27.5.07

Eleccions municipals 2007 a Catalunya. Balanç.

Dipofilo II / 314

La nostra pseudoanàlisi política de les Municipals 2007 a Catalunya.

L'única manera d'analitzar el que ha pasat en aquestes eleccions és imaginar un punt de vista que s'escapi un mica del que prenen els polítics implicats i els periodistes de sempre.


-Els partits tradicionals.

*Tots han guanyat, tots han vençut. Com sempre.
El que perden regidors, vots o percentatges: "resisteixen", "aguanten" o milloren respecte el no res ... Tots tenen il·lusió amb els pactes que es faran o amb el que vindrà a les eleccions generals. Retòrica inútil que no enganya ningú.

* Quan els nombres objectius baixen, es llegeixen en clau relativa ...
Per això el PP sempre guanya o arrasa: perquè cada vot del PP val per 20 dels de IC, que és l'equivalència de sou, de fortuna i patrimoni personal.

* CiU. Haurà de triar entre el curt termini i el llarg termini. En el curt termini només pot abaixar-se els pantalons i pactar amb PP. Apostant de cara al futur li cal mantenir honor i "la virginitat" i apostar per un pacte amb ERC quan entre els seus dirigents no hi hagi l' "odi"
atàvic que els separa i les ganes de venjança (comprensibles i justes) per les putades i ferides sofertes per part d'ERC. Ah! Qui dirà el sabor exquisit de la venjança?

* IC-Verds s'ho haurà de fer mirar i tenen els temps just per reciclar-se (sic) també ells en una altra cosa que no sigui el glamourós look anti-sistema de la Imma Mayol.

* Les esquerres han d'aixecar el to i clavar algun cop de puny sobre la taula per demostrar que tenen la paella de l'ordre pel mànec.
Generalment, les esquerres perden les eleccions a favor de les dretes, quan obliden que la gent sempre, sempre, sempre posa per davant de tot "la seguretat" i "l'ordre". Quan ho obliden, les dretes exploten les pors i alimenten el somni i les ànsies dels ciutadans per l'ordre.
Tenen poc temps, abans de les eleccions generals, per resoldre-ho, si no, Rajoy anirà segur a la Moncloa.
Amb la flor a la mà faran la fila del "con" , del "capullo", que cantava Brassens a la cançó de la Marinette, impotents per no haver sigut capaços de reaccionar. Per por de reclamar i implementar la idea de l'ordre i del concert.
A França, Sarkozy haurà guanyat desenes de milers de vots del professors i de les famílies a qui prometia implementar a l'escola i als instituts un nou referent de respecte que es projecti sobre tot el sistema educatiu.
Com és que l'esquerra no ho sap fer això? Li falta aquest gen i per això sempre perd davant de les dretes.
No és que la dreta ho pugui resoldre! Però ho sap explotar perfectament per aconseguir el poder !!!
Mentre que les esquerres insisteixen en relativitzar les coses, en no implementar ni disciplina, ni l'ordre ni el concert.

* Patètica manca de creativitat de tots els partits. Així com a França hi va haver un moviment de blogs, d'utilització d'Internet, de la televisió, amb un altre tipus de relació entre els polítics i els ciutadans (Ségolène Royal), aquí pràcticament no se n'ha fet res que no fos crear un blog "despersonalitzat" per a alguns candidats a alcalde. Però darrera no hi ha res o poca cosa. I en tot cas, res que demostri complicitat real, ganes de servei i de resolució de problemes. La maquinària dels partits esclafa la creativitat política.

* Us felicito a tots, perquè sé que tots heu guanyat! Celebreu tant com pugueu que encara hi hagi el 40% d'electors, perquè al pas que aneu potser us durarà poc. I com diuen els argenetins "os van a Botar"!


-Els nous partits

* Les CUP. Nacionalistes a l'esquerra d'ERC. Tot una llarga carrera per davant.
* PxC. Els que creuen que cal aturar i regular el flux de la immigració.
* Ciutadans. On no n'hi ha, no en raja. On eren durant la campanya i on són els Boadella, Tubau, Carreras i tots els que van promoure aquell grupúscul?

- L'abstenció.

Maleïda abstenció : *1 JPQ *2 SG!
El bon desabtencionistador que desabstencionisti, bon desabstencionistador serà. S'imposa proposar un "meme" seriós a tothom mitjanament intel·ligent perquè participi en una Campanya de proposta de mesures eficaces per desabstencionar Catalunya [que proposo jo mateix, tot autopronosticant-me un fracàs apoteòsic] que enceto aquí a sota:

* [Potser encara hi ha temps per] Imaginar un càstig simbòlic per als abstencionistes i verbalitzar-lo. Crec que no fóra massa agoserat associar absentista a "irresponsable perillós".

* Cal preparar un video propagandístic de caràcter institucional a l'estil "T'agrada conduir?" projectant-ho a "T'agrada votar? o qualsevol altre publicitat de moda i reputada eficaç, i adaptada al consell d'exercir el dret i deure de votar.

* Imaginar uns premis que es sortejaran entre els votants per correu, finançats a costa dels cartells electorals i el correu electoral que caldria eliminar de manera proporcional.

* Promesa de llistes obertes o semi-obertes tan aviat com pugui ser. Apunteu-vos bé qui és són els primers partits que en parlin i ho prometen. Serà un punt al seu favor. Però no us els cregueu fins que no ho implementin.

* PROPOSTA CREATIVA (SIC).
Fer prometre als alcaldables i els seus equips que se sotmetran a un mínim d'una trobada anual amb els joves dels centres de Secundària de les ciutats amb les seves famílies o no.
"Hem de fer un esforç ..." dieu? Sí? Doncs feu-lo!
Res de limitar-vos a fer quatre mítings envoltats de claca incondicional.
Aneu a convèncer els joves futurs votants explicant els vostres programes a ells i a les seves famílies. Això si que fóra tocar de peus a terra i estar disposats a contestar preguntes i a escoltar crítiques dels joves ciutadans.

______________

1 comentari:

Arare ha dit...

Si, podrien donar "cupons" bescanviables per carburant o potser per vaixelles o per rèpliques de ganivets dels xefs, hehehe... potser així la gent s'animaria a anar a votar! (de tota manera, Sani, convindràs amb mi que amb els polítics que tenim no podem estar-ne massa, d'animats!)

petonets catalano-francesos!