21.12.08

Avui en faig 56. Postadolescència.

Mai no és tard per desfer petits malentesos, que són font de problemes petits i grossos.
Fins aquest any, gairebé cada any, per aquestes dates rebia tres o quatre felicitacions d'aniversari dels meus amics més íntims que pensaven en el Sani.
Enguany, per culpa del Facebook vaig començar a rebre felicitacions els dies 11 i 12 de desembre, però no en vaig fer massa cas. Em penso que és perquè a l'hora d'omplir el perfil personal jo devia voler posar només que era nascut al desembre, sense precisat cap data, i això va originar el petit malentès. Tot plegat van ser 9 dies d'envelliment prematur, però la veritat és que em va fer gràcia rebre aquella plujeta de felicitacions de membres de la xarxa amb qui no hi tinc més contacte que el "Facebook". Això si, vaig decidir mo contradir ningú pensant que, arribat el moment , el dia 21, ja faria en un post semblant al que escric ara.

Segons la llegenda familiar, jo sóc de la matinada del 21 cap el 22, del dia de la rifa, vaja! El que passa és que administrativament em tenen fitxat com nat el 21. Això m'ha permès sempre de triar-me l'horòscop: si dieuen alguna cosa dels Sagitari que no m'agrada, llavors em llegeixo el Capricorni , i viceversa. De fet, començo sempre per Capricorni, perquè em sembla que sóc més aviat capricornià, tot i que vull creure que tinc una mica (del bo ;-) dels dos signes. Patètic, però real!

No és cap descobriment que molta gent, a partir dels 40 o els 50 prefereix amargar-se els anys que té i els que compleix, pensant que el que l'edat imposa és més aviat la discreció i no pas la rauxa de fer bandera de la petita decadència que el pas dels anys porta associada. Però el fet és que com que sembla ser que la vellesa no comença ara fins molt més tard del que començava, crec que no és excessivament agoserat reinvidicar per als qui estem entre els 55 i els 75 la denominació de postadolescents, que no deixa de ser un pas decisiu cap a la maduresa... de veritat, que potser comença a començar als 80.

I això em porta a aprofitar l'avinentesa per reivindicar la necessitat de trobar entre tots plegats paraules que precisin filocientíficament les "fronteres" entre les diferents etapes d'aquesta postadolescència.
S'imposa que trobem les paraules adequades per nomenar acuradament aquelles etapes que van des dels 40 fins al final.
" De los 40 p'arriba no te mojes la barriga" és l'única referència precientífica i prova fefaent que els 40 són el principi d'una nova etapa. Ara bé: què hi ha entre els 40 i el final?
La denominació genèrica i eufemística de "tercera edat" que tenim ara vigent, ben mirat, és una merda de denominació: incolora, inodora, insípida i etèria, equival a una mena de "lumpen d'avançada edat", amb connotacions de "us perdonem la vida". Per tant, cal desterrar-la per sempre més i com més aviat millor i trobar alternatives positives, no descriminatòries i més políticament correctes.

Ara que el col·lectiu dels postadolescernts s'incrementa dia a dia, s'imposa que, entre tots, reivindiquem i exigim precisió en els termes, perquè també la lluita contra la vaguetat és necessària i significativa.
Cal recordar que els esquimals ténen més de 20 noms diferents per referir-se a la neu? Perquè és evident que no tota la neu és igual de blanca ni té la mateixa textura?
A nosaltres també ens cal afinar amb el magmàtic terme de postadolescència.

Com us sembla que cal adjectivar amb precisió els cinquantins?
Com adjectivar els seixantins prejubilats?
Com en direm dels que es jubilen als 65 ? Cal fer-ne subgrups?
Com denominar amb una mica més de gràcia els que es van quedant pel camí?
Com classificar i denominar científicament els jovincells i les vídues de 70 que van de farra en farra amb l'INSERSO?
Com designar els qui en compleixen 80 valents i contents com a gínjols ?
No cal trobar noms dignes i santificals per als qui troben entre els 90 i els 100 la vertadera "maduresa" vital?
Quins criteris - entre els molts criteris possibles- caldrà tenir en compte? Salut física i mental; activitat física, mental, sexual ...; grau d'optimisme vital i de decadència verbal... La llista és probablement força llarga i complicada d'establir.

Com veieiu, al TERMCAT se li ha girat feina. A mi ja m'agrada neologismar o neologismitzar, però he de dir que per aquest tema concret no m'hi acabo d'atrevir. Això sí, espero que afinin al màxim i no la tornin a .... a vessar, vull dir, com van fer amb el terme "bloc" quan en van dir bloc i no blog.
Això ens permet -i dona dret a- pensar que fixar-ho és cosa de tots. Tenim tots una oportunitat per aportar les nostres propostes. Penseu-hi una mica perquè us hi jugueu alguna cosa: sabent que el nom també fa la cosa, paga la pena que decidim encertadament com volem que ens anomenin de "grans".

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Fa poc vaig llegir no sé on que la dècada dels '60' és l'adolescència de la vellesa. El cas és no fer servir 'vell' que sembla una paraula-pecat i que reivindico, la veritat.

