30.5.07

Una mica de música al dia envia la depre a l'infern

Recordo que fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer pàgina web, vaig decidir que al Dicofilopersiflex hi hauria una secció de música.
Com tants d'altres creia que era possible fer-me la meva discoteca, que per quatre dotzenes de peces de música no em perseguirien els recaptadors de la SGAE.

Vaig crear quatre apartats: Léo Ferré i altra música francesa ; música clàssica; jazz i música ajazzada; i un darrer calaix poti-poti, que vaig anomenar musiquetes i cançons .

Allà només hi vaig posar una dotzena de versions d'una de les músiques de la meva vida: In a sentimental mood, amb la idea de posar i tenir en línia una llarga col·lleció de versions.
Una altre tros molt especial per a mi : Nunca más de Gato Barbieri. També hi vaig posar Explode Coraçao de Maria Bethânia, i un darrer trosset meravellós: Maria Callas cantant Lucia di Lammermoor.
El respecte al copyright ho va estroncar tot i ho pengés on ho pengés, sempre acabava desapareixent. I entenc que ha de ser així. Només respectant els drets dels autors podré aspirar a que algun dia respectin els meus ;-)

YouTube m'està ara canviat la vida musical. És com un tornar a començarmeravellós i gratificant. Busco i trobo tot un munt de peces que, - (de tot comença a fer 20 anys que fa 20 anys)-, m'havien fet feliç i que per haver quedat en vinil o en K7 , o perdut per haver-lo deixat a algú, ja no tinc a casa...o hi són mig amagades, gairebé perdudes.
YouTube em permet de tornar a escoltar aquelles músiques de la meva vida i me'n descobreix centenars, milers d'altres, ... ja veig que no m'ho acabaré pas, és clar...
Llàtima de tantíssima faramalla!
M'acabo d'afegir als vincles favorits de YT les mateixes quatre playlists que vaig crear fa 10 anys, - sí, sí, per culpa de la nostàlgia !- exactament amb els mateixos noms, per restar fidel a aquella idea inicial que no era gens dolenta. I les estic omplint amb aquests videos fantàstics que els internautes del món pengen a dojo...

Exactament com si fos una poma, la música "guai" ... "keeps the doctor away". És un bon medicament contra la depre i equival a una forta dosi d'optimisme i d'energia vital.

Posologia: Una miqueta de música al dia, tanta com ens en càpiga al cos. escoltar-ne tothora, sense moderació...
______________


Gato Barbieri ... Woww! Uau! Bon profit!





________

28.5.07

Avui tot es mou a la platja

Dipofilo II / 315

Avui tot es mou a la platja
Es mou la sorra mullada
Vora la platja on camino
On deixo la meva petjada lleu
Que tot seguit esborra l’onada

Juga la noia amb el gos
Que salta fins l’aigua
Hi busca, i li porta,
La fusta que li ha llençada

Es mou la canya del pescador
Clavada al moll on s’estira Europa
A qui el llebetx pentina
Tot fuetejant-li la cara

Volen els ocells sobre la mar daurada
Després d’encarar el vent
Canviar de rumb, fitar la presa
I deixar-s’hi caure al damunt

Suren les boies
Al ritme del vent,
Perpètua dansa
Immòbil, hipnòtica, inútil.

Oneja la bandera groga
Que ja és allà penjada,
Li diu a Pasífae que avui
L'aigua és tota agitada

Tremolen lleument els
Parasols verts solitaris
Oberts, envoltats del blau
De tot de cadires de platja

S'expliquen històries, foteses,
Dels visitants d'ahir
Somiant ja amb aquells
Que avui vindran a estirar-se

S’allarga al meu cap la llista infinita
De coses que em queden per fer
Que caldria crear, canviar
El que em caldria llegir, escriure …

Caminen lentament dos amants
La mà a la mà. Els lluu un
Reflex d'amor encara als ulls,
De pau al rostres

Es gronxen suament
Palmes i branques,
Que fiten distants
Els passejants de la platja

Es mouen les grues del port,
Imparables, brúixoles fèrries
Refent pausadament els molls
Per als vaixells de plaisance

Xiuxiueig de silenci, remor de calma
Núvol de sorra seca, cremada.
Mentre aixequen el vol
Dos moixons que s’empaiten

Fimbregen els màstils
De vaixells buits, solitaris
Percussió permanent, ritmada,
Talment un mític andante

Perquè sé que serà vers i cançó
Se’m remou la il·lusió de dir
Que avui tot es mou a la platja
I em vibra sencera l’ànima


Sani Girona
________________

27.5.07

Eleccions municipals 2007 a Catalunya. Balanç.

