23.11.07

Adéu Paco, descansa en pau!


Avui, la notícia més important de totes era la mort d'un dels avis més estimats i respectats de Catalunya. Un home que havia fet vibrar tohom amb la seva manera de ser i mostrar-se. A molts catalans d'una determinada edat se'ns moria un conegut entranyable, tota la bona gent perdia un dels seus grans models.
Un home humil, bo, "missioner" en terra pròpia. Un referent per a les noves generacions que l'hauran de descobrir i mirar d'entendre...

Una mica com va passar amb en Xirinacs recentment, es tractava de comprovar el grau d'excel·lència de la nostra societat catalana en circumstàncies com aquesta,
en el moment del darrer adéu a una persona de la seva talla ètica i moral.

Avui m'he limitat a seguir-ho tot de lluny, per la ràdio, però el que he sentit m'ha tranquilitzat i m'ha allunyat tots els neguits. Sembla que sí, que tothom ha estat a l'altura que les circumstàncies exigien estar i que Paco Candel tindrà un comiat digníssim, tal com era de justícia fer-ho.

Paco Candel era, desde sempre (des de feia uns cinquanta anys), un exemple de compromís i de coherència moral.

Gràcies, Paco Candel, per haver-te mantingut fidel als principis que et van fer gran i heroi llavors i que ara et converteixen, justament, en mite per sempre.

2 comentaris:

Lao Tsè ha dit...

No recordo exactament en quin dels seus llibres (els llegia tots, crec que era en Se ha muerto un hombre.....) en va impactar l’historia del malaltís que es preparava per fer tota la feina en un sol braç, doncs creia que en un accident el perdria, y quant ja estava entrenat (afaitar, menjar, cordar-se el cordons de les sabats) la terrible desgracia va ser perdre el braç no exercitat. Simplement genial.
De posat tranquil, veu pausada, idees clares, va ajudar molt a entendre l’emigració i aquests fer el mateix amb la societat que el acollia. Una abraçada patriòtica. Josep

Júlia ha dit...

Jo també n'he parlat, bon dia Sani.