Jornada de reflexió i altres activitats

Dipofilo II 313

El dissabte 26 de maig ha estat per a mi un dia una mica especial. Jornada de reflexió electoral, em vaig acabar el que em quedava per llegir del llibre Esperaré el dia i la nit, de Vidal Vidal.
Quan el vaig triar no m'esperava trobar aquell retrat tan perfecte i versemblant d'un polític professional, un ex parlamentari de CiU, que potser també ho hagués pogut ser del PSC...

Hi ha llibres que es deixen llegir bé, però n'hi ha que enganxen i que consoliden i augmenten el seu valor a mida que s'avança en la lectura. Jo he descobert Vidal Vidal amb aquest llibre i me'n sento molt satisfet. Aquests retrats psicològics són extraordinariament acurats m'han tocat la fibra i vaig anar al la biblioteca a renovar el temini per poder rellegir-me'l sencer i assaborir-lo encara molt més.

M'agrada trobar als llibres, a la part interior de la coberta una foto de l'autor de l'obra, i agraeixo una portada interessant. Fa pocs anys que vaig descobrir Edward Hopper, i la seva em va semblar una obra interessant. La tria del quadre Nighthawks em sembla força intel·ligent.




I la manipulació feta a la portada del llibre, retallant tota la llum i el barman, i deixant-hi només la vidrera del fons i els tres personatges asseguts ... és,com a mínim, imaginativa.

"Apparently, there was a period when every college dormitory
in the country had on its walls a poster of Hopper's Nighthawks; it had become an icon. It is easy to understand its appeal. This is not just an image of big-city loneliness, but of existentia loneliness: the sense that we have (perhaps overwhelmingly in late adolescence) of being on our own in the human condition. When we look at that dark New York street, we would expect the fluorescent-lit cafe to be welcoming, but it is not. There is no way to enter it, no door. The extreme brightness means that the people inside are held, exposed and vulnerable." (...)
"

Coïncidències: la nit, tres personatges, dos homes i una dona. La solitud existencial, la vulnerabilitat, el bar ... En alguns pasatges em va semblar que llegia el que deien i feien, fil per randa, tot un munt de polítics dels que demà seran portada als diaris. Hi apareixien els interessos de partit, les picabaralles i odis entre uns i altres, els "morts i ferits polítics" com a vístimes equivalents als dans col·laterals de les guerres de veritat. No vaig perdre en absolut les ganes d'anar a votar, ans als contrari.

Bé vull rellegir-lo i treure'n tot el suc, assaborir-lo una altra vegada.
Vaig aprofitar la visita a la biblioteca per endur-me més matèria lectúrica.
Bartleby y compañía de Vila-Matas, i l'edició bilingüe de Seix Barral dels poemes de Gabriel Ferrater Les dones i els dies (1960-1966). Demà mateix els enceto...

Per la tarda, a Barcelona vaig tenir temps d'entrar a l'Ateneu i disgustar-me una mica veient com les noves normes impedeixen l'entrada als no socis (molt lògicament), a no ser que vagin acompanyats d'algun soci. Potser sempre havia estat així, però la normativa era laxa, i jo em sentia amb el dret d'entrar-hi. I em vaig pensar que allò era d'aquella manera sempre.
Crec que hi havia anat a mitjan octubre per última vegada. Bé acabaven d'obrir el bar després de les reformes. Al jardí s'hi estava meravellosament bé.
Ara, m'hauré de plantejar si em rasco la butxaca i si tot plegat dóna per pagar una nova quota.

Tot això estava previst haver-ho escrit el dissabte a la tarda, però ja s'ha fet de nit i així comença la cadena de retards. El post sobre les eleccions municipals 2007 haurà d'esperar a dilluns. Ho faré semi-descontaminadament, vull dir, havent mirat només els resultat de TV3, i abans de llegir la premsa escrita. Ja he tingut temps per agafar un altre disgust: constatar que l'abstenció a casa nostra és endèmica. Caldrà una nova llei electoral que obri l'opció de les llistes obertes...
"No hi ha mal que per bé no vingui"... o "Com pitjor, millor" ?
Qui ho diu això?

___________________