Dipofilo II / 314

La nostra pseudoanàlisi política de les Municipals 2007 a Catalunya.

L'única manera d'analitzar el que ha pasat en aquestes eleccions és imaginar un punt de vista que s'escapi un mica del que prenen els polítics implicats i els periodistes de sempre.


-Els partits tradicionals.

*Tots han guanyat, tots han vençut. Com sempre.
El que perden regidors, vots o percentatges: "resisteixen", "aguanten" o milloren respecte el no res ... Tots tenen il·lusió amb els pactes que es faran o amb el que vindrà a les eleccions generals. Retòrica inútil que no enganya ningú.

* Quan els nombres objectius baixen, es llegeixen en clau relativa ...
Per això el PP sempre guanya o arrasa: perquè cada vot del PP val per 20 dels de IC, que és l'equivalència de sou, de fortuna i patrimoni personal.

* CiU. Haurà de triar entre el curt termini i el llarg termini. En el curt termini només pot abaixar-se els pantalons i pactar amb PP. Apostant de cara al futur li cal mantenir honor i "la virginitat" i apostar per un pacte amb ERC quan entre els seus dirigents no hi hagi l' "odi"
atàvic que els separa i les ganes de venjança (comprensibles i justes) per les putades i ferides sofertes per part d'ERC. Ah! Qui dirà el sabor exquisit de la venjança?

* IC-Verds s'ho haurà de fer mirar i tenen els temps just per reciclar-se (sic) també ells en una altra cosa que no sigui el glamourós look anti-sistema de la Imma Mayol.

* Les esquerres han d'aixecar el to i clavar algun cop de puny sobre la taula per demostrar que tenen la paella de l'ordre pel mànec.
Generalment, les esquerres perden les eleccions a favor de les dretes, quan obliden que la gent sempre, sempre, sempre posa per davant de tot "la seguretat" i "l'ordre". Quan ho obliden, les dretes exploten les pors i alimenten el somni i les ànsies dels ciutadans per l'ordre.
Tenen poc temps, abans de les eleccions generals, per resoldre-ho, si no, Rajoy anirà segur a la Moncloa.
Amb la flor a la mà faran la fila del "con" , del "capullo", que cantava Brassens a la cançó de la Marinette, impotents per no haver sigut capaços de reaccionar. Per por de reclamar i implementar la idea de l'ordre i del concert.
A França, Sarkozy haurà guanyat desenes de milers de vots del professors i de les famílies a qui prometia implementar a l'escola i als instituts un nou referent de respecte que es projecti sobre tot el sistema educatiu.
Com és que l'esquerra no ho sap fer això? Li falta aquest gen i per això sempre perd davant de les dretes.
No és que la dreta ho pugui resoldre! Però ho sap explotar perfectament per aconseguir el poder !!!
Mentre que les esquerres insisteixen en relativitzar les coses, en no implementar ni disciplina, ni l'ordre ni el concert.

* Patètica manca de creativitat de tots els partits. Així com a França hi va haver un moviment de blogs, d'utilització d'Internet, de la televisió, amb un altre tipus de relació entre els polítics i els ciutadans (Ségolène Royal), aquí pràcticament no se n'ha fet res que no fos crear un blog "despersonalitzat" per a alguns candidats a alcalde. Però darrera no hi ha res o poca cosa. I en tot cas, res que demostri complicitat real, ganes de servei i de resolució de problemes. La maquinària dels partits esclafa la creativitat política.

* Us felicito a tots, perquè sé que tots heu guanyat! Celebreu tant com pugueu que encara hi hagi el 40% d'electors, perquè al pas que aneu potser us durarà poc. I com diuen els argenetins "os van a Botar"!


-Els nous partits

* Les CUP. Nacionalistes a l'esquerra d'ERC. Tot una llarga carrera per davant.
* PxC. Els que creuen que cal aturar i regular el flux de la immigració.
* Ciutadans. On no n'hi ha, no en raja. On eren durant la campanya i on són els Boadella, Tubau, Carreras i tots els que van promoure aquell grupúscul?

- L'abstenció.

Maleïda abstenció : *1 JPQ *2 SG!
El bon desabtencionistador que desabstencionisti, bon desabstencionistador serà. S'imposa proposar un "meme" seriós a tothom mitjanament intel·ligent perquè participi en una Campanya de proposta de mesures eficaces per desabstencionar Catalunya [que proposo jo mateix, tot autopronosticant-me un fracàs apoteòsic] que enceto aquí a sota:

* [Potser encara hi ha temps per] Imaginar un càstig simbòlic per als abstencionistes i verbalitzar-lo. Crec que no fóra massa agoserat associar absentista a "irresponsable perillós".

