Màquines per a escriure 1/2

Olympus Dictaphone numérique WS-311M

Podria intentar fer allò que s'acostuma a fer per a crear interès en l'interlocutor, que és amagar el tipus de màquina a la qual em refereixo i deixar per al final l'efecte sorpresa ...
Però com que sempre he sentit per aquesta mena d'estratègia una gran aversió, per alguna raó que desconec, i crec que sóc totalment incapaç d'aplicar-la, ara per ara, en cap del àmbits en els que em moc actualment: ni en l'ensenyament ni en l'escriptura ni en la retòrica quotidiana, em veig doncs empès a dir immediatament que no parlo de teclats sinó de gravadores. Parlo molt concretament d'un estri meravellós anomenat gravadora digital de butxaca...

A hores d'ara ja queda poca gent que no tingui i faci servir normalment un aparell mp3 o mp4, o un mòbil amb gravadora de veu incorporada. Els preus raonables d'aquest estris fan possible allò que era impensable només fa uns pocs anys.
Però la gravadora té una característica que el fa un estri ben especial: l'altaveu incorporat ens permet d'escoltar les gravacions immediatament i en qualsevol lloc sense haver de posar-nos cap andòmina a l'orella. Això sol compensa de sobres l'inconvenient que tingui menys capacitat d'emmagatzematge que els mp4 , i que no inclogui cap de les mil i una qualitats meravelloses d'un iPod que, per la seva part, només déu deu saber perquè, no inclou ni el servei de gravació de veu! Un bon telèfon mòbil amb pestacions de gravació incloses resulta encara més car. De manera que, fet i fotut, la "meva" gravadoreta era una bona opció.

Vaig tenir durant moltíssims anys una gravadoreta analògica Sony, amb cintes magnètiques petites, de les que també ens servien per al contestador automàtic. La veritat és que no en vaig fer massa servei, però el fet de tenir-la i de dur-la a sobre em donava molta seguretat. Era com tenir la solució a punt de funcionar.

Ara vaig tornar a desenvolupar una altra dèria que no va havia d'amainar fins que no aconseguís tenir a les mans una Olympus digital per poder gravar urbi et orbi tot el que es posés davant, i després poder-ho editar en un tres i no res en format mp3.

El que havia de ser un tràmit facilísim es va convertir en una epopeia digna de ser explicada en un post, com si fos un conte més, com una història de les moltes que la gent s'empenya en titllar de conte, per a gaudi de lectors amb sentit de l'humor i com a referència d'escarment per a compradors compulsius per via electrònica.

Com que els 105 o 115 euros que me'n demanaven els de Redcoon em semblava massa car, i vaig decidir buscar millor preu o algun model més barat.
NexTag Comparison Shopping presentava diversos distribuïdors amb el mateix producte per menys de 80 dòlars nordamericans! Meitat de preu !... Una ganga !

Vaig triar un distribuidor que em feia fer la compra electrònica via Amazon.com.
Tant per tant- vaig pensar, n'encarrego dos: un per al departament de francès i un altre per al departament d'anglès. Deu professors en traurien, segur, bon profit per a les seves classes. Les aplicacions per a l'ensenyament d'idiomes són incomptables i penso en algunes per a desenvolupar-les a nivell experimental.

Però jo imaginava fer-ho servir també per a molt més, gravar per a escriure...
Cap més idea perduda, totes salvades. Aquí un vers, allà una idea, allà un argument, allà un so, més enllà una conversa, més enllà encara un fragment de notícia a la ràdio o la televisió...
La gravadora al servei de l'escriptura: una màquina per a escriure. La idea em feia feliç.

Vaig començar a neguitejar-me en veure que la comanda tardava a arribar moltíssim més del que ja era de preveure. Tres setmanes i cap notícia!
Quan per fi vaig rebre una trucada del servei de missatgeria DHL va ser per patir una mala notícia:

- Sr. Sadurní Girona? Li truquem de DHL per dir-li que Aduanes ens comunica que tenen retingut un paquet al seu nom. Ens hauria de dir primer quin producte és i després acceptar les despeses d'aduanes perquè li poguem lliurar el paquet !

Se'm van posar els pèls de punta i em vaig encendre una mica !
Com, que no tenen màquines per a saber què és què ? Si poden mirar fins i tot els cervells! Que no estem tots dins de les fronteres de l'Imperi ?
I despeses d'aduanes? Quines despeses d'aduanes? No en deien res sobre despeses d'aduanes, allà on jo ho comprava... Quan puja aquest impost ? Potser uns 70 euros, diu? Que està de broma? Que estan boixos?

Li vaig començar a explicar les meves penes en cascada: (reproducció aproximada)

- Miri, aixo són dues gravadores digitals que van destinades
a un departament de llengües estrangeres d'un cente públic de la Generalitat
de Catalunya. Sap que jo hauria pogut encarregar el producte a una
distribuidora amb seu a Badalona per nomes 110 euros? I que ho vaig comprar
via Internet als EEUU per estalviar diners al contribuent i no perquè surti
més car ?
Escolti, li puc donar el NIF del centre, els noms i els telèfons del director i la Secretària del centre, li puc demostrar que ho farem servir per ...

La senyora, molt professional, va aconseguir calmar una mica el meus nervis primer escoltant de manera impassible tots els meus arguments i després anotant aquelles dades que jo li donava en relació amb el meu centre.

- Miri, el que podem fer és mirar de posar-nos en contacte amb Aduanes i que
ells es posin en contacte amb el distribuïdor americà demanant que canviïn
l'adreça de destí i precisant per tant que com que és un centre públic, no
caldrà aplicar taxa d'aduanes ... però no li ho puc garantir. Això sí, tòt això
tardarà un dies més!

- Bé, sí, faci-ho , sisplau, faci-ho !

Quan vaig penjar, em vaig veure fotut com qui s'adona que ha estat fent el negoci de Robert de les cabres! Em repetia la penitència: El barat surt car ! Cal comprar prop de casa ! Mai més res per Internet ... Em volia fondre ...

Però la història té un final feliç. Per confirmar la regla, suposo!

Al cap d'uns dies vaig rebre des dels EEUU un correu de resposta a la meva queixa, on jo havia detallat fil per randa els ets i uts de la desgràcia , dient que les seves normes els impedien canviar l'adreça del destinatari, però que farien el que estés en les seves mans perquè jo rebés la meva comanda el més aviat possible.

Pocs dies més tard, els de DHL em van trucar per dir que ja tenien el paquel a punt de lliurar ben aviat. Ho vaig rebre el dilluns 9 de maig. Les despeses d'aduanes eren 38,74 €.

Però tres setmanes més tard, vaig rebre una altra vegada la visita de DHL amb un full ben precintat on, contra tot pronòstic, em retornaven els 38,74 euros i un paper on deia : No procede cobro de tasa de aduanas...
El tinc fotografiat i el guardo com un tresor. Al cap i a la fi, m'ha pemet d'escriure aquest conte de fades bones del segle XXI. I a més com a prova que, si no hi ha angelets bufadors al cel, de vegades ho sembla. I ara la gravadora em permetrà d'escriure el meu recull de contes cruels, dels que ja he començat a gravar els arguments i els personatges...

Encara ara em dura el mig somriure agredolç que em va produir la notícia. Ben mirat ... vivim en un món feliç.