25.10.09

Mai no és tard per descobrir Ryszard Kapuscinski

El passat 4 de setembre, ingressat a la 10 planta de l'Hospital Vall d'Hebron, l'amic T* em va venir a visitar i em va fer un regal valuosíssim.
Em va portar el llibre de Ryszard Kapuscinski Heban (Varsòvia. 2001) en la traducció al català de l'editorial Anagrama/Empúries Eben. (Segona edició, 2008)

La lectura del llibre sedueix des de la primera línia i segueix en progressió permanent o sostinguda fins al final.

"He viscut a l'Àfrica uns quants anys. Hi vaig anar per primera vegada el 1957.
Durant els quaranta anys següents, hi he tornat sempre que hi ha
hagut l'ocasió. N'he recorregut bona part. M'he mantingut lluny de les rutes
oficials, dels palaus, dels personatges importants
(...)
Aquest no és un llibre sobre l'Àfrica, sinó sobre un grapat de persones que
hi viuen, sobre les meves trobades amb ells i el temps que vam compartir.
Aquell continent és massa gran per descriure'l. És un veritable oceà, un
planeta a part, un cosmos polifacètic i extremadament ric."
(...) R. Kapuscinski . Eben . pg. 7

Des del primer capítol Començament. topada. Ghana 1958 fins al darrer: A l'Àfrica, a l'ombra d'un arbre (Adofo. Poblat de la província etíop de Welega), de la mà del periodista recorrem camins impossibles, visitem ciutats meravelloses i patim seds i calors insuportables i en endinsem al Serengueti, on...

"fins on en arribava la vista, es veien grans ramats de zebres, atílops,
búfals, i girafes.
(...)
Com si contempléssim el naixement d món, aqelle
instat tan particular en que ja existien la terra i el cel, on hi havia aigua,
plantesi animals salvatges, pèrò Adam i Eva encara no havien estat creats"

Ho descriu amb una llengua plena de mots i d'adjectius precisos, rics, plens de matisos i colors.
Vet aquí uns exemples que he anat caçant tot fullejant el llibre i trobant les marques que hi vaig posar mentre el llegia:

* cossos neulits
* ulls acalats
* sastres aqueferats
* el cafè es fa malbé, els arbusts s'embordoneixen

* marmanyeres palplantades sense fer res;
* unes dones amb unes grans sellones de terrissa
* Les escaramusses entre la canalla són particularment aferrissades i sangonents
* un altiplà vast i enorme tallat per nombroses valls i corregades
* aigües rabents i tempetuoses dels rius davallen per la llera d'aquests barrancs profunds
* La sort dels que viuen al rampeu de les muntanyes no era gaire més fàcil ni millor
* És l'Àfrica humida del tròpic: esponerosa, embullada, en un estat permanent de germinació (...) * Les herbes alteroses i els matorrals arrombollats l'atacaven per totes bandes
* Però en aquella regió de l'Àfrica, tan reblerta de vegetació, els llogarrets no solen arrenglerar-se al llarg del camí (...)
* Vaig anar amb els nanos a buscar aigua (...) A uns dos-cents metres de la casa s'escolava entre repalasses i vimeteres un torrentiol, amb prou feines un rajolí (...)
* N'hi ha que colguen els cossos [dels cadàvers] sota el trespol de la casa on viu la família
* En Simon -i de gent com ell n'hi ha a balquena- porta amb la bicicleta el gènere que les dones vendran al mercat (...)

Llegint el capítol titulat Zanzíbar aprenem, com en una enciclopèdia, tot l'univers del que va ser el tràfic d'eslaus i de l'esclavatge. Hom té la sensació d'haver trobat "per fi" el text que millor ho explica de la manera més entenedora però a la vegada més completa possible.
El tràfic d'esclaus dura 400 anys (A Nigèria fins l'any 1936) i el nombre d'africans segrestats i transportades en vaixells en condicions infrahumanes al continent americà són entre 15 i 30 milions de persones!

