25.1.09

Espionatge polític a la Comunitat de Madrid

El cas dels superespies mortadelofilemònics de la Hintel·ligència” de la Comunitat Autònoma de Madrid no deixa de ser un cas de norma que confima l'excepció.

La norma és que tothom sigui objecte d'espionatge, i tingui carpeta oberta on van acumulant -com feia l’Stasi - dades i altres sobre la vida i miracles de cadascú.

L'excepcionalitat és que les proves surtin a la llum i esquitxin els alts càrrecs de l'administració de la Comunitat de Madrid, atès que la norma és que enxampin només algun cap de turc de torn encarregat de la feina bruta, feina de “camp” d’uns funcionaris amb necessitats de sobresou...

Esperanza Aguirre, es troba ara en el punt de mira dels pesos pesats del PP: Mariano Rajoy i Alberto Ruiz Gallardón.

Ara aquests troben en aquets afer una ocasió d'or per poder fer-li fer pagar a la senyora totes les malifetes que ha fet sensen despentinar-se i amb el cínic sonriure que la caracteritza i no la deixa ni asseguda a la tassa del wc.

Esperanza Aguirre només pugui clamar contra El País "Nos vemos en los tribunales"

“Aguirre se deshilacha entre espías” F. Mercado / J, M. Romero El País 25.01.2009. Pg. 16

Per alguns –potser per a ella també- es tracta de fer temps per preparar les mentides i les falses veritats, les vertaderes proves i les proves falses, i de trobar els desagraciats que han de fer de caps de turc a canvi de les compensacions que s’escaiguin (la casa es forta i no repara en gastos per necessitats del servei).

“El escándalo del espionaje rompe los últimos puentes entre Rajoy y Aguirre”
Carlos E. Cué. El País 25.010.2009. Pg. 18

“El problema de fondo es el PP de Madrid. No sólo por la pelea Aguirre-Gallardón. En el Gobierno de Espernaza se odian casi todos”, sentencia otro veterano “


Voldria ser capaç de fer comentaris i anàlisis assenyats, però no conec aquells submons on es mouen aquests polítics tan pseudoglamourosos .

Si fos militant d’algun partit m’alegraria que s’esbudellessin força els uns els altres i que en sortís un PP ferit fins el punt que l’hagués de caure a mans de la FAES d’Aznar.

Per cert, estaria bé que Aznar i la seva FAES hi tinguessin alguna cosa a veure. Imposible no és un terme polític.

Però no tinc carnet, i en aquestes circumstàncies, potser l’únic que puc fer sigui esperar que les investigacions destapin totes les clavegueres i netegin tota –és un dir- la brossa pudent del PP.

No m’estranyaria que d’aquesta en sortís fins i tot un canvi de logo, i la gavina passés a ser el que ha sigut sempre: un voltor …


___________________


Enllaços complementaris

Blog de Fr. Puigcarbó. Queremos

J.P.Quiñonero. UTI. Zapatero, Rajoy, Esperanza, Gallardón y las crisis de España


La Gran Crisi del 2008-2009 explicada a la massa

Tot i que deu ser molt difícil explicar-ho més clar i castellà, i amb més gràcia, l'unic que falla a la tesi és el nom. Més que crisi és una mundiestafa o estafa a nivell mundial, que per desgràcia sembla que s'ha quedat impune i amb conseqüències letals.


Els pobres NINJNA nordamericans - No Income, No Job, No Assets, són tants, ai, amb la mateixa desgràcia- ens van ben fotre, i van ser al mateix temps víctimes ells mateixos de les estratègies econòmiques dels bancs americans.
Com les tortuges de claveguera, no es veien ni es veia prou a venir la magnitud de la tragèdia que tot això provocaria. O així ho hem d'imaginar, perquè si no, hi hauria d'haver guerra.

Falta trobar els responsables. Com tots els crims contra la Humanitat, aquests crims no prescriuen ni prescriuran. És l'únic consol que en podem treure, de tanta desgràcia.

22.1.09

Històries veïnals (HV): Unes gotes de "venjança"

Després d'haver-me perdut alguna edició anterior, aquest cop em vaig decidir a participar en aquest exercici d'escriptura col·lectiva, altrament dit joc escriptòric maginíficament animat i coordinat per en Pep, de can Malerudeveure't que són les Històries Veïnals.
Em va tocar anar a viure a l'escala C i ens van adjudicar "la venjança".

Vam ser quatre, que com les tres filles d'Elena, "cap no era bona" : Zel, Carles, Smiley i Violette però la barreja va donar un bon resultat.

Aquí poso l'enllaç per accedir al text sencer de la historia, on es pot veure com quatre persones, reprenent cada una d'elles el tros que li envià el personatge anterior van anar lligant una història força original.

"HV 5/5: Record d'estiu : la venjança

La venjança és un plat que es serveix fred, diuen. El Malerianisme proclama la venjança com un pecat capital. No està bé ser venjatiu. Tot i que moltla gent es mereix rebre un correccional de tant en tant.... Però vés per on, que els companys de l'Escala C han trobat una manera de donr una llicó a algú, que el passat, sí que va ser venjatiu sense motiu. La Zel, en Carles, l'Smiley i la Violette en són els autors d'aquest sopar fred que us porten en safata de plata.

Que no us agafi despullats! [El veí de dalt]"


A mi només en resta afegir la meva felicitació als meus companys d'escala i manifestar que pagava la pena ser uns dels veïns que hi van participar.

Fins a una altra trobada. Bona lectura i bona escriptura,

20.1.09

Obama i el poder de la paraula

No hi ha manera de poder ser original, avui. Avui toca fer com ha fet mig món o tres quartes parts del món, i és alegrar-nos de tenir la sensació de guanyar un President, un Emperador, un Líder que inicia una nova Era. Necessitem creure que algú resoldrà els problemes. Si Obama és una mena de deú sense encara haver fet res, és fàcil entendre que hi hagi tanta gent a qui li agradi tenir-ne no un, sinó uns quants de déus.