* Cal preparar un video propagandístic de caràcter institucional a l'estil "T'agrada conduir?" projectant-ho a "T'agrada votar? o qualsevol altre publicitat de moda i reputada eficaç, i adaptada al consell d'exercir el dret i deure de votar.

* Imaginar uns premis que es sortejaran entre els votants per correu, finançats a costa dels cartells electorals i el correu electoral que caldria eliminar de manera proporcional.

* Promesa de llistes obertes o semi-obertes tan aviat com pugui ser. Apunteu-vos bé qui és són els primers partits que en parlin i ho prometen. Serà un punt al seu favor. Però no us els cregueu fins que no ho implementin.

* PROPOSTA CREATIVA (SIC).
Fer prometre als alcaldables i els seus equips que se sotmetran a un mínim d'una trobada anual amb els joves dels centres de Secundària de les ciutats amb les seves famílies o no.
"Hem de fer un esforç ..." dieu? Sí? Doncs feu-lo!
Res de limitar-vos a fer quatre mítings envoltats de claca incondicional.
Aneu a convèncer els joves futurs votants explicant els vostres programes a ells i a les seves famílies. Això si que fóra tocar de peus a terra i estar disposats a contestar preguntes i a escoltar crítiques dels joves ciutadans.

______________

Jornada de reflexió i altres activitats

Dipofilo II 313

El dissabte 26 de maig ha estat per a mi un dia una mica especial. Jornada de reflexió electoral, em vaig acabar el que em quedava per llegir del llibre Esperaré el dia i la nit, de Vidal Vidal.
Quan el vaig triar no m'esperava trobar aquell retrat tan perfecte i versemblant d'un polític professional, un ex parlamentari de CiU, que potser també ho hagués pogut ser del PSC...

Hi ha llibres que es deixen llegir bé, però n'hi ha que enganxen i que consoliden i augmenten el seu valor a mida que s'avança en la lectura. Jo he descobert Vidal Vidal amb aquest llibre i me'n sento molt satisfet. Aquests retrats psicològics són extraordinariament acurats m'han tocat la fibra i vaig anar al la biblioteca a renovar el temini per poder rellegir-me'l sencer i assaborir-lo encara molt més.

M'agrada trobar als llibres, a la part interior de la coberta una foto de l'autor de l'obra, i agraeixo una portada interessant. Fa pocs anys que vaig descobrir Edward Hopper, i la seva em va semblar una obra interessant. La tria del quadre Nighthawks em sembla força intel·ligent.




I la manipulació feta a la portada del llibre, retallant tota la llum i el barman, i deixant-hi només la vidrera del fons i els tres personatges asseguts ... és,com a mínim, imaginativa.

"Apparently, there was a period when every college dormitory
in the country had on its walls a poster of Hopper's Nighthawks; it had become an icon. It is easy to understand its appeal. This is not just an image of big-city loneliness, but of existentia loneliness: the sense that we have (perhaps overwhelmingly in late adolescence) of being on our own in the human condition. When we look at that dark New York street, we would expect the fluorescent-lit cafe to be welcoming, but it is not. There is no way to enter it, no door. The extreme brightness means that the people inside are held, exposed and vulnerable." (...)
"
Coïncidències: la nit, tres personatges, dos homes i una dona. La solitud existencial, la vulnerabilitat, el bar ... En alguns pasatges em va semblar que llegia el que deien i feien, fil per randa, tot un munt de polítics dels que demà seran portada als diaris. Hi apareixien els interessos de partit, les picabaralles i odis entre uns i altres, els "morts i ferits polítics" com a vístimes equivalents als dans col·laterals de les guerres de veritat. No vaig perdre en absolut les ganes d'anar a votar, ans als contrari.

Bé vull rellegir-lo i treure'n tot el suc, assaborir-lo una altra vegada.
Vaig aprofitar la visita a la biblioteca per endur-me més matèria lectúrica.
Bartleby y compañía de Vila-Matas, i l'edició bilingüe de Seix Barral dels poemes de Gabriel Ferrater Les dones i els dies (1960-1966). Demà mateix els enceto...

Per la tarda, a Barcelona vaig tenir temps d'entrar a l'Ateneu i disgustar-me una mica veient com les noves normes impedeixen l'entrada als no socis (molt lògicament), a no ser que vagin acompanyats d'algun soci. Potser sempre havia estat així, però la normativa era laxa, i jo em sentia amb el dret d'entrar-hi. I em vaig pensar que allò era d'aquella manera sempre.
Crec que hi havia anat a mitjan octubre per última vegada. Bé acabaven d'obrir el bar després de les reformes. Al jardí s'hi estava meravellosament bé.
Ara, m'hauré de plantejar si em rasco la butxaca i si tot plegat dóna per pagar una nova quota.