Llegint el capítol Una lliçó sobre Rwanda, ens assabentem de la magnitud de la tragèdia que protagonitzaren els Hutus i els Tutsis a Rwanda el 1994. Mig milió de morts, un milió?

Al capítol Amin [Dada] (pg. 142-151) Kapuscinski diu:

"Un dia se'm a acudir que podia escriure un llibre sobre Amin, parquè Amin és l'exemple clàssic entre el crim i la incultura
(...)
Amin va governar vuit anys. Segons diferents fons d'informació, el
mariscal vitalici va assassinar entre cent cinquanta mil i tres-centes mil
persones (...)"

Al capítol Lalibela, 1975 anem a Etiòpia. Viatgem amb ell i patim com ell un viatge difícil i complicat...patim tota la calor, la sed i les mosques qu va haver de suportar.

"Després un dia de viatge fins a Lalibela. Tota l'estona barrancs rocallosos abrusats com l'interior d'una alt forns, buits, despoblats de gent i de vegetació.
(...)
Finalment, Lalibela. Lalibela és una de les vuit meravelles del món. I si no, hauria de ser-ne una. "

Al capítol Hi haura una festa, Kapuscinski viatja amb un peridista de Kampala al poble natal d'aquest darrer (anys noranta).

"Al començament de l'any, s'apleguen unes quantes famílies, amollen uns quants cèntims i es compren al mercat una vaca. La vaca pastura pel poble; hi té herba a dojo. Quan s'acosta Nadal, la sacrifiquen. Tothom es reuneix per participa en
l'esdeveniment. Tothom vigila que el repartiment sigui just. D'una part substancial
de la sang se'n fa ofrena als avantpassats (no hi ha ofrena més valuosa que la sang
de vaca). La resta es rosteix i es cou de seguida. És l'unic cop en tot l'any que
el poble menja carn. Després es compra una altra vaca i, d'aquí un any, hi haurà una
altra festa"

___________

Un dels auxiliars d'infermeria de l'hospital VH, d'origen senegalès, em va dir que si m'interessaven llibres sobre l'Àfrica i la literatura africana, podia anar a la llibreria La Ploma, prop de la Sagrada Família.

I em va recomanar un autor i un llibre, la referència del qual vaig apuntar al final d'Eben: Amadou Hampaté Bâ i un dels seus llibres Amkoullel l’enfant peul.

Està a la llista d'espera. No sé quan serà però tinc tota la intenció de posar-lo a la meva vida.
A "Som el que llegim", hi trobo això sobe R. Kapuscinski, i ho afeigeixo a manera d'invitació als amics.

"(...) el millor homenatge possible és, ras i curt, llegir-lo, conèixer-lo,
atendre la seva veu, fer-nos partíceps de la seva humanitat, de la seva qualitat
i del seu treball per aconseguir que aquest món sigui, cada dia, una mica
millor.
Perquè aquest polac pertany a una espècie de reporters, viatgers,
escriptors i persones en vies de desaparició, cal llegir-lo."

_________________________

Repugnant cas Millet 3/X

A hores d'ara, sobre aquest cas repugnant ja hi ha escrit molt més del que ningú no es pensava en començar la premsa a destapar la caixa de Pandora del Palau de la Música.

La Vanguardia
Dijous 22 d'octubre de 2009.
"El caso Fèlix Millet desata una feroz pugna entre jueces y fiscales". (pg. 57)

"Millet presionó al "más alto nivel" por el Príncipe de Asturias" (pg. 58)

Regió 7
Divendres 23 d'octubre de 2009
"Millet diu que va obrir un copte a Suïssa per protegir els estalvis després de morir Franco" (pg, 22)
"Un germà de l'expresident del Palau diu que està malalt i que s'ha carregat el cognom" (pg. 22)
El cognom Millet ja gairebé s'ha convertit en anatema a la societat catalana i no són pocs els familiars de l'expresident del Palau de la Música a qui els esquitxa immerescudament la ignomínia dels seus excessos" (pg. 22)

El Periódico
Dissabte 24 d0ctubre de 2009
"Puja el suflé Millet. El fiscal eleva a 20 milions el saqueig del Palau " (portada).


