De l'ecologia a l'autonomia

Ja fa temps vaig tenir clar que fins que no es comencessin a fer cimeres mundials a dojo, els problemes globals no es resoldrien de cap manera. I que potser ni amb cimeres, tampoc.

Un dels problemes més gruixuts que té la ciutat global, àlies planeta, que cal resoldre urgentment, ja ha quedat ben clar i sembla que tothom té assumit, és que cal disminuir el consum inútil que perjudica el planeta.

De fet però, ara cal veure com se’n surten per fer assumir a cada col·lectiu que els cops de pal van per a tothom.
Un exemple ben clar de les nostres contradiccions i de les nostres incapacitats per resoldre els més petits problemes és el del desgavell i la disbauxa consumista que produeixen les festes de Nadal. Deixant de banda el consum de productes alimentaris, hi ha un consum inútil de tota inutilitat que ningú no sembla decidit a resoldre.
Es tracta del consum de bosses de plàstic i de cartró i embalatges de tota mena, que tot mantenint-se en cotes completament irracionals durant tot l’any, durant els mesos de desembre i gener arribarà als seu zènit apocalíptic.
Vaig sentir dir que a Irlanda, el fet de fer-les pagar totes, les bosses de plàstic, per decisió adoptada per llei, va aconseguir reduir-ne el consum en un 90 % en pocs mesos! Caldria verificar les dades, però no m’enstranyaria que fossin certes.
I si fos així, són dades que equivalen a demostrar clarament com n’és de fàcil canviar alguns mals hàbits per les bones o per via d’amenaçar amb tocar-nos la butxaca.

Jo penso –i proposo que es faci- que es podria fer una campanya institucional per mentalitzar tothom que cal portar sempre cistell o cabàs amb rodes per anar a comprar. Algú potser riuria una mica, però no pas gaire estona. Només somriuria fins a escoltar les xifres de malversament d’energia que suposa arreu del món el consum irresponsable d’aquest producte.
Potser no caldria fer con a Irlanda i imposar per llei una bona taxa sobre totes les bosses de plàstic i n’hi hauria prou amb un bon missatge publicitari convincent.
Però de seguida vaig pensar que algú ens hauria d’explicar, -perquè de segur que ho tenen molt ben comptat- , si per al planeta foren millor les bosses de paper o les bosses de plàstic. Què contamina globalment menys?

Tota aquesta reflexió ve a tomb perque m’he parat a pensar que si per una cosa tan petita i secundària les grans cimeres polítiques que debaten problemes energètics no són capaces de fixar normes, i el món no és capaç de posar-se d’acord, no veig gens clar que ens en poguem sortir de cap manera per a temes més gruixuts i complicats.

El fet evident és que qualsevol cosa provoca canvis considerables que poden trencar el precari equilibri sobre el que tot està muntat.
Què provocaria menys pèrdues de llocs de treball arreu del món? : eliminar en pocs mesos o anys l’inútil consum de boses de plàstic o l’inútil consum de bosses de paper?
Quants milions de llocs de treball es perdrien pel fet de reduir l’inútil i perjudicial consum d’embalatges de paper, cartró i plàstic per a tot i a tot arreu?

A quins col·lectius pertoca imaginar, dissenyar i fomentar campanyes per aconseguir reduir significativament els consums inútils en tots els àmbits de la vida diària sense que s’hagi de tenir la sensació que tornem a cap caverna?
Resar a Santa Bàrbara quan trona no val. Estalviar l’aigua, el llum, reduir el consum de gas i els de bosses de plàstic o de paper ha de ser una prioritat de cada dia de cada dia arreu del primer món.
Mirarem de fer arribar la idea al President Montilla, a Josep Lluis Carod Rovira, i a l’Artur Mas, a Herera i a tota laresta, perquè em temo que cap partit polític de Catalunya no té res escrit sobre aquest punt. Un punt que per nostrat, senzill, secundari i quotidià però totalment paradigmàtic de les nostres contradiccions i malfer ecològic cal afanyar-se a resoldre o com a mínim reduir-ne la gravetat.
Amén.

______________

PS

El títol d'aquest post, és el mateix , però en català, que el títol d'un llibret
De la ecología a la autonomía
Cornelius Castoriadis, Daniel Cohn-Bendit
Barcelona : Mascarón, D.L. 1982. ISBN 84-85834-20-8
Unes conferències que van tenir lloc a la Universitat de Lovaina i on hi participaren Cornelius Castoriadis, Daniel Cohn Bendit i els estudiants universitaris.Reflexions i propostes sobre l'ecologia, el consum i la coherència necessària que cal tenir en la nostra vida diària.
En vaig ser el traductor.