És ben humà emocionar-nos i deixar anar alguna llàgrima de felicitat. Ens agrada sentir-nos una mica americans i participar de tantes ganes de canvi de tantes il·lusions en un món gestionat per uns caps mólt més assenyats que els que hi havia abans.

Una de les coses que m'ha agradat ha sigut constatar una vegada més el poder de la paraula.
Ja té mèrit que s'hagi posat émfasi en el paper clau que té la paraula en els discursos del nou President, i del que ha jugat un jove de 27 que sembla dominar l'art de la retòrica política i que és l'artífex del triomf oratòric d'Obama.

Benvinguda sigui aquesta nova era també pel que fa al valor de la paraula. Riurem infinitament que amb els milers de Bushisms de Bush, però en canvi el poder de la paraula en sortirà m´s reforçat.



___________________


Enllaços

Fr. Puigcarbó. És que estem cansats
W. Lewino. Obama... sacre
Scriptor.org. Obama ante los hechos (...)

14.1.09

Weekend Competition, Tesco i crisi.

El diari The Guardian publicava recentment aquesta notícia:

"Tesco results add to UK economic gloom"

Britain's descent into full-blown recession was highlighted today as Tesco reported its weakest Christmas sales since the last slump, and three grim surveys chronicled the savage retrenchment in housing, retailing, manufacturing and services.

The UK's biggest supermarket group, which takes one pound in every eight spent in Britain's shops, reported underlying sales growth of 2.5%, its slowest rate since the early 1990s. (...)"

Aquesta notícia de la pèrdua de vendes per part de Tesco, la més gran cadena de supermercats al Regne Unit, em va fer pensar que tenia una mica oblidada el que abans havia sigut la meva visita regular al concurs d'escriptura setmanal de New Statesman.
Vaig témer una mica que com sembla que passa arreu, els vells padrins haguessin deixat de subvencionar allò que venien apadrinant fins l'esclat de la crisi.

M'ha tanquilitzat descobrir que Tesco continua subvencionant el concurs setmanal d'escriptura del setmanari The New Stateman !

La frase "The Tesco vouchers go in addition to" a l'informe de Ms de Meaner ho confirma.


"Is there honey still for tea?"
No 4059. Published 22 January 2009

Set by Grace Elegy

We asked you for the answer to any famous literary question - an example being the one above

Report by Ms de Meaner

I wasn't sure of George Cowley's "famous literary question", "What's it all about, Alfie?" but it certainly made me chuckle. £15 to the main winners, a £5 book token to Pat Thomas. The Tesco vouchers go in addition to Mae Scanlan for excellence. PS: The comp Top 20 will appear in the 16 February issue."

Ignoro si, a hores d'ara, Tesco ja ha canviat el seu eslògan de sempre per algun altre, espero que segueixi proclamant allò de : "Tesco: Every litlle counts"... o No hi ha ajuda petita o Tot compta, per poc que sigui [i Tesco t'ajuda]. Més val caure en gràcia que ser graciós, oi?. Per mi, l'eslògan de Tesco té ganxo, i és d'aquells que et poden acompanyar tota la vida.

Aquest concurs, NS's Weekend Competition, que arriva ara l'edició 4060, és a dir més de 78 anys d'existència, és tota una institució de les lletres anglosaxones i crec que difícilment hauria de córrer cap risc per manca de sponsors, però és tranquilitzador veure com la cadena de supermercats que durant tants anys ha estat aportant-hi un suport econòmic, segueixi fent de padrí. Dubto que els arruïni gaire aquest apadrinament. Així doncs, que per molts anys. Que duri !

13.1.09

Ateus i Papanatos

"Probablement només hi ha una error més gran i greu que ser ateu: és ser monoteïsta."

Es patètic i ridícul veure que després de tants mil·lenis de cultura, després d’haver descobert l’ ADN i arribat a la Lluna, dos dels grans errors de la Humanitat s’enfrontin ara per mitjà de missatges enganxats als autobusos.

És ben sabut -probablement- que del nucli de la Terra fins a l'estrafosfera i més enllà tot és ple de divinitats. Es pot negar la realitat o virtualitat real dels déus que segueixen?

Amon o Ammon
Anubis
Apis
Aton
Bastet

Bès.
Chou.
Edjo
Geb
Hathor
Horus
Imhotep
Isis
Khepri
Maet
Nekhbet
Nephthys
Nout
Osiris
Osiris-Apis
Ptah
Ptah-Soker
o
Rê-Harakhtes
Sakhmet l
Seth
Sobek
Taoueret
Thot

Apollon o Phébus
Aphrodite (Vénus)
Arès (Mars)
Asclépios (Esculape.
Artémis (Diane)
Athéna (Minerve)
Cronos (Saturne)

Déméter (Cérès)
Dionysos (Bacchus
Éole
Éos (Aurore)
Éros (Cupidon)
Héphaïstos (Vulcain)
Héra (Junon)
Hélios
Hermès (Mercure)
Hestia (Vesta)
Perséphone
o Coré (Proserpine)
Poséidon (Neptune)
Zeus (Jupiter).

Chicomecòatl
Quetzalcòatl.
Huitzilopochtli
Mictlantecuhtli
Ometeotl.
Tezcatlipoca.
Tlaloc.
Tonantzin.
Xipe Topec
Ah Puch
Chac
Hunabku
Itzamnà
Ixchel
Yumkaax
Inti.
Viracocha

Balder
Fenris
Freyr
Freya
o Freyja
Frigg
o Frigga.
Hel
o Hela
Heimdall
Loki
Njörd
Nornes
Odin
Thor
Tyr

I els 33 milions de déus de l'India i els que queden encara per descobrir: a les selves de l’Amazones, de Nova Guinea, al bell mig de l’Atlàntida, a Mart, i als milions de móns que formen la Via Làctea.

És tan insult a la intel·ligència negar l’existència dels déus com emperrar-se en que només n’hi ha un, que no té ni nom ni cara coneguda, i pretendre, a sobre, que veient les atrocitatst de les que són capaços els homes els deixa fer el que volen i s’ho mira des de "dalt" enfotent-se'n.

