17.11.07

Springdoo

Fa uns dies explicava que m’havien enviat informació sobre programes de síntesi vocàlica o veu robotizada que tansforma el text en veu (TTS Text to Speech).
Ja sé que això no és gens nou i que a fa molts anys que funciona, el tema és més aviat com ha anat evolucionant l’invent i l’estat de la qüestió.
Fins on jo he arribat, no gaire enllà, he vist que programes com TextAloud llegeixen el text de manera penosa, però a la web del Nouvel Obs es poden escoltar alguns articles amb un francès d’una qualitat acceptable…
I el servei demo d’ATT permet imaginar una perfecció del 99% per molt aviat.

Avui m’han enviat notícia del servei SPRINGDOO ...
Com veureu, es tracta d’un estri més per poder trafiquejar amb àudio en comptes d’escriptura.

Com que sé que tots sou lletraferits, en comptes de saltar d'alegria, segurament més d'un arrufarà el nas ... però és el que hi ha i per on semblen anar moltes coses.
Semblava que primer havia de venir el tsunami de l’àudio i després el del video, però tinc la impressió que YouTube i altre serveis de video van invertir la lògica. Ara tinc la impressió que l’evolució de l’àudio a Internet també avança molt ràpidament.

Messenger i Google Talk , entre d’altres programmes, em sembla que ja fan tot o gairebé tot el que ofereix Springdoo. La novetat és que aquí donen 250 megues d'espai per cap, la possibilitat d’enviar àudio directe o video de webcam i ho presenten dins d’una interfície més o menys agradable...M’he donat d’alta, però evidentment no conec totes les possibilitats del servei.

Tot sembla anar en la direcció de matar una mica més l'escriptura. Voluntàriament o no, és així.
No sé si se’n sortiran, però deu n’hi do la “feina” feta en aquest sentit. Per a les noves generacions, escriure és una dificultat més gran de la que ja sempre ha sigut, i no cal ser gaire savi per pronosticar que serà progressivament més difícil encara. Podent enviar SMS de veu, perquè enviar SMS escrits?

El que m’adono és que encara no han aconseguit eliminar el micro per gravar àudio! Pero imagino que al pas que tot evoluciona, aviat veurem gravar amb una ventosa engaxada al cap i l’altra punta a un port USB de l'ordi.
El xip que ho controlarà tot - implantat al coco o al cos - potser tardarà una mica més, no pas gaire ... Segur que ja hi treballen de valent, això si no està ja funcionant en versió beta al cap d’algu pobre conillet.

3 comentaris:

Arare ha dit...

Sani, jo et continuo llegint, encara que deixi molt poques vegades missatges (darrerament quasi no en deixo mai, ho reconec, però és que hi ha gent que parla molt millor que jo, llavors, no cal que jo hi digui la meva)... però que sàpigues que llegur-te, et llegeixo!

d'això de l'audio, jo no tinc paciència suficient per aprendre'm programes. Ja em passa amb les cameres de video domèstic (tiinc molta mala sort amb aquest tipus d'aparells, sempre em fallen i si no fallen els aparells fallo jo, se m'espatllen, sóc gafe-gafe). Em continua agradant més escriure i reconec que l'ordinador és eo bitxo tecnològic que menys angúnies em dóna actualment. Però m'ha costat molts plors... ja en vaig escriure una historia curta que va guanyar un concursillo a joescric.com l´únic que hi he enviat... au,ja callo.
Petonets

Anònim ha dit...

Utilitzant paraules d’un filòsof (sinó exactes semblants) Don venim , on som o qui som i on anem.
Faig aquestes consideracions continuant amb al contingut documentat del article teu.
El 1968 érem molt pocs els que començàvem a treballar i aprendre sobre la marxa els secrets d’una nova disciplina l’informàtica o la mecanització (com s’esmentava en algunes empreses). Targetes perforades, possibilitat amb un punxo de modificar el contingut de les mateixes.Perforadores, verificadores, tabuladores , classificadores, etc.Un programa consistia en punxar un “quadro” com els de les centraletes telefòniques antigues amb els diferents combinacions en funció de el que es pretenia. Per fer una clasificacio es feia per la primera fila de la targeta i aquestes anaven a parar al seu respectiu caixo. Es treien i es tornava a classificar Aixa fins exhaurí la totalitat de les columnes . Lent no? I poc segur , doncs algun cop queia la gaveta a terra i tenies que tornar a començar.
Eren maquines que semblàvem provinents d’una fabrica de teixits, no tenien res que veure amb les petites i sofisticades eines informàtiques actuals, Ha mes pètites mes capacitat i mes prestacions.
Fins la gra explosió, l’evolució era lenta i assumible. Els informàtics, encara dominaven les interioritats de d’informació. Necessitaven saber que era un bit, una paraula, El sistema binari, el octal, el hexadecimal, ens vam convertir en uns creatius, controlàvem el procés, sabíem com treballava la màquina i podíem sobre la marxa alterar, parchegar programes. En fi , va ser molt bonic, però poder poc productiu, i per això no va durar. El salt va ser tan espectacular, que la utilització del l’ordinador esta a l’abast de tothom però el control sens escapat.
He estat 40 anys informàtic , ara no m’atreveixo a dir-ho, quasi tinc vergonya doncs tot això ma sobrepassat. De segur el meu net que te 6 anys ja em pot donar lliçons de la nova informàtica.
L’evolució de les tècniques es constant, però ja cops que al no controlar com abans, em sento “acollonit”. Val? Josep

Júlia ha dit...

Quan et vas fent gran les novetats tecnològiques espanten i et sens 'al marge', ho vaig comprovar amb avis i pares i ho estic notant jo mateixa. No crec que unes coses bandegin del tot les altres, he vist moltes prediccions apocalíptiques sobre, per exemple -ahir ho comentava en el bloc de Francesc Puigcarbó- la mort del teiatru a mans del cinema i no ha estat així. Sobre escriure, hi ha estudis -seriosos- que diuen que, d'alguna manera, entre emails i missatges -encara que siguin en aquesta enginyosa taquigrafia juvenil- s'escriu més que mai. Cal dir que quan et fas vell tens la tendència, humana, a pensar que el passat va ser millor, però no sempre, ni molt menys, és així. L'escriptura també va acabar amb formes de transmissió oral i amb capacitats memorístiques que hem perdut. El cotxe ha acabat amb la capacitat de fer a peu -o a cavall-i de pressa grans tirades de quilòmetres -a nivell col·lectiu, perquè individualment sempre resten comemillas-. Des del raconet dels lletraferits admeto que, com deien a la sarsuela, hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad. Una altre cosa és que jo,personalment, digui, 'amb això ja en tinc prou per anar fent'.