ... Només es pot seguir aquells panys de paret tecnològica que han concevut de manera hipersenzilla per tal que en pugui disfrutar gairebé intuitivament el màxim nombre d'internautes. Però tothom o gairebé tothom sent carinyo per alguns serveis i no està disposat a canviar-ho cada quatre dies.
O això és el que em passa a mi. Ja vaig esperimentar aquest sentiment quan vaig deixar Blocat.com per obrir un blog a can Blogger. Ara tot empeny a deixar una altra parella estable per anar a caure a braços d'una parella més jove...

A no ser que Blogger es tregui un as de la màniga ben aviat, la majoria de nous blogaires ho farà sobre WordPress.
N'és una prova evident el fet que el Departament d'Educació de la Gencat hagi triat aquesta opció i no la de Google!

Més encara, si haguéssim de fer cas d'un expert molt expert, si la nostra aposta fos per la seguretat, ens diu que hauríem d'apostar pel servidor Nireblog, que és també en català.

Per mantenir doncs el ritme d'estar- al- dia-permanent, vaig obrir ja un blog Wordpress i d'aqui a uns mesos compto obrir-ne un altre d'ultima generació probabelement m'apuntaré als que ofereixin audiocomentaris i videocomentaris. No perquè pensi que cal eliminar la lletra, ans al contrari, caldrà potenciar-la més que mai perquè no comenci a desaparèixer ... sinó perquè em sembla que el to de veu i el llenguatge no verbal també formen part del missatge del comentari, i si ens ofereixen utilitzar-ho, no cal renunciar-hi.

Deixo per una altra ocasió el fet de referir-me al Servei Vilaweb, als que jo aprecio i als qui desitjo tot el millor.

Sobre aquest punt s'agrairan consells i reflexions sobre els millors serveis de blogs que conegueu aquí, allà o més enllà. On sigui. Análisi comparativa, crítiques, valoracions. La pregunta del milió: esteu satisfets del votre propi blog pel que fa a les opcions de comentaris?


Dit tot això, necessito tornar a incidir en un aspecte especial del qual me'n sento l'inventor mentre no es demostri el contrari.
Vaig inventar la idea del *blocomentari i a hores d'ara encara no ha aparegut l'eina que el faci innecessari.

Què és un *blocomentari? (Sani Girona. Properament a la Vikipèdia )

Reprenc aquí la definició antiga i li afegeixo un aspecte important
1. Per dir-ho curt i ras, un blocomentari és la represa -en el blog propi - d'un comentari deixat en un post d'un blog aliè.
2. La definició es completa encara amb un punt més: la creació en el propi blog del comentari que voldries fer a un post d'un blog que no admet comentaris.

En ambdós casos, la inclusió de la paraula blocomentari en el títol del post, indica que no és un pots nou sinó un comentari.
L'avantatge principal és la possibilitat d'editar aquell comentari quan sigui en el temps, al cap de poca estona o al cap d'uns mesos o algun any. I per edició entenc la modificació que s'escaigui, des de la corecció d'alguna errada ortogràfica fins a la modificació d'una idea principal o secundària. La substitució si cal d'una idea per la seva contrària.

L'avantatge secundari -principal potser per segons qui- és el fet d'incloure sistemàticament en le propi blog tots els comentaris escampats en els blogs amics -o adversaris-, de manera que el blog contingui el grix de tot allò que cadascú ha escrit i ho reflecteixi com a obra completa.

Tothom ha experimentat alguna vegada la sensació d'haver deixat escrit un comentari important a casa d'un altre blogaire; més important que algun dels propis posts...

Res no ens impedeix convertir aquell comentari en blocomentari, per tenir-lo a mà, recordar-lo i si ens sembla, modificar-lo.

La idea em va venir fruit de la meva necessitat de corregir gairebé sempre després d'haver postejat, allò que la maoria de gent fa en un editor o sobre un esborrany provisional.
Després d'haver penjat cada post, ja començo a corregir-lo.

Vaig insistir en la idea en veure que en cap servidor de blogs no era permès d'editar els propis comentaris una vegada penjats.
Per això per a mi va ser una gran satisfacció veure que Blogger.com, com si em fes cas i veiés que això era un aspecte necessari, va posar sota cada comentari enviat en un altre blog a Blloger una icona de paperera, que permet esborrar un comentari propi si al cap d'una estona hom es penedeix d'haver-lo penjat.
Efectivament el podem esborrar i posar-n'hi un altre, modificat a voluntat, o no deixar-ne cap.

La meva pregunta, des que vaig imaginar el blocomentari fins ara mateix és aquesta:
¿Què suposaria tècnicament establir una mena de miniformulari automàtic que permetés afegir al nostre post el comentari que volem deixar a casa d'altri i que el blogaire destinatari del nostre comentari rebés per correu el tros de codi empaquetat corresponent al nostre comentari.
Caldria establir un petit "javascript" o "plug-in" per dir-ho d'alguna manera que en rebre-ho i validar-ho afegís aquell codi (amb estils inclosos, vull dir) al seu blog ?

En esquema, fóra així:

1. Veig un post que m'interessa i decideixo comentar-lo
2. Escric el comentari al meu blog tractant-lo com a blocomentari (tècnicament el blog ho processa automàticament mitjançant un "formulari" i llavors ho envia al destinatari)
3. El destinatari reb el comentari-codi que li enviem; ell ho valida i en fer-ho, queda automàticament penjat en el seu blog, en la zona de comentaris del post en qüestió.
4. L'autor del comentari conserva en forma d'obra completa tot el que posteja i tot el que comenta en altres blogs.

Tot són avantatges i pocs inconvenients o jo no els hi sé veure. I suposo que des d'un punt de vista tècnic no és gaire difícil de resoldre i fer-ho possible.
Jo ja he fet la meva feina creativa d'imaginar una modificació que ara per ara no existeix a la blogosfera... ara és l'hora dels tècnics.

Així doncs, aviam quin servei de blogs caça primer la idea, la fa seva i l'ofereix modificada i millorada urbi et orbi.
Potser podrem dir: "vindran nous blogs que ens faran més feliços..."
Amén.

__________________________