De l'acudit a la pseudopolítica, passant per la llengua

Avui m'han enviat un acudit força divertit que fa així:

"A Spanish teacher was explaining to her class that in Spanish,
unlike English, nouns are designated as either masculine or feminine."House", for instance, is feminine: "la casa."
"Pencil", however, is masculine: "el lápiz."
A student asked: "What gender is 'computer'?".
Instead of giving the answer, the teacher split the class into two groups, male and female, and asked them to decide for themselves whether "computer" should be a masculine or a feminine noun.
Each group was asked to give four reasons for its recommendation. The men's group decided that "computer" should definitely be of the feminine gender ("la ordenadora"), because:
1. No one but their creator understands their internal logic;
2. The native language they use to communicate with other computers is incomprehensible to everyone else;
3. Even the smallest mistakes are stored in long term memory for
possiblelater retrieval;
and
4. As soon as you make a commitment to one, you find yourself spending halfyour paycheck on accessories for it.

The women's group, however, concluded that computers should be
Masculine ("el ordenador"), because:
1. In order to do anything with them, you have to turn them on;
2. They have a lot of data but still can't think for themselves;
3. They are supposed to help you solve problems, but half the time they ARE the problem;
and4. As soon as you commit to one, you realize that if you had waited a little longer, you could have gotten a better model...

...This is why in Spanish Spanish -women won! - you say "el ordenador". But in Bolivarian Spanish -men won, los muy boludos !- you say "la computadora", "la computación"...

______________

Fins aquí l'acudit, on la darrera part, en negreta, és la meva personal aportació al text "original", que com veureu és força insípid:

"The women won... (but only because it is "el ordenador" in
Spanish)"

M'ha semblat que aquest final era fracament millorable i que amb poca cosa n'hi hauria prou per fer-ho més divertit.

De fet jo buscava com dir "en español llatinoamericà o sudamericà", però per alguna associació d'idees automàtica amb en Chávez i el Rei, Veneçuela i España, Espanya i l'espanyol... m'ha vingut al cap, sense poder evitar-ho, "español bolivariano" ... un oxímoron, metàfora forçada, hipèrbole o ironia... com un altre :-)
He anat a Google a buscar què trobava amb aquesta sintaxi "Bolivarian Spanish" i he vist que no sortia res!:

"Les termes de recherche spécifiés - "Bolivarian Spanish" – ne correspondent à aucun document."

Això era veritat a les 0h42 a.m. del 23.11.2007.
Si fos de dia m'entretindria a comprovar quanta estona (hores) tarda Google a xuclar aquesta expressió desafortunada i a presentar-la com a disponible en aquest blog a qualsevol hipotètic curiós que cerqués l'expressió.
Però a aquestes hores renuncio a tot, i més encara als experiments, i me'n vaig a descansar, que demà serà un altre dia.

____________________

Avui ja és l'endamà. Dissabte 24 de noevmbre.
I ja és a Google, és clar ... "Bolivarian Spanish" hi apareix com a única referència associada al nostre blog. Tota una novetat.


Això sí, amb errada inclosa: l'entrada la posa amb data de 26 d'Octubre, no hi ha manera de saber perquè. Fet fefaent que Google, com tots els Grans Germans, pot enganyar qui vulgui, on vulgui i com vulgui. No us en fieu massa de Google... que no és de fiar i quan menys us ho espeseu, us la fotrà.