FELICITATS,

Júlia ha dit...

Podem fer volar molts coloms sobre el pas del temps, el cor jove, el valor de l'experiència, però el temps passa i no torna i la decadència no és relativa, és 'real', no s'ha inventat res per no morir.

Cosa que no vol dir pas que jo estigui pessimista ni res de tot això, estic millor que mai en molts aspectes però m'empipa que em facin combregar amb rodes de molí, tipus 'l'esperit és el que compta', 'si vols no estàs malalt', etcètera etcètera...

Soc una optimista ben informada, he, he.

Nuestras vida son los ríos...

Unknown ha dit...

Bé això que dius continua sense ser giare científic. I com hauràs vist jo proposo que s'afini en el termes. I no proposo eufemismes...

No no cal amagar les paraules vell ni vella , però són massa poc `precises . Hi ha vells de coco de 40 anys o menys i tot ! I joves de 80 i més ...
D'això parlo. I aquí és on calen paraules i matisos.

Això justament, cal afinar els matisos d'aquestes paraules.

Tu parlaves d'una mestre quasi velleta! Bé, escolta, no fotem! Si vols dir que en tens 65, digues-ho, però de "velleta" res de res!
Vellets , velletes només ho som quan ens escarransim de veritat físicament i mentalment a contrecor. la resta ja et dic .. postadolecència adjectivada.
Tu ets una postadolescent jubilada que ara s'ho disfruta com mai, oi ?

Tenim pendents una o dues celebracions com a mínim ...

Bon Nadal, Júlia !
Una abraçada del Sani
___________

flegabrielferrater ha dit...

Primer de tot, moltes felicitats, Sani! Que en facis molts més amb la mateixa energia i vitalitat que respires als 56! M’agrada que no te n’amaguis perquè intueixo que l’edat cronològica no t’interessa gaire... i d’aquí aquest interès per classificar les edats amb noms que no tenen res a veure amb el temps que passa.

Mira, pot ser divertida una classificació d’aquesta mena (recordo quan als adolescents se’ls classificava en “cocacolos”, “bollicaos” i algun altre que no recordo) però és que això és impossible. Podem començar una classificació a partir dels “bebés”, després “nens que van a l’escola”, “pre-adolescents”, “adolescents” (encara que n’hi hagi d’eterns) i “independents” (a quina edat cronològica, això?)

Una altra cosa se m’acut: ara hi ha moltes iaies a partir de 50 anys que s’encarreguen de fer de segones mares dels seus néts però... què passarà si les joves generacions continuen a decidir-se encara més tard per la procreació? Iaies-cangur a partir de 65 anys o més, moment en què han deixat de treballar?

I tu, t’auto-adjectives “post-adolescent”? Si vols dir que tens la sàvia nova i fresca dels adolescents, benvinguda a la societat gent com tu, però si us plau, que la rebel·lia que sempre ha caracteritzat a aquest grup serveixi des de la “maduresa “ dels 56 a canviar les coses! Bon courage!

Unknown ha dit...

FELI FELI FELI FELICITATSSSSSSS

rhanya2 ha dit...

Moltes felicitats, Sani!!!
No sé si ets doncs Capricorni o Sagitari o una bona barreja d'ambdós, però sí que sembla que de petit, com Obélix, haguessis caigut a la "marmite de la potion magique". Tens energia per donar i vendre, i això, al menys en el teu cas, no sembla que tingui edat!
Joyeux anniversaire!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

anys i anys per molts anys.
Diguessim que en néixer a casa teva atès era el dia 21/22 els hi va tocar la grossa.
Encara no ets vell, ara ets madur, després seràs gran i finalment vell.

Moltes felicitats.

El veí de dalt ha dit...

Doncs, adolescents felicitacions, xavalote!

Montse ha dit...

Moltes felicitats, Sani!

Què dius de la tercera edat? què mana? :D

We are the new generation! ha dit...

... i per què hem de buscar més caselles? no n'hi ha prous al nostre entorn? és precisament la sencilleça del mot que el fa ric... què vol dir gran? i madur? i adolescent? tot és relatiu... si et refereixes a la vellesa d'edat, és ben real, si et refereixes a l'esperit de l'individuu no és el qualificatiu el que t'ha d'amoinar...si no com l'has de qualificar, i aquí intervé la riqueza de la llengua...per això els Inuïts ténen tants mots per referir-se al color, la textura de la neu,però la neu és la neu, és la riquza del seu llenguatge i de la seva percepció del món que fa que han trobat tants matisos per descriue un floc de neu.
Per molts anys estimat Sani, un gran home, una meravellosa persona que té un cor que no li cap. Un home de 56 anys de vida, repertint somriures i bones estones, energia pels que no en ténen i un hombro a on reposar...És el Sani generós, divertit, enèrgic i sincer...inquiet i amoïnat, però sempre amb un somriure als ulls...
Per molts anys plens de llum!!!

miquel ha dit...

Felicitats, jovenet!