I què dir del ridícul masclisme monoteïsta ? On són les feministes per reclamar la feminitat de la deessa monoteïsta? Al cap i a la fi, si torturat fins a la mort hagués de reconèixer que hi ha un sol déu vertader, crec que ho faria com Copèrnic, afegint : "E pur ...é una madonna!"

Què en fan de mal, alguns contes mal explicats! Està tot per reescriure! En comptes de déus malvats que han d'arrencar costelles i enredar el personal amb pomes enverinades prefereixo ls rondalles que ens parlen de Deesses marasses, bondadoses i ubèrrimes... No té color !

Que visquin els déus i les deesses! Trieu els vostres, i tants com vulgueu, que en sobren, i no us preocupeu, perquè PROBABLEMENT ells ja saben que, feu el que feu, cregueu el que cregeu no ho podreu ser gaire feliços, i per poc temps:
"Recorda que són quatre dies. Això és el que hi ha", va dir un d'ells !

Diví!

______________________

PS.

Precisió important: "probablement" és una paraula que val molt més que no pesa. He llegit que afegir aquest adverbi a costat d'una afirmació permet a l'autor de l' afirmació escapar de penes de l'infern. La diferencia és d'una magnitud quasi infinita: La cervesa Carlsberg ha pogut escapar durant molts anys qualsevol judici que pretengués impugnar la veritat afirmada.

Nosaltres som modesos i no pretenem disposar de cap veritat total. Per això estem disposats a afegit la paraula "probablement" allà on calgui. Fins i tot podem reconèixer que els monoteïsmes són probablement una de les fonts de desgràcia i mort més grans de la història de la humanitat. O tan sagnants com els politeïsmes més mortífers i aberrants.

________________

_____________

Vols treballar més hores, professor?

Reproduïm una part del comunicat que han fet públics quatre dels grans sindicats del país.

"COMUNICAT DE PREMSA
D’USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS I UGT, DAVANT LES MESURES ANUNCIADES AQUEST MATÍ PEL CONSELLER D’EDUCACIÓ

El Departament d’Educació ha presentat aquest matí una sèrie de mesures educatives sota el nom de “Programa més recursos per a més autonomia”, entre les que destaca la proposta d’augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària.
Els sindicats sotasignats, representats a la Mesa Sectorial de l’ensenyament públic rebutgem contundentment aquesta mesura per entendre que: (...) "

(Text sencer del comunicat)
A França, el novembre pasat, el 75e conrés del PSF va elegir Martine Aubry com a Presidenta del Partit. Cal recordar que Martine Aubry, alcaldesa de Lille, és coneguda com a "Madame 35 heures" per ser la impulsora d'aquesta bonica utopia que la resta del món mundial, amb la Xina al capdavant, va reduir a l'estat de somni per anar-hi somiant.

A casa nostra, el conseller Maragall, del Partit dels Socialistes de Catalunya, sembla voler també voler impulsar mesures "creatives" en reació amb les hores de treball sense pactar-les amb els sindicats i , pel que es eu ha cuinat la idea d' "augmentar voluntàriament la jornada laboral del professorat, en 4 hores per Primària i 3 hores per Secundària"

Acostumats com estem en aquest país a deixar en mans dels sindicats -sense ser sindicalistes- la dura tasca de les negociacions i la defensa dels drets dels treballadors de l'ensenyament, acostumats com estàvem a que els sindicats ho pactessin tot i aconseguissin un quinqueni de "pau social", no ens podíem pas esperar de cap manera que la conselleria d'Educació actués "a traició". D'aquí el rebuig real o fingit dels sindicalistes, perquè que volen ser protagonistes i poder-se guayar-se el sou...

En contra de la mesura hi ha els arguments exposats pels sindicats:

  1. " Implica una reducció de plantilles i dificulta el treball en equip dels centres: evita incrementar la contractació necessària per l’augment de l’alumnat; implica que els personal interí que està ocupant una plaça vacant passi a fer substitucions i que molts substituts/es es quedin sense treball.
  2. És una mesura exclusivament economicista que busca l’estalvi pur i dur i que atempta directament contra la qualitat de l’ensenyament: la sobrecàrrega lectiva del professorat va en detriment del treball col·lectiu de coordinació, del treball de preparació de classes i d’avaluació de l’alumnat i disminueix la possibilitat de formació permanent.
  3. És una mesura unilateral per part del Departament d’Educació que, un cop més, vulnera la llei tractant d’imposar una mesura que atempta contra les condicions de treball del professorat, sense cap tipus de negociació col·lectiva.
  4. És una mesura que hipoteca l’augment futur de plantilles i que explica la retallada de places d’oposicions que ha tingut lloc aquest any. Disminueix, per tant l’oferta de treball en un sector tant sensible com l’educació.
  5. El Departament pretén estalviar diners amb aquesta mesura per finançar les mancances que pateix l’educació, el que implica que s’està utilitzant les rendes del treball del professorat per subsanar la manca de pressupostos en educació."

A favor de la mesura... no tenim ni podem imaginar massa bé encara les virtuds que l'equip del conseller Maragall ha valorat per proposar la mesura. A França, el conseller Maragall estaria potser a la dreta de Ségolène Royal, o potser fins i tot al Partit de Nicolas Sarkozy!

La reacció popular davant d'aquesta mesura, -vull dir "la vox populi", no la revolta que per ara no nhi ha- fins on m'arriba, té un ampli espectre que va des de desitjar molta malatia al senyor Maragall fins a pronosticar que aquesta mesura enfonsarà el Tripartit. La dreta està molt contenta perquè veu en Eduard Maragall un atrevit que s'atreveix a fer amb allò que ells no s'haurien mai atrevit ni a pensar, i una mena de quintacolumnista que s'ignora dins del PSC.

