18.10.07

D'un blog a un altre. | Blocomentari


El fet d'enviar un comentari al blog d'Arcadi Espada en català i que l'Arcadi acceptés d'incloure'l a la secció de "Correspondencias" , (gràcies Arcadi), amb l'enllaç al nostre Dipofilopersiflex, va modificar sensiblement i puntual l'estadística de "visites" del nostre blog.


D'una mitjana de 20 a 30 clics diaris va anar fins a
475 clics totals, dels quals,
415 clics "diferents", és a dir procedents d'IPs diferents
9 retorns

Val a dir que tantes visites només van produir un únic comentari, tan cutre, que el vaig eliminar ...
És reconèixer el poder de seducció que té el blog de l'Arcadi... i el poquíssim que en té el meu, que en dos dies ha tornat ja a la happyfewisitat absoluta habitual ... ;-)
Com no estar orgullós d'aquests 20 o 30 lectors (potser) fidels, aquests "Happy Few" que justifiquen sobradament la meva escriptura bloguera?
Asseguts a la vora del riu ... esperarem el 2.100 per veure passar la glòria, riu avall.

"Vostès tenen un problema" (JLCR)

Vaig veure només a trossos les intervencions de G. Llamazares i de J.A. Duran-Lleida al programa d'en Milà, tampoc vaig veure sencera la intervenció de J.L. Carod-Rovira però gairebé tota.
Veig veure i escoltar les intervencions més agressives i patètiques dels espectadors anticatalans, aquelles en les que víctimes de la seva impotència i enveja, menyspreu o odi, s'adreçaven al Josep Lluís tractant-lo de José Luis, per provocar-lo per insultar-lo...

Magnífiques les intervencions dels tres, com a mínim en tot el que vaig escoltar. Històrica, mítica (?) la resposta de Carod Rovira a la "senyora" de Valladolid ...



"Si en 300 anys, del del 1714, no han volgut aprendre a dir Josep Lluís però saben pronunciar Swardzeneger o Shevardnadze... vostès tenen un problema".

Va dir problema, no va dir "desgràcia" o "tara", que sense fugir massa d'estudi hagués sigut pertinent i justificat en aquell context, però hagués permès reaccions airades, ho hauria espatllat tot...
No, tant si ja tenia l'estratègia ben estudiada com si ho va improvitzar allà mateix de cap a peus, J.L. C-R va fer servir el to, la cara, el gest i les paraules justes per triumfar sobre l'insult.

Això va ser el més aconseguit, però no el més transcendent ...
El millor va ser aconseguir demostrar que tenia tota la raó de part seva afirmant que el que cal és vèncer amb les paraules i amb les idees, vèncer al cervell dels altres, i no amb la força bruta, i la imposició, i que RES , ABSOLUTAMENT RES NO JUSTIFICA VESSAR SANG DE PERSONES HUMANES... ni Euskadi, ni Catalunya, però tampoc Espanya... Una cosa així... No sic, però no hi fa res ....
Segur que, a hores d'ara, el discurs ja deu estar penjat a la xarxa a un munt de llocs... I hi serà per molts anys, per a l'educació sentimentalopolítica dels espanyols excloents (és greu , doctor, quants n'hi ha?) de vàries generacions... l'actual i les que vindran al darrera... que, molt probablement, seguiran patint la mateixa malaltia crònica, per a degràcia dels catalans...

Ah! Com m'agradaria equivocar-me ... oest enllà ...


____________


Hemeroteca

La Vanguardia. 18.10.2007. pg. 21.
El minuto [ de oro] de Carod. "Hasta 5,2 millones de espectadores siguieron al republicano en TVE."

Enllaços Internet

La Vanguardia.es: "No me llamo José Luís", insiste Carod-Rovira en TVE

YouTube part del programa "Tengo una pregunta ..."

TVE + Llamazares +Duran Lleida + Carod +"Tengo una pregunta para usted" + Vilaweb

Sortie de secours Blog de Marc Vidal
________________