Avui tot es mou a la platja

Dipofilo II / 315

Avui tot es mou a la platja
Es mou la sorra mullada
Vora la platja on camino
On deixo la meva petjada lleu
Que tot seguit esborra l’onada

Juga la noia amb el gos
Que salta fins l’aigua
Hi busca, i li porta,
La fusta que li ha llençada

Es mou la canya del pescador
Clavada al moll on s’estira Europa
A qui el llebetx pentina
Tot fuetejant-li la cara

Volen els ocells sobre la mar daurada
Després d’encarar el vent
Canviar de rumb, fitar la presa
I deixar-s’hi caure al damunt

Suren les boies
Al ritme del vent,
Perpètua dansa
Immòbil, hipnòtica, inútil.

Oneja la bandera groga
Que ja és allà penjada,
Li diu a Pasífae que avui
L'aigua és tota agitada

Tremolen lleument els
Parasols verts solitaris
Oberts, envoltats del blau
De tot de cadires de platja

S'expliquen històries, foteses,
Dels visitants d'ahir
Somiant ja amb aquells
Que avui vindran a estirar-se

S’allarga al meu cap la llista infinita
De coses que em queden per fer
Que caldria crear, canviar
El que em caldria llegir, escriure …

Caminen lentament dos amants
La mà a la mà. Els lluu un
Reflex d'amor encara als ulls,
De pau al rostres

Es gronxen suament
Palmes i branques,
Que fiten distants
Els passejants de la platja

Es mouen les grues del port,
Imparables, brúixoles fèrries
Refent pausadament els molls
Per als vaixells de plaisance

Xiuxiueig de silenci, remor de calma
Núvol de sorra seca, cremada.
Mentre aixequen el vol
Dos moixons que s’empaiten

Fimbregen els màstils
De vaixells buits, solitaris
Percussió permanent, ritmada,
Talment un mític andante

Perquè sé que serà vers i cançó
Se’m remou la il·lusió de dir
Que avui tot es mou a la platja
I em vibra sencera l’ànima


Sani Girona
________________