Bordeaux, Sant Michel i la detenció de la "cúpula" d'ETA

Una de les visites que tenia programada fer a Bordeus, durant l'estada de realització de l'intercanvi escolar amb el entre alumnes dels nostres instituts de Vilanova i els del Collège Bourran de Mérignac, era la visita, el diumenge al matí, al mercat del brocanters a la Plaça de l'església Saint Michel.

Fa tres anys, el meu hoste i amic a Mérignac, el director del collège, amb qui m'uneix des de fa anys una bona amistat, m'hi havia acompanyat i m'havia guiat, com qui fa de guia de museu, pels stands del Passatge Sant Michel, antiquités & brocante.

Ell és un entès en brocanteria i antigüetats, pel fet d'haver-se dedicat a fer compravenda d'objectes de manera amateur, no professional i jo sempre he tingut el gust pels objectes de segona mà i els objectes antics. De fet, Bordeus deu ser, des de bon començament del segle XVIII, una de les ciutats del món on el col·leccionisme i l'intercanvi d'objectes anaven de bracet amb el comerç dels esclaus, del vi i de les espècies.

Aquest any, hi anavem sols l'Enrique i jo. Vam agafar el tram a Mérignac després d'haver fet ambdós "une grasse matinée" que ens va portar a sortir de l'aparthotel al voltant de les onze del matí.
Tot va ser arribar a Bordeaux i posar-se a ploure a bots i a barrals ... Vam decidir donc fer temps, baixant a la terminal de Place de Bourgogne i agafant l'altra línia per anar a la marge dreta del Garona per sobre del pont Napoléon. Anar i tornar. Vistes inèdites per a mi sobre el Garona. Va parar de ploure una estona i vam decidir anar al mercat fos com fos. Hi érem a tocar.

De fet la pluja havia espatllat el diumenge, les parades eren xopes i els mercaders anaven recollint i plegant veles mica en mica abans d'hora. Jo em vaig firar dos mussolets d'una parada que en tenia potser un centenar de totes mides i fets de tota mena de materials. Un dels dos me'l guarda l'amiga Delphine. Comme ça tu penseras à moi ... de temps en temps. Bona idea.

Vam entrar al passatge Saint Michel i vam fer-hi una volta més aviat ràpida. Jo em vaig enamorar d'uns quadres que hi havia en un strand que no atenia ningú.
Vaig decidir fer unes fotos, primer amb flash, després sense, per veure quines quedaven millor.
Aviat es va presentar un bon home rondinant ...

- Vostè no demana permís a ningú per fer fotos?
- Miri, no he vist en lloc cap cartell prohibint fer-ne, però si vol que li demani permís li puc demanar permís ... No em costa gaire a mi ... Sap, són per una amiga a qui li encanta Edward Hopper i que la setmana passada em va ensenyar unes còpies que havia passat a uns alumnes i jo veig que aquest quadre és Hopperià i ...

Jo estava disposat a passar mitja hora enrollant-me i explicant-li per quina raó havia fotografiat aquells quadres ... tot pensant per dins que ja feia bé jo aplicant la tàctica de "primer disparar i després preguntar", altrament no en tindria cap, de foto!
L'home es va calmar na mica amb les meves explicacions...





................. Fotos SGR i l'amic del Passatge Saint Michel.

- Miri, és que aquí en veiem de tots els colors, sap? Aquí ve gent que
fotografia objectes per després fer-ne còpies i falsificacions ...

Jo vaig demostrar que estava al seu costat i en contra de les falsificacions...que
jo era només un amateur i un diletant, algú a qui li interessaven aquells
objectes per la seva bellesa i no pas pel seu valor en euros, fossin pocs o molts.

- Oh, i aquella làmpara modernista tan maca que té allà, en aquella
vitrina, quant val?

Ho va anar a mirar, però el preu no era visible.
Calia obrir la vitrina i mirar l'etiqueta, col·locada de manera que no es pogués
veure a simple vista.

- No ho porto jo això, ja. Ara ho porta el meu fill i avui no hi és. No tinc la clau de la vitrina i la meva dona tampoc. Si li interessa, haurà de venir un altre dia ...

- Improbable... No, miri,
només era curiositat. Gràcies de tota manera ...
- Adéu siau !
- Adéu siau ...

Ja no va ploure més. Vam enfilar el camí del mercat des Capucins i caminant caminant vam anar fins l'estació Saint Jean.
És perillós anar amb un amic que s'entrena per fer un tros del camí de Santiago!
El premi a tan llarg pelegrinatge va ser poder calcular el preu del bitllet de Bordeus a Tolosa -33€ anar i 66€ anar i tornar- per amor a la informació per la informació, i després, molt més agrait, un menú de 19,50€ en un restaurant just davant de l'estació, que incloia de primer l'opció de sis ostres d'Arcachon i un onglet al punt amb patatetes i una crema cremada deliciosa. El pichet de vi rosat sempre va a part i amb el vi de la casa mai no t'ofeguen. Per ara, el pichet o l'ampolla d'aigua segeixen sent gratuits arreu: que duri ! ... Perquè no t'escapes gaire dels 25 euros!
El millor del dinar va ser però la llarga sobretaula amb cafè en la que vam parlar del passat, del present i del futur. Confidències entre amics d'aquelles que reguen l'amistat i la fan crèixer.

La tornada a Mérignac va ser més calmada i ben fàcil. Ara, a Bordeus, siguis on siguis, sempre tens a prop una parada de tramvia o de bus per anar a tot arreu. Bordeus és ara més que mai un amor de ciutat.

Dimarts o dimecres al vespre, en tornar a l'aparthotel i engegar la tele, vam assabentar-nos que prop d'allà on havíem passat el diumenge la policia francesa havia detingut una cúpula d'ETA integrada per tres homes i una dona. He de confessar que el tema d'ETA i el país basc supera la meva escassa capacitat d'anàlisi política.
Tot i la sorpresa, vam ser capaços de fer-ne una mica de broma. Aviam si encara tindríem visita de les forces especials confonent la nostra innocent estada a Mérignac amb una cel·lula de refoç o de substitució...! Vam riure la gràcia sense massa intensitat, enmig de la sorpresa que produia una notícia tan significada.

En realitat, aquelles detencions es van realitzar, sembla ser, unes hores després que JLRodríguez Zapatero s'hagués entrevistat a la Moncloa amb el lehendakari Ibarretxe. De manera que ja devia fer molt de temps que els tenien localitzats i sota control. Ens fan veure el que volen, quan volen i com volen. Ens ho ensenyen de lluny i fosc, com si no interessés que ens hi interesséssim gaire. No hi ha un pam de clar !