Jo que sóc molt mal fiat perquè em van ensinistrar en la idea que calia pensar malament per endevinar-la, pronostico que aquesta mesura és només un globus sonda. No és una mesura "liberal" sinó una mesura "comunista" i "solidària": En funció del grau de rebuig i d'indignació que provoqui entre els treballadors de l'educació i l'ensenyament, compten implementar la mesura no amb caràcter voluntari sinó amb caràcter obligatori per a tothom, i sense increment de sou.
És un atac pel darrere i com a tal, una mena de violació. Com era, allò, que no ho recordo?
"Contra violació, compasió? comprensió? candidesa ? resignació? o cast******?

_____________________

12.1.09

Més enllà d'anàlisis i constatacions. Propostes de solucions.

A hores d'ara em penso que ja en podria a començar a fer tota una teoria.
I donaria per a una tesi d'investigació llistar les persones les reflexions de les quals van seguides de propostes d'actuació, de canvi, de solució...

No avancem perquè ens limitem tots, massa sovint, a analitzar les situaions, a constatar la realitat i massa poc sovint ens atrevim a proposar com canviar-la per millorar-la, què fer per resoldre els problemes.

Per limitar-nos a un cas recent : el desgavell que hi ha hagut a l'aeroport de Barajas és un bon exemple. Hem escoltat i llegit tota mena de crítiques. Aquest migdia escoltava una anàlisi extraordinària que explicava que la T4 era una obra faraònica, amb sentit aznaromegalomaníac; reflexionava sobre els comportaments quasi delinquentils dels controladors aeris...
Però l'unic que m'ha interessat de veritat ha sigut la proposta de demanar responsabilitats a Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, en comptes de fer-ho a la Ministra de Foment.

No hem vist enlloc tècnics de l'aeroport que proposin què cal fer per evitar que un caos com aquest es torni a repetir ara que sembla que nevar torna a ser un fenòmen normal i no cosa del passat.
No, als media actuals els agrada molt revolcar-se en la degràcia dels pobres conillets atrapats a Barajas... Com afirma una biblia periodística que cal revisar i canviar com més aviat millor, cal que hi hagi "gos mossegador" perquè hi hagi notícia.
Això és l'origen de la desgràcia de la nostra civilització: La merda, la degràcia, la sang són notícia... Les idees i les propostes creatives no ho son i així ens va!

Una llàstima, perpuè no avancem en la bona direcció. Algú amb poder de canviar coses als mitjans de comunicació ha de canviar aquesta xacra i canviar l'essència del periodisme.
Cal tornar a crear un diari com "El Caso" i publicar-hi tota la merda mediàtica, totes les falses notícies. I crear paral·leament uns nous mitjans de comunicació que apostin per les notícies positives, creatives, tot allò que representi avançar en el camí de les solucions per a la majoria.

Em trobo repetint massa sovint aquest idea, una vegada i una altra. Avui ho he fet al blog del Francesc, en relació a un article on Josep Ma Ureta reprodueix una faula titolada "La Borsa i els micos".

És tan bona que no em puc estar de recopiar-la:

"Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal.lar a l'únic hotel que hi havia i va posar un avís a l'única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per deu euros. Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L'home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar.Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès. Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça. Van escassejar encara més els micos, i l'home ben vestit va elevar l'oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d'atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant. Quan l'home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: "Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció. Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert". Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap. Però no van tornar a veure ni l'ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida."Noció de com funciona la borsa", conclou el consultor."

I aquí van, reproduits rambé els meus dos comentaris. N'he fet dos de semblants perquè m'he pensat que el primer s'havia perdut, sense adonar-me que el blogaire havia d'aprobar primer el comentari.
Sani Girona Roig dijo...

Bé, genial és genial, sí , però com passa sovint amb les genialitats no n'hi ha prou... falta la segona part, que sempre és la més interessant.

Quina conclusió? Calar foc a les Borses. Matar els micos, matar els intermediaris, matar el col·leccionista ! ;-)) I fer córrer urbi et orbi que aquest fóra la solució, perquè algú la implementi. Millor si ho fa Fuenteovejuna: tots a una.

I per proposar idees genials que siguin factibles, proposo : Fer que contes i rondalles com aquesta es posin de moda i les venguin a les llibreries i tendes de joguines arreu del món, perquè la des de la més tendra infantesa, els nins i les nines aprenguin a aplicar les normes bíbliques:
Si algun fill de p*** et vol enredar prometent-te l'oro i el moro borsari, mata'l. Els déus ja reconeixeran els seus.
Més val la mort d'un fill de p*** que no pas el suicidi per causa de crisi de mil fills de bona mare que córren el risc de partir-ho... M'explico?

Francesc, m'obsedeix la recerca, la proposta i l'aplicació de (possibles?) solucions.
Sento una fòbia agressiva envers les simples constatacions que es queden només en constatacions!




Hola Francesc,

Blogger em fa reescrirue el comntari perquè se'm deux haver apssar l'estona permesa.
Hi torno de bon grat.
Deia, dic i diré que, com passa sovint amb les genialitats, la desgràcia del món és que la gran majoria es queda només en l'estadi de l'enteniment dels fenòmens, la constatació de les veritats o els fets, que no és poc, però falta la segona part, que és la més interessant...

Cal passar a la proposta de solucions, de canvis en la conducta per resoldre d'alguna manera els problemes que constantment es van plantejant.

Què li falta a la genialitat de l'Ureta? Una proposta de solució, en forma de conte o rondalla o acudit o paràbola. Però una proposta d'actuació en cas que et trobis davant d'una oferta borsària.
Jo de l'Ureta hauria afegit una cosa així...

* "Ergo .. si se t'acosta un fill de puta que el vol fer anar caçar mones a 1O€, cal que el matis directament a la segona frase. Però si ets tan desgraciat que jugues el joc del fill de puta però aquest desapareix i n'envia un segon, i aquest apuja el benefici de la putada una mica més, aquest ja el pots obrir en canal a la primera frase!

I això, explicar-ho a l'escola primària i imprimir-ho en llibre de contes i d' audio en format mp3.
És l'única manera de poder salvar la civilització a llarg termini.
Més val un mort a tempos que no pas mil suicidis per culpa del fill de puta al qui s'ha perdonat la vida ... Error total! He he he he he he he he.