Tot això estava previst haver-ho escrit el dissabte a la tarda, però ja s'ha fet de nit i així comença la cadena de retards. El post sobre les eleccions municipals 2007 haurà d'esperar a dilluns. Ho faré semi-descontaminadament, vull dir, havent mirat només els resultat de TV3, i abans de llegir la premsa escrita. Ja he tingut temps per agafar un altre disgust: constatar que l'abstenció a casa nostra és endèmica. Caldrà una nova llei electoral que obri l'opció de les llistes obertes...
"No hi ha mal que per bé no vingui"... o "Com pitjor, millor" ?
Qui ho diu això?

___________________



25.5.07

Creació & crítica literària: enllaços

Creació & crítica literària


Escuela de escritores
Taller d'escriptura. Ateneu de Barcelona
Novembre 1970
Literatura peruana
Premis literaris Cat
Premis literaris Proa
Poets.org
Anthology of British Poetry
Steven Wu's Book Reviews
Bookninja
Cabrasola
Poetry Break
Premis literaris Cat
DisExNarCat
Stalker. Dissection...
Antoni Albalat
Cap de 7mana
Cien palabras
Lletra. Literatura catalana
Paper de vidre
Sel. Poesia catalana
Revista Literària
Badosa.com
Joescric.com
Baleig és poesia
Poesia d'arreu del món
Autors catalans Mag Poesia
Bonnes nouvelles

Creació literària: enllaços

Creació & crítica literària


Escuela de escritores
Taller d'escriptura. Ateneu de Barcelona
Novembre 1970
Literatura peruana
Premis literaris Cat
Premis literaris Proa
Poets.org
Anthology of British Poetry
Steven Wu's Book Reviews
Bookninja
Cabrasola
Poetry Break
Premis literaris Cat
DisExNarCat
Stalker. Dissection...
Antoni Albalat
Relats en català. C. Cabús
Relats en català. S. Yagüe
Verbàlia
Cap de 7mana
Cien palabras
Lletra. Literatura catalana
Paper de vidre
Sel. Poesia catalana
Revista Literària
Badosa.com
Joescric.com
Baleig és poesia
Poesia d'arreu del món
Autors catalans Mag Poesia
Bonnes nouvelles

24.5.07

Un altre tresor ben a prop nostre


Dipofilo II 312

Et diré, Gisèlia, que encara no me'n sé avenir. Tan a prop nostre com era i tan lluny com n'estàvem. Avui, gairebé per atzar, l'hem coneguda. Raquel Casas Agustí no és només una jove col·leccionista de premis literaris, sinó també un doll de belleses i sensibilitats, de dolçor a flor de pell, encomanadora de calma i d'equilibri oriental.

Li llegirem l'Astrolabi; l' Home que esperava i la seva tesi doctoral: "Poética del verso y de la prosa".

Ja noto l' excitació a l'aire i gairebé em falta el mot per designar les ganes irrefrenables de llegir com més aviat millor la seva obra. Què és això sinó una mena de luxúria literària?
Ja ho veus, Grisèlia, avui hem hagut d'inventar *lectúria, un altre neologisme per al nostre català. Caldrà que ens abeurem ben aviat de poesia per poder-la apaivagar.
Per a tu, Raquel, poeta, els nostres millors desigs. I de torna, un regalet: una cançó de Cesária Évora, Mar blava, perquè t'ajudi a seguir trobant estels de tots colors, formes i textures ...


23.5.07

El nom de la meva musa és... Gisèlia



Feia dies que hi donava voltes. De fet ho faig des de fa molt de temps. Des que vaig escriure al meu Dicofilopersiflex l'entrada Noms. Quin és, entre tots els possibles, el nom de la meva musa poètica?

Anna, Elisabeth, Cristina, Carme,  Esther, Odile, Gisèle, Véro, Claude, Cathy, Mar, Eila, Griselda, Laura, Elsa, Júlia, Carme, Vera...? I tants i tants noms que ressonen encara...


Noms amats, somiats, trobats, perduts, pintats, plorats, palpats, patits, creats, viscuts...

Ja m'hi havia acostat, gairebé ja l'havia fregada, però no me n'havia adonat, notava només la seva presència...
Tot d'una, com si sempre hagués sigut allà, com si sempre m'hagués estat esperant... el nom cercat em fità, era allà sota les branques, com una fruita al seu punt, esperant que algú la fes seva.

