Dret a la lentitud i l'oci? [Per desgràcia] S'haurà de guanyar amb sang

[Blocomentari : n.m. ]

Blog : __________ Plagueta de Bord
Autor: __________ Biel Mesquida
Títol del post: ____ La lentitud i l'oci
Data : ___ dijous, 31 de juliol de 2008 11:04h


Extracte del post original :

" NO FARÉ UN POST. Copiaré un fragment que m'ha entusiasmamt d'aquest bloguer «Crítica creación» que he descobert (via El Llibreter, gràcies!) i amb el qual hi tenc afinitats electives.

“Más allá del gran debate sobre la productividad se encuentra la pregunta probablemente más importante de todas: ¿para qué es la vida? (…) dejar que el trabajo ocupe la mayor parte de nuestras vidas es una locura. Hay demasiadas cosas importantes que requieren tiempo, como los amigos, la familia, las aficiones y el descanso”. Son palabras de Carl Honoré, periodista canadiense que en 2004 sacó un libro que glorifica la lentitud, la pausa, no los cinco minutos para tomarse un té, sino por lo menos medio día: Elogio de la lentitud. Sus teorías son parte de un movimiento mundial, arraigado sobre todo en países desarrollados: el Movimiento Slow, un conjunto de consejos para mejorar la calidad de vida que en su mayor parte tienen que ver con no tomarse las cosas tan a pecho, con hacer las tareas a nuestro ritmo. Con vivir.

Pero antes de Honoré hubo un tal Lafargue, que pensó más o menos lo
mismo . (...)

Comentari del Sani

Al Biel Mesquida
[Per desgràcia] S'haurà de guanyar amb sang

Sani Adreça electrònica divendres, 1 d'agost de 2008 01:35h

Fa gairebé 30 anys, Adriana C, una argentineta que treballava a Bèlgica, em feia petar de riure quan, amb cara seriosa, repetia vàries vegades al dia "Vivir se puede, pero no te dejan". Aquest és el tema. Voler no és poder, per més que l'acudit contrari tingui molt d'èxit.

Bé, l'slow food i la vida slowada amb música de slows ... no deixa de ser una utopia, atès que, actualment, una sola potència com la Xina amenaça l'estabilitat mundial en tots els sentits i en tots els camps de la vida i fa impossible que la utopia tingui la més mínima possibilitat.

És la Xina qui directament, podríem dir, ha fet anar en orris tota la revolució que proposava França amb les 35 hores, el primer esglaó de la utopia ...
De manera que siguem seriosos i demanem l'impossible: Que el món civilitzat declari la guerra mundial a la Xina i li imposi la filosofia slow, el treball slow, i el consum slow... de manera que no espatllin en poques dècades tot un món occidental que ha tardant centúries a arribar a una cosa vivible ...
Que es rendeixin immediatament o se'ls aniquili sense contemplacions.
Que s'inventi una mena de "nova guillotina" del segle XXI. Una màquina paralitzadora o capa-treball que imposi sobre els xinesos, de bon grat o per força, les tesis de Paul Laforgue i les de Carl Honoré ...i les de Luis Racionero (Del paro al ocio) i les de l'Eduardo Punset (Viaje a la felicidad ) i tants milers d'altres propostes assenyades...

Però cal fer alguna cosa. No em cansaré mai de repetir que aquest món no va bé perquè només es proposen idees coixes ... que no van acompanyades de mesures vàlides que pemetin de fer realitat els somnis i els desitjos ....
Què proposa l'Honoré per poder fer efectiva la seva proposta? El moviment hippy ja va implementar, marginalment, la filosofia del "fes l'slow i no la feina "... Però tots van tornar de les platges de Goa o de la comuna de la muntanya, amb la cua entre cames, i en direcció cap a la cadena de muntatge, cap al despatx amb corbata posada, cap a la caseta o el piset amb hipoteca ...

L'autodefensa està contemplada i beneïda a tots els mites de totes les civilitzacions, a la Biblia, i a totes les constitucions dignes d'aquest nom. Abans no em matis tu et mato jo. Per tant: la felicitat en la que somia Carl Honoré, Biel, passa per la declaració de guerra mundial als països que putegen tan decisivament el món pre-civilitzat que és el nostre, i que dubto que -al pas que anem- aconsegueixi mai arribar a la categoria de civilitzat. No és que els desgraciats oblidem de viure i triem de matar-nos treballant ...oblidant que cal treballar per viure i no viure per treballar ...No, és que NO ho hi haurà feina per ningú ... NO quedarà cap empresa dreta...NO ens podrem pas triar si volem menjar durant mitja hora o durant tres hores amb sobretaula ... No, és que NO hi haurà calers per anar a dinar no ja amb els amics sinó ni a casa en família ...

El que proposava Lafargue al 1880 ho segueix reivindicant Brel , patèticament, cent anys després ... amb la cançó "Jaurès"

lls étaient usés à quinze ans
Ils finissaient en débutant
Les douze mois s'appelaient décembre
Quelle vie ont eu nos grands-parents
Entre l'absinthe et les grand-messes
Ils étaient vieux avant que d'être
Quinze heures par jour le corps en laisse
Laisse au visage un teint de cendre
Oui, notre Monsieur oui notre bon Maître

I ara, 130 anys després, amb Carl Honoré al capdavant, si vols, continuem somiant ... "wishfulthinkingly" : sense pebrots al damunt ... Paper mullat, no res o ben poca cosa. Millor que m'equivoqui molt ...!

Sigui com sigui ... et desitjo que puguis trobar el teu camí cap a l'Arcàdia del món tranquil i convivial - cel a la terra - on tot és "ordre et beauté, luxe et calme et volupté " ... i de plaer te'n serveixen a dojo "bien avant qu'on en redemande" ...

Els paraïsos de veritat només són per als individus ... que se'ls saben guanyar. Bon agost!

Sani

___________

PS.

Errada grossa al comentari anterior
Sani Adreça electrònica divendres, 1 d'agost de 2008 01:42h
Volia dir : paradisos ( i no el que escrit paraïsos , que fóren països a l'atur :-)!

Ho sento.