Cal un nou "catecisme" i un nou "decàleg" intel·ligent" per als supervivents de la crisi de principis del segle XXI.

Amén

________


Bé, corregeixo els errors originals, pesisteixo en la meva opinió i signo.

Punts de vista sobre la crisi

Més sobre la crisi:

Francesc Puigcarbó m'envia a llegir l'article de Félix de Azúa a El Periódico d'avui diumenge 11 de gener. L'home acaba dient això:

"Nuestra crisis no parece muy distinta de la barroca, aunque solo estemos en su inicio. ¿Cómo será el mundo que emerja de esta mutación? ¿Y dónde tendrá el centro? ¿Seguirá hablando en inglés? ¿Y regalando teléfonos móviles a sus niños? ¿O quizá nos espera algo más interesante? ¿La unidad de los ciudadanos contra la casta bancaria y sus lacayos políticos? ¿Partidos que defiendan al votante en lugar de exprimirlo? ¿Reaparición de la guerrilla urbana? ¿La extinción del automóvil privado? ¿Un nuevo totalitarismo? En todo caso, hay algo seguro: dentro de cinco años no nos conocerá ni nuestra madre."
M'estan bé les preguntes que fa. I em venen ganes d'afegir-ne unes quantes més.
Miraré de fer-ho tan aviat com pugui. Probablement.

10.1.09

El front mediàtic de la guerra 5/X

La Vanguardia del dimarts 6 de gener

Pàgina 3.

"Más niños". "Himi al Samuli llora en una morgue de Gaza ante los cadáveres de sus dos hijos y su sobrino, muertos en el ataque de un tanque israelí".
Una foto de 21 cm x 13 cm mostra la imatge d'un pare, sostingut per dos homes més, plorant davant dels cadàvers de tres petits: dos fills i un nebot, tots tres de molt curta edat, un gairebé un nadó, colocats un al costat de l'altre. Una foto impactant.

Pàgina 4. Titol gros.
"Todos deben elegir de qué lado están"
La ministra de Exteriores Israelí advierte que no dialogarán con los "terroristas". (sic)
El sic li poso jo per dir que les cometes a la paraula terroristes són del diari.

Pàgina 7. "Los pacifistas israelíes alzan su voz contra la ofensiva. Diez mil personas, judíos y palestinos protestan en Tel Aviv."

"Yonatan Shapira encabezó en 2008 una rebelión d epilotos militares que se negaban a bombardear ls terriotorios alestinos coupados. Estaba en la manifestación de Tel Avivi y sigue haciendo campaña entre los pilotos de hoy,que bombardean Gaza. "A esto lo llamamos crímenes de guerra (...) "
Pàgina 10. Article de Pilar Rahola. La histeria antiisraelí
"(...) pero más allá de ls prejuicios, los hechos son tozudos. Israel se retiró de Gaza, dejando intactas las estructuras económicas que había creado. Hamas las destruyó todas y aprovechó la retirada para volver a preparar un ejército de destrucción.(...)
(...) cargar todas las culpas contra Israel es cómodo y es simple, pero no sirve de nada. Porque el principal enemigo del pueblo palestino palpita en su interior."

Comentar totes o algunes d' aquestes citacions podria espatllar-ho tot. Prefereixo que cadascú que ho llegeixi hi trobi el que li sembli. Em limito a posar mirall o millor dit "zoom" a punts dels articles que em copsen l'atenció.

Sí, als media també hi ha guerra de paraules, d'arguments, de significats i significants, -de vegades força bruta-, pero com a mínim aquesta no degota sang.

Isabel Allende al C33

Tard, molt tard, sempre massa tard, els grans programes estan exilats a altes hores de la nit, - per fotre'ns, potser?- avui el canal 33 -el nostre de la nostra, Francesc ;-)- ens ha ofert un programa extraordinari sobre Isabel Allende: la seva vida i la seva obra.
Quin luxe de llengua, de creativitat, de ploma, de persona compromesa i honesta. Si té alguns defectes, els dissimula tots. Només hi apareix una dona amb tot l'amor de mare ferida pel dolor de perdre una filla de 28 anys. Una dona crítica amb els EEUU on resideix. Una dona conscient de poder de la paraula.

"Si hay algun tipo de magia, esa es la magia de la palabra"
Isabel Allende
Aquestes són , per dir-ho així, algunes de les darreres paraules de l'entrevista que clou el programa. Gràcies. Mireu si és possible fer com a França i desvincular completament el C33 de la servitud de l'audiència i fer una programació lliure. Continueu avançant en el camí de ser el referent de televisió que Catalunya necessita i es mereix.

9.1.09

Citacions

L'amiga L* em va passar fa poc, des de Santiago , l'adreça URL d'unes webs d'un íntim seu.
Entre els enllaços i els continguts de les webs i del blog que vaig obrir vaig trobar una pàgina amb una llisteta de citacions escollides que em va atrapar prou com per llegir-les totes.

Sèneca, Confuci, Spinoza, Heràclit i Camus. Totes interessants, unes més encertades que d'altres, però el fet és que vaig triar la que anava signada per Jules Claretie.

"Tout homme qui dirige, qui fait quelque chose, a contre lui
Ceux qui voudraient faire la même chose,
Ceux qui font précisément le contraire,
et surtout la grande armée des gens beaucoup plus sévères, qui ne font rien."


I seguidament vaig anar a Google per trobar el màxim d'informació sobre en Jules Claretie de qui em sonava només el nom però molt vagament.
El resultat em va posar un pèl de punta: Jules Claretie, cronista de la vida parisina, va ser un autor extraordinàriament prolífic i multifacètic que va retratar tota la segona meitat del segle XIX.

"Jules Claretie, de son vrai nom Arsène Arnaud Claretie, né à Limoges le 3 décembre 1840 et mort à Paris le 23 décembre 1913, est un écrivain français.
Romancier et auteur dramatique, il est aussi historien et chroniqueur de la vie parisienne."