La meva Aràlia  es deia, es diu i es dirà Gisèlia.

Amb la mà la vaig collir i, ara, Gisèlia és meva.

I Gisèlia serà així la font de tots els versos, la mar de totes les paraules, el punt alephià del meu univers poètic...


...
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? II

Serà dur... Com a mínim serà dur ...

La premsa francesa comença a trobar morbo en la designació del Primer ministre François Fillon. L'opinió unànime sembla ser que President i Primer ministre són caràcters gairebé oposats.

Trobat a Can Yahoo 21.05.2007

" PARIS (AFP) - Les éditorialistes de la presse quotidienne sont nombreux à souligner les personnalités opposées de Nicolas Sarkozy et François Fillon, que le premier vient de nommer à Matignon (...)
Dans Libération, Renaud Dély entonne le même refrain: "Nicolas Sarkozy ne voulait pas s’embarrasser d’un second indocile et imprévisible, modèle Jean-Louis Borloo. Il lui fallait un lieutenant appliqué, discipliné, un rien effacé: le choix de François Fillon s’imposait".

Dans L'Humanité, sous la plume de Patrick Apel-Muller, le nouveau Premier ministre est présenté comme "un homme adroit et à droite" qui a "pour tâche de faire ingurgiter sans spasme la potion des réformes ultralibérales".


Pierre Taribo, dans L'Est républicain, remarque que "François Fillon est là (...) mettre en musique la politique d'un président à l'américaine dans un pays quasiment entré dans la VIe République avec un chef de l'Etat actif : M. Sarkozy; un chef du gouvernement : M. Sarkozy; un chef de la majorité : M. Sarkozy."



Si fos així... tot anirà bé fins que l'home orquestra peti, i si no es calma ... pronostico que farà un pet com una gla.

16.5.07

Nicolas Sarkozy, ja comença malament? I

Alain Fienkelkraut escriu això a Le Monde :



"L'état de disgrâce
Article paru dans l'édition du
11.05.07


On ne peut pas se réclamer du
général de Gaulle et se comporter comme Silvio Berlusconi.
On ne peut pas en appeler à Michelet, à Péguy, à Malraux
et barboter dans le mauvais goût d'une quelconque
célébrité de la jet-set ou du show-biz. On ne peut pas
prononcer des odes à l'Etat impartial et inaugurer son
mandat en acceptant les très
dispendieuses faveurs d'un magnat des affaires.
Contrairement à ce qu'il avait annoncé sur un ton grave,
Nicolas Sarkozy ne s'est pas retiré du monde pour habiter
la fonction présidentielle : entre le Fouquet's, Falcon et
palace flottant, il a oublié qu'il venait d'être élu président
de la République. Il avait peut-être ses raisons que la
raison ignore.
Espérons cependant qu'il s'en souviendra, une fois de
retour sur le plancher des vaches, et qu'il saura, comme
il l'avait promis dans des discours de très haute tenue,
incarner la France. Pendant trois jours, il nous a fait honte.
Alain Finkielkraut

Això no s'escriu cada dia. I qui ho diu no és un qualsevol.

Aquestes declaracions sulfúriques les reprenen els del
Nouvel Obs aquí.
I un blogaire, al fòrum de France 5 : Ripostes, demostra
que el mateix Sarkozy tenia (el 2005) de Finkielkraut
una gran opinió que expressava en aquests termes

"Ironie de l'histoire : Nicolas Sarkozy jugeait en décembre
2005 que : "M. Finkielkraut est un intellectuel qui fait
honneur à l'intelligence française et s'il y a tant de personnes
qui le critiquent, c'est peut-être parce qu'il dit des choses justes".


No m'estranya que en l'òrbita del president Sarkozy no puguin
estar massa feliços de com s'inicia la presidència ...

Veurem con continua la cosa ...

_______________

Contrastos: online vs paper ... Pobres arbres!

Dipofilo II | 310


El dia 8 de maig, a mitja tarda, a l'andana tres de l'estació de VNG, esperant el tren de les 17h50, en direcció a Barcelona, vaig trobar dues amigues que feien el mateix que jo. Jo me n'anava als Jocs Florals i elles dues a la presentació del llibre de Laura Vicente Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid. Fundación Anselmo Lorenzo, 2006.

Dalt del tren la Laura Vicente em va explicar detalls interessants de la publicació del llibre, fruit d'una beca obtinguda a través de l'Ajuntament de Sabadell allà per l'any 2001 o 2002.
Mil exemplar editats, si no ho vaig entendre malament.

