Manual d'autodefensa per sobreviure a Barcelona...

Manual d'autodefensa ... per sobreviure a Barcelona en els temps de la sequera i l'estafa generalitzada

En el marc d'un intercanvi escolar entre un grup nois francesos del Collège Bourran de Mérignac i els nostres alumnes de l' IES MdCabanyes de Vilanova i la Geltrú van realitzar una visita a turística a Barcelona.
Havíem parlat de fer com d'altres anys i programar el dinar dels joves francesoso a la zona Maremagnum després d'haver passat per Montjuïc i la catedral, però algú va suggerir que potser fóra millor fer el pícnic al Parc Güell per evitar possibles robatoris.
Al final, fent cas al guia que ens encompanyava, un vilanoví veí del nostre centre, ho vam muntar al revés: Vam anar de la catedral al Parc Güell i després vam fer el tomb de la Sagrada Família per anar a petar finalment al Maremagnum.
Segons la seva experiència, actualment hi ha més robatoris al Parc Güell que al Maremagnum! Tot i que segons sembla robatoris n'hi ha un munt arreu.

No em va estranyar la seva afirmació en veure els allaus de turistes que es movien pel Parc. No era que hi hagués molta gent, sinó que em va semblar un nombre del tot excessiu. "Riuades" de visitants de Barcelona que fan encara més necessària la política d'emergència de l'aigua que consumeix la capital. Potser caldrà fer pagar un cànon per anar a c**** a la capital.

El fet és que en Joan, el guia, ens explicava com cada dia hi havia robatoris als turistes als qui guiava. Des de les "carpeteres" de la Sagrada Familia, majoritàriament noies de paisos de l'Est europeum fins als lladres professionals que es colen en els grups de turistes com uns turistes més i roben en l'interior dels autocars quan el grup baixa, i ells, amb alguna excusa, es queden.
També ens va explicar una anècdota curiosa: el cas d'un lladregots que van tenir la mala sort de robar el mòbil a un conseller que estava esmorzant en el bar que fa cantonada Via Laietana i l'avinguda de la catedral. Els agents secrets que es cuiden de la vigilància dels alts càrrecs polñitics van adonar-se del robatori... aquest cop.

Els 6 professors responsables del grup vam anar doncs a dinar al Maremagnum i vam triar un dels grans restaurants del complex.
Ens va mosquejar no veure cap menú clar decentment posat als llocs d'informació. Hi havia, això sí, el grupet de persones de costum, com els que hi havia hagut tota la vida a la Barceloneta, i el que hi ha al Barri llatí de París, de joves que gairbé t'estien perquè entris i seguis al seu restaurant.

De seguida vam quedar estranyants del nombre de "cambrers" que posaven a la nostra disposició: tants o més que nosaltres. I de seguida va quedar clar que no aniria bé del tot el dinar quan vam llegir que el menú costava 13€91, sense IVA.

Un menú de 13€91 sense IVA , al qual calia afegir 1€40 del pa és com per fugir pitant.
Vam estar a punt d'aixecar-nos quan en demanar el vi, ens van dir que no tenien primer una i després una altra de dues ampolles de la llista, una de les quals era un vi del Penedès.
Jo vaig dir que hauríem de demanar els fulls de reclamació perquè no només no tenien marcada la no disponibilitat dels vins sinó que a més no esn oferien alternativa vàlida i ens ho volien fer pagar a preu de restaurant de categoria.

En pocs minuts va aparèixer una ampolla de rosat Marquès de Monistrol que vam pagar entre 4 i cinc vegades el preu normal a una botiga.
Encara vam haver de fer venir al capo suprem a l'hora de pagar perquè ens fessin dues factures separades ...

Això era un dilluns. El dissabte de la ateixa setmana jo vaig ser a fer un curset al campus de la vall d'Herbron però havia d'anar a recollir una cosa al centre. S'havia fet l'hora de dinar i vaig entrar en un bar del final de Rabla Catalunya, entre Gran Via i Ronda. Mentre seia a la barra, una senyora s'estava queixant a un cambrer que li havien cobrat no sé que ...i que no pensava pagar 15 euros per ... Va venir el capo de la troupe i després de mirar-se el tiquet, com no podia
ser d'una altra manera es va dispucpar dient que hi ha via hagut un error en ...
Una mica esgarrifat ... jo em vaig mirar bé els preus ... per si de cas ...
A dos pams del nas hi havia una pissarreta que marcava amb el preu de 4€50 tres tapetes i precisava IVA inclòs.
Amb la canya i el cafè, passava dels 8€ . Em vaig adonar que a la suma, m'havien cobrat l'IVA sobre els 4€50. Vaig reclamar i em van portar un altre tiquet que, per art de màgia, pujava a 7 euros rodons.

Mentre anava baixant al pàrking, pel quan encara vaig haver d'abonar més de 4 euros més, anava pensant en aquell famós Manual d'autodefensa que allà pels anys 80 havia escrit l'amic Sunyol i al qual jo ja hi tenia àmplia referència al meu Dicofilopersiflex. Pensava sobre tot que era urgent fer-ne una nova edició actualitzada i adequada als temps de la sequera i l'estafa i el robatori organitzats.
Vaig anar apuntant mentalment els capítols que caldria escriure de bell nou i em preguntava si l'hauria d'escriure jo tot sol o si trobaria algun amic que volgués escriure'l amb mi, a quatre mans, com una sonata de Vinteuil, que unís la bona escriptura a la utilitat més imperiosa, tàctiques i estratègies per aconseguir sobreviure sense massa ferides ni ferides mortals en la perillosa jungla de Barcelona, tan bonica per fora com podrida per dins.

Amics barcelonins: Joan, Miquel, Júlia, Cari, Mark ... qui s'anima primer? Jo estic preparat i ben disposat a treballar-hi. I potser podríem fer-ne un best-seller com en Zafón i fins i tot superar-lo. El públic teòric són 8 milions, sense comptar els turistes pels quals fariem traduccions ...

Titol i subtítol aproximats i provisionals:
Manual d'autodefensa per sobrevieure a Barcelona en temps de la sequera i l'estafa.
L'ombra dels perills és allargada
Editorial: Autodefensa catalana SL.

Continuarà...