  • Eliza Mercœur, 1864
  • M. de Lamartine, 1864
  • Les Voyages d’un Parisien, 1865
  • Petrus Borel le lycanthrope, 1865 Texte en ligne
  • Béranger, 1865
  • L’Incendie de la Birague, 1865
  • Un Assassin (Robert Burat), 1866 Texte en ligne
  • Histoires cousues de fil blanc, 1866
  • Les Derniers Montagnards, histoire de l’insurrection de Prairial an III, 1867
  • Mademoiselle Cachemire (Une femme de proie), 1867 Texte en ligne
  • La Libre Parole. Madeleine Bertin, 1868
  • Raymond Lindey, 1869
  • La Volonté du peuple, 1869
  • La Poudre au vent, 1869
  • La Famille des gueux, 1869
  • La Vie moderne au théâtre, 2 vol., 1869-1875
  • Armand Barbès, 1870
  • Journées de voyage, Espagne et France, 1870
  • La Débâcle, 1871
  • Le Champ de bataille de Sedan, 1871
  • L’Empire, les Bonaparte et la Cour, 1871
  • La France envahie, 1871
  • La Guerre nationale, 1871
  • Paris assiégé, 1871 Texte en ligne
  • Rapport sur la fondation de bibliothèques municipales, 1871
  • Noël Rambert (Le petit Jacques), 1872 Texte en ligne
  • Le Roman des soldats, 1872
  • Histoire de la Révolution de 1870-1871, 5 volumes, 1872. Réédition en 2 volumes, 1877. Texte en ligne 1 2
  • Les Prussiens chez eux, 1872
  • Ruines et fantômes, 1873 Texte en ligne
  • Molière, sa vie et ses œuvres, 1873 Texte en ligne
  • Peintres et sculpteurs contemporains, 2 vol., 1873-1883
  • Les Ingrats, 1874
  • J.-B. Carpeaux, 1874
  • Les Muscadins, 2 vol., 1874 Texte en ligne
  • Portraits contemporains, 2 vol., 1874
  • Les Belles folies, 1874
  • Camille Desmoulins, Lucile Desmoulins, 1874 Texte en ligne
  • L’Art et les artistes français contemporains, 1876
  • Le Renégat (Michel Berthier), 1876 Texte en ligne
  • Le Beau Solignac, 2 vol., 1876
  • Cinq ans après : l’Alsace et la Lorraine, 1876 Texte en ligne
  • Le Père, 1877
  • Le Régiment de Champagne, 1877
  • Une Journée à l’abbaye de Valmons, 1877
  • Le Train n°17, 1877 Texte en ligne
  • La Maison vide. Le Troisième Dessous, 1878 Texte en ligne
  • La Fugitive, 1879 Texte en ligne
  • Le Drapeau, 1879
  • Béranger et la chanson, 1879
  • Les Mirabeau, 1879
  • La Maîtresse, 1880
  • La Vie à Paris, 17 vol., 1880-1910 1880 1881 1883 1895 1896 1897 1898 1899 1901-1903 1905 1909 1910
  • Monsieur le Ministre, 1881 Texte en ligne
  • Les Amours d’un interne, 1881 Texte en ligne
  • Le Million, 1882 Texte en ligne
  • Ludovic Halévy, 1883
  • Noris, mœurs du jours, 1883 Texte en ligne
  • Célébrités contemporaines, 1883
  • Un Enlèvement au XVIIIe siècle, 1883
  • Le Prince Zilah, 1884 Texte en ligne
  • Jean Mornas, 1885
  • Le Petit Jacques, 1885
  • Journées de vacances, 1886
  • La Mansarde, 1887 Texte en ligne
  • Candidat, 1887 Texte en ligne
  • La Canne de M. Michelet, 1887 Texte en ligne
  • Bouddha, 1888 Texte en ligne
  • L’Académie française en 1789, 1889
  • La Cigarette, 1890 Texte en ligne
  • Puy joli, 1890 Texte en ligne
  • Le Roman en France au début du XVIIIe siècle, 1891
  • L’Américaine, 1891 Texte en ligne
  • Feuilles de route en Tunisie, 1891
  • La Navarraise, 1894
  • Mariage manqué, 1894
  • La Frontière, 1894
  • L’Accusateur, 1895
  • Brichantreau comédien, 1896 Texte en ligne
  • Le Sang français, 1901
  • Victor Hugo, 1902
  • Brichantreau célèbre, 1902
  • Profils de théâtre, 1903 Texte en ligne
  • La Maison de Victor Hugo, 1904
  • Le Mariage d’Agnès, 1907
  • L'obsession (Moi et l'autre)", 1908
  • Souvenirs du diner Bixio, 1924 Texte en ligne
(...)

Il est président de la Société des Gens de Lettres et de la Société des Auteurs Dramatiques.
De 1885 à 1913, il est administrateur général de la Comédie-Française." (...)

cf . Jules Claretie. Wikipédia

Un home doncs que se'n va poder anar tranquil, amb la motxila ben plena, que diria en J. Pujol.
Seguim constatant que necessitaríem molts dies de 48 hores per arribar a submergir-nos en l'arbre i les branques: Baudelaire, Borel, Hugo, Lamartine entre tants d'altres...
Però ja està bé tenir-ho present i a mà.

Dit això, se m'ha acudit tornar a la citació perquè tot i que és extraordinària, trobo que li manca alguna cosa perquè sigui encara més genial. Jo m'atreveixo a afegir-hi la meva proposta:

"Tout homme qui dirige, qui fait quelque chose, a contre lui
Ceux qui auraient voulu le lui en empêcher
Tous
les envieux qui l'en maudissent (SGR)
Ceux qui voudraient faire la même chose.
Ceux qui font précisément le contraire
et surtout la grande armée des gens,
beaucoup plus sévères, qui ne font rien."


Es a dir que al món hi ha dos tipus de persones: els creatius i, indiferents o en contra, rarament a favor, tota la resta.