A l'altura de Gavà o de Viladecans, se'ns va acostar una noia que repartia uns fulletons, tamany quartilla. Van resultar ser contes que es venien al preu d'un euro. En unes altres circumstàncies potser n'haguéssim comprat un, però aquella interrupció sorpresiva, enmig de la conversa, ens va agafar en fred i no vam fer fira.
Però com que duia la càmara penjada, vaig tenir el reflex de fer dues fotos. I just després de la segona, la bateria va fer figa definitivament.


És per això que puc reproduir aquí aquest tipus de comerç ambulant de material artístic que deu tenir arrels seculars, per no dir mil·lenàries. Contes en format paper venuts al tren. Curiós , oi? No vaig tenir esma de preguntar-li si era ella mateixa qui ho escrivia i imprimia o si eren contes d'algun col·lectiu o ... Després, quan ja no hi era a temps, se'm van anar acudint un munt de preguntes... Vaig retenir que la
idea era encara vendre literatura en format paper, com si es tractés d'un caramel.



Jo mateix visc ara amb la idea d'editar en paper el meu Dipofilo I, potser també amb alguna cosa del Dicofilo ... El fet és que mentre hi ha qui somia amb paper, tota una tendència del "només en línia" va fent camí, imparable.

Ho llegia l'altre dia a un vell The Herald Tribune a punt de ser portat al reciclatge: Secció Business Technology & Media: Divendres 6 d'abril 2007. pg. 11. Online only
Per celebrar el Dia de la Terra, el 22 d'abril, el setmanari The Week muntava la "tirada" d'un número únicament "en línia", iniciativa esbombada arreu amb el padrinatge de la marca Lexus, de cotxes de gamma alta. El projecte es rematava amb un altre acte mediàtic a Los Angeles, sobre temes medioambientals, també apadrinat per Lexus.

L'article explicava també que, properament, diverses revistes del grup Hachette: Elle, Girl i Premiere, ja només seran publicades en format electrònic, el mateix que la revista Child , de l'empresa Meredith i que altres dues Life i Teen People de Time Warner...

Tot això contrasta amb el fet que alguns pobres-de-nosaltres ens obsedim encara pel format paper, mentre la tendència imparable és el "gairebé tot format electrònic".

Fóren bones notícies pels arbres si no fos perquè una altra notícia, aquesta electrònica, a Planète-urgence.org, , que dóna xifres del consum de paper de wc a Suissa ... posa els pèls de punta.

"Une étude du WWF montre que seul le dixième du papier WC et domestique vendu en Suisse est produit à base de vieux papier. Pour fabriquer les 90% restants, à base de cellulose fraîche, ce sont des forêts entières qui disparaissent. A eux seuls, les Suisses consomment plus de 5.000 arbres par jour, soit l’équivalent d’une surface de forêt de 160.000 mètres carrés, ou encore de 22 terrains de football."
Un rouleau par semaine
Des forêts entières sont rasées pour fabriquer un produit qui finira dans les toilettes ou à la poubelle après un usage unique, (...)

En 2004, les Suisses ont consommé 156.000 tonnes de papier hygiénique et de ménage, soit 16,6% de plus qu’en l’an 2000. Semaine après semaine, chaque habitant de notre pays expédie environ un rouleau de papier toilette dans les égouts. Or, le bois utilisé pour fabriquer ce papier toilette provient des forêts d’Amérique latine, d’Asie et de Russie, où l’abattage sauvage est monnaie courante.


Em pregunto quina xifra correspon a Espanya durants els mesos de juliol i agost i a tota Europa tot un any! Anem pensant quines mesures haurem d'acabar adoptant a l'hora d'anar ... de ventre.

13.5.07

És constitucional el peatge de Martorell?

Dipofilo II | 309

Aquesta tarda, de tornada a casa des de Sant Cugat Sesgarrigues, (festa familiar de Primera Comunió), hem agafat l'autopista a Sant Sadurní en direcció cap a Vilafranca i l'hem deixada a la sortida 28: Vilanova i Sitges. Nosaltres, en direcció sud anàvem bé. Els que anaven cap a Barcelona ja feien cua, a 2/4 de 9 del vespre, des de Sant Sadurní fins a Vilafranca, i des del pont, mirant en direcció cap a Tarragona, semblava que la cua no s'acabava.
Això a 13 de maig, quan encara falten milions de turistes circulant amunt i avall i quan encara es queda algú a casa sense anar a la platja o a la residència secundària!