Ara, llegides les informacions d'aquesa darrera setmana, ja són possibles les apostes per veure qui endevina a quants milions d'euros pujarà el robatori dels lladres i quantes persones i institucions més s'hi veuran implicades.

De moment la torrentada ja ha fet molt de mal, però probablement en farà encara molt més, a mida que es coneguin més i més detalls, com ara el de les factures de

"6.700€ en flors"
que declara en la portada El Periódico, o com el que es diu a l'interior, (pg. 17), que
"els reemborsaments al dirigent convergent Àngel Colom consten en dos rebuts
diferents (...) I en la comptabilitat de l'entitat [Fundació Orfeó Català]
hi ha dues sortides per aquest concepte, una del 31 d'agost del 2000, i una
altra, el 15 de setembre del mateix any".

Bé, Artur Mas pot anar de víctima, però el fet és que els esquitxos del cas, li agradin o no, taquen CDC per responsabilitat d'algun -ara- membre de la coalició, com Àngel Colom, no perquè algú el persegueixi. I hi ha també el tema dels fons rebuts per la Fundació Trias Fargas. Legalment? El que sí és clar és que CDC va estar 23 anys al front del govern de Catalunya i bona part del problema es va coure durant aquells anys! Alguna conselleria hi devia tenir alguna responsabilitat en el descontrol i saqueig dels diners que rebia el Palau de la Música... O no?

Tot i que la perspectiva és només la d'uns pocs dies, les declaracions dels advocats defensors de F. Millet i J. Montull explicant la autoinculpació dels implicats es converteixen en ridícules, cíniques i falsàries, i fan créixer la indignació en progressió geomètrica tot convertint-se en una mentida afegida que hauria d'estar contemplat com agreujant a la condemna.

Josep Cuní va fer d'un dels abanderat de la "manifestació vitual" de tots els ciutadans que no entenien com era que el jutge instructor del cas no decretés presó per als inculpats.
Només molt al final de la setmana quan hi va a començar a haver sèrioses desavinences entre els jutges catalans es va començar a parlar del concepte "d'alarma social" a més del de la por de fuga (poca i poc probable) i de la possibilitat que, en llibertat, els inculpats tinguessin marge de maniobra i impunitat per destruir proves, alertar terceres persones i muntar estratègies igual de sibilines que les que els van permetre delinquir a la cara de tothom durant anys i anys.

Per sort per a tantíssims experts que haurien hagut d'adonar-se'n abans, la "magnitud de la tragèdia" és tal que dilueix totes les responsabilitats en un oceà de culpables per omissió i irresponsabilitat, però que probablement tindrà poques conseqüencies.

Només ens queda la mica d'esperança -als qui els en quedi- de pensar que tot aquest terrible desastre servirà perquè els delinquents de rang supermafiós estiguin una mica quiets durant una curta temporada i tot plegt serveixi per netejar molta porqueria.

El que caldria retocar, la llei sobre finançament dels partits polítics i la modificació del codi penal, endurint de veritat les penes per a delictes d'aquestes caraterístiques i magnituds, probablement quedarà com a utopia a implementar cap a finals de segle XXI o mitjan segle XXII.
I tant de bo que m' equivoqui!

_________________


Enllaços

Salvador Cardús. Política i antipolítica
Saragatona. Millet
Francesc Puigcarbó. Palau de la Música? ¡No! Plaza Féliz Millet
El Periódico. Millet retiró 10 millones en efectivo de las cuentas del Palau en 6 años
Google : "Félix Millet" +Palau +corrupció +política