8.1.09

La guerra en el front mediàtic 4/X

Ja hauria de ser al llit perquè demà, a més de llevar-me, com totohom, m'hauria de llevar fresc.
Però és ja tard i em trobo mirant el programa de TV1 "59 segundos" on es debat la guerra entre Israel i Palestina.

En la primera part, alguns dels tertulians més visceralment convençuts han parlat del fet que Israel ha anat més enllà dels límits acceptables.
Hi ha hagut qui proposava que la comunitat internacional imposi a Israel el respecte d'alguna norma i li impedeixi que se les salti totes sempre, sistemàticament ...

Tardo poc en "perdre el respecte" (sigui dit entre parèntesi) a tots aquest sessuts tertulians.
No aporten gaires arguments, ni novedosos, que vagin més enllà del que tots plegat podem pensar i opinar a partir de les poques i esbiaixades informacions que trameten els media de masses. I a sobre ara ja passen a parlar poc seriosament del look de la Ministra de Defensa durant la pasqua Militar. Adéu.

Jo sí que tinc alguna cosa nova a dir.
Està molt bé que reflexionem sobre el paper galdós que fa la Unió Europea en general i els diferents països de la UE en particular, entre ells Espanya.

Quant pesa la opinió de cada país europeu sobre la taula de decisió dels militars israelians, dels dirigents palestins a l'exili o a Palestina?
Potser és que tot ja estava molt ben calculat d'antuvi i que el que de veritat compti sigui el que Israel estigui disposada a negociar i cedir i a obtenir de la nova situació que es produirà com a conseqüència d'aquesta guerra.

En podem "enriure" o lamentar del paper whisfulthinkingnós, -com a mínim impotent davant dels fets -, dels governs espanyol, belga, irlandès o alemany, i fins i tot podem fer broma del paper negociador del president francès... però no sé si és gaire útil ni gaire seriós. I la gravetat de la situació no admet frivolitats.
Ara bé, a mi se'm fa estrany que de la mateixa que s'interperl·la a Barak Obama perquè es manifesti i es posicioni en relació a aquesta nova guerra, m'estranya que no s'interpel·li a amb la mteixa intensitat Rússia, Japó, Xina, Brasil, Índia...

Si hi ha algú a qui cal blamar seriosament i directa és l'ONU.
Jo em pregunto on és l'opinió de tantes grans potències del món?

Si hi ha alguna preguntà vàlida a fer-se és ¿com és que l'ONU es mostra tan impotent per resoldre un conflicte que afecta la pau i la seguretat del món sencer?

_________________

7.1.09

Punt negre a la C15, km 11 a 12 de VNG a Vilafranca i viceversa

Aquella maleïda ratlla discontinua d'un mig quilòmetre de llargada, situada a la carretera comarcal C15, en el punt concret que va del quilòmetre 11 al 12, a la pujada que hi ha prop de de l'entrada a l'autopista Barcelona-Tarragona ... m'ha fet pensar.
Ignoro si ha estat allà des des de sempre, però sí crec haver-la vista així des de fa molts anys. Ignoro si hi ha hagut molts o pocs accidents amb morts o ferits, però a mi aquell tram em sembla un perill inútil que es poria eliminar fàcilment.
No puc entendre que es mantingui un tram de tres carrils que tan poc deu afavorir la circulació. a canvi de mantenir un viu un perill permanent.

Vaig veure que Antena 3 havia organitzat o apadrinat la campnaya Ponle freno una en la que hi participaven un munt de persones de la societat civil i que tenia com a objectiu assenyalar els dels punts negres del les vies de circulacó a tota Espanya.
Suposo que es tracta de exigir indirectament no pas que es limitin a assenyalar-los sinó a eliminar-los com més millor i com més aviat millor, es trigui el que es trigui.

Videos

"Campaña Ponle Freno contra los puntos negros (20/06)
Falta de visibilidad, cruces sin señalizar, socavones en la calzada... Los puntos negros en las carreteras de España se dejan ver por toda la geografía del país. Nuestro Ponle Freno intenta concienciar en torno al riesgo de estos puntos y les muestra algunos de ellos".
Crec que aquest punt hauria d'estar senyalitzat o eliminat.
Com que no sòc expert ni en conducció ni en circulació viària, em deixaria convèncer i retirar la meva proposta per mínimament que em justifiquessin les raons per les quals es mantén
aquesta situació. De fet em costa entendre que ens les vies d'elevada circulació existeixin encara trams de tres carrils oberts, sense mitgera protectora .

De moment, per a mí, aquell mig quilòmetre és un punt força perillós. I enviaré la meva denúncia i sol·licitud de canvi perquè se n'elimini el factor de perill. Enviaré còpia de la meva proposta raonada a l'Ajuntament de Vilafranca i a la conselleria d'Interior, i mentre algú hi fa alguna cosa, o no (?), esperarem que no s'hagi de lamentar cap mort.

3.1.09

Barreja de Pop 2008. Gràcies YouTube




The Best Songs of 2008

Download our editors' picks for the best songs of the year
and 2008's bestselling songs at Amazon MP3

Rebaixes.

En la situació actual, pot resultar de mal gust analitzar el fenòmen de les rebaixes i tot l’iceberg que hi ha sota. Més val sortir i mirar de trobar algun objecte que ens pugui interessar i callar i donar-nos per satisfets.També les rebaixes són una petita guerra amb dos bàndols, on com en tantes coses serioses no hi terme mig ni neutralitat possible.

Les rebaixes, enguany, han de salvar moltes coses. Ho han de salvar gairebé tot: el comerc i el consum, i la salut psicològica ambient, és a dir han de salvar les empreses i aquestes han de salvar la feina perquè les families puguin seguir vivint. L’èxit de les rebaixes són l’èxit del sistema. D’un sistema en crisi total. Veurem com es refà.

Tot sembla molt lògic dins d’una irracionalitat admesa i acceptada com a racional.

Hi ha moltes veus que pronostiquen canvis totals, substancials, d’aquells que faran que després res ja no serà el mateix. Però com que som al començament del túnel, ningú no té massa clar quina serà l’evolució de la situació econòmica internacional.