Per allò de les associacions mentals irrefrenables que es produeixen a tots els caparrons de tothom, a mi m'ha vingut al cap les dues preguntes del milió , i també les que es deuen fer el milió d'usaris castigats a patir dins dels cotxes cada cap de setmana de tornada a casa, passant per les forques Claudines de Martorell ...

Dues preguntes
senzilles i tendres,
no en sabíem més
sempre ho havíem patit igual ...

"Es constitucional el peatge de Martorell"?
"¿No està prohibida la tortura a la UE?"

I passo el "meme" als ciutadans ...

Josep Montilla
Josep Lluís Carod-Rovira
Joan Saura
Artur Mas
Josep Piqué
Albert Rivera

Sisplau per favor, passeu-els-hi aquestes preguntes i feu-ho també a tots els alcaldes de l'Alt i el Baix Penedès. Mireu -exigiu- que us contestin seriosament -res de conyes marineres- abans de les properes eleccions!

Qui contesta seriosament la pregunta?

___________________

Enllaça que enllaçaràs i bon enllaçador seràs

Dipofilo | 308

ENLLAÇOS BLOGS I BLOGAIRES (aspirats de can Subal i de can Flux)

___________________________

12.5.07

Jocs Florals de Barcelona 2007. Annex 1

Annex 1 al post Dipofilo II 307

Notes de premsa:


BARCELONA/VALENCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) - La escritora valenciana Maria Josep Escrivà i Vidal ha ganado el premio de poesía Jocs Florals de Barcelona 2007 por la obra 'Flors a casa' y se convierte en la nueva Poeta de la Ciudad, según informó el Institut de Cultura de Barcelona.

Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) es licenciada en Filología Hispánica y doctora en Filología Catalana por la Universitat de Valencia. Ha publicado, entre otras obras, 'Remor alè', 'El curt camí dels anys', 'A les palpentes del vidre' y 'Tots els noms de la pena'.

A la edición de este año se han presentado un total de 66 trabajos y la entrega del galardón tendrá lugar mañana en el Ayuntamiento de Barcelona, en un acto en el que se leerán algunos de los poemas incluídos en el 'Resum poètic de l'any 2006'.

En la pasada edición se renovaron los Jocs Florals de Barcelona, otorgando un único premio de poesía y convirtiendo al ganador, Jordi Valls, en el Poeta de la Ciudad. Durante estos doce meses, Valls ha participado en numerosos actos relacionados con la poesía y Barcelona.

07/05/2007 18.21
Llibres // Barcelona

Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari "Flors a casa"

mida del text

L'escriptora Maria Josep Escrivà i Vidal ha guanyat el premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007 amb l'obra "Flors a casa". D'aquesta manera, segons ha informat l'Institut de Cultura de Barcelona, s'ha convertit en la nova Poeta de la Ciutat. Escrivà, que ha estat escollida entre 66 aspirants, és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha publicat, entre altres obres, "Remor alè", "El curt camí dels anys", "A les palpentes del vidre" i "Tots els noms de la pena".

Escrivà, nascuda l'any 1968 al Grau de Gandia, rebrà el guardó aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona. A l'acte es llegiran part dels poemes inclosos al "Resum poètic de l'any 2006".



Aquesta és la segona edició renovada dels Jocs Florals de Barcelona. L'any passat es va decidir atorgar un sol premi de poesia i convertir el guanyador, Jordi Valls, en Poeta de la Ciutat. Durant aquests dotze mesos, Valls ha participat en nombrosos actes relacionats amb la poesia i Barcelona.

DILLUNS, 07/05/2007 - 18:19h

Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona

És la nova Poetessa de la Ciutat, gràcies a 'Flors a casa'

Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona 2007 amb 'Flors a casa'. D'aquesta manera relleva Jordi Valls i esdevé la nova Poetessa de la Ciutat. Segons ha explicat a VilaWeb, el poemari parteix de la contradicció en què vivim: 'Som éssers privilegiats en un món que no ho és tant.' El lliurament del premi serà a les set de la tarda al Saló de Cent de la Casa de l'Ajuntament.

'Flors a casa' conté una quarantena de poemes estructurats en tres parts: 'El cànter' (el desig), 'La llum és l'expressió' (el dolor) i 'La casa sota la lluna' (el recer personal). Escrivà ha explicat que el llibre, que ha acabat fa un mes escàs, parteix d'una citació d'una poetessa polonesa: 'Perdoneu-me guerres llunyanes per portar flors a casa'. Diu: 'Sembla una contradicció, però representa el fet de prendre consciència que passen fets molt durs i dolorosos en àmbits llunyans, però que també tenim dret a cercar un recer particular. Les flors no són una frivolitat, perquè la natura ens ensenya que les plantes i les flors han de ser belles per a sobreviure, i aquesta també és la funció de l'art. La poesia sobreviu en un món que li és hostil'. També diu que el llibre és fet de poemes molt fragmentats, perquè li agrada de partir de petits poemes, de relacionar-los i de reincidir en els temes gairebé com una obsessió. 'I en aquest llibre hi tracto el dolor de l'ésser humà i del desig com a antídot i com a motor per a tirar endavant. També parlo de la poesia com a recurs de supervivència, i de la natura.'