Per poc curiós que hom sigui, el fet d’escoltar que a algunes comunitts autònomes han encetat les rebaixes el dia 2 de gener, amb descomptes fins al 70 %, ens porten a preguntar-nos quins són els marges de beneficis que apliquen els comerços als productes que venen en èpoques de no rebaixes. I com és que no es racionalitzen els preus demanera que s’equilibri molt més els consum durant tot l’any… Sovint em pregunto quin és el preu real de les coses i els aliments i perquè costen el que costen, però ni trobo resposta ni m'acabo atrevint a preguntar-ho als comerços.

Una de des coses que més crida l’atenció, que fa més palesa la crisi, és veure que la gent ha sortit tota a comprar “de rebaixes”.

No és que no hi hagués diners per a res ni menys encara per a coses poc necessàries. No, la crisi, té també un component psicològic amb unes normes sagrades: cal que tohom faci el que fa tothom quan tothom ho fa. Norma que funciona en dues direcions.

Això explica l’excepcional davallada de la venta dels cotxes aquest darrer any. No es pot anar a comprar un cotxe quan ningú no en compra, perquè passaríem per persones eixalabrades sense res al cap, si ens atrevissim a contradir la tendència general.
Contràriament, ara toca anar de rebaixes i “estalviar”, practicar un consum suposadament intel·ligent. Si s’ha de consumir, fins i tot articles no necessaris, ens agrada que com a mínim estiguin rebaixats (¿?). Ruc el que no hi vagi i es perdi gaudir de les grans oportunitats que hi ha. Comprar a un preu normal i lògic és excepcional !

Amb sistema petat o no, les rebaixes, com a mínim les d’enguany, semblen ser, una vegada més, un bàlsam per al dolor perpetu dels comerciants i per a la mala consciència dels consumidors. Que tingueu sort i trobeu la vostra talla!

_________________


El front mediàtic en la guerra 2/X

Tan fàcil com sembla poder anar a buscar les informacions allà a les fonts d'on ragen i realment ho és però, generalment, ens limitem a llegir només en català i en castellà i tendim a limitar-nos a la premsa suposadament seriosa i no massa esbiaixada...
En el tema de la guerra entre Israel i Palestina, m'han vinguts ganes de trobar informacions oposades: proisraelianes i propalestines, intentar trobar un "no sé què" que vagi més enllà o més fons del que em puc esperar trobar a la premsa que m'és familiar o les notícies i les imatges massa filtrades que ens ofereix la televisió.

He fet una cerca i mentre em decidia per llistar-ne unes quantes fonts per tenir la sensació de posar una mica de paritat i d'equilibri allà on no n'hi ha ni n'hi pot haver,

Mena. Metula News Agency | YNet News | Israel National News | Haaretz Daily News |
Palestine Press Agency

The Palestinian Information Center | The Electronic Intifada | Al Jazeera Middle East |
Arab News | Le Grand Soir.info

.. m'ha aparegut World News Network Palestina amb la seva llarguíssima llista d'enllaços:

WN RELATED
WN Sitemap Amman Globe Arab Muzik FM Arabworld Sport Arabia Today Arabian American Arabiya Media Egypt Daily Emirates CEO Gaza Life Gaza Radio Hezbollah Intifada News Jerusalem FM Jordan Globe Middle East Money Mid East Observer Middle East Post Palestine Dream Palestine FM Palestine Inc Palestine Post Political Arab UAE Biz. Journal United Arab Media

Em calia tenir on clicar i ara ja m'en sobra...
De fet, voldria fe com el que deia que intentava pensar com menys millor en aquesta guerra...
Però ca. Intent inútil i va. La realitat s'imposa i torna al galop...

___________________

1.1.09

La guerra en el front informatiu-propagandístic 1/X

Petita llista d'enllaços calents o frescos, que en aquest cas són sinònims...

ZNET

Jewish Voices on Gaza

American Jews Call for Immediate Ceasefire, End of Gaza Blockade
by Robert Naiman.
Huffington Post - December 30, 2008


***********


METULA NEWS

Les messages de l’an des rédacteurs de la Ména
(1ère de 2 parties) (info # 010101/9).
© Metula News Agency


***********


BBC NEWS
UN fails to make progress on Gazas


MIDDLE EAST CRISIS

KEY STORIES

FEATURES AND ANALYSIS

Diplomacy fails
Negotiating lines are laid bare by the failure of a Gaza ceasefire plan


***********


Le Grand Soir. Journal alternatif d'information militante

Israël poursuit les blessés et bombarde les hopitaux de Gaza

Rubrique Palestine


**********

Le Nouvel Obs
Le Hamas combattra "jusqu'au dernier souffle", Israël rejette une trève

NOUVELOBS.COM | 31.12.2008 | 19:46 .229 réactions


***********


The Independent
Israel defies peacemakers and prepares for invasion.
Security cabinet rejects EU-backed peace proposal as tanks mass on the border with Gaza

By Donald Macintyre in Jerusalem and Anne Penketh
Thursday, 1 January 2009

Robert Fisk:
Leaders lie, civilians die, and lessons of history are ignored.
Monday, 29 December 2008.
629 comments

***************

Le Monde
. Débats. 31 décembre 2008. pg. 15

Patrick Baudouin & Michel Tubiana
La violence n’est pas une fatalité.

Israël doit admettre l’existence d’un État palestinien souverain, installé en Cisjordanie et à Gaza.

« (…) Et l’Union européenne la première : qu’elle applique les accords passés, qu’elle change de politique et cesse de faire d’Israël son allié privilegié. C’est le seul moyen pour que le gouvernement israélien comprenne qu’il est un État comme les autres, avec ses droits mais aussi avec ses responsabilités. Alors, peut-être, la communauté internationale trouvera les ressources politiques nécessaires pour faire appliquer ce qui n’est jamais que le droit de chaque peuple à vivre en paix dans des frontières sûres et reconnues. Pour les Palestiniens aussi. »

_________________