'Els Jocs Florals és un premi que sempre m'havia fet moltíssima il·lusió, però em pensava que no el guanyaria mai. M'ha deixat molt sorpresa. És la primera vegada que m'hi presento. També m'hi he presentat perquè els premis són una via per a poder publicar un llibre i promoure'l. Per mi publicar 'Flors a casa' a Barcelona i en una casa com Edicions 62 és un fet molt important.'

Fins ara Escrivà ha publicat tres poemaris. Dels dos primers, se'n sent molt llunyana, 'Remor alè' (3i4) i 'A les palpentes del vidre' (Columna). El darrer, 'Tots els noms de la pena', el va publicar el 2002 a l'editorial Denes. També ha publicat, juntament amb Pau Sif, l'antologia 'Ai València! (Poemes 1017-2002)' (Edicions 96), que recull poemes que tenen per tema és València i es converteix en un recorregut històric de la ciutat.

Maria Josep Escrivà és llicenciada en filologia hispànica i doctora en filologia catalana per la Universitat de València. Entre més coses, fa classes de llengua catalana a treballadors de l'Ajuntament de Dènia.

L'any passat es van reformar els Jocs Florals de Barcelona i es va crear la figura del Poeta de la Ciutat. A més, enguany el poeta Jordi Julià ha preparat un 'Resum poètic de l'any 2006' i el llegirà. A partir d'aquest balanç, alguns poetes com Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Carles Camps Mundó, Marc Granell, Ponç Pons, Isidre Martínez Marzo i Jordi Llavina llegiran poemes seus.
Als assistents a l'acte, hom els lliurarà un opuscle amb la glossa de Julià i els poemes llegits.

Als Jocs Florals, que formen part de la Setmana de Poesia de Barcelona, s'hi han presentat enguany 66 treballs.



(Foto de Confiteor i Ramon Llopis.)



Pàgina principal > Notícies> Detall





» Versió per imprimir
» Enviar a un amic/ga






Maria Josep Escrivà guanya els Jocs Florals de Barcelona

publicat el 08/05/2007 a les 09:00 h.




L'escriptora valenciana es converteix així en la poeta de la ciutat


Maria Josep Escrivà i Vidal (El Grau de Gandia, 1968) ha estat la guanyadora del premi de poesia Jocs Florals de Barcelona 2007 per l'obra Flors a casa.

Escrivà és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha publicat, entre d'altres, Remor alè (premi Senyoriu d'Ausiàs March de poesia 1992, Tres i Quatre, València, 1993); El curt camí dels anys (premi Solstici de narrativa curta 1992, Ajuntament de Manises, 1994); A les palpentes del vidre (premi Marià Manent de poesia 1997, Columna, Barcelona, 1998); Tots els noms de la pena (Denes, València, 2002), i ha preparat, en col·laboració amb Pau Sif, l'antologia Ai València! (Poemes 1017-2002) (Edicions 96, Carcaixent, 2003).

També ha estat inclosa en diverses antologies i alguns dels seus poemes estan traduïts al castellà, l'italià i l'eslovè.

Al certamen d'enguany s'hi ha presentat un total de 66 treballs. El lliurament del premi té lloc aquest dimarts a les

19.00 hores, al Saló de Cent de l'Ajuntament. Durant l'acte també es llegiran, a càrrec dels seus autors, alguns dels poemes inclosos al Resumpoètic de l'any 2006 de Jordi Julià, entre d'altres, els de Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Carles Camps Mundó, Marc Granell, Ponç Pons, Isidre Martínez Marzo i Jordi Llavina.

Uns Jocs Florals renovats

En la passada edició del 2006 es van renovar els Jocs Florals de Barcelona, atorgant un únic premi de poesia i convertint al guanyador, Jordi Valls, en el Poeta de la Ciutat. Durant aquests dotze mesos, Valls ha estat el Poeta de la Ciutat, participant en nombrosos actes relacionats amb la poesia i Barcelona. A partir d'ara, Maria Josep Escrivà agafa el relleu i es converteix en la nova Poeta de la Ciutat.